Amnistia Internacional Espanya ha publicat avui un report molt dur amb el govern espanyol i la fiscalia per l’obstrucció que han fet de les investigacions sobre la violència policíaca de l’1-O. L’organització ha presentat l’informe titulat ‘1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l’ús excessiu de la força’, que és el resultat de mesos d’investigació sobre les denúncies d’agressions i de vulneració de drets humans per part d’agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els votants del referèndum. I la conclusió és que les autoritats espanyoles han posat entrebancs i fins i tot han obstruït les diligències obertes contra agents de la policia que ja són investigats per alguns jutjats d’instrucció de Barcelona i de Girona.

L’organització s’ha trobat amb aquests impediments, segons que explica. Amnistia Internacional va tenir el 15 de desembre del 2017 una reunió amb un vocal assessor de la secretaria d’estat d’Interior per a reiterar-li una petició d’informació sol·licitant detalls sobre l’operatiu policíac d’aquell dia i sobre el material antiavalots emprat. I van demanar una reunió amb la secretària d’estat de Seguretat per parlar del grau de col·laboració d’Interior amb les investigacions judicials obertes per denúncies per les agressions dels agents. Cinc mesos després, AI no ha rebut la informació, i la petició de reunió va ser desestimada amb l’argument que ja hi ha casos investigats per jutges.

Aquesta excusa és utilitzada repetidament tant pel Ministeri d’Interior com per la fiscalia per negar-se a aportar informació o a donar explicacions. Però, tot i aquest impediments, AI explica que ha pogut accedir a les respostes que ha anat donant el ministeri a les peticions que li arribaven dels jutjats que porten les investigacions. En els casos examinats, la informació aportada pel ministeri és insuficient per a identificar els agents i els comandaments responsables dels casos de violacions de dret humans denunciades. I Amnistia Internacional es concentra sobretot en tres casos: el de Roger Espanyol, el jove que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparat a poca distància per un agent de la policia espanyola; el d’Alejandra Raya, que va ser colpejada repetidament a la cara, al cap i al coll pels antiavalots que van atacar els votants en un col·legi de la Barcelona; i el de l’acció de la policia a Aiguaviva, on, a més d’agredir la gent que hi havia aplegada davant l’ajuntament, que era on hi havia el punt de votació, van fer ús d’un esprai amb un gas irritant que va afectar durant dies els qui el van patir.

Acusar les víctimes
Una de les parts de l’informe més punyents és la que explica com la fiscalia, a més del desinterès per investigar les denúncies contra els policies, acabava amenaçant els denunciants. La fiscalia, diu AI, s’ha oposat que el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, un dels que investiga més denúncies per agressions, oferís als ferits la possibilitat de personar-se en el procediment. No solament això, sinó que, segons els testimonis recollits per AI, ‘la fiscalia advertia que algunes de les persones a qui es fes l’oferiment per a personar-se podien ser, alhora, autores d’un delicte de desobediència o de resistència greu’.

En el cas d’Aiguaviva, afegeix: ‘Durant la declaració d’algunes de les persones denunciants d’abusos policíacs, les preguntes formulades per la fiscalia, en comptes d’anar encaminades a deixar documentats els abusos, se centraven en la desqualificació dels declarants, mirant d’establir la possible participació d’aquestes persones en actes de resistència o d’obstrucció de l’actuació policíaca. La fiscalia […] en cap cas no va formular preguntes sobre els fets objecte de la investigació, és a dir, sobre els possibles casos d’ús excessiu de la força.’

Afirmacions preocupants
Amnistia Internacional denuncia que totes les peticions de reunió que ha fet amb la fiscalia han estat ‘desestimades amb el pretext que es tractava de fets investigats judicialment’. I critica que des del començament de les investigacions ‘hagi mirat de rebaixar la importància dels fets’. I posa l’exemple que va arribar a dir en un informe que el miler de ferits ‘per presumpta violència policíaca lleu’ d’aquell dia pujaria a un 0,037% dels que van anar a votar, i els ferits ‘per presumpta violència policíaca greu’, un 0,000042%.’

És això que també critica del Ministeri d’Interior i de l’actitud i les declaracions del ministre Zoido, quan va dir que l’actuació de la policia, ‘es va regir per un ús mínim i proporcionat de la força’, malgrat les evidències. Unes afirmacions que AI troba ‘preocupants’.

En conclusió, l’organització recorda que l’obligació de les autoritats és d’investigar els casos d’ús excessiu de la força, perquè ‘els estats han de garantir el dret a la justícia i al remei efectiu per violacions de drets humans, i és expressament recollida en tractats internacionals de què Espanya forma part, com ara la Convenció Contra la Tortura i els Maltractaments.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb