Rodalia, el servei ferroviari de curta distància de RENFE, fa dècades que altera la vida dels passatgers. Després de la tragèdia de Gelida (Alt Penedès), els trajectes quotidians de moltíssima  gent van quedar afectats. Per a molts altres, era la música d’una cançó coneguda i d’un dany més profund: l’efecte acumulat d’anys depenent d’un transport públic imprevisible, frustrant, que genera angoixa, canvia vides i transforma els usuaris en activistes. Informes recents indiquen que fa vint-i-cinc anys el servei funcionava millor: els trajectes eren més ràpids; les interrupcions, menys freqüents, i el sistema, més previsible que no pas ara. Hem anat enrere.

En aquest reportatge, hem anat a escoltar les vides que el tren ha alterat. Allò que n’emergeix no és tan sols una història de trens avariats i peatges personals, sinó també d’enginy: petites xarxes de comunicació, grups de WhatsApp i sistemes informals de suport que ajuden la gent a orientar-se dins un servei que falla massa sovint. Allò que n’emergeix no és tan sols una història de trens espatllats, sinó també d’una angoixa que entra a casa, de feines reorganitzades o abandonades, d’estudiants que intenten de no quedar enrere, de famílies que esperen, i de problemes de salut i mobilitat agreujats per un sistema que molta gent, simplement, no pot deixar d’utilitzar.

Avui que s’acaba la gratuïtat dels abonaments de Rodalia, com si tot s’hagués solucionat, donem veu a la gent que viu el dia a dia d’aquesta infraestructura.