El desafiament de Laura Borràs

No sé si els altres partits han calculat bé la jugada, perquè, tal com estan les coses, pot ser que Laura Borràs n’isca reforçada, d’aquesta polèmica

Vicent Partal
10.07.2022 - 21:40
Actualització: 11.07.2022 - 12:02
VilaWeb
Laura Borràs després de la intervenció en què va anunciar que no pensava dimitir (fotografia: Quique Garcia).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Em costa molt d’entendre que els polítics catalans obliden tan sovint les normes més elementals de la seua professió. O les ignoren, que ja no ho sé. Per exemple és ben sabut que una campanya de desgast dels teus adversaris ha de tenir com a objectiu principal desgastar-los, no pas reforçar-los. I, per tant, ha d’incidir en el seu electorat, no pas en el teu. És als seus que cal convèncer que no voten, i no als teus –que, per definició, ja no voten els teus adversaris.

Dic això a propòsit del desafiament amb què Laura Borràs ha reaccionat a la campanya en què li reclamen la dimissió de la presidència del parlament. En un país on els polítics de seguida es posen a la defensiva i s’espanten per no res, Borràs ha pres una actitud inesperada, molt inusual. Perquè no solament no ha cedit a la pressió, sinó que ha decidit d’encarar-se directament i oberta amb els qui demanen el seu cap –siguen polítics o periodistes. I això és una novetat clamorosa. Sobretot perquè hi ha respost amb arguments sòlids, que poden agradar o no, però que no han de ser menystinguts.

L’afer en què ella es troba involucrada no és clar. O no és prou clar, si ho voleu dir així. És molt embolicat perquè s’hi barregen massa coses. I això li deixa un marge de defensa política que sap aprofitar molt bé. Per exemple, no es pot discutir seriosament que l’article 25.4 del reglament del Parlament de Catalunya vulnera drets fonamentals. Això és així, perquè l’aplicació d’aquest article constitueix un judici previ al judici. Hom pot argumentar, per contra, que els reglaments i les lleis no s’han de modificar mai en el moment en què afecten una persona concreta. I això també és així. Però el bescanvi de missatges i posicions, al capdavall, sols acaba demostrant que el cas és complex, que té moltes arestes i que difícilment, per tant, obtindrà unanimitat social. De manera que cada bàndol, inevitablement, es refermarà en ell mateix.

I és des d’aquesta perspectiva que, en termes polítics, em sorprèn la situació que es va creant. Perquè tinc la impressió que els qui, a corre-cuita, volen fer fora la presidenta del parlament de la seua cadira en realitat li fan un regal polític excepcional, un favor.

Borràs ha dit que ella no pensa dimitir de cap manera i ho ha dit de la manera més solemne possible, en una compareixença al parlament. Per tant, els altres l’hauran d’expulsar. No hi ha cap més camí. Els altres partits polítics hauran d’invocar l’article 25.4 i fer-la fora de la presidència del parlament. És evident que Junts votarà contra aquesta decisió –i segurament part de la contundència de Borràs anava d’entrada adreçada contra el seu partit, on hi ha gent que hauria estat molt contenta de veure-la desposseïda del càrrec, però que ara ja no s’atrevirà a fer res. I això deixa en una tessitura complicada –tant si ho volen com si no– Esquerra Republicana i la CUP. Perquè el PSC, Vox, els comuns, Ciutadans i el PP no tenen prou vots, de manera que per a destituir-la necessitaran que almenys un dels altres dos partits independentistes hi sume els seus. I aquesta decisió, a banda les consideracions sobre els fets que es podrien imputar, sobre la lawfare i el reglament del parlament, és munició política per a Borràs. Valuosíssima.

Perquè, immediatament després –vist que l’article parla de la “suspensió dels drets i deures parlamentaris de forma immediata” i l’aforament és un dret–, cal suposar que el judici passarà a un tribunal ordinari i ja veuríem què passaria. I mentrestant, políticament, Laura Borràs tindrà munició de sobres per a disparar en totes direccions i erigir-se en l’alternativa.

I això ho dic sobretot perquè, torne a l’inici de l’article, no fa la sensació que la campanya afecte els seus votants. Més aviat a l’inrevés. En l’acte de dissabte a l’Ateneu, o en el manifest de suport, hi ha noms ben visibles que no són de l’òrbita de Junts, però que signen i donen la cara, diria que apassionadament i tot, per ella. La majoria són del món de la cultura. Això s’explica pel seu treball d’anys en aquest espai? Segurament sí. Però el cas és que això passa i no és anecdòtic. Borràs té un públic que fa pinya al seu voltant. I la pregunta important, al capdavall, és com s’agafarà un episodi tan delicat i tan discutible l’electorat independentista, tan desconcertant i trist com està amb aquest govern. Jo no sé ni m’atrevesc a fer pronòstics, però ningú no pot descartar categòricament que Borràs, més que Junts i tot, en capitalitze la reacció i que, paradoxalment si ho voleu, en puga eixir reforçada, d’aquest afer.

 

PS1. Si Esquerra no defensa Borràs de segur que se suscitarà el dilema públic sobre si Junts ha d’abandonar el govern. Sóc molt escèptic, molt, en relació amb això. Em costa molt de creure que una cosa com aquesta puga passar, en el moment actual, perquè no crec que Junts renuncie als privilegis de ser-hi.

PS2. Aquest cap de setmana, com cada estiu, hem començat a publicar els nou contes inèdits que apareixeran a VilaWeb, Berria i Nós Diario en la llengua de cada publicació. El primer (“Bestiari“) l’ha escrit Núria Bendicho i les setmanes vinents el seguiran els de Gemma Pasqual, Aina Fullana, Aintzane Usandizaga, Arantza Iturbe, Kirmen Uribe, Mario Regueira, Nee Barros i Xosé Manuel Martínez Oca.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.07.2022  ·  22:12

Una gran diferència que observe entre Laura Borràs i la immensa majoria dels polítics catalans és que ella arriba a tindre un càrrec fa quatre dies i té manera de guanyar-se la vida (i bé) fora de la política. De manera que no està disposada a admetre allò que creu que no ha d’admetre. És independent. Molts dels altres, prou en fan si segueixen una consigna del partit. Paraula que em retorna als meus anys d’escola, quan el mestre escrivia la consigna a la pissarra a primera hora del matí.

Dolors Puig
Dolors Puig
10.07.2022  ·  22:57

Es una dona valenta i amb caràcter.
Sap parar els peus als feixistes de torn.
No hauria de dimitir per a res.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
10.07.2022  ·  23:09

Es una dona que fins on ha pogut ha fet sempre el que ha dit.
Des del primer moment va estar en contra del pacte a la Diputacio de Barcelona i ho continua mantenint, encara que no pot fer-hi res. En el cas Jubilla intervenien els partits i …….
Ara es ella i la seva defensa. Dona molt valenta.
Tot el meu suport.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
10.07.2022  ·  23:18

Crec sincerament que la Laura Borràs si, com sembla, està convençuda de la seva innocència, no ha de dimitir.

Crec, també, que hi ha molta gent que està interessada en la seva dimissió. Gent del seu partit i de l’oposició. Gent unionista i gent independentista. Gent que al davant fa un paper i darrere, un altre. Potser això serà molt dur per a Laura Borràs. Va amb la feina, però és dur.

Xavier Massot
Xavier Massot
10.07.2022  ·  23:28

El que ha de contestar de manera clara Laura Borras és si va fraccionar els contractes, sí o no? El demés és sobrer, m’importe un rave. Si no ho contesta serà que ho confirme, oi? Com diuen a “Tots els homes del President”, una negació que no nega res és una afirmació.

Jaume Riu
Jaume Riu
10.07.2022  ·  23:32

LAURA BORRÀS COM CAL
Laura Borràs em retorna al judici al TS però ella fa el que no van fer aquells acusats i, naturalmemt, no van fer les seves defenses que obeien als clients.
Els independentistes catalans jutjats al TS acusats de malbaratament sense despeses o acusats de rebel·lió i sedició sense violència, no es van rebel·lar contra l’aberració d’un tribunal no natural, i les defenses no es van plantar quan els testimonis mentien obertament, es presentaben proves falses de l’acusació i es negava la visió d’imatges determinants per a la defensa.
Tinc dubtes si seguien consignes polítiques dels partits, però l’espectacle del judici va ser d’una submissió desastrosa. Tots en som testimonis, i encara em fan mal els ulls.
En canvi, Laura Borràs es reconeix innocent i és com cal. Es rebela i es planta, perquè no ha d’obeir ningú.
Que tremoli l’enemic.

Teresa Codina
Teresa Codina
10.07.2022  ·  23:36

El que passa és que Laura Borràs és una dona intel.ligent, i molt, qualitat molt rara en la majoria de polítics. Són molt mediocres i malfiats. No faran pinya al seu voltant alguns, i ho pressento. Laura no ha fraccionat cap pagament. I encara que costi de creure, és innocent. Les paraules corrupció i Laura Borràs són totalment incompatibles. Per què? Doncs perquè és innocent i honrada! Això és indiscutible. I estic d,acord amb Partal. Al final en sortirà reforçada! I llavors veurem què passarà amb totes i tots els que la critiquen tant!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.07.2022  ·  23:44

Tot això era previsible quan van nomenar la Sra. Borràs Presidenta del Parlament i ella també és bastant previsible.
Podríem dir que estem asistint a una representació previsible el guió de la qual està escrit fins al final i el final també és previsible.
Possiblement sense preveure-ho, la Sra. Borràs, a hores d’ara, serveix a un projecte polític de renaixement gatopardià que necessita una mica més de temps de remull en llexiu.
Entre una cosa i l’altra, passarem un o dos anys més de paraules i mentrestants…i ja serem a les eleccions.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
11.07.2022  ·  00:03

Molt d’acord, Vicent! El de LB és un cas complexe perquè les lleis i reglaments de España en matèria administrativa són complexes i molt sovint contradictòries i plenes de ordres i decrets interpretatius que es van modificant sovint. Un secretari d’ajuntament, advocat , em deia que semblen fetes i fets per a que sempre es puguin interpretar a conveniència i que mai sigui possible actuar dins la legalitat completament, i així trobar sempre un cap de turc adequat… I la meva experiència professional m’ho confirma totalment! En la gestió urbanística el més difícil i complicat no era fer i executar un bon Pla o un bon Projecte, sinó com gestionar la contractació i adjudicació de manera pràctica i eficaç sense vulnerar els reglaments, complexes i sovint contradictoris, com deia abans. No és difícil imaginar el drama que això significaba quan es tractaba de actuacions urgents i imprescindibles.

I no diguem si sobre tot aixó es fan investigacions judicials prospectives, en pla de “a veure què trobo” i d’entrada amb ganes de trobar-ho!

España és l’estat amb més Lleis i Reeglaments que en un elevat tant per cent són inaplicables a la realitat en molts dels seus punts; i que lògicament no s’apliquen ni s’en parla, si no és per altres finalitats, ideològiques o polítiques.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
11.07.2022  ·  00:20

I què, si surt reforçada? Aquest article sembla que vulgui fer un avís a la resta de partits.

Els primers a demanar la dimisió serà la CUP quins a aquestes alçades ja no sabem per s qui treballen.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
11.07.2022  ·  01:12

Benvolgut Vicent,

Novament em veig mogut a fer una esmena al teu article. Pots considerar que és menor, però jo penso que no ho és. En l’article dius:

«Hom pot argumentar, per contra, que els reglaments i les lleis no s’han de modificar mai en el moment en què afecten una persona concreta.»

És justament a l’inrevés! Les lleis i els reglaments es modifiquen just quan afecten a persones concretes que posen de manifest que estan mal escrites. I és precisament per aquest motiu que moltes lleis, i modificacions de reglaments duen per nom el de les persones que en varen motivar la seva modificació. I a tall d’exemple esmento el cas Bosman.

Com pots escriure aquestes coses i després no rectificar?

Albert Ventura
Albert Ventura
11.07.2022  ·  03:04

Aqui hi ha una colla que ni tan sols se’ls pot investigar i a una que ni tan sols ha estat jutjada la volen fer plegar. Fa riure, per no dir una cosa mes escatologica, veure com des de revolucionaris de cafe a feixistes acabats se l’agafen amb paper de fumar i surten, tots dignes, a donar llicons de puresa moral a la televisio per adoctrinar nens tontos i senyors amb bigotet.

Jordi Parera
Jordi Parera
11.07.2022  ·  05:06

Ho va fer tot perfecte? No, pero no es va enriquir i no hi va haver malversacio, i com es que se l’acusa de corrupcio llavors?
La llei que regula els contractes publics no es clara fins i tot sense fraccionar contractes no estableix clarament quants cops es pot contractar un mateix proveidor amb contractes menors, es interpretable per tant esta mal escrita. Aixi i tot els contractes que es parlen son d’anys diferents no pas de contractes del mateix dia com a aravinc de interior o de aj. de bcn. El tema es que no s’aplica, i menys passa causa penal, ba ser investigat pels mossos i pel tribunalnde contes va ser desestimat i despres el va repescar la GC, i aqui tenim la cup i erc fent seguidisme per eliminar una rival. Hi ha un article de octuvre “operacio borras” que ho explica molt be (no puc copiar el link desde la app) .

Joan López
Joan López
11.07.2022  ·  05:54

Laura Borras se sap inocent,i això dona força per lluitar,vaig veure tota l’entrevista i la veia molt segura i amb força,la periodista de la ser volia embolicarla dien que los mossos l,’investigavan i ella va dir una cosa que la majoria de gent desconocian,els mossos van tancar l’investigaciò fien que no hivia res per imputar a Laura Borras. I es a les hores que un altre jutgessa agafa el cas,li passa l’investigaciò a la Guardia civil(qui creu a aquet cos policial)i cambia al fiscal,la cara de la periodista ho deia tot,la habia caçat. Anaba de caça i va sortir caçada.
Jo ho veig clar,Laura Borras fa nosa a la xusma i tambè a …….,i es una perssecusiò politica total.
Ah i ja ha quedat clar que no ha tocat ni un euro
Per això molta gent li fa costat.
El independentistes necessitem mes Lauras Borras i menys aragonessos agenollats.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.07.2022  ·  06:17

Els contractes de 18.000 euros eren la cosa usual, tradicional i única en els ajuntaments i l’administració pública. Milions de contractes express. I nomes d’investiga els firmats per la Borràs? I quant s’ha embutxacat la senyora? Res. I el Adjudicatari, va fer la feina? I la va fer be? Ara, de Junts, no entenc com no estén la merda als altres, amb el milió de contractes d’erc, colau, etcc… i per cert, de l’adjudicació sense concurs de 17 milions al germà del Junqueras, res de res, es dels seus, oi fiscalia?

Josep Salart
Josep Salart
11.07.2022  ·  06:25

Comences a llegir i ja veus cap on anem… directes (o donant moltes giragonses) a parlar be d’ERC.
Vilaweb, per aconseguir un estat català, sou una estafa.

Emilio Salas
Emilio Salas
11.07.2022  ·  06:43

S’ha de revisar això de les dimissions automàtiques ja que és una eina per a la oposició, tal com estan les coses, que només engegant un procés, amb raó o sense, ja tenen neutralitzada una persona.

L’Alcaldessa de Barcelona hauria fet bé dimitint pel cas aigües? Entre aquestes accions, el bloqueig de les renovacions judicials i les demandes d’inconstitucionalitat de les lleis aprovades s’aconsegueix paralitzar tota acció política.

Albert Miret
Albert Miret
11.07.2022  ·  07:09

És natural. Cada vegada que apareix algun polític que no hi és per un sou ni per fer mèrits, sinó que sent la política i s’estima el país, tots els polítics que no ho han estat mai van a destruir-lo.
Entre els polítics no polítics hi ha de tot, els que simplement defensen el sou, els que no saben res de política ni els interessa, però que defensen l’escó perquè no l’ocupi cap polític de debò i els impositors normalment feixistes d’arrel que tots sabem què volen salvaguardar. Traï-polítics de la societat a la que pertanyen, illetrats, i de propietat privada de la claveguera madrilenya. Això és actualment el govern català. Què passa? Tant els emprenya una autèntica política a un Parlament que violen cada dia? Doncs que s’hi fotin fulles!

Àngela Busquet
Àngela Busquet
11.07.2022  ·  07:11

Segons sembla això de fraccionar contractes ho fan tots els organismes i totes les administracions (a twitter La Pero en destapa cada dia), que la investiguin a ella i no als altres no és normal. Gràcies al Faqs vam saber que els presidents del parlament, els consellers… tenen tarja visa oferta. Em sembla un escàndol ja que ho tenen tot pagat amb les dietes, transport… Doncs ella és la primera que hi ha renunciat, tant ara com quan era consellera, cosa que l’honora.
Com voleu que faci malversació una persona així?

Consol A
Consol A
11.07.2022  ·  07:35

Estic d’acord i espero que la campanya injusta contra Laura Borràs propiciada per ER per destituir a una política adversària, i pradoxalment aliada en el govern de coalició, sigui percebut com una manca d’ètica molt greu d’ER. I espero que la manca d’ètica no obtingui vots.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
11.07.2022  ·  07:56

Quan és vol desprestigiar un rival polític és per a que els seus electors es quedin defraudats i deixin de votar-lo. És veritat. El Partal té raó.
Es suposa que vols aprofitar aquest desengany de l’electorat per a que et votin a tu.
Tens l’obligació de mostrar una imatge engrescadora, uns missatges de valentia i decisió.
És que si no ho fas així corres el risc de de que aquest rival, aprofitant la teva falta d’energia, organitzi una bona defensa i els missatges engrescadors els envïi ell/ella.
Quins polítics hi ha a ERIC? No saben ni carregar-se un rival polític.

Carles Serra
Carles Serra
11.07.2022  ·  07:59

Si després de tot lo que ja hem vist i portem veien lo que son les clavegueres d’aquesta espaÑa franquista i corrupte, aquest fet significa que encara no es té clar lo que es aquesta espaÑa i tots els que la defensen i apalanque’n.
No creus Vicent?

Victor Serra
Victor Serra
11.07.2022  ·  08:01

El fet és que estem on ens vol l’enemic. Barallats entre nosaltres i ben distrets. Si aquest article 25.4 és un desastre i s’ha de modificar, què esperem ? Què farem realment ? Ens esbatussarem, crearem més odis i rancors entre independentistes i ens tornarem a confondre sobre qui és l’enemic real ?

Pep Agulló
Pep Agulló
11.07.2022  ·  08:07

DE QUÈ ESTEM PARLANT…

D’un enèsim atac de l’Estat contra l’independentisme on la condemna ja està escrita; o d’una pugna per l’hegemonia partidista entre ERC i Junts?

Francament, avui l’editorial m’ha decebut del tot. No em serveix de res saber si la “jugada” de Laura Borràs servei per tenir més “munició” contra l’altre partit, o no…

El que delimita políticament entre aliats i enemics és el dret a la presumpció d’innocència. Això guia el meu comentari…

Fraccionar contractes. Aquesta és la imputació contra Laura Borràs. Una irregularitat, sí, com passar un pas de vianants en vermell quan tens pressa i no ve cap cotxe. Una pràctica generalitzada a tots els nivells de l’administració pública que en la majoria dels casos es fa per agilitzar una burocràcia desesperadament lenta.

Amb aquesta irregularitat, la fiscalia de l’Estat ja en té prou per confeccionar-li la condemna. Els arguments de la fiscalia, però, tenen un trellat més obscur, servits en safata per dividir l’independentisme, sempre troben terreny adobat per trinxar el suposat aliat, un adversari menys per l’hegemonia de l’altre partit… Parlo sobretot d’ERC.

La CUP quan es tracta de suposada corrupció d’un adversari independentista, té una credulitat espaterrant amb els togats corruptes més enllà de la presumpció d’Innocència, com si no haguessin provat mai la seva medicina…

L’expresidenta Forcadell, militant d’ERC, pontifica que els interessos del parlament estan per damunt dels personals i, per tant, hauria de deixar el càrrec. Els evitaria fer el paper de botxí a l’hora de foragitar un adversari polític aplicant l’article 25,4 del reglament del parlament. Un article d’un reglament que nega la plena efectivitat del dret a la presumpció d’innocència.!!!

I si algú es pensa que la intenció del pressing d’ERC a Borràs és de posar per endavant la justícia i els interessos del parlament davant el dubte de la corrupció ¿com és que cap d’aquests partits ERC i la CUP no demanen posar fi a aquesta pràctica, consentida, del fraccionament dels contractes que segurament molts dels seus alcaldes deuen fer?

La resposta és que el que es vol és que plegui Laura Borràs.

Política, repressiva de l’Estat, i política miserablement bruta, oportunista i farisaica per part d’ERC que aprofita els arguments de l’enemic, la denegació de la pressumpció d’innocència, per una lluita caïnita que afavoreix la repressió i la divisió dins les files de l’independentisme.

Jordi Torres
Jordi Torres
11.07.2022  ·  08:12

Per què molesta tant na Laura Borràs? Hi ha un munt de gent que li’n té ganes. Fins i tot en aquesta editorial, Vicent, em sembla captar un subtil retret als que, volent-se aprofitar de la situació creada per aquesta justícia prospectiva, maldestres ells, poden desaprofitar l’oportunitat per acabar reforçant la figura de la presidenta del Parlament.

En un temps de mediocritat política i disciplina de partit, les persones amb carisma i idees pròpies fan por perquè et poden desmuntar la paradeta. Vaig dir el mateix fa poc parlant del president Puigdemont. Són polítics que no segueixen les consignes si no s’alineen amb el seu pensament. Per això encaixen tan malament en la política autonòmica on la màxima és: tu calla, fes el que et diuen i viuràs bé.

No sé si la presidenta Borràs ha fraccionat contractes intencionadament per afavorir a un conegut. A mi no m’ho sembla pas, pel que he pogut llegir. El que si sé és que això és una cacera organitzada a la qual ER s’ha apuntat amb entusiasme, com sempre fa quan les perdigonades espanyoles apunten al seu adversari polític. També sé que no sabrem mai la veritat, ja que els tribunals espanyols no faran justícia. Finalment, sé que si apliquéssim la mateixa justícia teledirigida i manca de rigor a molts dels càrrecs actuals, de tots els colors, ens quedaríem sense govern autonòmic, sense ajuntaments i, per descomptat, sense “Gobierno de España”.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.07.2022  ·  08:15

D’acord amb el Sr. Salart.
Sembla que en Partal ens estigui “amenaçant” amb un reforçament de la LB. I jo ho considero la millor de les bones notícies que hem tingut en els darrers dos anys.
Ah! I heu notat que la ANC ha callat com una puta? O no, Dolors Feliu?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
11.07.2022  ·  08:38

Carismàtica Laura Borràs

Cristina Guasch
Cristina Guasch
11.07.2022  ·  08:45

La Laura Borràs, en Josep Costa i alguns dels exiliats son ara per ara dels pocs polítics que tenim que queden dempeus. O bé surt un nou partit amb gent com aquesta que no converteixi els vots independentistes en una merda punxada en un pal o no penso votar. Que vagin a treballar com tots els represaliats -que no son VIPs-enlloc de viure bé com a persones “importants” gràcies als nostres vots sense fer RES per Catalunya.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
11.07.2022  ·  09:01

Si es posen d’acord per fer-la fora grups que són adversaris polítics molt allunyats entre sí és perquè els fa molta nosa a tots. Ves per on, a mí em sembla que la Presidenta Borràs potser no té la raó en aquest cas, com no la va tenir en el cas Juvillà, però paga la pena veure votar ERC o la CUP.(i fins i tot certs membres de Junts) juntament amb Vox i Cs per fer-la fora (si finalment gosen de fer-ho), i escoltar-ne atentament les “justificacions”.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
11.07.2022  ·  09:16

Aquests episodis de persecució judicial sempre tenen dues cares. Desafortunadament, perquè la persecució judicial no permet aquesta doble visió. Ho vam comprova en el programa FAQS, on els periodistes, en tromba, van dur a terme un judici sumaríssim a Laura Borràs.
Jo em puc equivocar, perquè no soc professional de la informació, però els periodistes que si ho son, quan s’equivoquen, basant-se en dades falses, com crec que sabien, haurien de demanar excuses.
Al meu entendre el programa es va equivocar, i els periodistes encara més. Que la justícia faci cas a les notícies falses sabent-ho, ja hi estem acostumats, però que periodistes del país, que suposadament defensen la veritat també ho facin em revolta els budells.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
11.07.2022  ·  09:36

La presumpció d’innocència és un dret essencial.
La Molt Honorable Presidenta Laura Borràs té, no sols té el dret de defensar-se, sinó també l’obligació d’esmenar l’error del Reglament que no la contempla.
Aquest dissabte mentre mirava el programa FAQS, pensava que el nostre jovent rarament té ocasió de veure la classe política defensant la democràcia amb tanta perseverància, davant d’un periodisme post-trasncisió, que busca l’escàndol per damunt de la veritat.
TV3 no ès la televisió que vàrem somniar.
Un error jurídic d’un reglament mai no és pot normalitzar. (TV3 com a mínim hauria de ser neutral)
Durant l’entrevista, cap periodista ni la Cristina Puig, van contemplar -mínimament- l’error del Reglament reconegut pels mateixos serveis jurídics del nostre Parlament.

David Badia
David Badia
11.07.2022  ·  10:05

Molt lamentable i fastigos el interrogatori que li va fer la Cristina Puig al FAQS, d’aquest cap de setmana

Camí Tous
Camí Tous
11.07.2022  ·  10:19

Sincerament m’agradaria que se’n sortís d’aquesta persecució brutal. Tot i que no comparteixo algun punt de vista o decisió política de la MHP penso que és sincera. Esperem que en Boye sàpiga fer una bona defensa.

Joan Royo
Joan Royo
11.07.2022  ·  10:59

Però algun independentista pot donar ni un bri de credibilitat a la injustícia espanyola? ERC i CUP cauran en la indignitat de llevar de la presidència Laura Borràs? Tot és possible en política, fins i tot caure en la màxima misèria.

Josep Navarro
Josep Navarro
11.07.2022  ·  11:02

Tot el meu suport a Na Laura Borràs. El talent no sempre està ben vist. A aquesta colla del govern de – Vichi -, que nada entre la ferum de l’ estat, no li’ l deu fer ni mica de Gràcia, una política de debò.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
11.07.2022  ·  11:06

Per mi és innocent per altre banda crec que no deixa de ser una persecució més i crec que injusta

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.07.2022  ·  11:19

De moment el MHP Aragonès ja ha dit que Laura Borràs hauria de dimitir. Això diu molt més d’ell que d’ella. Com fer caure aquest Desgovern?

Tomas Pérez
Tomas Pérez
11.07.2022  ·  11:27

D’acord amb el J.Torres.
La política, o més ben dit el partidisme, no vol persones amb pensament propi perquè trenca’n la uniformitat i el seguidisme necessari. Puigdemont, Comín, Ponsatí, Costa, i ara Borràs entre d’altres que segur que em deixo són incòmodes, per tant innecessaris. Per això els enzes és conxorxen en contra. És la mateixa història que per molt que es repeteixi no serà la real, serà el temps qui inexorablement ho revelarà.

Carles Marc Cosialls
Carles Marc Cosialls
11.07.2022  ·  11:44

Bon dia,

Sóc subscriptor des de fa relativament poc temps, però lector des de fa molt més.
Alhora, sóc membre de l’Observatori Ciutadà contra la corrupció, que va celebrar la II Cimera contra la corrupció al Parlament aquest passat divendres.
Alguns mitjans van esmentar aquesta II Cimera només per centrar-se en les paraules de la Laura Borràs en l’apertura de l’acte al respecte del tema que és actualitat aquests dies.
Però ningú va parlar que hi ha una associació ciutadana que lluita contra la corrupció des de fa més de 7 anys, que ha vist passar 3 presidències del Parlament, des de la Carme Forcadell, que va presidir la signatura del Pacte social contra la corrupció, fins a la Laura Borràs, aquest passat divendres, passant pel Roger Torrent.
La Presidència d’aquest acte per la MHP Borràs, va generar en nosaltres, com és normal, un debat intern, que vam resoldre donant prioritat a la pressumpció d’innocència, i al coneixement que ja hagi una previsió al Reglament de la mesa, l’aplicació del qual correspon a aquesta mateixa, i no pas a nosaltres que no som jutges, ni ens correspon, ja que el nostre objectiu és la lluita contra les causes estructurals de la corrupció, i no pas la denúncia o persecució dels casos concrets que hi pugui haver.
La lluita contra la corrupció, per a nosaltres, no pot constar només en la persecució dels casos concrets, sinó en un abordatge integral per lluitar contra les causes estructurals, que, entre altres coses, faci més difícil la corrupció i ajudi a lluitar contra la impunitat que, en part, ve donada per la tolerància social de la corrupció.
La corrupció zero, en els paísos que s’hi han acostat, no ha arribat d’un dia per l’altre, sinó que ha estat fruit d’una lluita constant de llarg recorregut i que, en part, ha vingut d’una conscienciació de la ciutadania, i de la col·laboració dels mitjans de comunicació, que han fet una pressió que ha acabat donant resultat sobre els actors polítics, que sembla que és una de les poques coses que acostumen a entendre.
És per això que des d’aquí, crido l’atenció perquè es valori un acte que se celebra per segona vegada, que reuneix plegats la societat civil organitzada i institucions, que ha vist passar ja tres legislatures, i ha aconseguit reunir per segona vegada al Parlament, amb la concurrència d’organismes públics de control contra la corrupció, com l’Oficina antifrau, la Sindicatura de Comptes, l’Agència tributària catalana..
I tot això, presidit per la nostra Presidenta, na Itziar González Virós, alertadora contra la corrupció que va ser injustament perseguida, i Martí Olivella, sobradament conegut per la societat civil organitzada.
La meva pregunta és: què més hem de fer perquè la premsa posi el focus en aquelles accions impulsades per la societat civil que volen transformar a millor la nostra societat?

PS: Estem elaborant la informació a la nostra web per penjar el resultat de la II Cimera. Per a qui en vulgui saber mes, us emplaço a que veieu la nostra web https://contralacorrupcio.cat/convocada-la-ii-cimera-contra-les-causes-estructurals-de-la-corrupcio-8-de-juliol-2022/ o seguiu la nostra pàgina de twitter @StopCorrupcio

Oriol Ribera
Oriol Ribera
11.07.2022  ·  12:07

Totalment d’acord amb Pere-Andreu Ubach

Joan Mestre
Joan Mestre
11.07.2022  ·  12:40

Visquin i triunfin per sempre grans persones com Laura Borràs.
En fant molts falta.

Josep Ma. Llasat
Josep Ma. Llasat
11.07.2022  ·  14:27

Com es possible que alguns independentistes puguin donar credibilitat a la Guardia Civil i a jutges i fiscals després de tot el que portem vist.
Sempre al teu costat Presidenta Borràs

Josep Maimí
Josep Maimí
11.07.2022  ·  15:20

Fins quan haurem de continuar sentint anomenar com a partits independentistes ERC, Junts i CUP?
Siusplau, una mica de rigor senyor director.

Josep Soler
Josep Soler
11.07.2022  ·  15:32

Per entendre de què van aquestes acusacions a la MHP. Borràs, va ser veient una part d’un programa de TV3 (que no menteixo quan dic que normalment no en miro cap) com el “Preguntes Freqüents” , pel qual ja vaig fer-me una idea molt aproximada del perquè és persegueix a la Presidenta del Parlament.
Tant la presentadora com la periodista de la Ser, més aquella, que no sé perquè, sempre riu de RAC1, mai es van dedicar a escoltar les raons de la Presidenta, però si a presentar un llarg llistat de greuges que resumit venien a dir: vostè sotmetis al veredicte de culpabilitat que vol la justícia espanyola i calli.
Crec que això era suficient que el que necessiten que passi, pels partits que governen la Generalitat (que coincideix amb el que volen els garants de les essències patriòtiques espanyoles) i es que la Presidenta cedeixi i que no pretengui demostrar a ningú que en aquest país encara hi queda algú amb un mínim de valentia i de dignitat.
Això seria un acte del tot insolidari respecte de la covardia dels polítics actuals

Roser Caminals
Roser Caminals
11.07.2022  ·  16:22

La qüestió no és si Laura Borrás va fraccionar contractes o no. Cap de nosaltres està capacitada per saber-ho. Els referents són la presumpció d’innocència, que els seus enemics polítics ignoren olímpicament, i el fet que es tracta d’un procés polític i no legal contra una de les figures més poderoses de l’independentisme, que mai tindrà un judici just. No ha de dimitir per res.

Miquel Riera
Miquel Riera
11.07.2022  ·  16:23

Amb la Laura em recuperat la Politica directa. estem massa acostumats a grans giragonses per explicar coses molt simples, espero sentir els argumens de ERC i la CUP per no votar la seva dsetitució, o fer-ho favorablement, espero que com la Laura sigui d´una manera clara i sense grans giragonses

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
11.07.2022  ·  17:20

Molt lamentable i fastigós l’ interrogatori que li va fer la Cristina Puig al FAQS d’aquest cap de setmana. Però com va saber defensar-se tan bé com els Pujols fa unes quantes setmanes, avui a les noticies del migdia ha sortit el ‘matador major’ a rematar la faena.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
11.07.2022  ·  17:23

La Laura Borràs faria un mal servei al país si dimitís perquè la necessita. De polítics mediocres i covards en sobren. Necesssitem polítics de fortes conviccions i missatges clars.

Daniel Farré
Daniel Farré
11.07.2022  ·  18:46

Ahir, com de costum, l’ última lectura del dia va ser l’Editorial de Vilaweb, i després de llegir-la, tot i tenir ganes de fer un comentari, no en vaig tenir esme, els comentaris m’han donat suficient força avui, veure que no estic sol ni en el pensament ni en la decepció que algunes editorials em provoquen, més ultimament, alguns comentaris així també ho expressent.
Molts els subscric, com el de
Jaume Riu. 10.07.2022  ·  23:32

Em sumo als que creiem que encara hi ha gent que fa feina, polítics no polítics o amb pensament propi, com: Puigdemont, Comín, Ponsatí, Costa, i ara Borràs entre d’altres.

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
11.07.2022  ·  21:26

Doncs jo que pensava que per l’emergència climàtica, aquesta crisi existencial del planeta i de retruc de la gent més pobre del món, només podria votar les CUP perquè són l’únic partit independentista que pren una posició clara en aquesta direcció, tot aquests afer, la lawfare que el patriotisme espanyol contra la presidenta del parlament Laura Borràs (de fet és contra l’independentisme i contra tota disidència) em remou tant que torno a ella incondicionalment: amb tu Laura Borràs!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
11.07.2022  ·  21:50

Quan els assetjadors acusen, cal no desacreditar a la víctima, sinó posar l’atenció en allò que cerca l’assetjador i actuar en conseqüència.
En aquest cas, desacreditar l’independentisme que representa la Sra Borràs els ha resultat més fàcil per la manipulació que han aconseguit fer entre molts sobiranistes, especialment dins al Govern i al Parlament.
A veure si parem més atenció i no deixem sota les seues urpes venjatives i inquisitorials a la Laura Borràs: el colp és per als demòcrates.

Josep Vilà
Josep Vilà
11.07.2022  ·  23:36

España és l’enemic. La Laura és una de les nostres. Qui posa en dubte na Laura és que no té clar qui és l’enemic. I per tant difícilment em pot semblar ferm per a defensar el nostre país ni de fet cap causa. De fet, se li aplica el mateix assetjament polítics-mediàtic que ja rebé en el seu dia el MHP Pujol, també en Trias, i en Mas, i tants d’altres patriotes. I senyors de calçotets i calces Immaculades que reclamen la puresa absoluta, ja hem sentit massa Villarejos per creure’ns que ni els reis mags ni la justícia española existeixin. Deixin de ser tontos útils, sup. Éls fot més si són uns repel.lents supremacistes pujolistes.

Berta Carulla
Berta Carulla
12.07.2022  ·  00:40

Vaig sentir molta decepció quan Carles Puigdemont, a qui considero el legítim president de Catalunya, es posà al davant a la llista que ella encapçalava. Ai,, què difícil és per als homes catalans cedir espai quan es tracta d’una intel·ligència veritable del gènere oposat. En són al·lèrgics. I ja anem tard. Em direu que passa arreu. No, doncs no. Passa al país dels hereus on per cert els hereus paguen quotes altíssimes per heretar. Deu ser per això. País de ximplets.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
12.07.2022  ·  01:23

Vagi per devant que ni soc votant de Convergència/Junts ni un “fan” especial de la Sra Laura borràs. I un cop dit aixó em sorpren i em fa molta pena que tants que s’autoanomenen independentistes s’escarrasin en demanar la seva dimissió, hi hagi o no un article del Parlament que ho digui.. A veiam senyors, encara no us heu enterat de que TOTS, repeteixo TOTS els judicis que es fan a dirigents catalans, son SENSE EXCEPCIÓ judicis polítics, amb molt poca base juridica; i que simplement tenen com a finalitat destruir qualvevol polític que aixequi una mica el cap ?? Així voleu lluitar per la indepen dència?? Fent la gara-gara als amos de la colònia??? Simplement ANEU A LA MERDA!!!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes