Després d’ells sempre hi anirem més gent

«Romandran sempre com la denúncia de la incapacitat d'Espanya, del règim postfranquista si volen que siga més concret, per a gestionar la democràcia»

Vicent Partal
12.06.2019 - 19:51
Actualització: 12.06.2019 - 21:16
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els presos polítics catalans van protagonitzar ahir el final del judici al Tribunal Suprem. Cadascun d’ells va fer un discurs; i tots mereixen de ser escoltats detalladament –ací en podeu trobar tots els vídeos. Cadascú des de la seua posició política i amb el seu estil personal de comunicar, tots ells van expressar amb una enorme dignitat la realitat final de tot allò que han viscut. Que havien estat sotmesos a un judici polític que no s’hauria d’haver fet mai. Que no s’havien jutjat fets sinó idees. I sobretot, que aquest judici no resoldrà, en cap cas, el problema polític presentat per Catalunya.

No tan sols això. Amb molta dignitat i serenitat, els presos polítics van avisar l’estat espanyol que la més que previsible condemna que rebran no servirà per a aturar el procés d’independència ni tan sols per a aturar-los a ells. Si en el moment que van ser detinguts, alguns dels presos van provar de desmarcar-se dels fets de l’octubre republicà per salvar la seua situació personal, les declaracions d’ahir no deixen cap espai al dubte sobre el seu compromís i la seua voluntat de continuar lluitant per la independència, de continuar endavant.

És veritat que els advocats, alguns d’ells molt especialment, durant la presentació de les conclusions, varen provar de treure tant de valor com fos possible a la proclamació de la independència feta l’octubre del 2017. Jo encara no entenc gaire bé l’estratègia que s’ha seguit en aquest judici, i lamente dir que estic convençut que els magnífics discursos d’ahir no tindran cap impacte sobre el tribunal, no influiran ni un gram en la decisió dels jutges. Però no obstant això, els discursos d’ahir, les actituds que reflectien, fins i tot, la manera en què s’expressaven romandran. Romandran sempre com el missatge col·lectiu d’una generació de polítics que es va jugar la vida per complir el programa electoral amb què s’havia presentat a les eleccions; unes eleccions que varen guanyar i que els varen permetre de formar govern. Romandran sempre com la denúncia de la incapacitat d’Espanya, del règim postfranquista si voleu que siga més concret, per a gestionar la democràcia. Però, sobretot, els discursos d’ahir romandran sempre com una referència col·lectiva per a aquella gent, nosaltres, que com molt bé va dir Josep Rull continuarem endavant. Hi anirem més i més gent, siga quina siga la sentència d’aquesta farsa de judici.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
12.06.2019  ·  22:18

El règim postfranquista no ha pogut gestionar la democràcia perquè mai ha sigut demòcrata. Ha continuat sent una dictadura disfressada de democràcia.
Però les declaracions dels nostres representants socials i polítics d’ahir, han sigut la dignitat de tot un poble en boca d’ells. Han fet uns discursos de persones honrades i dignes. Ho retindrem sempre a la nostra memòria. Gràcies.

Josep Maria Artigal
Josep Maria Artigal
12.06.2019  ·  22:25

Nosaltres, la gent, som les brases per quan torni a bufar el vent. I tornarà a bufar, no en tinc cap dubte.

Josep Usó
Josep Usó
12.06.2019  ·  22:35

Al capdavall, els polítics catalans han anat i van darrere del seu Poble. Els espanyols continuen ancorats en un passat marcit. Gràcies.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
12.06.2019  ·  22:52

Molt bé pels advocats u advocades defensors, FANTÀSTIC, per les emotives i enèrgiques paraules de cada un dels presos i preses polítiques GRÀCIES, per la DIGNITAT,, CLAREDAT I SINERGIES QUE HEU CREAT QUE TANMATEIX DONARAN UN BON FRUIT SOCIAL, ,

Victor Serra
Victor Serra
12.06.2019  ·  22:56

Encara tinc pell de gallina pel discurs de Raúl Romeva, sobretot, i tots els altres. Si el Tribunal i sobretot la Fiscalia fóssin demòcrates dimitirien i es farien monjos. Són a punt d’escriure un capítol digne de l’Espanya negra que serà recordat com una vergonya històrica si mai Espanya es decideix a convertir-se en una democràcia madura.

Rosa Maria Jordà
Rosa Maria Jordà
12.06.2019  ·  23:02

Ma emocionat molt el Jordi Cuixart,crec que el seu discurs pasara a la historia, com a lliço de dignitat valor i democracia.Tots man emocionat molt son permi un herois i molt valents .Hels ciutadans de Catalunya els hem de donar gracies per la seva dignitat i defensa de les sevas conviccions, que son les mevas i la de molts ciutadans de Catalunya. Tots els ciutadans de Catalunya els hem de donar les gracies, i quan dic tots es ( TOTS) per defensar la democracia.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
12.06.2019  ·  23:16

Sempre endavant! Ni un pas enrere!
La dignitat guanyarà! La nostra revolta és la dels somriures.
Aquest mal dit tribunal és la mostra més desgraciadament clara de la tan defensada transició dels 155 i dels ibex 35.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
12.06.2019  ·  23:20

Sobre aquesta visió encertada del què han estat aquests darrers dies del #judicifarsa, a mi el què més em treu la són és la resposta a la ja escrita sentència: una mani, concentracions, bones nits a les presons?
Realment em fa pànic.

jaume vall
jaume vall
13.06.2019  ·  00:24

Espero que sigui així, que continuem anant-hi, i encara més gent. També serà important saber per a què ens mobilitzarem els representats, quin seriós full de ruta amb contactes internacionals tindran els representants, i fins a on, representats i representants, s’estarà disposat a arribar.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
13.06.2019  ·  05:22

No puc expressar prou bé l’admiració que m’inspiren aquestes persones (aquests herois) que encara desde presó, i sota l’amenaça d’unes penes llarguíssimes i aclaparadorament injustes que tots sabem sue ja són escrites, s’enfronten al Sistema amb dignitat i determinació. El millor que podem fer per a honorar el seu coratge és, com ells mateixos demanen, seguir endavant, defensant la independència de Catalunya amb la mateixa determinació, dignitat i civisme amb que ho han fet ells – i alhora no deixar mai de reclamar la seva llibertat!

jordi Rovira
jordi Rovira
13.06.2019  ·  07:42

Ho deia ahir molt bé el MH senyor Jordi Cuixart, ho repeteix avui l’editorial de Vilaweb: aquesta possible presó representa una llosa en la línia de flotació de la democracia espanyola. És un llast enorme per la mateixa supervivència del règim i de l’estat espanyol tal i com està constituït ara mateix. I tota la ceremonia d’aquest sainet del judici farsa, no fa res més que posar en evidència a un estat que ja es defensa com pot. No tinc cap dubte del que es deia a l’editorial d’ahir: 1-O representa alçament pacífic, democràtic i validat d’un poble en demanda d’autodeterminació. Un poble que hi té dret. Un poble que va aixecar la seva reclamació davant la resta de nacions del món, fent que l’estat espanyol esdevingués un estat pirata. Veurem com giren els esdeveniments. Però els fets són els que són i no es poden dissimular. Només es pot fer el que fa Espanya; escenificar una reacció per supervivència.

Albert Garcia
Albert Garcia
13.06.2019  ·  07:43

Ara hem de veure com reaccionem com a poble, amb manifestacions ja hem vist que res de res, O ens plantem i diem prou O no ens en sortirem. Per que fa un segle la gent de Barcelona va tenir la valentia de fer una vaga general indefinida la vaga de la Canadenca i nosaltres no??

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
13.06.2019  ·  08:47

Ningú ens donarà res, així que ens ho tindrem que treballar. El procès enfronta a tothom, ara enfrontarà per fi a Europa en el seu mirall i No els hi agradarà el que veuran. Tampoc agradarà a la justicia que tot fa pensar que firmarà la seva pròpia sentència i molt especialment els Comuns tindran que enfrontar el mirall del procès. Facin el que facin, l’independentisme i la seva base… guanyaran. Semble que toca un “cuanto peor…mejor”.
L’aigua trobarà el seu camí i quan baixa moguda i amb força, no és bona idea posar-se al davant a demànar raons i equidistància virtuals.
Quan l’aigua baixa moguda….toca mullar-se.

Albert Miret
Albert Miret
13.06.2019  ·  09:03

En temps de repartiment de poltrones i veient cada dia la rifa en la qual participen tants sicaris de la política en contra de tan pocs polítics de debò, m’impressiono profundament cada vegada que escolto els parlaments que ahir van fer aquests autèntics polítics nostres. Em fa mal i m’avergonyeix cada vegada que sento o llegeixo algun brètol intentant justificar la repressió i aquest judici-comèdia, perquè penso que són els polítics amb més dignitat i coneixement que hem tingut en molts i molts anys, i que es mereixen el més gran respecte i estimació que els sapiguem donar. Ens han ensenyat què és la dignitat, què és l’amor per la terra i la teva gent, què vol dir realment ser demòcrates, i això només els ho podem agrair continuant la lluita per la seva llibertat i per la de tot el poble. Ens han ensenyat a no tenir por, a mantenir-nos ferms davant del tirà, a rebutjar la vilesa de l’usurpador i la poca vergonya del botifler, que tant abunda en aquest mal país feixista. Gràcies a tots ells i a les seves valentes famílies. Ens heu ensenyat el camí de la llibertat i ja no l’abandonarem mai fins a aconseguir la República independent. Realment, el vostre sacrifici ja és avui i serà fins al final el llast que decanta la podrida nau fins al naufragi i l’enfonsament a les tenebres de la història.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
13.06.2019  ·  09:13

La inèrcia psicològica d’Espanya navega com si fos res més que l’ungiment d’un simbolisme producte de la guerra de successió del XVIIII, més un exèrcit que han de mantenir sempre al seu costat. En el fons, per més codis que empren, en una mirada neta poden esdevenir paper mullat. ¿Com aturar la inèrcia? Milions d’ulls observen i imaginen les maneres d’actuar en aquest context, que compta amb molt més que un exèrcit i és molt més efectiu que una pura inèrcia per desemmascarar. Endavant!

teresa permanyer
teresa permanyer
13.06.2019  ·  09:16

Retindrem sempre a la memòria tantes lliçons de dret dels magnífics advocats; mantindrem la flama encesa amb tantes lliçons de fermesa i dignitat dels nostres representants polítics.
Hem de trobar la manera de portar al nostre dia a dia aquesta convicció. El missatge ha d’estar viu en els nostres actes.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.06.2019  ·  09:19

1ª ETAPA: LA INUTILITAT DE LA REPRESSIÓ

Ahir, després de mesos d’infames mentides, discursos i tota mena d’irregularitats per part de l’acusació antidemocràtica d’un tribunal inquisitorial, finalment vam escoltar els discursos de la dignitat d’uns presoners que ho són per complir un mandat democràtic d’una majoria de catalans. Ni els deixarem sols ni ens aturarem.

Ara amb la condemna segura, s’obrirà una etapa que haurà de deixar enrere les ferides de la primera escomesa. El nou relat no l’ha de marcar la repressió. Caldrà ser molt més intel·ligents: caldrà un full de ruta unitari, coordinat en els diferents fronts i sobretot actuar amb determinació, persistència i contundència.

Companyes-s això no va d’un sol acte d’heroïcitat perquè aquesta idea només és fruit de la frustració i no podem combregar amb el discurs de la negativitat. Això va de política. I la política “és la continuació de la guerra per altres mitjans”. Per tant, més compromís per tots. El país s’ha de posar en marxa i preparar un nou 1-O.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

PS. No entenc de cap manera la condescendència dels advocats defensors amb el tribunal (cap protesta per l’hora que tenien o per el quart d’hora del acusats), per quan si es vol apel·lar a Europa, s’haurà d’invocar la vulneració dels drets humans per part del tribunal. Cap esperança amb Estrasburg.

Pere Grau
Pere Grau
13.06.2019  ·  09:26

A Albert Garcia i Josep Sindreu: Només manis? Depèn de com i on les fem. Però caldrà anar més enllà i això donarà la mesura de si nosaltres tots plegats som dignes d’aquests homes i dones que ja per sempre seran figures models per les generacions futures. Voldria poder dir cara a cara a aquests prevaricadors togats, mancats de dignitat i de consciència, els darrers versos del meu poema “La pàtria insubmergible” :” Que no s’enganyin tots els obcecats / que només pensen a donar-nos guerra. / Com van fer els pares en les malvestats / sempre hi haurà fills ferms i agosarats / que no deixin morir la nostra terra.”

Josep Salart
Josep Salart
13.06.2019  ·  09:27

Aquesta gent és la meva gent, la nostra. Jo sóc ells i no els deixaré ni els hem de deixar mai fins a final.
Per descomptar que si em trobo un polític que em parli de fer país, de fer coses i no em parli primer de tot d’aquests nostres polítics, d’aquests companys nostres privats de llibertat, l’agafaré pel coll sense mirar prim. Es pensarà que sóc un boig.

L’independència comença per treure aquesta gent de les brutes i fastigoses mans d’aquesta gent, del rei, d’aquets falsos jutges que van a misar de 8 cada dia i de tota la podridor dels usures i lladres que aguanten aquesta finca privada i endeutada entre Portugal i Catalunya.

Salvador Ros
Salvador Ros
13.06.2019  ·  10:02

Els nostres polítics han mostrat el seu compromís absolut amb el mandat de les urnes. Si nosaltres com a poble no som capaços D aixecar el cul de la cadira…… No hi haurà res a fer. L esforç i sacrifici d ells i les seves famílies, no haurà servit per res. Units serem més forts!!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
13.06.2019  ·  10:08

A mi em sap greu pels líders socials que van ser utilitzats igual que molta altra gent del carrer, danys col·laterals assumibles per la CUP…

L”editorial pot dir que molts més hi aniran al darrera, però els primers que haurien d’estar a la cua són el 10 diputats de la CUP que van forçar tot aquest desastre amb pactes mutants i mentides i fent vots secrets per no donar la cara.. I no n’hi ha cap a la cua, o sigui què… No veig gaires voluntaris i ja fa més de 600 dies..

L’exdiputat CUP Salellas defensant Cuixart, se li hauria de caure la cara de vergonya o entrar amb el seu client a presó per haver traït el líder social i tota la societat que representa… Salellas CUP volia proclamar proclamar i proclamar al preu que fos (el preu era posar pressió perquè es pensava i sabia que l’única sortida era que Puigdemont convoqués eleccions, i així enterrar els convergents definitivament… la conspiració d’ocrubre.. però no, Puigdemont no els hi va donar aquest plaer, va salvar la imatge personal i de partit, vam fer el ridícul davant el món, i van caure tots, excepte CUP esclar però que ara ja ha caigut en vots a tot el pais… ) totes aquelles declaracions de Benet Salelles de l’octubre del 2017 ara no té els nassos de fer-les davant aquest tribunal perquè l’envien directe a la cel·la amb Cuixart…

I moltes frases cèlebres ara… Tornem al terreny de la política (el bromista cínic de Junqueres) … Ho tornaríem a fer… Molt bé, doncs la comunitat internacional us tornarà a engegar a pastar fang perquè les coses no es fan així…

D’acord que Espanya té problemes jurídics, però aquesta gent ho van fer fatal, s’han carregat el moviment independentista i ara la idea es seguir treient a la gent al carrer a buscar merder i fer el ploricó? Vale vale, Europa ens mira…

Per cert, la llei de transitorietat, de pàrvuls, quants us la vau llegir o us l’heu llegit? Aquests polítics es pensaven que podien fer a Europa i al món el que els donés la gana, i les coses no funcionen així a escala internacional, a part de mentiders compulsius o tàctica completament errónea…

A veure si Puigdemont parla d’una vegada tal i com va dir que faria després de la sentència i a veure que dirà…

A veure si surt algú amb dos dits de cervell per redreçar el moviment independentista… Els que hi havien fins ara, calladets siusplau.. Ja els hi aniran omplint les caixes de solidaritat…

Jordi T.
Jordi T.
13.06.2019  ·  10:11

Magnífics discursos que demostren la grandesa dels polítics i persones que estan injustament assegudes davant d’aquest tribunal que els ofereix un judici injust i que han hagut de suportar les mentides i tergiversacions dels acusadors.

Contrasta la dignitat d’aquests polítics empresonats amb la indigne lluita partidista d’alguns polítics que ara ens governen.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
13.06.2019  ·  10:52

Molt adolorida per tanta injustícia…ahir vespre a la plaça es notava el dolor…ningú cridava consignes i no va ser fins després de cantar junts que es va tornar a cridar Independència!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.06.2019  ·  10:59

Benvolgut Vicenç,
“incapacitat d’espanya?”

Molt suau el pintes!!!
No és incapacitat, és voluntat colonialista.
És feixisme monàrquic pur i ctu.
La inquisició cega del segle XXI.

Com ja han dit en diverses ocasions altres subscriptors, cal accions mes contundents.

Accions pacífiques això sí per a no donar raons a la mesquinesa del naZionalisme espanyol davant el món (estar amatents amb els atacs de falsa bandera com va fer la Guàrdia Civil deixant armes a un vehicle el 20S), però si contundents en l’àmbit econòmic i social, de forma que espanya, i Europa de retruc, siguin les principals perjudicades, però protegint dins el possible les nostres empreses. Dic les nostres, lògicament ni Caixabank ni B. Sabadell són ja nostres.

Cal lideratge per a unificar les accions, lideratge transversal, no de partit propi com han fet alguns en el darrer any.
Lideratge per saber on incidir, en bloc i de forma continuada, on faci més mal.
Penseu que el poder econòmic, vinculat al naZionalisme espanyol, es mou, al cap i a la fi, per interessos i si la cosa esdevé insuportable, abandonaran al borbó i el seu seguici abans d’assumir pèrdues gegantines.

No sé, csl pensar com, però de forma coordinada.
Per exemple hi ha accions com vagues de zel selectives a ka administració o a les empreses que no serien punibles però podrien ser molt efectives per paralitzar moltes coses. Dic, i ho torno a recordar, selectives per perjudicar el mínim possible la activitat de les nostres, nostres, empreses.
O també abandonar massivament sindicats com CCOO i UGT, que no han estat a l’alçada del compromís amb la llibertat. Això és ben fàcil perquè tenim altres organitzacions sindicals més compromeses. Aquesta acció els farà repensar el seguidisme que han fet del poder econòmic quan es toca l’espanyolisme posant-ho per sobre de la llibertat del treballador.

Més idees?

Àngels Folch
Àngels Folch
13.06.2019  ·  11:11

I ARA QUÈ? ON SOM?

En un dia com el d’avui ens hem de mantenir més ferms i decidits que mai a continuar endavant fins a fer efectiva la independència proclamada el dia 27 d’octubre de 2017.

La independència es va proclamar, està proclamada! No es va fer efectiva, ho sabem. No serem tan babaus com per negar una cosa que alguns dels nostres semblen oblidar o fins i tot negar, però que la Fiscalia i l’estat espanyol tenen molt clar tal i com ho han demostrat en el judici tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’estat. No cal, però, perdre el temps discutint una cosa tan obvia. Cal, això sí, recordar que les independències tenen diferents fases:

La primera consisteix en proclamar-la. I es va proclamar. La segona, en fer-la efectiva. I no se’n va fer. La tercera, en el reconeixement com a mínim d’algun estat.
I la quarta, en consolidar-la.

La tercera i la quarta no es produeixen si primer no es demostra i comprova que la proclamació s’ha fet efectiva. SOM AQUÍ! Cal fer-la efectiva i per això no podem defallir, hem de persistir!

Alguns potser es pensaven que seria fàcil, però la majoria sabíem que seria llarg, difícil i dolorós i estàvem preparats. Per això, com molt bé van expressar ahir alguns dels presos polítics, ni les amenaces, ni la repressió, ni les sentències injustes, no ens desanimen, no ens espanten, no ens desdiuen del nostre objectiu.

Aquesta sentència injusta, venjativa, pròpia d’una dictadura i no d’una democràcia, no aconseguirà el seu objectiu de fer servir els nostres polítics per atemorir-nos perquè ningú gosi passar a la segona fase, la fase de fer efectiva la República proclamada. No se’n sortiran!

Tothom ha comès errors, però els de l’estat espanyol són molt més grans i com deia sempre la Carme, l’estat espanyol sempre ens ajuda, els seus errors són molt més greus i no els pot evitar perquè formen part de la seva raó de ser, del seu ADN. I efectivament l’estat espanyol persisteix en el seu autoritarisme, en la seva concepció franquista de la “democràcia”, que ni és democràtica ni és justa. Nosaltres persistim i persistirem en la defensa dels nostres drets, de la nostra identitat, de la nostra llengua, de la nostra manera de governar-nos, de la nostra manera de fer les coses, pacíficament, democràticament. Una manera que està a les antípodes d’aquesta concepció feixista, franquista i autoritària que és la de l’estat espanyol.

No ens desanimem, no defallim! En aquests moments de dolor per tanta injustícia és quan hem de demostrar més que mai que som un poble, que tenim dignitat, que ni ens dobleguem ni ens rendim. Hem de ser com la mata de jonc que tan bé descrivia en Ramon Muntaner a la seva Crònica quan deia:

“… si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.

La mata de jonc ben lligada és el poble, no els partits. Oblidem-nos dels partits. La independència no la faran els partits, la farà el poble. El poble és i serà la mata de jonc ben lligada, ben unida. Són diverses les metàfores o imatges que ens ensenyen el camí: la mata de jonc ben lligada n’és una, la pinya dels castells una altra … No escolteu cants de sirena, no us deixeu enterbolir el pensament per missatges malèvols que ens volen dividir i desanimar, que ens volen fer sentir impotents. No plorem, alcem-nos amb dignitat i fermesa, pacíficament i decidida. Siguem mata de jonc ben lligada, siguem una pinya ben forta i cohesionada. Res no podran contra un poble unit i decidit disposat a arriscar i a assumir sacrificis i costos.

Àngels Folch i Borràs
Exmembre del SN de l’ANC
Membre d’Independència i República-Primàries Catalunya
i de la Federació de Comitès del Poble Català

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
13.06.2019  ·  11:40

Jo vull demanar públicament perdó als presos polítics. Estan a la presó per culpa meva.

Estan a la presó perquè la injustícia espanyola ha vist que jo no em revoltava, no feia vaga general, no treia tots els diners dels bancs espanyols ni deixava de contractar tots els serveis a empreses del IBEX espanyol, no tallava indefinidament les carreteres i vies fèrries, no feia boicot i escarnis als policies, jutges inspectors d’hisenda i altres forces d’ocupació que hi ha a Catalunya…

Estan a la presó perquè a les tertúlies televisives i radiofòniques jo dialogava amb els carcellers en comptes d’acusar-los de criminals per segrestar ciutadans i jo dialogava amb els equidistants en comptes d’acusar-los dei feixistes per no respectar la voluntat democràtica del poble català expressada l’1O.

Estan a la presó perquè jo em concentrava en portar llaços grocs, en protestar i manifestar-me i em descuidava de fer efectiva la República catalana.

Estan a la presó perquè la injustícia espanyola ha vist que això provocava que jo em barallés amb el meu germà en comptes de concentrar-me a lluitar contra les forces d’ocupació.

Estan a la presó perquè la injustícia espanyola ha vist que la repressió els ha funcionat en mi.

Si la injustícia espanyola hagués vist que la presó provocava que jo els combatés amb més energia que mai per fer-los perdre més de pressa la colònia catalana ja els haurien alliberat fa mesos.

Em penedeixo profundament i prometo posar-me a treballar amb totes les meves forces per a fer efectiva la República catalana el més aviat possible i alliberar-los i compensar-los en tot el que pugi pel mal que els he causat.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
13.06.2019  ·  11:57

Per mi la conclusió és clara, no ho havia estratègia de defensa, n’hi havia moltes. Com no hi havia una estratègia per l’ú d’octubre, n’hi havia moltes. I ara mateix n’hi deuen haver també moltes amb l’objectiu dels ajuntaments, el Congresso, la investidura de Sanchez i Europa. Aquest és el nostre gran problema (pecat original?).
A partir d’ara jo tinc clar que només queda l’estratègia de l’exili. S’ha acabat no dir les coses clarament. Ara hem de ser sincers i realistes amb nosaltres mateixos. O anem a inestabilitzar aquest règim O s’ha acabat. Ben mirst, potser encara ens quedarà una última carta, votar l’enemic a veure si reaccionem d’una vegada. Contra Franco viviamos mejor, dèiem.

Carles Lladó
Carles Lladó
13.06.2019  ·  12:03

–1. El Judici? Una estafa esperpèntica. I el Marchena i els seus 6, quina vergonya!, 7 estafadors. “Excelentísimos”, això sí. I els fiscals?
–2. Els fiscals? Uns tergiversadors de la veritat, mentiders i incitadors al perjuri i a l’odi. Mai m’hauria pogut imaginar que sentiria pena per gent així. Pena, ja que cap persona honesta i intel·ligent podria ser capaç de falsejar la veritat per castigar innocents.
–3. Pertànyer a un estat que tracta i jutja com si fossin criminals a persones que he escollit i votat honestament perquè em representin és un fet que, tot i que ja deu estar tocant fons, no sols no em satisfà, ni mica, sinó que em repugna.
–4. I els acusats i encara presos polítics? En front de tanta vilesa d’estat, és un gran orgull ser representats per personalitats tan honorables, clarividents i dignes.
–Companys! Tenim raó! “Tenim raó, contra bords i lladres, el meu poble i jo.” I, si persistim, lliures serem!
I mentre tothom s’està preguntant què caldrà fer després de la sentència cal pensar i abans, –o sigui ara, ara, ja– què? De suggeriments a fer n’hi ha qui-sap-los! @KrlesLladoBadia

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
13.06.2019  ·  13:11

La gent está preparada. Només ens cal un full de ruta unitari, coordinat amb l’exili. I una sola veu que convoqui. UNA SOLA VEU.

Montse Samarra
Montse Samarra
13.06.2019  ·  14:22

No podem ser injustos amb els.nostres presos polítics o exiliats.Al.contrari, hem de estar-els agraïts.La gent hi som,però trobem a faltar aquest.bloc.compacte amb una directiva.

eva salas
eva salas
13.06.2019  ·  14:38

Molt emocionants els vostres comentaris, em fan emocionar.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.06.2019  ·  15:43

Hem d’estar molt orgullosos dels nostres presos. Ningú es va fer enrere i alguns van utilitzar la millor arma de què disposem: la desobediència i el repte.

El Vicent té raó que els discursos no influiran en els veredictes, però han d’influir en el poble. “Ho tornarem a fer” ha de convertir-se en lema i les bases han d’exigir unitat.

Pere Monras
Pere Monras
13.06.2019  ·  16:10

La llavor de l’Inquisició roman en les estructures d’Estat. Només la radicalitat democràtica i excel.lir en alguns sectors farà neutralitzar l’esperit de venjança i odi alimentat per la seva feblesa com a homínids primaris que treuen pit sense activar neurones. La por més gran que tenen és acceptar la veritat de la seva pobresa mental.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
13.06.2019  ·  18:42

No sé què passarà.
Si sé el què he vist i escoltat: uns advocats defensors que han fet tot el què han pogut i sobretot uns presos polítics, dones i homes, dignes, humans, valents i sensibles.
Moltes gràcies a tots.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
13.06.2019  ·  18:54

Que ens acusin de cop d’estat i ningú els repliqui que el cop d’estat el va fer el TC amb la sentència del 2010?
Com pot ser que oblidem els inicis de tot?
No volen compliment de la llei?
Per què ningú no els deixa muts recordant-los un TC caducat, manipulat, incomplint la seva pròpia llei, que sentencia contra un Estatut que va seguir pulcrament la llei i la constitució, referendat pel poble i signat pel Rei. D’on ve la nostra protesta? D’on ve la pèrdua definitiva de confiança sinó perquè fan malabarismes i trampes a dojo perquè el resultat sigui el que ells volen. El Sr. Sànchez ja ho té ben clar quan diu que el Estatuto que se aplica en Cataluña no lo han votado los catalanes, i per això ens proposarà que en fem un de nou. Per què? Perquè se’l tornin a carregar quan els convingui? Espanya no té solució.
Com diu molt bé el Sr. Partal, els nostres polítics s’ho juguen tot per complir el programa. A l’altra banda, s’ho carreguen tot quan els dóna la gana.
Ara que ERC ja ha demostrat que pot guanyar unes eleccions podrem anar més tranquils cap a la UNITAT D’ACCIÓ.

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
13.06.2019  ·  20:16

Podrem portar a la fiscalia, l’advocacia de l’estat i el partit neofeixista que han estat al judici farsa del Suprem, en comunió, acusant de delictes inventats, perquè votar no és cap crim, (només és delicte a les dictadures i els règims totalitaris), a un tribunal internacional, per vulneració dels drets humans?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes