la repressió

Els presos polítics catalans van protagonitzar ahir el final del judici al Tribunal Suprem. Cadascun d’ells va fer un discurs; i tots mereixen de ser escoltats detalladament –ací en podeu trobar tots els vídeos. Cadascú des de la seua posició política i amb el seu estil personal de comunicar, tots ells van expressar amb una enorme dignitat la realitat final de tot allò que han viscut. Que havien estat sotmesos a un judici polític que no s’hauria d’haver fet mai. Que no s’havien jutjat fets sinó idees. I sobretot, que aquest judici no resoldrà, en cap cas, el problema polític presentat per Catalunya.

No tan sols això. Amb molta dignitat i serenitat, els presos polítics van avisar l’estat espanyol que la més que previsible condemna que rebran no servirà per a aturar el procés d’independència ni tan sols per a aturar-los a ells. Si en el moment que van ser detinguts, alguns dels presos van provar de desmarcar-se dels fets de l’octubre republicà per salvar la seua situació personal, les declaracions d’ahir no deixen cap espai al dubte sobre el seu compromís i la seua voluntat de continuar lluitant per la independència, de continuar endavant.

És veritat que els advocats, alguns d’ells molt especialment, durant la presentació de les conclusions, varen provar de treure tant de valor com fos possible a la proclamació de la independència feta l’octubre del 2017. Jo encara no entenc gaire bé l’estratègia que s’ha seguit en aquest judici, i lamente dir que estic convençut que els magnífics discursos d’ahir no tindran cap impacte sobre el tribunal, no influiran ni un gram en la decisió dels jutges. Però no obstant això, els discursos d’ahir, les actituds que reflectien, fins i tot, la manera en què s’expressaven romandran. Romandran sempre com el missatge col·lectiu d’una generació de polítics que es va jugar la vida per complir el programa electoral amb què s’havia presentat a les eleccions; unes eleccions que varen guanyar i que els varen permetre de formar govern. Romandran sempre com la denúncia de la incapacitat d’Espanya, del règim postfranquista si voleu que siga més concret, per a gestionar la democràcia. Però, sobretot, els discursos d’ahir romandran sempre com una referència col·lectiva per a aquella gent, nosaltres, que com molt bé va dir Josep Rull continuarem endavant. Hi anirem més i més gent, siga quina siga la sentència d’aquesta farsa de judici.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb