Després del 14-F: llums llargs per a horitzons clars

Tots nosaltres, pensem com pensem sobre qualsevol altre tema, rebem la repressió exactament pel fet de ser allò que som nacionalment parlant

Vicent Partal
Vicent Partal
15.02.2021 - 23:26
Actualització: 16.02.2021 - 00:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les vint-i-quatre hores posteriors a les eleccions s’han caracteritzat per aquella calma tensa que segueix una gran contesa electoral. Només els comuns i el PSOE han alçat la veu, mirant de vendre el pacte dit d’esquerres, malgrat que no sembla gens possible. Els comuns ho han fet amb la paraula, com correspon i toca, però el PSOE, per si ningú en tenia cap dubte, ho ha fet per la via dels fets, mitjançant la fiscalia.

És cert que veure Jéssica Albiach dient en la mateixa conferència de premsa que no ha d’haver-hi vets perquè això és una cosa del passat i alhora, dues frases més endavant, vetant Junts, fa entendre moltes coses. Com ara per què, vista aquesta manera tan peculiar de raonar, no és estrany que s’hagen quedat clavats on s’han quedat mentre la CUP els passa davant. Però de cap manera no es pot comparar això amb l’amenaça de tornar a ficar els presos a la garjola amb què Pedro Sánchez ha respost al veredicte de les urnes. En el cas dels comuns, en definitiva, és una opinió, que podem considerar com vulguem però que és completament legítima i evidentment democràtica i gens perillosa. Mentre que en el cas del PSOE ja veiem que el recurs a la violència d’estat, lamentablement, trau el cap de nou. Premonitòriament.

Ahir era particularment interessant de fer una lectura encreuada de la premsa internacional, i molt concretament de la premsa espanyola. En general el titular sempre destacava, contundent i indiscutible: l’independentisme ha fet un gran pas endavant. Però en la subsecció espanyola les coses tenien matisos interessants: hi havia molta decepció en la premsa de dretes, un pessimisme gairebé ja emparentat amb el de la generació del 98 i, sorprenentment, una alegria desconcertant en alguna premsa d’esquerres.

Qui no es conforma és perquè no vol, però observar els equilibris que fan uns certs mitjans per trobar algun argument factual que els ajude a donar una aparença de versemblança a les teories és realment divertit. Igual que passa amb els partits, la dreta sociològica sembla que comença a entendre que Espanya no podrà retenir el Principat ni a la força durant molt més temps, mentre que l’esquerra passa precisament ara a capitanejar entusiàsticament el nacionalisme espanyol i a intentar d’apuntalar-lo com siga. Destruïda ja la dreta espanyola a Catalunya, Illa s’ha erigit en el líder del seu bloc nacional, desacomplexadament. Pot posar-se a la boca tant com vulga el president Pasqual Maragall, però el seu joc no hi té res a veure: ell mateix es redueix a ser el cap del bloc electoral espanyol i a aguantar la bandera. Fins al darrer minut.

I aquesta actitud, dissortadament, en la història de la humanitat és coneguda i corrent. Especialment  en els processos de descolonització. L’exemple de l’esquerra francesa durant el procés d’independència de les colònies africanes i asiàtiques és tan pareguda al que vivim ací que fa feredat i tot. Llegint, fa poc, el dietari Tunisie, An I, d’Albert Memmi, vaig topar amb una frase d’aquest il·lustre pensador anticolonial, jueu tunisià, que em va sorprendre de tan reveladora com és també per a la nostra situació actual. “Aquesta gent de l’esquerra metropolitana –diu– es pensen que els interessos de l’esquerra a França coincideixen completament amb els interessos universals”, amb els de la humanitat sencera. Però Memmi, agudament, respon que això és fals i que els seus arguments en realitat són només l’eco de “l’eufòria imperial britànica” –la monarquia britànica i l’esquerra caviar francesa en això són tan indistingibles com una sabata de l’altra, del mateix parell. I en definitiva és això que ara tenim davant.

L’actual procés d’independència ja té onze anys de vida i és, malgrat totes les proves i dificultats, d’una solidesa extraordinària, sensacional. Diumenge l’independentisme va aconseguir la victòria per tercera vegada seguida, en les eleccions al parlament, va sobrepassar la barrera del 50% del vot popular amb molta comoditat i va augmentar de quatre escons la majoria republicana. Però no va fer això i prou: també va acorralar la dreta espanyola, que convertí en marginal, i es trobà finalment que l’aritmètica, ara sí, obligarà l’esquerra, l’esquerra espanyola i la catalana, a liquidar el mite aquest de la divisió entre les presumptes dretes i esquerres com a alternativa i correctiu a l’alliberament nacional.

Segurament no hauríem ni de perdre el temps discutint-ho, de tan ridícul que és tot plegat. Quanta gent de dretes ha votat Illa? I quanta gent d’esquerres ha votat Puigdemont? I Sánchez pot dir-se d’esquerres mentre tanca Pablo Hasel? I Podem mentre calla en tantes coses? Els conceptes dogmàtics no tenen més valor que la propaganda quan l’enfrontament és tan directe i tan brutal com el que disputem els catalans com a poble. Perquè al cap i a la fi tots nosaltres, pensem com pensem sobre qualsevol altra qüestió, rebem la repressió exactament pel fet de ser allò que som nacionalment parlant. No per res més. Però és veritat que, en la mesura que ens obliguen a parlar-ne, bé ho haurem de fer. Fem-ho, doncs, sabent que és la realitat diària, els fets constatables allò que al final compta, més que no pas les declaracions, que se les enduu el vent. I alegrem-nos-en perquè ha arribat el moment de la veritat, el moment dels fets.

Mentre Esquerra no tenia l’obligació d’encapçalar l’independentisme, que ara la té,  podia dibuixar un espai molt interessant de diferenciació respecte dels seus contrincants, parlant de l’existència d’una via àmplia i proposant de fer una pinya amb aquesta xifra dels vuitanta diputats que sumen al parlament els independentistes més els comuns. Bé, doncs, ha arribat l’hora de fer-la. O haurà arribat l’hora de constatar per la via dels fets que és impossible; no perquè no vulga Esquerra i no perquè no fos idealment bo –que a totes dues coses dic que sí immediatament, que n’estic convençudíssim–, sinó perquè no es pot fer, precisament perquè el procés d’independència ja ha avançat massa per a admetre simulacions, aquelles que en un escenari polític normal podien fer-se encara com feia la vella ICV o el vell PSC, però que no es poden permetre ja en un escenari de ruptura, de trencament del marc constitucional i nacional, de revolta ciutadana.

Llums llargs, doncs, que els dies que vindran serviran sobretot per a aclarir aquestes coses. Ben necessàries.

 

Llegiu Marta Rojals: Els comuns, l’última esperança d’Espanya. Insuperable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.02.2021  ·  22:08

Des d’ahir s’han aclarit encara més les posicions. Illa substitueix a Arrimadas com a cap dels “constitucionalistes”. L’esquerra potser la CUP, però ja no els comuns, que s’han quedat encarcarats al mateix costat que VOX. S’ha acabat allò de les esquerres i les dretes i només queda independència o submissió. Amb tot el que han arribat a fer, que en el vot exterior són més de cent mil vots, han perdut dos llençols en la bugada: majoria absoluta en escons i en vots. Que és el que compta. Ara cal continuar empenyent. D’això se’n diu explotar la victòria. I tota la meua solidaritat amb Pablo Hasél.

jaume vall
jaume vall
15.02.2021  ·  22:18

Perdoneu per la llargada. Darrerament m’havia retingut d’explaiar-me. Avui, vull compartir unes reflexions més extenses sobre el resultat d’ahir.

Bé, la realitat és molt real. I la comunitat de comentaristes de l’editorial amb un fort pluralisme, representa però s’ha vist que no és del tot representativa. Ja s’ha vist. ERC ha quedat per damunt de JxCat. A mi m’hagués agradat un resultat tipus JxCat 36, ERC 33, CUP 10. Però com va dir aquell, cada societat té (normalment, i a mig termini) els governants que es mereix.
Per tant, acceptant la realitat, traiem-ne el màxim profit. Si els estrategs de Junts em preguntessin la meva opinió:
1) A nivell intern: podem estar satisfets. El que no tenim de testosterona (els castellans, sí) tenim de resilients i d’empàtics (els castellans, no). Hem guanyat, sempre. En condicions relativament fàcils : 27/S/15 ; en condicions incòmodes : 9/N/14 ; en condicions heroiques : 01/10/17 ; en condicions imposades injustament : 21/12/17 ; en condicions indignants i imposades : 14/02/21. Guanyem, i cada vegada guanyem més. En principi, la demografia ens juga a favor, i de totes, totes, estem en el costat correcte de la història. Puigdemont és el referent.
2) A nivell extern: qui ens miri , qui ens hagi de mirar, qui ens vulgui mirar, s’adonarà que som cavall guanyador, que la societat catalana és de fiar perquè qui guanya les eleccions són gent constant i persistent. Pacífica, democràtica, cívica, relativament coratjosa. Podem ser un aliat lleial si ens tracten amb lleialtat. Puigdemont és el referent. I veuen en ERC un partit independentista, “moderat”, però independentista. I la immensa majoria dels seus votants, també.
3) Baixant a ran de terra, pels propers quatre anys. Aprofitem el resultat per actuar de la millor manera possible. Ha guanyat ERC, doncs que governi ERC.
a) Que sigui responsable d’una legislatura complicadíssima en l’aspecte institucional, sanitari, econòmic.
b) Probablement a JxCat també li anirà bé, després del reguitzell històric de victòries, estar per una vegada allunyada del focus. No passa res, per quatre anys.
No cal ni que es llepi les ferides. Sense mitjans mediàtics, ha mantingut un resultat excel·lent. El que pot fer és enfortir-se, virar cap a un ecologisme (ens hi va el futur), humanisme (la biocibernètica ja és un repte ineludible),
la socialdemocràcialiberal (l’economia produeix riquesa però desigualtat, l’estat ha de redistribuir la riquesa però no interferir en la producció justa de la mateixa)
c) La Laura Borràs ha de tenir paciència. Potser li anirà millor el càrrec de vicepresidenta i curtir-se abans d’ostentar el de presidenta. M’agradaria que continués sent contundent, clara, però dialogant. Encara que potser pensi que l’adversari no s’ho mereixi.
d) I sí, ser un soci lleial a ERC, més lleial que el partit de Junqueras i Aragonés ho ha estat a Junts. No perquè uns ho hagin fet malament justifica que els altres ho hagin de replicar. (Si som curosos, ERC continua amb el 22% de vots, per tant, la seva deslleialtat no ha estat premiada)
Que els Comuns posen veto? Allà ells. Junts no ha de posar veto als Comuns. Sectarisme que sigui aliè. Total, la política econòmico-social que pugui fer ERC deu poder ser assumida per Junts, crec.
e) I a recollir els fruits en la propera, tot acceptant que la societat catalana, ara mateix, no vol una DUI si ha de comportar massa riscos. Vol independència, però a ritme pausat i sense rauxa. Ens pot agradar més o menys, però…

(per una vegada no estic del tot d’acord amb en Josep Salart, en el seu comentari d’ahir. “Aquí s’ha acabat tot. L’espanyolisme ha guanyat i guanarà més amb ERC , PdCat”
Crec que ahir s’acaba l’esperança de que en 4 anys siguem independents. Però no tot. L’espanyolisme ha guanyat com va guanyar Ciutadans fa tres anys. Però si Junts accepta el lideratge d’ERC, i li posa difícil a Junqueras refusar el seu ajut, i per tant força els republicants a obviar PSC, i no cau en el sectarisme bloquejant dels Comuns, ERC es veurà obligada TAMBÉ a fer una mica menys de put. i ramonet.
Ho sento, jo també, però tenim el que tenim. Crec que un cavall guanyador però no en una carrera de velocitat, sinó de fons.
Li demano que “l’adéu-siau” només sigui temporal, i curt)

Com diu la Roser Caminals : I, sobretot, no oblidem que el camí és llarg. Sr. Salart, si’s plau no marxi. El necessitem.”

Nina Santiago
Nina Santiago
15.02.2021  ·  22:22

Segons la Vangiardia de cara a Europa ha sortit reforçat Pedro Sánchez.
Que ha estar molt encertat amb Illa.
Només veuen la superfície i no veuen la hipocresia com que no tenen la més minima intenció de resoldre el gravíssim problema amb els presos i exiliats.
No tenen cap pietat pitjor que els del PP.
Però no hi confio en el pròxim president.

Josep Almar
Josep Almar
15.02.2021  ·  22:28

Vull un govern independista, això he votat. Els Comuns no hi pinten res. Prou perdre el temps, massa n’hem perdut.

Gemma R.
Gemma R.
15.02.2021  ·  22:30

Les comunes fa temps que s’ han retretat. Però si s’ ha de segellar doncs que així sigui, però oblidem-los d’ una vegada. Són un producte del règim bastant infumable pel meu gust. Com tot el que no és autèntic, vaja…

Josep Salart
Josep Salart
15.02.2021  ·  22:30

Agraeixo sincerament totes les referències al meu comentari d’ahir, des d’aquesta pàgina fins a les trucades personals que vaig rebre.
Si parlava de no comentar, no volía dir en cap moment “deixar de lluitar”. Volía dir no comentar.

Entenc que poca gent em coneix. Porto lluitant tota la vida i moriré lluitant com tothom, però no accepto gaires lliçons en aquest camp, doncs el meu radicalisme (com tant be descriu el company comentarista Josep Pascual Gil) vers el que jo crec com una injustícia, ajudar a parar un sofriment, donar les meves sabates i tornar descalç a casa i sempre amb la condició de passar desapercebut, fa que, a la vida, no vegi mai problemes. Sempre veig assumptes a resoldre. No n’hi ha de problemes a la vida.

I l’obsessió patológica per resoldre assumptes amb sang congelada i cercant la perfecció, no m’ha deixat descansar mai. Ni a la presó ni a les comissaríes, ni als controls ni enlloc. Al contrari, es vida, alegría i per damunt de tot, Jet A-1 a les venes.

El tema de la nostra llibertat el porto com puc, perquè em costa molt comprendre ( i m’encén com un llumí) que hi hagi gent que es dediqui a la política per representar-nos, i ho faci amb mentides, subterfugis, interessos personals, males pràctiques, dividir i dividir, no entedre que cal sumar ara més que mai. No m’entra, com tampoc m’entra les poques ganes de la gent d’assabantar-se de la realitat, de llegir història. Això no va de partits ni persones, va de llibertat.
Gràcies. Continuaré carregós i comentant, i disculpeu el temps que us he fet perdre llegint això.

Crec que ERC “no la ben guanyada a les urnes”. Hauríem de reflexionar vers les trabes legals, periodistiques i d’imatges televisives que l’han recolzada. També han col.laborat els miopes envejosos de les restes de CiU que, amb tres o quatre partidets no han fet més que entorpir els veritables guanyadors. Penso que a l’Artur mas el debien “aconsellar” que fes una mica de publicitat per Pdcat, contrariament “et reactiviarem el tema…” i tant espanya com ERC només tenen un objectiu entre cella i cella: fer desaparèixer la Laura Borràs i el President Puigdemont, unics independentistes.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
15.02.2021  ·  22:35

Si els Comuns entren al govern el procés quedarà aturat per molt de temps!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
15.02.2021  ·  22:42

Comparteixo en general les reflexions del Sr. Jaume Vall, especialment quan diu que “Puigdemont ha d’ésser el referent”. Ho ha de ser, fins que aquell Estat que el va destituir il·legítimament, el pose altre cop a la Presidència d’una Generalitat que només ha de deixar per la voluntat expressada a les urnes. Mentre, ell és la LEGITIMITAT d’una minoria nacional reprimida, que l’ha de protegir a tota costa per protegir-se dignament a sí mateixa.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.02.2021  ·  22:55

I la reivindicació del PSUC-PCE per part de la col·laboracionista Jéssica Albiach, què?

Reclame que torneu a llegir el meu comentari a l’editorial aquest i obrint-ne els enllaços on explique que el País Valencià durant la guerra 1936-1939 fou “ocupat colonialment” dues vegades. La 1ª pels españols feixistes d’esquerres i la 2ª pelsespañols de dretes fins als nostres dies.

Obriu i llegiu què deien els valencianistes aleshores i com foren arraconats en terra pròpia.

La dita que usem a València és incontrovertible, i n’Albiach l’ha de conèixer de primera mà:

“Forasters vindran, que de casa (nostra) mos trauran”

https://www.vilaweb.cat/noticies/les-cinc-coses-en-les-quals-ens-haurem-de-fixar-la-nit-de-diumenge/

Josep Blesa (València)

carme vilella
carme vilella
15.02.2021  ·  22:56

Nosaltres hem anat a botar, tot i la pandemia, s’ha fet amb clau d’independència, ara falta que els polítics feu la vostra tasca, penseu amb la situació de Catalunya, prou de discutir, es l’hora d’aprofitar el vot (que ens l’han omplert de paranys per guanyar ells), polítics feu el que cal oblideu els càrrecs, les baralles i penseu que us necessitem, més endavant ja podreu mirar els vostres interessos personal, ara cal salvar al conjunt i anar tots a una. Catalunya i prou.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
15.02.2021  ·  23:01

Els/les Comuns/-nes i Illa són el mateix a efectes pràctics. No s’hi pot comptar de cap manera. Uns perquè s’han destapat fa dies com a fatxes. Els/les Comuns/-nes amics del Valls són la marca blanca del 155 que es van mostrar com són fa dies i ara juguen.
Els altres ja veurem què són capaços de fer, ara que tenen els resultats a favor… (Un fracàs, les baralles desgraciades que solen practicar pot ser una gran traïció i un menyspreu descarat a tots els votants)

PERE SIO
PERE SIO
15.02.2021  ·  23:20

El fet rellevant d’aquestes Eleccions ha estat el fracàs estrepitós de l’aposta política del MHP Artur Mas en la seva guerra contra JXCAT que ha servit només per impedir la seva nova victòria electoral, la capacitat de dirigir el procés i l’afebliment del MHP Puigdemont a l’exili. Aquest ha estat un nou i greu error dels molts que Mas ha comés en la seva trajectòria política. La proposta rancia, caduca, conservadora, on no hi figura el mot independència ha estat clarament derrotada. El resultat porta al PDCAT al seu extermini polític i fa que la seva figura política com a MHP s’apagui definitivament de la pitjor manera possible.
L’efecte Illa, malgrat les ballarugues embogides del bufó Iceta la nit electoral, no ha quallat. Els 33 escons aconseguits són inferiors als 36 obtinguts per Cs el 2017. La proposta de passar pàgina i oblidar l’independentisme ha fracassat més que mai. A Illa l’han votat majoritàriament l’immigració recalcitrant espanyola vinguda amb el franquisme, que viu a les grans ciutats de les àrees metropolitanes que sempre vota partits espanyols. Persones que malgrat els anys que porten de residència, no són catalans i suposen un gran llast per aconseguir la llibertat de Catalunya.
La gran victòria de l’independentisme superant el 50 màgic dels vots i aconseguint el record de 74 escons, en plena pandèmia, amb la repressió activa i continuada en tots els fons de l’Estat ha estat un nou i gran triomf. El souflé no baixa.
ERC ha aconseguit per fí la seva obsessió malaltissa que arrossegava des de feia 80 anys, poder presidir la Generalitat. I aconseguida la fita, potser posi fi a les seves lluites infantils, les seves travetes, deslleialtats i modifiqui la seva contradictòria política, les seves giragonses. ERC si vol triomfar i consolidar-se ha de complir els seus compromisos electorals proclamats, a crits, pels seus líders durant la campanya: dret d’autodeterminació, amnistia, república catalana i independència. Els resultats ara ja no admeten excuses, dilacions, ni més submissions a Madrid.
El resultat de JXCAT partit creat fa pocs mesos després d’una dura i traumàtica reconversió interna, sense drets electorals, amb les enquestes i els mitjans de comunicació en contra, i sense material de campanya, s’ha consolidat superant les seves previsions guanyant a Girona, Lleida i a 580 municipis. I el resultat de la CUP doblant els seus resultats, afegeixen control i pressió als moviments que faci ERC.
Si els partits independentistes desaprofiten aquesta immillorable oportunitat, la ciutadania i les entitats independentistes (ANC i OMNIUM) han de sortir de la seva actual letargia i exigir als seus votats el compliment dels compromisos i el mandat clar que ha sortit de les urnes.

Núria Florensa
Núria Florensa
15.02.2021  ·  23:23

Ara als ulls de tothom i de manera clara podrem veure si ERC està per la Independència o bé vol amagar-se, ni sap com, en una via reformista 🤦‍♀️que cap volem. Han cremat tots els vaixells 1 Oct i 3 Oct, repressió, Només volem una República Catalana Lliure justa, solidària i independent. No volem cap molla més… I per cert, moltes catalanes encara recordem com Jessica Albiach, ” la xivata” abans de dipositar el seu NO a l’urna del Parlament va mostrar bé la seva papereta, com havia fet el seu company de partit Coscubiela (un sindicalista eternament alliberat laboral 🤦‍♀️). Albiach i Cia només poden fer un front “d’esquerres” espanyolistes. Colau, Iglesias / Comuns, Podemos…. són esclaus de la seva posició 😡. Exigim q els partit catalans independentistes, facin el q el poble al carrer cridem unitat per a la independència!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
15.02.2021  ·  23:24

Personalment hauria preferit que guanyés JxCat per molta diferència perquè hauria validat l’estratègia de la confrontació amb Espanya que crec que és la millor.

Però he de reconeixer que la sabiduria popular que sorgeix de les urnes sovint em sorpren i em consolida la convicció democràtica en demostrar-me que la decisió colectiva democràtica és millor que la que hauria pres jo.

Quan es va fer el primer tripartit em va decebre molt però amb els anys he de reconeixer que mai no s’hauria aprovar un nou estatut amb CiU i ERC liderant-ho des de el govern i el PSC i ICV a l’oposició posant pals a les rodes. Només quan hi va haver el PSC, ERC i ICV al govern estirant del carro i CiU a l’opsició empenyent-lo es va poder aprovar l’estatut. I només gracies al TC espanyol que el va tombar es va amplificar el moviment cap a la independència.

Tant de bo que ara passi quelcom semblant. Fins ara teniem a Junts intentant liderar el país cap a la independència i a ERC i la CUP posant pals a les rodes. Tant de bo que ara ERC i la CUP es vegin obligats a estirar del carro i Junts empenyi.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
15.02.2021  ·  23:35

Pensar que llegar a la Independencia de Catalunya de la opresion de un país tan sucio mentalmente y podrido de “cultura” criminal como es España fuera un trabajo fácil era un enorme pecado de ingenuidad…

Hay que aceptar la realidad que Catalunya sea profundamente contaminada por la porquería españolista…

Asi que, andando hacia la Independencia, era que esperarse que las mayores dificultades habrian venido por la contaminacion españolista que se encuentra en el mismo interior de Catalunya.

Es por esto que tenemos que ser profundamente satisfechos que los 76.967 votos que han ido al PDeCAT se hayan quedado sin ni un solo escaño.

Ha sido hecha una gran obra de limpieza…

Era toda suciedad y contaminación españolista, ha salido a flote y ha sido barrida para siempre…!

Adelante, mas limpios interiormente, mas convencidos y determinados que nunca…!

Un grande abrazo con mucho entusiasmo a todas Vosotras queridas Amigas y a todos Vosotros queridos Amigos…!

Josep Gualló
Josep Gualló
16.02.2021  ·  00:26

LA POR QUE HE TINGUT FINS DESPRES DEL ESCRUTI, ES VA FONENT

Parlo de la por d’un tercer tripartit format pel PSOE, ERC i aquest cop Comuns. La cúpula d’esquerra de bona gana el faria, però no pot perquè la seva militància és independentista de pedra picada i aixafaria la cúpula SA.

El PSOE, recordem que del PSC ja fa anys que només n’existeix de nom. Tots sabiem que just pesades les eleccions, acabaria amb el tercer grau penitenciari. Recordem la fatxendaria de Pedró Sánchez “I de quien depende el fiscal general del estado?”.

No ens pensem que nosaltres tindrem plàcides les negociacions per formar el parlament i el govern. Per part d’esquerra les negociacions les portarà la cúpula autonomista que vol exemplar la base.

Aquesta cúpula no te llibertat per fer el que vol però voldrà adoptarà una postura dura, que no podrà mantenir ja que apart de la seva militància també existeix la CUP,

No ens posem nerviosos els catalans no només tenim rauxa, tenim seny. I molt.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
16.02.2021  ·  00:42

Us donaré un’altra versió personal dels resultats. Avui tinc el dia complotista. Perdoneu. Ja em passarà (suposo).
Per a mi, hi ha hagut una tupinada gran com una casa. Feta amb una precisió mil.limetrica.
1 guanya Erc per un escó de diferencia. Estrany no?
Espanya ara es pot permetre de “dialogar” amb el president català. Cosa que no hauria pogut fer fluidament amb Junts.
Espanya té el que volia
2 el PSC empata amb Erc. Ara el Psoe pot defensar que ha guanyat. Es una victoria per Sanchez. I a més han arraconat el PP
Espanya té el que volia
3 Junts perd per un sol esco. Estrany no?. Mireu en el vostre entorn. Quants ex-votants de Erc emprenyats coneixeu? Jo molts. Però la tupinada no podia ser massa evident. Tots sabem que hi ha moltissims vots per Junts.
I ara d’aquesta manera (nomes per un sol esco) Junts haura d’anar a remolc d’Erc igual com si hagues tret 10 escons menys. I han donat espai al PdeCat manipulant tot el que han pogut
Espanya té el que volia
4 Erc ha guanyat i això farà que la Cup li doni molt més peixet (per alló de l’eix d’esquerres) deixant de banda l’eix nacional. Erc se’ls emportarà a l’hort més fàcilment trencant la majoria rupturista.
Espanya té el que volia
5 el voto rogado és la part barroera de la tupinada. La part “fina” ha estat el desplaçament de vot no independentista cap a Erc. Això portará a demanar diàleg i amnistia, però desmobilizarà l’independentisme unit al carrer
Espanya té el que volia
6 els votants de Erc son com els votants de Berlusconi. Ningú el votava i sempre guanyava. Jo només en conec 3 en el meu entorn que han votat Erc. Son percentatges molt baixos respecte al resultat. Com és que tenen tants vots? Doncs, fàcil. Perque hi ha molt vot no independentista dins de Erc. Es un partit “rufian”.
Espanya té el que volia
Ah! I l’ultim punt…molt important!
Ara podran deixar estar la Borras. No cal inhabilitar-la. Perque ara ja no és “perillosa” (des del punt de vista espanyol). Fins i tot es poden permetre de comportar-se imparcialment, si saben tractar bé el cas. Necessiten portar a Europa un exemple de “justicia justa’.
Espanya té el que volia
Tant de bò m’equivoqui 😟
En Partal, parlava de la disciplina del vot unionista. Per a mi, en canvi, el que és un misteri és la disciplina del vot d’Erc. Em recorda molt els anys 70 i els comunistes italians que eren capaços de defensar els crims de les Brigate Rosse perqué als “companys” se’ls ha de defensar sempre, malgrat tot

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.02.2021  ·  01:18

_El pujolisme de Mas ha fet l’ultim regal a l’imperi espanyol.. (¿o encara els fata fer més regals?)

_Juns ha fet una campanya sense voler parlar del futur de la nostra Nació.

_Ningú, ni Junqueras ni Puigdemont semblen saber que Catalunya és una nació ocupada militarment. Només parlen de la repressió actual.

_ERC té moltíssim interès per incorporar el Comuns leninistes/estalinistes per tal d’ampliar la base de la pitjor manera possible.

_Primer Arrimadas, ara Illa, més endavant Jessica Albiach? (o Joan Carles Gallego?) Espanya sempre té gent disposada a salvar-la i fer-la governable.

_¿Serem tan cecs que mai parlarem de les nostres raons de llibertat ben argumentades?

_Coneixem molta gent honesta de partits espanyolistes (al menys jo en conec) ¿Fem bé d’abandonar-los com si fossin tots feixistes?

_Diu el director “Ja veiem que el recurs a la violència d’estat, lamentablement, trau el cap de nou” Pregunto: ¿Treu el cap ara? ¿No fa tres-cents anys que aquest cap violent està alçat ininterrompudament?

_¿Per què, els partits nostrats, si volen un canvi real de paradigma no comencen a fer una reforma del sistema de partits amb llistes obertes?.. Mentre no ho facin no me’ls creuré.

_¿Acceptarà Aragonès un president del Parlament de Junts si ell és el President de la Catalunya autonòmica?

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
16.02.2021  ·  01:30

El paperot de Mas: ha sigut comprat?
Ha sigut atemorit?….
La ” Sección Femanina” ha votat disciplinadament.

Joan López
Joan López
16.02.2021  ·  06:08

Pedro Sànchez demostra una vagada mes,que no tè ni un gram de estadista,es un mal perdedor I un mentider. Continua amb la represiò que va posar en marcha el PP,I ja sabem on est el PP ara a Catalunya,segueix Pedro segueix asins,ja em superat el 51% I aviat viuras la marxa de la joia de la corona.

josep soler
josep soler
16.02.2021  ·  06:33

Hem superat el 50% de vots a partits que aparenten ser independentistes, però no hi ha un 50% de diputats independentistes al Parlament perquè ERC de facto és dependentista.

Quasi la meitat dels independentistes han votat a un partit que és dependentista pels fets, aquesta és la reflexió:
Quans d’ells ho han fet perquè encara es creuen que l’esquerra burocràtica i burgesa és d’esquerres?
Quans ho han fet perquè no estan disposats a passar pel camí de la desobediència i el cost que això comporta?

Espanya és irreformable perquè els espanyols ja els està bé i no sinó tampoc poden. Independentisme reformista és un oxímoron. Ho sabem tots però hem comprovat que molts volem ser més feliços si ens fem amnèsics.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
16.02.2021  ·  06:40

Ningú vol més la independència que servidor, però no podem ancorar-nos en el triomfalisme:

* Percentatge de vots no és percentatge d’independentistes. Amb un 53% de participació i 1 milió d’independentistes quedant-se a casa, no se jo si el “més del 50%” es pot considerar una victòria fulgurant. No ens fem trampes al solitari

* La dreta no està desballestada a Catalunya. Ja sabem que PP i C’s sumen entre els dos 10 diputats, però és que hi ha 11 energúmens al parlament a qui els encantaria afusellar-nos. I això és un salt qualitatiu gravíssim. Per cert mireu els percentatges de vots a aquests herois a Sant Andreu de la Barca, Talarn i altres llocs on casualment hi ha casernes i veureu que tenim un problema- i gros.

* L’albatros no pot volar. Sort que ell no ho sap. Igualment Espanya no pot retenir Catalunya. Sort que no ho sap. Seriosament: ara ja sabem que sempre vindran a picar-nos, a amenaçar-nos, reprimir-nos i el que toqui i per tant hem de començar a no anar amb el lliri a la mà i preparar-nos per tal de fer el que toqui. I el que toqui és quelcom que els obligui a negociar perquè- de no fer-ho- tinguin molt a perdre (què tal una bona vaga general indefinida tipus Birmània o Bielorússia, per exemple ?). Explicaven a RAC1 molt acuradament que molts votants unionistes s’han abstingut perquè el que l’estat va fer l’1O els ha convençut que farà el que sigui per evitar que Catalunya sigui independent i per tant no cal realment anar a votar en unes eleccions que ni els van ni els venen. Doncs això: tornem a la conllevancia orteguiana. Precisament és el convenciment que Catalunya no està perduda, sinó al contrari, tot i que la seva població vulgui el contrari. I què ? Des de quan compta escoltar la població ? (pels catalans la cosa és més sagnant, però tampoc s’escolten la població espanyola, tot sigui dit)

* ERC sap perfectament que Sánchez no complirà ni una sola coma de les seves promeses. Ni ho esperen. No són enzes. Però és que no poden fer res més, perquè en una lluita pel poder dins l’independentisme (que en el fons és la lluita pels elements materials del poder) s’han de diferenciar dels altres independentistes, tot i pensar el mateix en el fons. És una mica com el PDECat/PNC/Junts: diferencies mínimes que es fan grans artificialment. El PSOE i Madrid ho saben perfectament i els humilien constantment perquè saben perfectament que no s’hi poden tornar. Faci el que faci el govern espanyol, s’acarnissi amb els presos, ignori taules de diàleg, incompleixi pressupostos i inversions, recorri lleis o el que sigui, Aragonès i Vilalta continuaran demanant diàleg i donant-los suport. No ho dubteu. I ells continuaran fent aquestes coses perquè han de demostrat a tot Espanya que són forts davant l’independentisme (fa anys podríem haver posat catalanisme, és igual). Espanya sempre ha viscut en bona part fent servir els catalans com a boc emissari. Repasseu la història, des d’Espartero a Primo de Rivera. És una constant històrica. I els catalans ens hem especialitzat en posar l’altra galta i fer l’enze. Mireu sinó la història personal de Cambó, catalanista, amic d’Alfons XIII, impulsor de l’assemblea de parlamentaris el 1919, que va donar suport a en Franco i que va acabar… a l’exili. Cambó és una metàfora de l’actual ERC i de la Convergència dels anys 90 i primers 2000.

Carme Garcia
Carme Garcia
16.02.2021  ·  06:45

Totalment d’acord amb Maria Angels Fita.
Mènstres esperàvem els resultats, hi va haver un moment que la Lidia Heredia i el Cruanyes, van dir “estem esperant un vot que va capa a Junts, des de Barcelona”, i al moment salta el comptador i o casualitat es cap a ER, comentari de tots dos” ah ens hem confós .
A partir d’aquell moment el comptador , no es va moure i va desaparéixer el PDcAT de la llista, tots els partits anaven fent moviments menys, JUNTS.
A casa o barem comentar: La Tupinada està servida.
I ahir, tot el dia escoltant la radio, tv, i diaris, veient com si ER hagués guanyat, per 4 ó 6 escons, més.
Sentint les declaracions de Jordi Sánchez espero i desitjo que no baigin del burro i empenyin per fer un Govern que sigui NOMËS PER FE L?INDEPENDENCIA.

jordi Rovira
jordi Rovira
16.02.2021  ·  06:54

Sí senyor, estem confirmant a totes el trencament del marc constitucional. Espanya ja no és un acord constituent; només una gran fractura. I és així pel desacord nacional, per la voluntat colonial. España ja no és un estat social ni de dret per això mateix. Com pot un estat atendre als ciutadans de carrer i normals, si no pot acceptar la seva diferència? Diferència de classe, diferència de cultura, diferència de voluntat! Aquell estat assenyalat pel canvi d’impressions entre Rússia i l’UE, i que responia que els presos polítics feien campanya; doncs ja poden tornar a la presó. La dreta espanyola, que ja no dissimula ( perquè no pot ) la seva tendència filofeixista. I l’independentisme català que consolida el seu domini arreu del territori. Un domini també aconseguit per l’arraconament de l’adversari. Aquests adversari que feia campanya culpant a l’independentisme de la incapacitat del seu estat. El seu estat, doncs se l’han ben quedat. Potser que aquesta sigui l’estratègia en la seva cultura de govern de subalterns. Però, efectivament, més enllà de Juntsxcat o ERC hi ha vida, i cal portar els llums llargs.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
16.02.2021  ·  08:10

Junqueras es odi a Puigdemont, es odi a Junts, i farà tot el possible per wue desapareixin. Junqueras es un esser cregut, es creu superior, i ell es Catalunya, i la resta sobra. Farà el tripartit d’aqui un mes, més clar que l ‘aigua del Puigmal., No entenc com els catalans a on veuen una sotana, s’agenollen

Albert Miret
Albert Miret
16.02.2021  ·  08:31

A parer meu, aquest país segueix malalt de franquisme. Però no el seu, no, el nostre. Si la por d’alguns a fer enfadar als del  gran poder franquista fos capaç de canviar-se per raonament, veurien ràpidament que no és por, sinó desconeixement. La misèria intel·lectual, la necessitat de reprimir abans que de parlar i l’odi ètnic cada vegada escampat pels mitjans perquè els cossos repressius no se’n vagin a casa, no fan por, sinó que trenquen la unitat del nostre enemic real. No he cregut mai en la bondat dels partits. Hi creuria si no fos perquè sempre es deixen les portes obertes a  determinats individus que interpreten que la maldat és intel·ligència política, i són ràpidament venerats per la massa del partit. Espero que el nou govern sigui prou intel·ligent per a apartar aquests éssers malignes de tot poder decisiu, en cas contrari, com el d’un important  eixelebrat d’aquests que ahir mateix feia tuits assegurant que els principals contrincants independentistes a les recents eleccions eren ni més ni menys que feixistes. Si et deixes enlluernar pel sol, et tornes ràpidament cec.

ramon Feixas
ramon Feixas
16.02.2021  ·  08:49

Que en Partal escrigui que és divertit veure els equilibris de certs mitjans, és una bona senyal. Que tristament hàgiu d’explicar l’acció política (PSOE) de la justícia a espanyola emprant de nou la violència, és una de calenta i una de freda. Fins quan podran aguantar aquesta podrimenta? No podem pas dir que tingui escrúpols el Sr. Illa quan para d’en Pasqual Maragall. Tot si val mentre no facis a ningú diuen sense escrúpols, anomenant l’agressió “no fer mal a ningú.
Però que em perdoni en Partal, però dir que el PSOE és d’esquerra, coma molt atall d’acudit. Per suposat que el concepte dretes esquerres està totalment burinat com el comunisme a la plaça roja bevent c coca cola. Només cal recordar l’acció franquista dels que es diuen comunistes al Parlament català els setembre del 2017. Dins una religió radical com la capitalista , l’esquerra només pot ser marginal i nom voler optar al poder com qualsevol règim totalitari (que no ho és pas poc el capitalisme)
A l’octubre del 2017 Va quedar clar que el vertader termòmetre quan valors democràtics es reflexa en la força de la gent. I ha quedat clar que hi ha uns presos que segueixen aguantant amb una dignitat espectacular per traduir políticament aquesta força que ara pot conjuminar-se amb unes institucions que de ben segur que no hi haurà l’ambigüitat Santi Vila que va tenir efectes tràgica el 2017.
Fa 300 anys el duc d’Olivares bufava orelles al rei màxim símbol de la imparcialitat. No ens podem pas enganyar, però qui era convergent (anti-independentista) no ha pas destruït el disc dur del concepte social. La prova més clara n’és el PSOE i la fiscalia. ni cal que ho facin. però sí que la consciència social ha de regir per sobre la ideologia si realment es vol salvar Catalunya. Fer pagar impostos justos els més rics és una quimera, a pesar de que penso que és l’única solució per desencallar aquesta regressió tan infecciosa de l’espècie humana.
HI ha independentistes que es consideren perdedors de la votació. Mai havia passat des de que l’independentisme suma. Esperem que els que s es consideren guanyadors sàpiguen no excloure’ls a pesar del partidisme. De ben segur que sabran fer-ho si han sabut aguantar ésser exclosos i seguir ajudant fins ara.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
16.02.2021  ·  09:22

Encare ens queda molt que recòrrer fins a recuperar les franjas i el nord… mireu el mapa…
Josep Salart, sempre comtem amb tu

Pep Agulló
Pep Agulló
16.02.2021  ·  09:23

ELS ALIATS MARCARAN QUIN CAMÍ SEGUIRÀ ERC

Estem massa acostumats a deslligar les paraules dels fets fins al punt que algunes paraules tenen múltiples continguts segons qui les empri. Recordo un personatge de l’Alícia de Lewis carroll que diu imperativament: el significat de la paraula és la que li dono jo.

Tornem-hi amb les dretes i esquerres, aquest newspeak que sempre requereix la pedra rosseta del “tu ja m’entens”.

Ara també per omplir la buidor de ser d’esquerres s’hi afegeix que són els defensors de l’eix social contraposat a l’eix nacional. Qui no recordarà aquells “no” que agitaven l’Albiach, Coscubiela i Rabell després de la votació secreta al parlament per desmarcar-se dels independentistes… Una declaració de quina nació defensaven.

¿Els comuns, defensors de l’eix social, han mogut cap dit per afavorir que tota llei progressiva aprovada al parlament català no acabi impugnada a la fiscalia del govern de Sanchez-Iglesias?

Tot per parlar dels comuns cobejats per ERC, que volen fer pinya. Semblen perduts en mig de les trinxeres entre Catalunya i Espanya, però saben molt bé a qui es deuen, perquè que ningú s’enganyi hi ha dos eixos, però l’un és l’eix nacional espanyol i l’altre l’eix nacional català.

Pere Grau
Pere Grau
16.02.2021  ·  10:14

Com diu el Sr. Partal: “és la realitat diaria els fets constatables allò que realment compta i no pas les declaracions”. I ara ERC serà qualificada d’acord amb els seus fets i no pas amb teories desitjables però utòpiques. Sí són capaços de fer fer un tomb a la política madrilenya, barretada. Si no ho són (com tot el que ha passat fins ara, fa témer) i segueixen esperant que plogui el mannà del cel no crec que puguin repetir el resultat del diumenge que vingui una altra avinentesa (que pot venir molt aviat). Els hi desitjo molta sort. Però que tinguin consciència que ens mirarem cada un dels seus passos amb lupa (com ho faran també forçosament JxC i CUP)

Mercè ariza
Mercè ariza
16.02.2021  ·  10:22

Algú es creu que erc . a guanyat les eleccions ? o potser les hi han fet guanyar? ens volen aturar i per el que sembla ho poden fer.Em veig a venir que també hi haura comuns al govern . ho temo perqué tot plegat es roba bruta.

Ferran Martínez
Ferran Martínez
16.02.2021  ·  10:29

Hem guanyat, 51,3 – 48,7, o no? Perquè si és així, aquest resultat ho canvia tot. Ara tenim la majoria en un plebiscit que podem enlairar com a bandera, a Madrid, a Brussel·les i a l’ONU. Totes les estratègies partidistes han quedat obsoletes de cop. La via hauria de ser, govern de concentració, comunicació a les institucions espanyoles per a seure a negociar la separació pactada i, en cas contrari la DI, crida a la ciutadania i a les entitats, comunicació a tots els països d’Europa i del món i República catalana i tirar milles

Rafael Benavent
Rafael Benavent
16.02.2021  ·  11:00

Estic amb UMBERTO CIOTTI respecte a “la contaminació espanyola” a suportar dins Catalunya. D’ahí venen els espanyolistes catalans. Com al País Valencià, els espanyolistes valencians i bons “anticatalanistes”, però no “anticastellanistes”. No m’agraden.
En quan al sr. Pere Aragonés, té lòportunitat de demostrar si és un sucusalista més o no de l’esquerra espanyola. De moment, el sr. Illa, ho ha fet.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.02.2021  ·  11:20

Diguin el què diguin hi ha un fet tangible, constatable i irrevocable, els independentistes guanyem sempre. Tan li fa que participi el 80% o el 53%, guanyem sempre i els unionistes perden sempre. Aquest fet és tan sòlid que, com diu en Partal, el procés d’independència no admet simulacions. Fa 85 anys, amb una economia molt tancada i amb un pes internacional de palla, això s’arreglava amb una guerra, amb un bombardeig -com efectivament va passar-, però ara, sense abandonar la repressió, l’estat sense recursos -perquè els arguments no els ha tingut mai- ni per apaivagar aquesta revolució, oi més en una època en que l’economia és tan global, vol dir que el què passa aquí s’acaba notant a tot arreu i més enllà (efecte papallona). ERC no podrà fer govern amb els comuns i si ho fa s’arrisca a esmicolar el bloc independentista, seria una trencadissa momentània perquè la gent hi és i vol anar a barraca. S’han clarificat varies coses amb aquests resultats: Cs era un bunyol d’aire, cuinat per prendre la Generalitat el 21 D del 17, però no se’n van sortir. Ara li toca al PSC-PSOE ser la cara de l’anticatalanisme a Catalunya perquè li han tornat els vots que van fugir a Cs. Vox és la part més descaradament feixista que ja existia dintre de PP i Cs però que, en aquests temps de ruptura, prefereix l’original que les males còpies. JuntsxCat s’ha desfet definitivament dels convergents amb aquesta operació centrífuga que ha fet saltar PNC i PDeCat. Sembla doncs, ara sí, que ens estem polaritzant de forma marcada i això es nota perquè la repressió (Hasél a la presó) anirà augmentant de forma irracional i també l’espoli (Museu de Lleida-Sixena). Fracassada la taula de negociació, fracassada l’amnistia, fracassada la mínima possibilitat d’una sortida política al conflicte -ho dic pels que porten un lliri, no pels que ja fa anys que ho sabem- arriba el moment d’encarar amb realisme el conflicte, saben que som molts, que hi som sempre i que a fora -a les cancelleries d’Europa- ja comencen a mirar-s’ho com un problema propi.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
16.02.2021  ·  11:35

Subscric fil per randa el que diu en Ferran Martínez (10.29). Si ERC, Junts i les CUP deixen passar aquest moment, desaprofitant el cop d’efecte que suposa haver obtingut aquests resultats i donen prioritat als seus interessos partidistes, ens confirmarà un cop més que per aquests tres partits la independència no és cap prioritat i que tot es basarà, com a molt, en demanar la amnistia i el dret d’autodeterminació i en queixar-se de la baixa qualitat democràtica del estat espanyol.
A més, ara diuen que tindrem l’extrema dreta a les institucions. Un altra gran tema per estar entretinguts.

Aquest poble desitja que facin el pas definitiu i se sent preparat per acompanyar-los. Estaran ells a l’alçada d’aquest anhel?

Jordi Alou
Jordi Alou
16.02.2021  ·  11:38

Esta d´actualitat dir que en política no hi han ratlles vermelles però si este dignitat no es pot acceptar que no hagi amnistia per tots els represaliats de dintre i de fora i no cal noms i tots els coneixem. I si no es va mes enllà continuarem sota la amenaça constat dels tribunals de l´Imperi Castellà i axó va per tothom que sigui ciutadà de Catalunya

Oscar Bernades
Oscar Bernades
16.02.2021  ·  11:40

Qui s’han mogut són ells i han passat de la cara de gos, que era C’s, a la cara amable del règim que és el Psoe, evidentment tots sabem que són els mateixos, però no fan el mateix. No cal enganyar-se de totes formes, el Psoe és el regim i per tant el seu marge de maniobra és inexistent. Digueu-me ingenu però em resulta impossible d’imaginar un tripartit Erc, psoe i comuns.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.02.2021  ·  11:57

Com molt bé senyala la Marta Rojals l’independentisme és tossut, molt tossut, i segueix i segueix. I ja fa 11 anys que dura, i seguim i seguirem, que ningú s’enganyi. Amb pandèmia o sense, amb situació excepcional o normal, tan és. Amb repressió, amb joc brut, amb tèniques de engatussar gent o sense, amb marqueting politic i operacions de desembarc, etc. Les eleccions sempre són utils i posen en clar moltes coses. A Catalunya desapareix la dreta espanyola i només resta la ultradreta franquista i feixista; i assumeix el paper d’aquella un Psc gestionador de carrecs i sous, que només representa això: repartir privilegis amb la garantia de España. Res més.
Fa dies parlava de la situació patètica dels Comuns, que ara ha quedat clara més que mai, perquè quasi ningú els ha comprat el que vènen. I si no modifiquen dràstricament la seva estratègia acabaran per desapareixer. Ara ja depenen del que els magnanims indepes de ERC els vulguin donar.
I ara que ja tenim més del 50%, què falta per tirar endavant decididament la independència? Quina excusa hi haurà, ara, per a no fer-ho? Fem-ho, doncs, i la base s’eixemplarà tota sola!

Maria Villarroya
Maria Villarroya
16.02.2021  ·  11:59

Sr. Salart: NO SURRENDER!!
ER me la bufa. S’ha passat la campanya enviant els seus sicaris (inclús en un article del Nacional.cat (per cert era subscriptora però m´he esborrat perquè cada dia menys Nacional i més Erki) a insultar-nos per twitter i no cal parlar els vetos i els insults al Professor Cotarelo)
Si la CUP volgués avui mateix fa Presidenta a la Laura (que enviï al cigronet a la paperera de la història), però no cal patir….la Laura vés…. és massa catalana (i burgesa!!).

Dolors Botet
Dolors Botet
16.02.2021  ·  12:18

Junts x Cat sense mitjans mediatics ,sobretot de tv3 i Cat Radio dominats vergonyosament per Esquerra ha fet un gran resultat, dominen la majoria de comarques i sense la escissió del Pedecat haurien guanyat sobradament.No es gens de fiar ni el Sr. Junqueras que va de”bona persona”ni el sr. Aragonés que ja vol tirar aigua al vi volen pactar amb els comuns. Llegiu l’article de la Marta Rojals, inmillorable. La Sra. Laura Borrás es la única persona que te fermesa en les seves conviccions , amb una cultura profunda i amb estimació al pais . També sería desitjable que alguns comentaristes que van de “pogres” pero son molt sectaris l’hi diguin “convergent” , quan ella no ha sigut mai al igual que molts de Junts en que hi han gent de molts sectors ideologics, fent a Junt x Cat un moviment completament transversal.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
16.02.2021  ·  12:33

Honestament, aquestes eleccions forçades per la pseudo-esquerra PSOE/Podemos-Comuns, haurien de ser impugnables. Legalment se que no es pot, però en una situació honesta JxCat, la llista del MHP Carles Puigdemont, guanyava a Catalunya i enviava al PSOE del Illa al tercer lloc.

El gobierno del regne d’espanya s’ha esmerçat més que mai en boicotejar el vot exterior. Beneficiant ERConvergent i el PSOE.

El gobierno del regne d’espanya, PSOE/Podemos-Comuns, ha entrat en campanya a favor d’ER, permetent que Oriol Junqueras estigués fora de la presó per a fer campanya i transmetre s l’electorat una il·lusió de diàleg, frenant la fiscalia fins que han passat les eleccions, just a l’endemà la fiscalia demana el reingrés dels presos polítics.
Potser estava pactat amb Junqueras? No sé.

El gobierno d’espanya PSOE/Podemos-Comuns, ha vist amb bond ulls, i ajudat, a que els drets electorals de JxCat se’ls quedes els convergents del PdCAT i l’Artur Mas. Aconseguint llençar a la bassa 77000 vots, gràcies a la complicitat dels convergents.

La part positiva de la bruta jugada amb els convergents, és que els dimendiona al que realment són, unes restes en extinció, que ara estant gaudint al Congrés i a molts ajuntaments d’una molt exagerada sobre-representació, robada a JxCat.

De la Albiach res més a dir que no és ni representa la esquerra catalana, si la esquerra espanyolista rància o colonitzadora, com diu el Sr. Blesa.
Dir que JxCat es dreta, com diu la Albiach, és la mateixa barbaritat que dir que Comuns és esquerra. JxCat podríem dir que és socialdemòcrata, més transversal fins i tot que ER, i molt més demòcrata que PSOE, Podemos-Comuns, PP, etc., etc.

Espero ara a veure si les enceses proclames pro independència fetes per Oriol Junqueras i per Aragonès, durant la campanya, es tradueixen en fets, o bé han tornat a enganyar als seus votants. A mi no, ja fa tres anys que no els voto.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.02.2021  ·  12:36

Resultat agredolç. Majoria independentista: sí, però, com deia el futbolista, per a fer què?

ER ha vist validades les seves accions amb vots, així que ara, per part d’ER, només en podem esperar més del mateix. De fet, escoltar al Sr. Junqueras negant en diverses ocasions la possibilitat d’un pacte amb PSC, al·legant com a un dels motius principals la corrupció dels socialistes (i deixant anar, ‘como otros partidos’) ja ens deixa entreveure per on aniran els trets amb JxCat. En fi, caldrà una taula de diàleg interna entre independentistes abans de poder fer una sola passa endavant cap a la independència.

Com diu la cançó: Que tinguem sort.

Lluí Mor
Lluí Mor
16.02.2021  ·  14:36

No és el millor escenari, ara bé, com diu Joan Ramon Goma, és el que hi ha, jo no sé si la sabiduria popular hi ha influit o no, el cas és que ara ERC ja no anira a rebuf o a l’ombra, ara serà l’objectiu de totes les mirades i qui te més numeros d’entomar totes les garrotades. Ara veurem el que realment ens pot oferir aquest partit als que volem la independència.

D’altra banda, a hores d’ara ja hi ha bastante gent que reclamen que JxCAT és quedi a l’oposició. He de dir que això, donades les circunstancies seria un greu error. En un plaç de poc temps ha de començar arribar una cantitat de diners d’Europa com mai hi ha hagút i necessitem que Junts hi sigui no tan sols per gestionar-lo’s, també per controlar i denunciar si és el cas el com i a qui s’adjudicaràn, perquè aqui hi haurà molta opacitat i, no em refio d’ERC, perquè no ens han dit tota la veritat i són mal gestors.

Per acabar, demano que el senyor Artur Mas és tanqui a casa una llarga temporada perquè no ridiculit-zi més a la seva familia, no sé que pensaràn els seus fills. Aquest senyor és un NOTA i bastan estupid i el no controlar aquests trets, ha acabat amb ell. Amb això s’assemblen bastan al senyor Junqueras, a veura que pasarà.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
16.02.2021  ·  15:25

Gràcies M. Àngels Fita. Feia temps que no t’explaiaves. Estic d’acord amb tu que hi ha coses que fan olor de tupinada, però molt difícils de demostrar: La propaganda de TV3 insistent en què votessim per correu, la por que feien agafar la gent d’anar a votar a les taules (sense motiu: segons les dades de la propia Generalitat tocava a menys d’un infectat i sis contactes per taula, en tot un dia!) i el manteniment dels drets electorals al PDCAT.
Però malgrat això, ara tenim l’oportunitat de demostrar que de veritat volem unitat d’acció. Això sí, en la posició majoritària del parlament independentista, que és la rupturista (41/33). Per tant Junts ha de fer el possible per què la CUP entri al govern i basar totes les seves actuacions en els objectius clars d’independència. Transparència en l’acció de govern i collar fort a ER. Abans eren els de junts que patien, per portar el rumb, ara hem de fer que sigui ER qui pateixi. Recordant-li contínuament que som els rupturistes que tenim la majoria al Parlament.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
16.02.2021  ·  15:27

Personalment, no tinc inconvenient en que els comuns entrin al Govern. Quants més serem, més riurem. Una altra cosa ben diferent és que ells acceptin de formar-hi part. Doncs si perden el segell “d’antiindepe” no els resta res, ni identitat ni partit doncs malgrat sempre estan dien que amb Junts no perquè són de dretes, el govern que sortiria seria infinitament més d’esquerres que no pas el que s’han empescat a Madrid. Per cert, senyora Albiach, amb quins diners es pensa que es poden dur a terme les polítiques d’esquerra? Amb els que cauen del cel? O potser millor amb els que generen les empreses i els treballadors pagant els pertinents impostos? Com es poden fer lleis de protecció per a les minories socials si no tenim dimers o bé si ens les tomben sistemàticament. Hipòcrites; l’únic que els interesa és la cadira costi el que costi i si per això deixen el poble orfe tant se’ls endona.

David Mascarella
David Mascarella
16.02.2021  ·  15:27

Al marge d’algunes estracanades que es poden llegir aquí (alguna importada), crec que val la pena anar per feina i valorar resultats molt significatius, obtinguts en aquestes poblacions per ERC com a 2n partit més votat rera del PSC, en una àrea on és indispensable que també creixin JxC i la CUP:

Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà, Esplugues de Llobregat, Gavà (JxC 4) Granollers
,
Hospitalet de Llobregat (JxC 6), Lleida (ERC 1), Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac (JxC 5)

Parets del Vallès, El Prat de Llobregat (JxC 6), Reus (ERC1), Ripollet( JxC 5), Rubí, Sabadell,

Sant Adrià del Besós (JxC 6), Sant Boi de Lobregat (JxC 5), Santa Coloma de Gramenet (JxC 6), Sitges,

Tarragona, Terrassa, Tortosa, Viladecants, Vilanova i la Geltrú i altres…

Assenyalar la posició obtinguda per ERC i JxC en algunes poblacions no significa en absolut posar de relleu qui va davant de qui. En això no hi podem jugar. Estem parlant de llocs on han de créixer les forces independentistes. Costatar que entre els
dos només assolim dos 1rs llocs, la resta 2ns i 3rs, i alguns més enrere, ens mostra quina és la situació d’avui. Treballem plegats per millorar això, i evitem l’insult i l’agror.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
16.02.2021  ·  15:32

Bona tarda!
ER segueix amb el seu quatripartit i acabo de llegir que Podemos s’abstindrà a la votació de Referendum per a Catalunya al Congreso, plantejada per ER.

Com podem voler defensar que els Comuns accepten la independència?

El 14-F els votants van decidir-se per independència, per tant, ER ha de plantejar un Govern que busqui, persegueixi aquesta fita.

La resta d’opcions no hi caben!!!

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
16.02.2021  ·  16:50

D’entre els comentaris que em precedeixen i que agraeixo resaltaría :

“Catalunya es una nació ocupada militarment”
“Independència o submissió”
“Els Comuns no hi pinten res” (Comuns 8/Ciudadanos 6 = ambdós residuals)
“Benvinguda la neteja del PDeCat”
“Albiach representa l’esquerra espanyolista rància i colonitzadora”

I…LA NETEJA DE MENTIDERS CONTINÚA… DELS DITS ALS FETS.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.02.2021  ·  16:50

La maduresa cívica de l’editorial i els comentaris és una falca pel nostre futur, per tant resta poc per afegir. Només aquests punts:

El 50%+ guanyador ha de reorientar la mobilització cap a la unitat i les accions de l’independentisme, sortir al carrer per condemnar punyalades i travetes. Algú creu que el Partit Independentista Escocès és un bloc sense fissures, que no engloba des d’independentistes tebis fins als ardents? La diferència és que tenen disciplina i les ventilen a porta tancada.

No lamentem massa els vots perduts del PdCat. L’escisió li va permetre a Junts captar grups d’esquerres que altrament no s’hi haguéssin sumat.

Ens hem de moure entre l’esperança de Jaume Vall i el catastrofisme de Maria Angels Fita. L’1-O no va ser el final, va ser el principi.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
16.02.2021  ·  17:05

Em sembla curiós que no es parli gairebé de l’abstenció quan de fet és un element revelador, i per a mi una bona notícia.

L’independentisme dels tres partits majoritaris, en comparació amb el 27D-2017, ha perdut 639.144 vots. ERC en perd 332.254; JxCat 380.231 – en aquest cas la xifra es redueix a més o menys 300.000 tenint en compte que PdeCat rep uns 75.000 vots y PNC 4.500 – i la CUP en perd 6.159.

630.000 independentistes no han votat. No crec que sigui per la por a la pandèmia, ja que es podia votar per correus, i un votant independentista convençut, si vol, pot votar per terra, mar i aire (excepte els votants que es troben a l’estranger).

Pot ser que una part no hagi votat per desinterès, ho accepto, però la majoria d’aquesta abstenció es deu a una desafecció, un fàstic, un cabreig ja no dissimulat cap als partits dinosaures (inclosa la CUP, l’eterna revolucionària espanta-sogres).

Jo crec que aquesta abstenció és esperançadora. Quan el meteorit de la Cort del Regne acabi finalment amb els dinosaures, cosa que arribarà més d’hora que tard, no tinc dubte que el puzle independentista encaixarà. Aquesta vegada de veritat.

En Quim Torra deia que l’autonomisme és el que impedeix la independència. Els nostres dinosaures són autonomistes per una senzilla raó: massa anys tractant de llepar la bota que els trepitja perquè la cosa sigui més suportable (no és el cas de, per exemple, Pablo Hasél).

Gràcies abstencionistes independentistes. Esteu obrint la finestra, la porta i, fins i tot, esteu aportant aire fresc en aquest país, per ara, dominat pels dinosaures de tota mena.

P.S. 1 Disculpeu les errades gramaticals …

Montse Rodríguez
Montse Rodríguez
16.02.2021  ·  17:19

Penso com en Ferran Martínez.
Tant és quina participació hi ha hagut, sempre guanya l’independentisme, aquest cop amb més del 51% i no sento que ERC que ja té el que volia, presidir la Generalitat, actui i parli amb la fermesa i convicció de obligar ,gràcies al resultat de les urnes, a l’estat espanyol a pactar i negociar els punts que ens portin, no a un nou referèndum sinó a la declaració de la República Catalana Independent. Quan deixaran de sentir-se colons per sentir-se Catalans lliures???

josep Puig
josep Puig
16.02.2021  ·  17:21

Perquè vol Esquerra republicana que als comuns entrin a la coalició, doncs
així pot tria amb éssers moments segons convingui, tria comuns o cup si sa enroca la cup tibar de comuns.

Carles Viñals
Carles Viñals
16.02.2021  ·  17:34

Bé, han passat dos dies i ja puc dir-vos serenament que no comparteixo l’alegria i optimisme majoritaris, començant pels del Sr. Partal, al qui agraeixo tanmateix l’esforç diari per mantenir-nos la moral. No estic content, ans decebut. No puc ser optimista i no vull amagar-ho.

De primer, penso com la Mª Àngels Fita, que això ha estat una tupinada com una casa; sense escrúpols, òbviament, però cuinada i presentada en els seus resultats amb un refinament digne de “Chez Maxim’s.” Ho descriu àmpliament en el seu comentari de les 00:42.

Destacaria en aquest punt el boicot descarat al vot exterior, vergonyosament assumit ja com a “normal”, i mai denunciat a nivell internacional per cap dels nostres representants directament interessats, com si no els importés perdre a conseqüència d’aquesta sistemàtica cacicada. Afegiré, com a sospitoses incongruències, els temes dels vots nuls i els vots en blanc.

A veure: El 21-D 2017, amb 4.392.891 vots emesos, hi hagué 16.092 vots nuls. Conservant la relació (emesos/nuls), al 14-F 2021, amb només 2.874.610 vots emesos, li correspondrien lògicament, si fa o no fa, uns 10. 531 vots nuls. Com pot ser que el 14-F, amb una participació molt menor, els vots nuls s’hagin elevat fins a 40.966 ?

El mateix podría dir dels vots en blanc, però puc admetre que, en aquest cas, l’explicació pugui ser la sensació (ben lògica) de no tenir al Parlament ningú que de debó els representi. Sigui com sigui, aquestes són les accions de l’enemic, i no és a les nostres mans impedir-les. El que ni m’entra al cap ni puc perdonar és el torpedinament de la nostra causa per part dels qui considerava “dels meus”. Parlo, per descomptat, del que considero traïció del PDeCat, (segona edició de la perpetrada anys enrera pel la Unió de Duran Lleida) que, amb els seus 77.059 vots negats a JxCat han impedit, penso que a plena consciència: 1.- La victòria d’aquesta formació, per damunt d’ERC 2.- La presidència per a Laura Borràs. 3.- Probablement, fins i tot la derrota del PSC, de la mateixa manera que la negativa d’ERC a la unitat electoral impedí la derrota de C’s el 21-D 2017.

I aquí acabo per avui, perquè hi ha coses que també em dolen i que, si les dic, doldràn a més d’un i més de dos dels qui em llegeigin. Si em veig amb cor i ganes potser les digui més endavant.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
16.02.2021  ·  20:30

De l’editorial, el que trobo més remarcable, per molt i molt aclaridor, si més no per a mi, és l’avantpenúltim paràgraf, el que diu:

“Mentre Esquerra no tenia l’obligació d’encapçalar l’independentisme, que ara la té, podia (…) proposant de fer una pinya amb aquesta xifra dels vuitanta diputats que sumen al parlament els independentistes més els comuns (…) no es pot fer, precisament perquè el procés d’independència ja ha avançat massa per a admetre simulacions, aquelles que en un escenari polític normal podien fer-se encara com feia la vella ICV o el vell PSC, però que no es poden permetre ja en un escenari de ruptura, de trencament del marc constitucional i nacional, de revolta ciutadana.

Certament, crec que té tota la raó.

david graupere
david graupere
16.02.2021  ·  21:38

Hom no n’aprèn, ICV ja va aprofitar políticament la necessitat de suports dels independentistes, quantes de voltes han de fer-ho? Amb la batllia de barcelona no n’hi va haver prou? És malaltissa aquesta relació. TV3 fent-los el joc presentant-los com a equidistants. Quina ingenuïtat si us plau!

Josep Soler
Josep Soler
16.02.2021  ·  22:43

Ahir l’editorial de Vicent Partal va ser extraordinari i el vaig compartir de dalt a baix. No aixi el gruix dels comentaris dels meus companys de plana. Els vaig veure tristos i decebuts, pensant però que era cosa momentània, per tal com tots esperàvem la victorià de la Laura Borràs, que no va ser així.
Efectivament no va ser el millor resultat però immediatament vaig veure que la juguesca que fins ara ens havia portat ERC, desacreditant per terra mar i aire els socis de govern, podria tornar-se’ls-hi en contra, amb aquest resultat invertit per la pròxima legislatura.
Amb tot hi ha pistes per pensar que no seran flors i violes. L’obsessió de Junqueras per ser President de la Generalitat (diria que ho somia dia i nit), el portarà a pactar el que sigui, amb el Sànchez, primer perquè el tregui de presó, i segon, utilitzant el procediment que sigui, convertir-se en el definitiu President de la Generalitat.
No hi vol competidors -i menys de l’alçada de la Laura Borràs- pel que les relacions podes ser molt difícils, per a no dir impossibles. Pel que fa a la CUP tampoc en donaria cap ral. No veig al Junqueras aguantant pressions de ningú i menys de gent que pugui veure perfectament prescindible. Pel que fa als Comuns, la cosa canvia. Son gent d’obediència espanyola i per tant, per a ells les millors carteres. L’amo espanyol ho agrairà amb escreig.
Amb tot no ho veig gens, en clau pessimista, simplement penso que l’actual ER es un partit que si be no es autonomista del tot, tampoc la independència es prioritat seva. Ells ambicionen el poder de la Generalitat i en aquest sentit la presencia física de Junqueras es farà notar molt.
Una pista en indicara com van els tirs: si Aragonès te intenció de capgirar la tendència i manar ell, que farem amb gent tant junquerista com Sol, Tarda, Rufian, Romeva i similars?.
Insisteixo que amb tot, com a mínim, el xantatge a la formació de Puigdemont els hi serà molt difícil de continuar. Entre d’altres coses perquè no tenint la responsabilitat de la Presidència, JUNTS el pot plantar d’un moment a l’altre.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €