04.04.2026 - 09:07
|
Actualització: 07.04.2026 - 22:31
La durada dels viatges en tren entre Barcelona i les 24 capitals de comarca servides per la xarxa de rodalia i “regionals” s’ha allargat respecte del 2000. Segons una anàlisi de l’ACN feta a partir dels horaris oficials del maig del 2000 i del novembre del 2025, abans de l’accident de Gelida i d’aquestes darreres limitacions de velocitat, alguns trajectes poden ser mitja hora més lents. En molts dels recorreguts, els combois feien menys parades que ara.
En alguns casos, la diferència és acusada, com a la R4 al Penedès, on el temps de viatge era vint minuts superior fa pocs mesos, comparat amb 25 anys enrere. Fonts del sector justifiquen aquests augments per la necessitat tant d’ampliar la capacitat de la xarxa com de mantenir-ne la infrastructura, i reclamen més trens semidirectes per fer els trajectes més eficients.
“No s’ha augmentat la capacitat de la xarxa”
Segons Adrià Ramírez, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), “hi ha un augment de trens que paren a totes les estacions i també de freqüències, però el que no s’ha augmentat és la capacitat de la xarxa”. Afirma que, en posar més trens i fer parades a més llocs, els serveis ràpids o semidirectes “han de compartir més l’espai i, per tant, triguen més, o bé han desaparegut”. Segons Ramírez, cal ampliar la capacitat de la xarxa per a permetre-hi la coexistència de trens que parin a tot arreu i trens semidirectes.
Durant la mateixa anàlisi, Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport, atribueix l’alentiment a la manca d’inversions en la infrastructura, fet que ha causat una “debilitat del sistema ferroviari”. Explica que, en començar les inversions fa pocs anys, també s’han posat en marxa obres que repercuteixen en un augment del temps de viatge.
Tant Ramírez com Salmerón reclamen la recuperació dels serveis semidirectes. Salmerón explicita que això requereix “noves vies d’avançament”, perquè els trens més ràpids puguin avançar els que s’aturen a totes les parades. Detalla que la Generalitat treballa en un pla de serveis, “una de les coses que més ha faltat aquestes últimes dècades”, ja que fins ara només hi havia plans d’infrastructures “basats a posar el ciment, però sense planificar com portar la gent als llocs”.
El cas de la R4: augmenten notòriament els temps entre el Penedès i Barcelona
La R4 és la línia que ha ampliat més el temps de viatge, especialment en els trams del Penedès i el Baix Llobregat. El trajecte més curt entre Martorell i Sants era de 28 minuts el 2000, i ara –abans de l’accident de Gelida– és de 39, un 39% més, amb dues parades addicionals. De Vilafranca del Penedès a Sants s’ha passat de 53 minuts com a mínim a 70, la qual cosa és un augment d’un terç. Des del Vendrell, s’ha passat de 69 minuts a 90, i la diferència és similar a Sant Vicenç de Calders.
Ramírez atribueix la lentitud de la R4 al Penedès i el Baix Llobregat a les obres de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, “unes obres que no milloren la vida dels usuaris”. Prossegueix: “Hi ha un tram on hi ha via única, cosa que retarda els combois.” També assenyala que les obres del corredor mediterrani, fetes “en una versió low cost“, fan passar mercaderies i passatgers pel mateix lloc i això acaba repercutint en el temp dels passatgers.
Salmerón considera que la R4 és “una peça clau” del corredor mediterrani per a persones i mercaderies. “Ja se n’hauria d’estar planificant el desdoblament; és un dels punts més saturats de tota la xarxa ferroviària i requereix actuacions immediates.”
Viatges més lents també des de Ponent, Osona i Girona
Les línies R13 i R14, que van de Barcelona a Ponent, també tenen diferències notables. El 2000, el trajecte de Lleida a Sants més ràpid es feia en dues hores i vuit minuts, amb parada en onze estacions; l’any passat parava en sis més i era vint minuts més lent, un 15% més. A les Borges Blanques, l’augment és de 29 minuts en el trajecte del 2025. Valls, Montblanc i més localitats de la línia també presenten augments entre un 15% i un 25%.
Als serveis de la R3, el trajecte més ràpid entre Vic i Barcelona Sants era de 71 minuts i vuit parades el 2000; el 2024, el mínim era de 86 minuts amb onze parades. Des de Puigcerdà i Ripoll, també es triga vint minuts més que fa vint-i-cinc anys a fer el trajecte fins a la ciutat. L’augment general va lligat al fet que ara hi ha més parades.
Les línies del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre també han augmentat els temps. El 2025, un trajecte des de l’Aldea-Amposta o Tortosa fins a Sants s’allargà fins a dues hores i quart i dues hores i vint-i-sis minuts, respectivament, mentre que fa vint-i-cinc anys els viatges es feien en una hora i cinquanta-nou minuts i dues hores i deu minuts. La connexió amb Tarragona s’ha allargat sis minuts: de 65 minuts a 71 a les línies R14, R15, R16 o R17. Des de Reus, la R14 és deu minuts més lenta que fa vint-i-cinc anys.
Girona també es triga més a arribar a Sants en tren “regional”: una hora i 21 minuts, quan abans era de 74 minuts. Des de Figueres s’arriba ara a la capital en una hora i 54 minuts, nou minuts més que el 2000.
