Si la setmana passada tractàvem d’un dels esculls de la prova de català de selectivitat –la tipologia d’oracions subordinades–, avui parlarem d’un altre: com detectar les funcions sintàctiques principals. Som-hi.

Com detectem el subjecte? 

Ens han dit sovint que el subjecte va abans del verb, però no és sempre cert. Per encertar-la, cal que fem la prova de la concordança de nombre (singular-plural).

Per exemple: 

T’agrada la fruita? 

Podem pensar que el subjecte és “Et”, però si el passem al plural tenim: 

Us agrada la fruita?

Com veiem, el verb no ha canviat

En canvi, si passem al plural “la fruita” tenim: 

T’agraden les fruites? 

Ara sí: el verb també l’hem hagut de posar en plural. Per tant, el subjecte és “la fruita”.

Com diferenciem el complement directe de l’indirecte?

Quan dubtem si un complement és directe o indirecte, hem de fer dues coses: primera, convertir-lo a tercera persona singular, si no l’hi tenim; i segona, substituir-lo per un pronom. Si el pronom és li, és complement indirecte. Si no, no.

Per exemple: 

—Han entrevistat els veïns → Han entrevistat el veí → L’han entrevistat. 

El pronom no és li; per tant, “els veïns” no és indirecte, sinó directe.

—Han fet una entrevista als veïns → Han fet una entrevista al veí → Li han fet una entrevista. 

El pronom és li; per tant, “als veïns” és indirecte.

Com diferenciem un complement circumstancial d’un de règim verbal?

Tant el complement circumstancial com el de règim verbal van introduïts per una preposició. La manera de diferenciar-los és provant d’eliminar-los. Quan suprimim un complement circumstancial la frase resultant és correcta. En canvi, si en suprimim un de règim verbal la frase és inacabada i, sovint, no vol dir res.

Per exemple:

—Demà tota la colla caminarem fins a l’ermita. 

Si suprimim “fins a l’ermita”, tenim Demà tota la colla caminarem. És una frase completa i correcta.

—Demà tota la colla ens dedicarem a la neteja.

Si suprimim “a la neteja”, tenim Demà tota la colla ens dedicarem. És una frase inacabada i agramatical. Per tant, “a la neteja” és un complement de règim verbal.