Les cinc coses en què ens haurem de fixar diumenge a la nit

La nit electoral es resoldran algunes incògnites, però encara no tindrem un retrat clar de l'endemà

Vicent Partal
11.02.2021 - 20:51
Actualització: 11.02.2021 - 21:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui arribem a la fi de la campanya electoral més estranya de totes. L’obsessió dels socialistes per no perdre l’efecte sorpresa del seu candidat ens ha obligat a fer unes votacions estranyes que, com ja vaig explicar en aquest editorial, segurament volen crear confusió. Per no perdre’ns nosaltres mateixos des de bon començament, doncs, hauríem de tenir clar quines coses caldrà mirar amb detall diumenge a la nit, quan apareguen els resultats oficials. I en quin ordre.

1. Quina abstenció hi ha?

Sens dubte, serà una dada clau. Com mai. Les eleccions del 2017 van registrar una participació absolutament extraordinària, del 79,09%. I per tant una caiguda molt important del vot sembla que serà inevitable. Des del final del franquisme s’han fet dotze eleccions al Parlament de Catalunya i la que menys participació va registrar fou la del 1992, amb el 54,87%. Aquestes són, doncs, les dues dades principals a retenir. Tot allò que siga inferior al 54,87% serà una mala notícia i si la participació no arriba al 50% podem esperar que dilluns mateix s’activarà una campanya enorme de deslegitimació del resultat, especialment si hi ha l’esperada victòria independentista i encara més si l’abstenció és diferencial –si n’hi ha més a les zones amb més població espanyola.

2. Guanya l’independentisme?

El segon punt important, sens dubte, serà si es confirma la victòria de l’independentisme en escons i si pot ser en vots –cosa que veig molt difícil, llevat que l’abstenció diferencial siga molt gran.

La marca, en aquest terreny, és ben clara: cal veure si s’augmenten els 70 escons independentistes de la legislatura passada –34 escons de Junts, més 32 d’ERC més 4 de la CUP. Baixar de 70 escons faria perillar molt la majoria absoluta, que és de 68.

En l’onzena legislatura, la de Junts pel Sí, hi havia 72 escons independentistes, de manera que el 2017 ja se’n van perdre dos. Tornar a superar els 70, després de tres anys i de tot això que ha passat, seria per tant un símptoma molt bo i una gran demostració de força del moviment independentista. Baixar dels 70 seria preocupant. I baixar dels 68 –que hi ha algun sondatge que indica que podria passar– és evident que crearia un enorme problema. Molt gros. Perquè els partits espanyols es podrien posar d’acord més fàcilment que no ens pensem.

Sobre el tant per cent del vot, al 2015 es va aconseguir el 47,8% (amb una participació del 77,78%) i el 2017 el 47,5 (amb una participació del 79,09). Qualsevol moviment significatiu d’aquesta xifra serà interessant però sempre molt matisat per la força que tinga l’abstenció. Ja podeu comptar que si se supera el 50% de seguida diran que és un 50% del 50%, o qualsevol frase enginyosa d’aquesta mena.

Finalment, a l’hora d’analitzar en termes de victòria o derrota el resultat de l’independentisme hi ha un factor afegit. El 2017 el primer partit va ser Ciutadans i, per tant, una formació espanyola va poder dir que havia guanyat les eleccions catalanes, encara que després no li servís de res. Ara, en canvi, sembla factible que siga una formació independentista la guanyadora i això seria un clar pas endavant a reivindicar.

3. Qui és primer, segon i tercer i què fa la CUP?

Evidentment, el principal element de tensió de la nit electoral, i segurament el més seguit i comentat, serà com resolen els votants això que els sondatges diuen que és un triple empat al capdamunt, entre Junts, Esquerra i el PSC.

La batalla entre Junts i Esquerra, particularment, té molts components i moltes cares. No tan sols s’hi decidirà qui encapçala un possible govern independentista de coalició, si és que s’arriba a fer, sinó que un mal resultat de qualsevol de les dues formacions, especialment si alguna baixa de trenta escons, segurament tindrà conseqüències internes importants i també a Madrid. I pot redibuixar les línies ideològiques i tàctiques.

Tanmateix, cal tenir en compte que no hi ha cap enquesta que presente un interval important de separació entre els dos partits i, per tant, estaran condemnats, en principi, a entendre’s més enllà del resultat. Ara, si alguna de les dues formacions, de sorpresa o a causa del diferencial abstencionista, s’allunyàs de l’altra cinc escons o més –recordem que la distància actual és solament de dos a favor de Junts–, aleshores sí que fóra un indici que alguna cosa profunda canvia.

Però en tot això hi ha un vas comunicant, que és el resultat de la CUP. La CUP va obtenir un mal resultat el 2017, tan sols 4 escons, i ara totes les enquestes li donen una posició més acostada als 10 que va obtenir el 2015, que no pas a aquests 4 d’ara. Sembla bastant evident que els vots de la CUP, en principi, es restaran a les altres dues formacions independentistes, més que no pas als comuns, amb els quals tenen una frontera electoral cada dia més petita. Caldrà mesurar també aquest factor, doncs, a l’hora d’analitzar qui acaba primer, segon i tercer.

Finalment, veurem si l’efecte Illa és real o foc d’encenalls. La destrucció de Ciutadans –que, per cert, l’independentisme hauria de celebrar perquè hi ha tingut molt a veure– engreixa el PSC. I per tant millorar el lamentable resultat obtingut per Iceta el 2017 és inevitable. Però contextualitzem-ho, tot això. Els 16 diputats que va aconseguir el PSC el 2017 van ser de llarg la xifra més baixa mai assolida, per culpa de la campanya mediàtica organitzada per fer guanyar Ciutadans. Però cal recordar que el 2015 en tenia 20, que en tenia 28 el 2012, quan va presentar Pere Navarro, i 37 el 2010 quan va presentar José Montilla. És contra aquest marc que caldrà retratar el presumpte efecte Illa; no contra la xifra més baixa de la història.

4. Quins possibles pactes hi haurà?

Aquesta serà una pregunta gairebé impossible de respondre la mateixa nit electoral, tret que l’aritmètica siga molt clara. Caldrà veure, per tant, primer de tot, si els tres partits independentistes –cap enquesta no diu que n’hi entre cap més– sumen 68 i, alhora, si la suma d’ERC, comuns i PSC dóna 68.

Alerta! Això no voldrà dir, de cap manera, que si tenen majoria els independentistes o si en té l’autoqualificada esquerra –i recordem que podrien tenir-ne totes dues opcions alhora– siga inevitable un govern d’aquest color. No. Però és evident que si una de les dues opcions ja ni tan sols té majoria absoluta la nit electoral l’altra tindrà moltes més possibilitats d’esdevenir realitat.

Els altres experiments semblen molt complicats. Evidentment, la proposta d’Esquerra de formar un govern amb el suport de Junts, Esquerra, CUP i comuns tindrà majoria segur. Però serà irrealitzable. I jo estic convençut que la suma de l’esquerra només tindria una possible opció si ERC passàs davant del PSC. Perquè no veig de cap manera ERC fent president Salvador Illa.

A tot estirar, això sí, podríem acabar tenint un govern monocolor amb suports parlamentaris encreuats, amb aritmètica variable, una experiència normal en molts països però completament insòlita entre nosaltres. Aquestes darreres hores, tant Esquerra com Junts han obert la porta a aquesta possibilitat, però no sé si no és més propaganda electoral que intenció real.

5. I com afectarà això el procés cap a la independència?

Ja vaig explicar en aquest editorial que crec que el procés independentista es va desenganxant progressivament de les institucions autonòmiques i, per tant, passe què passe, em sembla que tindrà poca repercussió a mitjà i llarg termini. Tret que es puga formar un govern clarament de confrontació i això origine una altra crisi amb Espanya.

Siga com siga, és clar que la lectura que se’n farà serà important, oimés en vista de la bifurcació entre reformistes i rupturistes. En el bloc reformista les enquestes només donen possibilitat d’escons a Esquerra, mentre que en el bloc rupturista aconseguiran escons Junts i CUP. De manera que, vist com estan els sondatges, siga qui siga primer, és bastant segur que la suma dels dos partits rupturistes superarà el resultat que puga obtenir Esquerra.

I, tot i que això tindrà molt poca importància a l’hora de formar govern, especialment si ERC és primer, cosa que li atorgaria el dret de dirigir la formació del nou executiu, no s’hauria de perdre de vista que aquest balanç entre reformistes i rupturistes serà també un indicador d’on és ara mateix el país i de quina voluntat té de prosseguir el camí cap a la independència. I cal ser conscients, també, que aquest indicador serà llegit amb una enorme atenció, amb lupa, tant a Madrid com a Brussel·les.

PS. Durant tota la campanya electoral la redacció de VilaWeb ha fet un gran esforç per oferir-ne el millor seguiment possible. Vull destacar les entrevistes als principals candidats que han fet Assumpció Maresma i Andreu Barnils i la crònica diària que ha escrit Odei Etxearte, que es continuarà publicant fins que es forme govern, tot i que no necessàriament cada dia.

Amb vista a diumenge també preparem un gran desplegament de dades i opinions per a contextualitzar tot allò que puga passar. Amb l’objectiu de donar-vos les claus necessàries per a interpretar els resultats, en la millor tradició del periodisme de qualitat i a partir d’una posició editorial que tots coneixeu, de compromís amb la llibertat, amb els drets democràtics de tothom i amb la nació catalana. Amb la independència i el rigor periodístic que ja fa vint-i-cinc anys que exercim.

En un dia com avui, per això, vull agrair als més de vint mil subscriptors que formen el nostre coixí editorial i econòmic la confiança i el suport. I animar aquells que encara no ho sou que us en feu. Crec que, precisament, durant aquesta campanya hem viscut comportaments molt escandalosos dels grans mitjans tradicionals que reforcen la importància que els nostres siguen també cada dia més forts i puguem competir pel lideratge periodístic i social. Això volem a VilaWeb i per això us demanem el vostre suport.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Salart
Josep Salart
11.02.2021  ·  22:08

Perquè es confirmi la victòria de l’independentisme en escons i en vots,

Cal votar massivament JUNTS x CAT

Cal també, tenir a punt tots els ordinadors per fer recompte dels vots a nivell particular o de partit, doncs la JEC te preparada la tupiniada per si no surt prou be per ells.

Per cert ERC, recordi que ha signat (amb un dels homes de palla del partit), no dependre dels vots del PSOE.

Ramon Vendrell
Ramon Vendrell
11.02.2021  ·  22:11

Un anàlisis molt complet i correcte, estarem al cas dels 5 punts. Com sempre bona visió i bon article de Vicent Partal. Gracies.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
11.02.2021  ·  22:15

Orgullós de ser-ne soci!

Josep Usó
Josep Usó
11.02.2021  ·  22:36

Bona anàlisi. Des del País Valencià seguirem amb atenció el resultat, perquè tots ens juguem molt, en aquestes eleccions. En qualsevol cas, estic d’acord en què el camí cap a la independència cada vegada passa menys pels resultats de les eleccions al Principat. El partit de veritat es juga fora. Un plaer ser soci de VilaWeb.

Carme Satorres
Carme Satorres
11.02.2021  ·  22:36

Gràcies, Senyor Partal ! Sempre llegir-lo resulta aclaridor. Bona nit!!

Ricard Portabella
Ricard Portabella
11.02.2021  ·  22:38

Sí que hi ha alguna enquesta que dóna alguna possibilitat al PdeCat. I aquest és un sisè punt a observar, sobretot internament en el nostre camp. Seria molt diferent que treguin un 1%, que els marcaria el camí de l’antiga Unió, a un 2,8 i no diguem un 3,1.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
11.02.2021  ·  22:42

No calia que ens recordes aquests 5 punts Sr. Partal, ben segur que tothom els tenim al cap de fa bastant temps. El què sí que sempre he trobat a faltar per part seva és què es mullés per una de les opcions independentistes i ho exposés clarament als subscriptors. En un article de informació això no caldria però en articles d’opinió com són els editorials crec que és molt important, tal com sempre vostè ho ha defensat repetidament en la premsa anglosaxona.
Votem tots a JxCat i via fora catalans !!*!!

Matilde Font
Matilde Font
11.02.2021  ·  22:52

A estones penso que si el diumenge no guanyen els unionistes, remenaran judicialment i política per declarar les eleccions “no legals”. Com la llei de la fan a mida a cada moment, estan acostumats a retorçar-la tant com els hi vaja de gust.
Nosaltres a votar!

Jaume Riu
Jaume Riu
11.02.2021  ·  23:20

Quina sorpresa més agradable!
Encara no havia començat a buscar dades per especular sobre els resultats i preveure estratègies ocultes de les diferents formacions, com faig en els dies previs a les eleccions més determinants, sense tenir en compte les obvietats de la campanya electoral. Aquest cop Vicent Partal ens ha obsequiat amb un treball superior de periodisme d’investigació proper, amable i oportú. Bona feina.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.02.2021  ·  23:33

No intervindré en el teu editorial, perquè per saber els entrevitricolls de l’escenari polític ja està VW i el seu equip.

Com diem a València: “Torna-li la trompa al xic ! ” amb el tema exposat en l’editorial d’ahir -arran del discurs d’en Bosch-Gimpera- però que em sembla fonamental agfegir i matisar alguns extrems que incideixen en el que els nostres commatriotes principatins votaran diumenge propvinent:

1. El discurs del professor Bosch-Gimpera a València en 1937 fou sota l’escalfor d’un valencianisme ja modern amb personalitats rellevants com Francesc Bosch i Morata

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Bosch_i_Morata

El científic internacional i rector magnífic de la Univ. de València Joan Peset i Aleixandre afusellat “en la segona ocupació” durant la guerra d’EspaÑa. Quedeu-vos amb la SEGONA OCUPACIÓ, que és on hi ha el moll de l’os.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Peset_i_Aleixandre

https://www.uv.es/uvweb/scientific-culture-innovation-unit-chair-scientific-dissemination/en/pesonalities-science-spaces/science-characters-spaces-joan-peset-i-aleixandre-1286000825169/Entrevista.html?id=1285977454090

El batle de València i oncle de l’escultor internacional i matriota a carta cabal, n’Andreu Alfaro, republicà que llavors va posar la batlia del Cap-i-Casal (1931-31) a disposició i coordinació amb la Generalitat de Catalunya. Fet no gaire conegut. Més avant integrat en l’Esquerra Republicana Valenciana amb Vicent Marco i Miranda

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Marco_Miranda

i Juli Just i Gimeno

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Just_i_Gimeno

I tota l’ebullició dels Sanchis Guarner, Carles Salvador, els Serneguet, els Codonyer, els Thous, Josep Renau, etc.

És a dir, la gent que aturà el colp d’estat al quarter de l’Alberada mitjançant l’estratègia tramada entre la gent del POUM de Nin a València i la CNT de treballadors de les drassanes del port de València que construeixen uns “tancs” falsos i buits que els arrosseguen amunt i avall davant del quarter que volia adherir-se als africans de Franco, Mola, Millan Astray, etc.

Però que, veient això creuen que Valencia resta al costat de la 2ª república española. Havent fugit de bestreta gent filofranquista com Martí Dominguez i Barberà (l’avi del nostre genial Martí Domínguez actual), Joaquim Maldonado i Almenar, els germans Barberà i Armelles (pare i oncle de Rita a Mallorca dirigiran els bombardaments italians des de Palma a València, Alacant i l’atrocitat dels stuka alemanys a l’Alt Maestrat (Benassal, Vilafranca, Culla, etc) per a aprendre a llançar bombes en “picat” sobre població civil indefensa.

En 1938, els stalinistes españols entren al País Valencià enviats des de Madrid i comencen a dominar aquest país sota la premura de l’eix esquerra-dretes i comencen a fer “neteja” de tot allò que es desviava dels seus dogmes: assassinen valencianistes anarquistes de la CNI, poumistes, regionalistes i nacionalistes sota la seua pròpia visió de la guerra sota el caire “internacionalista”. Recordem, aquesta és la 1 ª ocupació.

Base aquesta apreciació en que sóc l’arquitecte que estudia i prepara el Pla director de Conservació i Consolidació de Sant Llorenç, front per front al Palau de Benicarló o dels Borja, avui seu de les Corts Valencianes.

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/pla-director-de-sant-llorenc-de-valencia_6915/

En aquest treball descobrisc que el conjunt havia esdevingut presó per tancar gent nostra dissident envers els plantejaments stalianistes. Les cel·les situades a la part alta són plenes de grafits de l’època carcerària.

Vilaweb-PV presenta aquest reportatge sobre el camp de treballs d’Albatera (Baix Segura), que es creia que era Argelers, però el fotògraf Henry Buckey, però en 1938 era casat amb una santsadurninenca, per tant era més amunt; ja era a les batalles de l’Ebre i del Segre

https://www.vilaweb.cat/noticies/descobertes-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes-fotografies-inedites-del-camp-de-concentracio-dalbatera/

El paràgraf aquest és determinant:

….”La següent passa de l’arqueòleg, que també és historiador i fa la tesi doctoral sobre aquest camp inicialment republicà i després franquista, és escriure a Josep Maria Masachs: “Després d’estudiar detingudament les imatges et puc assegurar sense cap dubte que es tracta del camp de treball republicà d’Albatera…..”

És a dir, els stalinistes de la primera ocupació podrien tindre presoners del bàndol feixista-español, però a l’igualque Sant Llorenç hi havia gent nostrada treta de dissidents “interiors republicans”.

Ja en entrar els feixistes españols dde dreta passà açò:

https://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/davinguda-de-loest-a-avgda-disabel-clara-simo-monllor/

Com fa anys que diem els valencians que en aquest conflicte colonial entre els españols i nosaltres no hi ha terceres vies: “Nació contra nació” que tan bé ha sintetitzat darrerament Vicent Partal.

L’eix dreta-esquerra és només una comèdia per a envescar-nos a nosaltres en el seu parany.

I diumenge vinent voteu allò que ens pose més aprop aquesta nació SENCERA de constituir un ESTAT REPUBLICÀ PROPI. El segon, eh…després d’Andorra (si exceptuem el tema de la Seu d’Urgell).

Josep Blesa (València)

Gemma R.
Gemma R.
11.02.2021  ·  23:35

O ruptura o mort. Qui no faci aquesta lectura no toca de peus a terra. L’ autonomia és una entelèquia dés d’ Aznar, de fet ho va ser sempre. El règim només va esperar el temps suficient per a transformar-se en una suposada democràcia, i un cop va tenir al món ben enganyat, van dir que ja n’ hi havia prou del teatre autonòmic amb les nacions perifèriques i que se’ ns tenia que tornar a lligar curt. Si haguéssim callat ho haguéssin fet igual però amb nosaltres en un racó espantats i mirant, però dés de l’ 1 Octubre que s’ han tret el pès de dissimular. Van a per nosaltres dés de sempre, i no pararan. Mai. Ara tenim la oportunitat de plantar cara d’ una vegada i per sempre. Empenyem tots amb força i trencarem la maleïda estaca del feixisme. Votem per trencar ja! Votem amb il.lusió i auto-estima, no sortim a votar rendits. Aquests no sóm nosaltres. Votem ruptura i transversalitat. Ajuntem-nos a Junts. Si us plau catalans, ajuntem-nos i votem!

josep soler
josep soler
12.02.2021  ·  00:04

“Reformistas” i “rupturistes”, però quina paranoia és aquesta?

La indepedència d’un estat totalitari sempre és “rupturista”. Tothom que per no voler fer el que cal fer, busca excuses amb la burrada aquesta de “reformistes del Règim”, o és un ignorant o un cínic. Espanya és irreformable perquè als espanyols els hi està la mar de bé tal com està. Com els col·laboracionistes del PSOEComuns van gastar la paraula “federalistes”, ara els nous col·laboracionistes d’ERC, ens surten amb la de “reformistes”.
Per què té por en V. Partal d’anomenar a ERC pel seu nom real i s’ha d’empassar la consigna que cuina la Vilalta?.

Fa 3 anys que ERC ja no és independentista. ERC avui és dependentista de facto. Aquesta és la paraula que descriu la veritat documentada: DE-PEN-DEN-TIS-TA. Molta gent anirà enganyada a votar un partit dependentista perquè tots en diem independentista “reformista”… quina cagada!

Feu el joc a ERC i de rebot a la FAES no dient les coses pel seu nom, Sr. Partal.

“Un acte de fe, és voler creure el que saps que és mentida”

jaume vall
jaume vall
12.02.2021  ·  00:30

M’encanta llegir l’editorial, especialment dies com aquest, en què se’ns regala una visió panoràmica del moment i del futur immediat. Sense massa lloc pel desànim ni per la complaença.
Respecte al punt 2, si l’independentisme no guanya en escons, anirem pel pedregar. Amb vots, cal senzillament mantenir aquest 48%/49% de referència. Més, superb, menys, malament. Però sense poder comptar quina quantitat de vots dels que s’inclinen per Podem són independentistes, potser és una vana il·lusió passar del 50%.
Respecte al punt 5, la clau és aquest equilibri, llegible des de Madrid i des de Brussel·les, sobre la força de cada sector sobiranista. Per tant, millor que guanyi JxCat.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
12.02.2021  ·  00:37

Moltes gràcies un cop més Sr. Partal. La nit del diumenge seguirem els resultats amb la vostra “xuleta” ben a la vora. Bona sort i seny a l’hora de votar. La Republica catalana no es cap entelequia, sino un somni que cal perseguir fins aconseguir-lo

Lluis Lopez
Lluis Lopez
12.02.2021  ·  00:48

Penso que no es pot descartar un altre tripartit (PSOE-ERC-Comuns).

Oriol Roig
Oriol Roig
12.02.2021  ·  00:51

En Jordi Turull ho resumia en una frase a l’entrevista a VW: “o anem junts o ens penjararan separats”. Via fora!

Antoni López
Antoni López
12.02.2021  ·  01:26

Tinc la dissortada sensació que l’abstenció s’endurà el “premi”.Jo en tindria prou amb la desaparició de Vox, és poc, ja ho se, però els iaios tenim poca gana.

Carles Macaya
Carles Macaya
12.02.2021  ·  06:13

Dia 12, últim dia per a depositar el vot per correu els que vivim a l’estranger.
I encara no he rebut les paperetes per poder-ho fer…
I aquí a Chihuahua, són ara les 10:05 de la nit del dia 11. Em queden per rebre les paperetes, mirar-les, preparar la documentació i enviar el vot; em queden només 7 hores. Perquè a les 4 hora catalana se m’acabarà el termini…
Com sempre les paperetes arribaran o avui o demà, quan ja no tindré temps de fer res.
Es decebedor i frustrant esperar i esperar dies per finalment no poder votar…

Anem-nos-en d’aquest país que no respecta democràticament els seus ciutadans, els empresona per les seves idees o per les seves cançons.
Votin per mi i votin INDEPENDÈNCIA!
No es fiïn dels neoautonomistes o dels que parlen de què hem d’esperar. La independència ara i aquí. La independència per a tothom, inclosos els que no la volen. La independència perquè ningú mai més es quedi sense poder votar…
La independència per a construir la República catalana independent!!!

Joan López
Joan López
12.02.2021  ·  07:11

2 milions de vots necesitem els independentistes, al 1-O ja ho van assolir.tenim 2 dias per convença al que te por,al que està cansat, al abstencionista.,Aquestas eleccions al Parlament català son molt importants, jo personalment crec que nos lo juguem tot a una carta. Hens va la vida,sius plau tots a votar…..necesitem 2 milions de vots

Cristina Company
Cristina Company
12.02.2021  ·  08:25

Molt contenta d’haver-me fet subscriptora i poder posar el meu granet de sorra a la informació clara i independent. Enhorabona!!!

Albert Miret
Albert Miret
12.02.2021  ·  08:37

No acostumo a fer cap elucubració sobre xifres imaginàries, ni em crec cap dels milers de possibilitats que es poden produir en un país com aquest. A molts països, hom es pot imaginar amb moltes més possibilitats qui serà premiat o qui serà castigat en vers a què hagi fet durant el darrer mandat, però aquí, donat que l’únic que hom pot jutjar és qui l’ha fotut més grossa contra Catalunya i qui no tant, i jutjar-ho mirat a través d’una lupa més emmerdada que el pal d’un galliner. L’única conclusió mitjanament clara a què hom pot arribar,  és a qui representa al poble de Catalunya i a qui representa un Estat  en  guerra imaginaria -perquè la necessita després de l’ETA per agradar a la feixistada-, que ens vol a tots morts, pobres i parlant en castellà. Uns es presenten per ajudar al poble català i els altres per a acabar amb ell. Totes les combinacions són possibles, incloses les més abjectes que un es pugui imaginar. Ara, que un dels candidats es presenti volent infectar als altres perquè no vol confessar que es va vacunar il·legalment ja em sembla simplement Kafkià. Cal votar Junts per Catalunya, perquè els catalans ens ho mereixem! Esperem que la tupinada de sempre amb el correu d’aquí i el de les ambaixades no sigui tan voraç com totes les anteriors.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.02.2021  ·  08:56

VICENT, ADMIRO LA FEINA QUE HAS FET I COM DE BÉ L’HAS EXPLICAT

Des de fa temps tenim una discrepància de matís que no és menor. Tu sempre has posat a ERC a la banda independentista, tot i que de vegades hi afegeixes reformista,

ERC te la militància independentista i la cúpula autonomista. Això es difícil d’entendre, però és exactament així. Les decisions que es prenguin per crear govern , les prendrà la cúpula. Tant de bo la militància (el poble) tingués prou força per doblegar la voluntat de la cúpula, però dubto que pugui.

Jo si que veig esquerra proclamant president a Illa. Dirien que això eixampla la base. Si tinc raó, i desixo amb força no tenir-ne (però malgrat el desix en tinc) tot el teu impecable estudi trontollaria.

Si fos creient resaria amb fervor per equivocar-me. I tant.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.02.2021  ·  08:56

Crònica del 15 de febrer. La victòria de Junts ha estat rebuda a Madrid amb sentiments contradictoris. D’una banda, frustració perquè els molts esforços dels darrers anys per domesticar ERC no han assolit l’objectiu de ralentitzar l’empenta dels catalans cap a la República independent. D’altra banda perquè, malgrat la implacable persecució judicial, ha tornat a guanyar l’odiat Puigdemont, amb la no menys odiada Borràs, que aviat serà inhabilitada per satisfer parcialment la venjança del Deep State, impotent a les urnes però molt poderós a jutjats i fiscalies. El pobre Illa mirarà de fer malabarismes amb l’ajut dels comuns per entabanar ERC, però caldrà que li vagin preparant una sinecura de l’Ibex perquè no se’n sortirà de vendre la famosa taula de diàleg, i no voldrà romandre a l’oposició dins del Parlament de la Ciutadella. Ara, a Madrid, canviaran d’objectiu i miraran de fer fora el “traidor” Pablo Iglesias, mentre rumien com aturar els catalans. Potser se’n sortiran més bé amb l’Iglesias que amb ERC. Els cal alguna victòria ràpida que tapi les espifiades de Borrell i d’Illa.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
12.02.2021  ·  09:02

Realment sols hi han dues opcions: CU i JxCat. El futur d’Esquerra l’han decidit ells mateixos, i a poc que puguen hi faran un tripartit espanyolista, la seva és una estratègia que te molt més a veure amb l’instauratiu d’una república (confederal) a Espanya que amb un procés de construcció dels Països Catalans. És un projecte encapçalat des de Moncloa pel tandem Sánchez-Iglesias, que compta amb el suport d’ERC, PNB, Bildu, entre altres i que faran realitat quan consoliden un 60% del vot espanyol.

Joan March
Joan March
12.02.2021  ·  09:13

Aquestes eleccions van d’independència o no. Tinc una pena enorme per la gent que votarà ERC pensant que són independentistes quan en realitat no és així, per molt que ho proclami l’Oriol Junqueras.

maria serra
maria serra
12.02.2021  ·  09:13

Un altre possibilitat Junts X Catalunya 34 – Esquerra 34 ? …

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
12.02.2021  ·  09:25

L’anàlisi em sembla bé per a fer elucubracions, fins i tot bonic. Però tal com diu l’Albert Miret, la lupa és molt bruta i no ens deixa veure-hi clar. Tota una colla de comentaris titllen de traïdors a esquerra, que tot plegat fa les coses que es fan en política(inclòs JUNTS) per assolir els seus objectius. Jo encara no he entès com junts va trair al president Torra tantes vegades, deixant-lo sol i no fent-li costat, potser era massa independentista pel partit que ara s’ho ha de menjar tot. Jo els veig tant bons o tant dolents com ERC, practiquen les mateixes tàctiques i crec que com a polítics experts ens manipulen. Aquesta vegada ni les CUP, trobo que em convencin. Allò del vot útil ja comença a fer pudor, tots estan emmerdats per un costat o un altre. Haurien d’aprendre l’única cosa bona del unionisme, que abans de poder-nos afavorir s’alien amb qui calgui per fer-nos mal. Per tant el millor que ens podria passar és tornar-nos bojos i votar primàries per fer-los guanyar les eleccions. Són novells, no en tindrien ni punyetera idea de com es fa política potser, segur que farien coses errònies per tendres i molts altres defectes. Però us imagineu una legislatura sense el poder de tots aquests tan bregats que no diuen ni una veritat sendera i que pacten sempre que els convé, contra natura. Segur que no aniria res com fins ara i que provocarien un altre 155 que portaria la ruïna a la monarquia i el estatus quo actual. Tot el demés tal com diu en Vicent, no influirà gaire per a fer-nos arribar a la independència, seguirem igual i no empoderar els que potser tenen oportunitat de portar-nos-hi, probablement sols hi podem arribar per la via del consell per la república. “Via fora”, si tenim pebrots.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.02.2021  ·  09:32

COSES

— Enjòlit. ¿L’abstenció diferencial a qui beneficiarà…?

–el front del NO podria “coronar” Illa president de la Generalitat. L’unionisme el veig molt desesperat. Això lluny de semblar un desastre podria reforçar, i molt, l’independentisme rupturista contra l’autonomista (reformista) en una Catalunya ingovernable.

–L’editorial situa la CUP en el bloc rupturista. ¿Per què? ¿Per proposar un referèndum el 2025?

— Entenc a Josep Soler, independència és ruptura. Però per entendre’ns en el panorama on un sector dels independentistes amaguen la seva claudicació davant l’Estat i s’anomenen els més independentistes que ningú, se’ls ha de titllar d’alguna manera: autonomistes, dependentistes, reformistes (?), etc. No crec que el nom confongui a la gent en el vot… També se’ls anomena als d’ERC, “els republicans” i es neguen a participar en el Consell per la República. Voleu més contradicció…

Votem independentisme amb consciència republicana de país. Amb la mirada posada des de l’Ebre fins a Waterloo, la resta del País recolzeu-nos…

Fem del 14-F una derrota per l’Estat espanyol i una senyal per Europa. Persistim!

David Badia
David Badia
12.02.2021  ·  09:47

Anem a votar partits majoritaris catalans , pot venir d’un centenar de vots , que no es perdi cap vot

Pere Grau
Pere Grau
12.02.2021  ·  10:02

Impossible fer un anàlisi millor que el que ha fet el Sr. Partal. I els que li retreuen que no ha parlat prou clar pel que fa a ERC, potser no han pensat prou lluny. Aquí i a tot arreu on puc em declaro puigdemontista cent per cent, però mai he dit exabruptes contra els d’en Junqueras. Comprenc (encara que ho lamenti molt) que hi hagi gent independentista que no cregui possible la independència a curt i mitjà termini i que busqui altres camins (que l’experiència fins ara confirma que són equivocats). Però de tot allò que contribueixi a excitar animositats n’hem de prescindir. Perquè endavant només hi anirem si es troba un comú denominador (per justet que sigui). Perquè tots, tant polítics com ciutadans ens hauríem de gravar el cervell amb lletres de foc les paraules de Jordi Turull: “O ens entenem junts o ens penjaran separats”. I per això caldrà que tant ERC, com JxCat com CUP agafin a les mans una eina molt escassa en el camp polític: la generositat. I això voldrà dir arrenglerar-se sense discussions, darrere d’aquell dels tres que hagi estat més votat, impedir un govern unionista (o d’aparent esquerranisme) i emprendre un programa de mínims (pandèmia, financiació, estructures eficients -prescindint potser de dir-ne “d’estat”, per no dificultar la feina- i relacions amb el Consell per la República). I deixar a l’evolució dels esdeveniments la decisió de quan es passa a objectius més ambiciosos, perquè l’activitat del nou govern serà equiparable a anar per un camp minat, sense detectors.

Tant de bo ho facin i no es malmeti el valor dels ciutadans d’anar a votar en temps de pandèmia. I encara una observació, dels sondeigs i enquestes aquesta vegada no me’n fio ni un pèl. Un dels gurus alemanys en matèria d’enquestes, va dir ja fa temps que no n’hi ha cap de fiable per sota de les 2.000 entrevistes, i sobretot presencials. I tenint en compte que les darreres s’han fet amb 200 (i telefònicament) crec tenir raó suficient pel meu escepticisme. Tot està enlaire i tot és possible.Doncs, au, tothom a votar, amb mascareta, amb desinfectants, amb el que calgui. Però no quedar-se a casa. Jo el meu vot ja l’he enviat. No cal que digui quin és…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.02.2021  ·  10:21

Està claríssim que si els unionistes poden formar govern, ho faran. PSC+Comuns+Cs i amb els vots de VOX. No crec que ERC faci govern amb el PSC en cap versió, seria la seva autodestrucció. El més probable és que la suma d’ERC, JxCat i CUP doni més de 68. És improbable que la suma d’ERC i JxCat doni 68 o més. En el cas que guanyi el bloc independentista no hi haurà gaire diferència d’escons entre ERC i JxCat. És molt probable que la CUP faci el que ha fet sempre, posar la “seva revolució” per davant del país, es a dir, fer-nos la “pirula”. També podria ser que JxCat passi davant d’ERC, en aquest cas podria ser que ERC no entrés al govern el recolzés des de fora esperant el seu desgast. Perquè passi això la CUP hauria de recolzar JxCat i no ho veig probable. Tot molt complicat. Jo si crec que el resultat d’aquestes eleccions tindrà repercussió en el procés independentista. Amb les llums llargues, molt llargues, podem acceptar que el procés és irreversible però a curt i mitjà termini, segons quin resultat hi hagi, pot ser un barranc de gel en la caiguda que estem patint des del darrer camp base.

PERE SIO
PERE SIO
12.02.2021  ·  10:27

Per als catalans que de veritat volen l’independència les opcions a l’hora d’anar a votar són ben senzilles.
Votar ERC és el vot a la mediocritat en la gestió,les giragonses per viure de la política, la contradicció del que són i del que diuen i voldrien ser.
Votar a la CUP és el vot de l’incertesa, dels que no es mullen ni quan plou, instal.lats sempre en la veritat perquè no han governat i on ho han fet han fracassat totalment com la Dolors Sabater a Badalona.
Votar al PDCAT és votar a Artur Mas, versió retocada de la mateixa política de CiU, el pactisme, el peix al cove, el pacte fiscal, viure indefinidament de la política i seguir dins la gàbia autonòmica.
Qui vulgui veure l’independència l’unica llum possible avui ès JXCAT i el MHP Puigdemont.

Joan Aymamí
Joan Aymamí
12.02.2021  ·  11:08

Una opció raonable sembla que, amb els pactes necessaris, JxC aconsegueix la Presidència de la Generalitat i Laura Borràs és votada MHPa.
Que en pensarien els Lesmes boys? Quan trigaran a “inhabilitar-la” per dur una papallona… groga! El Poder Judicial, en una claríssima interpretació de la separació de poders, anul·larà de nou la voluntat del Parlament (representant la sobirania popular etc.).
Que no, que és broma! Ningú s’ho ha cregut! Oi que no?

Secundí Mollà
Secundí Mollà
12.02.2021  ·  12:07

Crec que la suma de Junts, ERC i CUP superarà els 68 escons. Això faria numèricament impossible un pacte PSC-Comuns (amb l’ajut extern del Manuel Valls de torn format en aquest cas per C’s i si cal PP i Vox, que ja va anunciar el seu recolzament a Illa com a mal menor). La pregunta és, què passarà si PSC, Comuns i ERC sumen o superen els 68 escons? Quina seria l’opció d’ERC, un tripartit amb els partits independentistes o un amb els partits espanyolistes autoanomenats d’esquerres?
La resposta segurament depén del resultat que faci ERC.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.02.2021  ·  12:17

Espero que l´efecte Illa només sigui un foc que és pogui apagar. També espero que ERC i JUNTS s´hauran de veure obligats a posar-se en sintonia si l´independentisme guanya i la CUP també hauria de fer algún esforç, si no tornem anar cap el precipici. Ara tenim unaltre opurtunitat que l´independentisme torni a tindre veu propia, per tant és molt interessant que tots anem a votar

Federico Ruiz
Federico Ruiz
12.02.2021  ·  12:27

Vicent, la teva actitud de no decantar-te de manera explícita per cap candidatura, de no cridar a el vot per JxCat, tot i la pressió de molts subscriptors, em sembla molt intel·ligent políticament i et aplaudeixo per això. Crec que alguns no són conscients del perill, i el gran error polític, que suposa posar les noves ‘línies vermelles’ a les que et demanen que donis suport.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
12.02.2021  ·  12:52

Al Sr. Carles Macaya,

He trobat algú que votarà la indepèndencia per vostè. Algú que no pensava anar-hi.
Aquesta vegada el seu vot hi serà.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.02.2021  ·  13:14

Dins l’opció independentista, veig com més favorable la victòria de JuntsxCat. Simplement perquè li he vist una deriva determinant, sòlida, favorable. Inversament a la d’ERC. Tanmateix, en el debat d’ahir, en el resum final, el Sr. Aragonés va ser molt explícit i contundent posicionant-s’hi en favor. Em semblà un detall molt positiu a tenir en compte a l’hora de formar un futur govern de coalició. És arribada l’hora del seny, de que es contemplen com rivals, però no enemics. Necessitem polítics més vocacionals que “profecionals”. Més en favor de la P, de “País”, no de la P de “Partit”.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.02.2021  ·  13:32

Molt d’acord amb els comentaris del senyors Aragall i Sió a les 10:21 i 10:27, des de la perspectiva de valencià, implicat però sense vot, espere que el vostre hi siga ben efectiu, que no es perdi en abstencions, opcions irrellevants, insegures o pseudo-indepes. De primer, cal triar i fer-ho bé. L’aritmètica, per després. Sort a tothom!

jordi Rovira
jordi Rovira
12.02.2021  ·  14:58

Queden clars, en aquesta anàlisi brillant, uns quants punts importants:
1- És molt millor per a la causa independentista poder guanyar també aquestes eleccions. Ho és, encara que les eleccions autonòmiques sempre restin sotmeses a la jurisprudència de l’estat espanyol, i que això mateix no sigui la via per acabar el procés cap a la independència.
2- Ja sabem que en l’actual marc polític, judicial i social autonomista juguen factors que torben la lògica democràtica i nacional present a Catalunya. Factors com la confusió entre la gestió regional ( autonomisme ) i la construcció d’un nou estat ( república catalana ).
3- Cal demostrar que l’estat espanyol ha trencat unilateralment el seu model. Els casos que ara van sortint en forma de querelles contra diverses institucions espanyoles en relació amb l’incompliment de la seves pròpia legislació van en aquest sentit i tenen una importància rellevant. Altres casos que ja s’han donat ( com la mateixa lawfare ) i que il·lustren un procés clar de repressió dels drets legítims nacionals i particulars, també ho són. En aquest sentit presentar la unilateralitat de l’estat espanyol contra el seu propi marc constitucional és tan important com engegar la nostra proposta unilateral. Han de concórrer de forma paral·lela en el temps i mai la segona abans de la primera. De fet, això mateix suposa la segona fase del procés. Una fase que va del 2017 fins avui mateix. Una fase que costa d’entendre.
4- Això mateix té una translació a l’univers electoral important. L’aparició i el concurs de determinades forces polítiques fora del marc constitucional i a resultes de la voluntat unilateral de l’espanyolisme, pot obrir una via d’aclariment del mapa de partits en concurs a Catalunya.
5- Artefactes polítics com Ciudadanos, o Vox cauen de ple en aquest context. És hora que l’independentisme comenci a plantejar que són il·legals. És a dir, no només són eines de repressió judicial, sinó també partits polítics que haurien d’estar prohibits. Veurem que en resta d’un PP cada volta més acorralat…
6- Un cop clarificats aquests punts, se’n desprenen un altres que hi estan vinculats: el famós límit del 50%, la distribució del vot i la proporció segons la llei electoral vigent. Si l’estat no respecte els drets democràtics de la minoria nacional catalana, per què aquesta ha de respectar el marc legal espanyol? Essent així, tenen dret a decidir la necessitat d’un nou estat aquells que formen part de la repressió i persecució anticonstitucional a una minoria oprimida? Quin és el cens que queda invalidat per estar fora de joc? Preguntes importants sempre i que el nostre moviment no doni peu a derivades xenòfobes, o excloents. Ja s’ha fet en altres processos d’independència i és important. Primer perquè comencem a trencar la famosa tenalla de l’àrea metropolitana. Ningú no planteja deixar a cap ciutadà sense drets, però sí, està en joc el marc constitucional. Atendre l’enderrocament del vell model per començar-ne un nou ha de ser un dret i una obligació democràtica. En aquest sentit la idea de la independència d’una part del territori, sovint expressada en aquestes pàgines.
– La dicotomia que es presenta sovint entre reformadors i rupturistes i que no es presenta pas entre col·laboracionistes i íntegres, em sembla falsa. Qui pot reformar un model d’estat que cau en el pendent ferroviari direcció a constituir-se en una nova dictadura? La única cosa que es pot fer al respecte és mitigar la col·lisió o descarrilament del mateix tren. I en això, hom hi troba postures com la dels comuns i part dels socialistes. L’efecte Illa prova això mateix. En aquest sentit una punxada al respecte, seria important. I els números per a valorar-ho els dóna molt bé V.Partal en aquesta editorial. Qualsevol resultat de PP i Vox, ens indica quin és el cens que s’autoexclou. Important!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.02.2021  ·  15:23

Només si Junts treu una majoria clarament per damunt d’ER tenim garantit que no hi haurà tripartit de falsaris d’esquerra.
Tot i això, tampoc està clar que es pugui fer un govern amb ER i la CUP, primer perquè ER no compleix el que pacta i per tant els pactes que faci amb junts són paper mullat i segon perquè la CUP un dia diu blanc i l’altre negra.
Per tant l’única garantia de govern independentista és que junts tregui un resultat aplastant i pugui governar en solitari. O fer fora del govern ER i la CUP si traeixen els acords, com ha passat en aquesta legislatura. Si no, potser millor estar a l’oposició!.

JOSEP MARIA PIJUAN
JOSEP MARIA PIJUAN
12.02.2021  ·  15:25

les paraules d’en Jordi Turull “o anem junts o ens penjararan separats”, són un bon toc d’atenció als partís polítics. Deixem-nos de frivolitats, de si guanya un o altre partit independentista i si aquest és d’esquerra i de dreta. Ara el que importa és aconseguir la independència de Catalunya. Ara no importa tant ser d’esquerra o de dreta, que és una posició ideològica, com ser independentista. Per tant hi hauria d’haver una llista únics per la independència de Catalunya. Després ja votarem dreta o esquerra en funció de la nostra ideologia. Tant difícil és que s’entengui ?. Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els represaliats.

Berta Carulla
Berta Carulla
12.02.2021  ·  15:34

Com voler votar Primàries si tota la gent que en fa propaganda titlla el President Puigdemont de traïdor, la Laura Borràs de “bregada” i Junts de ser un partit, s’insinua, tacat per l’ombra de la corrupció quan és un partit nou de trinca? Com voleu arribar enlloc sent tan ximplets com per no adonar-vos-en que insulteu milers decpersones que confiem en aquesta formació?
De debó penseu que els dos milions de persones que som hauríem estat possibles amb un lideratge que tingués aquest discurs vostre? Au, aneu a dormir.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
12.02.2021  ·  15:39

Gràcies Sr. Partal i gràcies VW una dia més.

Sí, el diumenge 14-F ens hi jugem molt!
Anem a votar a JUNTS, fem que els del 155 no puguin manar al nostre Parlament.

Roser Caminals
Roser Caminals
12.02.2021  ·  17:06

No l’he pogut trobar, però ahir vaig veure un tuit d’una entrevista a un director de diari espanyol. Perdoneu les vaguetats de la referència, però el contingut era significatiu: expressava el desig que ER guanyi les eleccions per “echar definitivamente a Puigdemont a la papelera de la historia.” Va titllar el President de “elemento pertubador”, un destorb al camí de la normalització de les relacions entre Espanya i Catalunya.
Està tot dit.
Potser algú de vosaltres recuperarà el vídeo.

Joan Royo
Joan Royo
12.02.2021  ·  17:23

Cal concentrar el vot en Junts. ERC ha renunciat sine die a la independència, la CUP és imprevisible i parla d’un referendum el 2025. Puigdemont ha reconegut que la suspensió de la declaració d’independència del 2017 va ser un error i que cal la ruptura, la recuperació d’aquella declaració congelada si se supera el 50% de vots independentistes. Junts és qui ens ofereix més confiança d’assolir la independència.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
12.02.2021  ·  17:30

Està circulant un informe mèdic (m’ha arribat una foto fa mitja hora) on dona positiu al Illa d’una de les noves variants de la Covid19.
I ho va amagar mentint tothom.
O el director de TV3 ja hi sabia?
Dimissió.

Si és cert, seria la sisena, o potser la primera a tenir en compte per no votar PSOE, i de retruc ningú vingut del colonitzador i corrupte regne borbònic d’espanya.

Tots a votar, omplint les urnes.
Votar independentista per descomptat, la qual cosa vol dir, i ho sento pel partit que havia votat anys enrere, votar JxCat, la llista del MHP Carles Puigdemont. O votar CUP amb la esperança de que es comportin com adults aquesta vegada.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
12.02.2021  ·  17:33

Escriu el meu comentari en castellà perquè penso que pot tenir més impacte. Podria escriure-ho en euskera que és la meva llengua materna, però és obvi que pocs m’entendríen.

Vosotros, los catalanes de a pie ¿hasta cuándo os dejaréis engañar, una y otra vez, por foráneos e indígenas?

Os llevaron hasta un glorioso referéndum de un 1 de octubre de 2017 en el que todos, insisto, todos los partidos independentistas, ERC, Junts X Catalunya (o como se llamara) y CUP os prometieron cumplir con el resultado.

Todos os mintieron. Todo fue un póker mentiroso (la frase no es mía). Lo de que “no nos esperábamos a que la Corte del Reino reaccionara con tanta crueldad y violencia” no se lo creen ni ellos. No tenían nada preparado porque solo esperaban que los de la Corte del Reino se sentaran en una mesa de negociación para negociar un estatuto fiscal similar al de la Comunidad Autónoma del País Vasco (que no, Euskal Herria). Ése era su único objetivo. El de la CUP, como siempre, joder la marrana para no conseguir nada. Un eterno matasuegras.

En estas elecciones, el MHP Carles Puigdemont se presenta como el verdadero portador del espíritu del 1 y 3 de Octubre 2017. Yo le creo, y le votaré, pero no tanto por convencimiento (él hace parte del engaño del referéndum del 1-0 -sus dos libros escritos no aclaran nada, en cuanto al engaño- ) sino porque frente a la Corte del Reino es el que más pupa les hace. Y, de lo que se trata es de hacerles pupa, mucha pupa.

Dicho esto. Según algunos artículos de opinión que he leído, a Carles Puigdemont, en caso de que Junts se lleve la tostada, ya le están preparando la cama. Un cama dulce, pero cama.

Un partido político es lo más parecido a un depredador del mundo animal. Por una sencilla razón: lucha por su supervivencia, lo demás, todo lo demás, es propaganda.

Me gustaría que Primàries Catalunya obtubiese un escaño. Aportaría algo de aire fresco en este tufo parlamentario de los partidos políticos del sacrosanto y eterno procès, porque hay algo que está meridianamente claro: los herederos de los Reyes Católicos no cejarán hasta someter, de una vez por todas, al principado díscolo.

Los díscolos de habla euskerica ya están sometidos, vía presupuestos generales.

¡La pasta!

Dolors Botet
Dolors Botet
12.02.2021  ·  17:36

Votants independentistes no us fieu de Esquera R. fins ara ha abaratit el somni independentista amb fets que tots coneixem i amb actituts infidels vers el president Puigdemont i Torra. Desconeixo el treball que ha fet la Sra. Marta Rovira al exili.La Cup com sempre , sense “mullarse”.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
12.02.2021  ·  20:40

No pensava dir res, per que ja està tot dit i per que vull esperar a veure resultats passades les votacions.

Només dir a Roser Caminals, que dono fe de lo que diu, que jo ho vaig veure també, i que qui ho deia era Jimenez los Santos…..

Sembla que diumenge en qualcunes comarques plourà de valent, i els punts de votació estan a un kilòmetre del poble, esperem que això, -sobre tot a gent gran-, no el freni per anar a votar…..

Lluí Mor
Lluí Mor
12.02.2021  ·  20:57

Les CUP, a partir d’ara és diran CUP-2025. I al 2025 és diran CUP-2030.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes