07.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.02.2025 - 21:56
El districte de l’Eixample de Barcelona és, ara com ara, un dels principals focus d’especulació immobiliària de la ciutat. És una de les conclusions de l’informe “SOS habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal”, fet per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) amb la col·laboració de Voltes Cooperativa d’Arquitectura. La mobilització del Sindicat de Llogateres amb els veïns de la Casa Orsola, a l’Esquerra de l’Eixample, ha posat sobre la taula un fenomen que fa anys que es dóna a Barcelona: la compra de finques senceres amb l’objectiu de no renovar-ne els contractes de lloguer i oferir-ne els habitatges com a lloguer de temporada o propietats de luxe en mercats internacionals. L’informe complet es publicarà les setmanes vinents, però VilaWeb ha pogut accedir a les dades de l’Eixample, on es concentren moltes d’aquestes operacions. Segons aquest document, a tot el districte s’han localitzat 197 finques en aquest procés, i n’hi ha 35 més que creuen que també podrien comptar-se, però que encara s’estudien.
Aquestes dades s’han extret, principalment, de la localització als barris i als portals immobiliaris –del 2016 al desembre del 2024– d’habitatges que compleixen alguna de les característiques següents, i en qualsevol de les següents etapes o categories: la compra de finques de propietat vertical o propietat única per a la comercialització dels habitatges; la cancel·lació dels contractes i l’expulsió dels residents; les promocions d’obra nova o de gran rehabilitació en règim de propietat única destinades al lloguer turístic o el lloguer de temporada; les promocions de propietat o lloguer de luxe destinades a la compravenda o lloguer en els mercats internacionals; les promocions de nova planta destinades a la comercialització per a extreure’n una plusvàlua gràcies a la creació de noves zones de desenvolupament econòmic de la ciutat; i els preus de compra o lloguer que superen l’índex d’oferta mitjana per cada barri, segons l’estatística de l’Ajuntament de Barcelona.
“Els promotors immobiliaris treuen plusvàlues de tres conceptes: la centralitat, el patrimoni i les inversions públiques. I l’Eixample té les tres condicions, amb un patrimoni encara més accentuat perquè és on hi ha més edificis modernistes catalogats”, diu Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample i membre de la comissió d’habitatge de la FAVB. La Dreta de l’Eixample és, amb escreix, el barri del districte on se n’han localitzat més: 116 finques de les 197 en total, amb 15 més en estudi. “Aquestes operacions solen seguir un patró: es compra l’edifici, se’n cancel·len els contractes de lloguer, es fa la divisió horitzontal, es buida de residents, es reforma i es torna a posar al mercat. En molts casos, els pisos es venen a inversors estrangers, sovint acollits a la Visa daurada”, diu Artigues. Aquests pisos, afegeix, queden buits durant gran part de l’any, perquè els propietaris hi van poc o s’ofereixen com a lloguers de temporada.
Artigues descriu dues zones molt atractives per als especuladors. Una és al carrer de Mallorca, entre el passeig de Gràcia i el carrer de Balmes. “És una zona molt propera als edificis modernistes i en aquest moment hi ha uns quants edificis en obres.” L’altra és la zona per sota de la Gran Via, a tocar de la Casa Burés, al carrer d’Ausiàs Marc.
Desnonaments invisibles
Els veïns de la Casa Orsola han decidit de mobilitzar-se contra allò que consideraven una injustícia, però aquesta actitud no és pas la més habitual. L’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample assegura que, arran de l’exemple d’aquestes darreres setmanes, han sortit més casos de veïns que volen plantar cara. Però diuen que, fins ara, la majoria dels veïns, que són de classe mitjana, no volien enfrontar-se a una demanada judicial. Per això la majoria de les vegades decidien anar-se’n quan els avisaven que no els renovarien el contracte. Aquest fenomen es coneix com a desnonament invisible.
Moltes vegades se’n van a un altre barri o fora de la ciutat, perquè no poden pagar els preus de la zona. I, al final, això acaba desembocant en una substitució de la població. “Hi ha parts de la Dreta de l’Eixample on ja no viu ningú. Ha mort com a zona residencial. A l’Esquerra de l’Eixample, en canvi, encara hi vivim unes 100.000 persones. Ara, si no aturem aquest procés, destrossaran el barri. Encara és possible aturar-ho, però això fem aquesta batalla”, explica Xavier Rius, vice-president de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample.
De les quaranta-quatre finques de l’Esquerra de l’Eixample que es troben en una situació similar a la de la Casa Orsola, molt poques s’han organitzat per plantar cara conjuntament. “El primer bloc, va ser el de l’avinguda de Roma 135. Allà van acabar expulsant tothom. Hi ha un veí, una persona gran, que ho té molt clar i encara resisteix. Li han fet la vida impossible, però com que té un contracte antic, legalment, no el poden fer fora”, diu Rius. Explica que al carrer de Llançà 20 també han començat un procés de mobilització per a denunciar que els volen fer fora. En aquest cas, volen reformar els pisos i convertir-los en lloguers per habitacions. Però a la majoria dels blocs, els veïns se’n van de manera silenciosa. I així, sense fer gaire soroll, la realitat del districte va canviant lentament.
El 70% de l’oferta de lloguer és de temporada
Aquests darrers anys, l’Eixample ha viscut una gran transformació. És un districte on com més va menys veïns hi ha, i menys persones fan vida al barri. De fet, fins i tot, s’ha vist com anaven desapareixent oficines, transformades en hotels i lloguers vacacionals. Entre el 2005 i el 2015, les estatístiques municipals ja detectaven un canvi de tendència en les activitats econòmiques de la Dreta de l’Eixample, un retrocés d’un 0,7% en el sector d’oficines que ha estat substituït per un increment similar del 0,7% en sector d’hoteleria i turisme. La majoria d’oficines de la ciutat s’ha traslladat a unes altres zones, com ara, el 22@, i a l’Eixample hi ha més llicències d’habitatge d’ús turístic. De fet, és on se’n concentren la majoria: el 45% de les llicències d’habitatge d’ús turístic de la ciutat són en aquest districte.
A més, amb l’aplicació de la llei del dret a l’habitatge del 2023, que volia regular el preu del lloguer, els rendistes han desplaçat la seva oferta cap al lloguer de temporada de menys d’onze mesos, i això permet d’evitar els topalls. De fet, a Barcelona, el lloguer de temporada ja representa el 40% de l’oferta. I en el cas de l’Eixample, el percentatge s’enfila fins el 70%, segons un informe de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample.
Però l’especulació no tan sols es dispara al centre de la ciutat, sinó que comença a desplaçar-se més enllà dels barris més cèntrics. Ja es fan grans promocions de luxe a zones perifèriques, com ara, la Marina del Prat Vermell, Sant Andreu, la Sagrera, la Bordeta o la Clota. Zones on, precisament, les administracions acostumen a construir l’habitatge de lloguer social. Perquè això també és una realitat. La majoria dels pisos socials s’han construït en districtes més perifèrics, com Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Martí. I se n’ha deixat totalment desproveïdes les zones més cèntriques. Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample, Gràcia i les Corts només ofereixen als veïns el 6,9% de l’habitatge protegit de la ciutat, mentre que quatre districtes perifèrics –Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris– acumulen el 76% del parc d’habitatge de protecció oficial.
Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, unes quantes associacions de veïns de l’Eixample han aprofitat que aquests dies la Casa Orsola protagonitzava moltes portades per denunciar que aquest no és un cas aïllat, sinó que cada vegada hi ha més veïns al districte que es troben en aquesta situació. “Ara que sembla que han trobat una sortida per a ells, és molt important situar-ho en el seu context. Aquí hi ha barra lliure. Amb un lloguer normal, a partir de la llei d’habitatge, hi ha un topall i s’han de controlar els augments. Però si fan lloguers per a turistes de menys d’onze mesos, o si lloguen per habitacions, tenen via lliure. Això fa que la plusvàlua sigui brutal. La Casa Orsola ens serveix per a explicar-ho bé, perquè no parlem de gent que no pot pagar perquè té una situació complicada. No, no. Parlem de gent amb sous decents, com un professor d’institut de matemàtiques, que no pot pagar perquè li han triplicat el lloguer”, explica Rius, que defensa que, després de l’èxit de la Casa Orsola, ara cal mirar més enllà. Assegura que cal canviar les regles del joc. “No pot ser que sigui tan beneficiós especular amb l’habitatge.”
De fet, el Sindicat de Llogateres ja ha anunciat que el 17 de febrer (18.00) es farà una trobada davant la Casa Orsola amb uns quants blocs en lluita. Ahir se’n va aturar el desnonament arran de la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona i Habitat3, però alerten que això només soluciona un cas i no pas el problema que viu la ciutat, i especialment, l’Eixample.
