El partit ja no ens té por…

El PSOE és el partit que marca la tendència: la política no la fa la gent, només es fa a les institucions i només la fan els professionals. De manera que es tanca el cercle de la democràcia castrada

Vicent Partal
17.10.2021 - 19:51
Actualització: 17.10.2021 - 21:48
VilaWeb
Felipe González, al 40è congrès del PSOE (fotografia: Biel Aliñó).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest cap de setmana el PSOE ha fet el quarantè congrés i si una cosa ha deixat clara és que no ens té por. Ja no ens té por, als catalans, ni als qui proposem un canvi de règim. Els de Pedro Sánchez s’han estufat i creuen que ja han aconseguit de retornar Espanya a la normalitat: s’han menjat el 15-M, tot convertint Podem i els comuns en una mena de sucursal, i estan convençuts que s’han menjat l’independentisme català, gràcies a la competició per a veure qui és més autonomista que han entaulat ERC i Junts –ara m’arrossegue per la foto en una taula de diàleg, ara m’arrossegue per fotre el meu soci pactant un aeroport o uns jocs olímpics.

És per això que en el congrés socialista no s’hi ha sentit cap referència sobre Catalunya, llevat d’aquelles frases buides que diuen d’ençà del 1978 i amb el to amb què ho diuen d’ençà del 1978. No ens hauria d’estranyar si tenim en compte que, amb tota la barra del món, Pedro Sánchez ha establert com a grans objectius de futur la derogació de la reforma laboral i de la llei mordassa. Exactament allò que va prometre el 2018, fa tres anys. Però que ens estranye no vol dir que no siga significatiu.

En aquest congrés Pedro Sánchez ha aconseguit d’unir entorn seu Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero –González, diguem-ho tot, bramant des de la tribuna que ell està orgullós de ser “del règim del 78”, el mateix dia que una jutgessa argentina feia història ordenant el processament de Martín Villa. I en la votació el cap del partit ha obtingut un meritori resultat a la búlgara: ni un sol vot en contra. Ni un. Ningú no té cap cosa a dir. Res a protestar.

Però açò no és pas cap dada anecdòtica ni que caiga del cel. Un dels principis bàsics de la transició al postfranquisme va ser fer dels partits polítics uns instruments fàcils de dominar per les cúpules, dòcils amb el poder. I per això hi ha tants càrrecs polítics a l’estat espanyol, tanta gent que viu directament de la política i té un sou que hi va vinculat. No hi ha cap instrument de control més eficaç que la cartera. La democràcia interna dels partits ha estat completament ofegada perquè una part molt important dels militants cobra. I així s’aconsegueix que el partit esdevinga un fre a les aspiracions de la societat, un cau de conservadors obsessionats a no perdre cap privilegi.

Això no li passa al PSOE i prou, és clar –ja hem vist l’espectacle grotesc desencadenat als mitjans catalans aquest cap de setmana arran del xantatge del Tribunal de Comptes. Però el PSOE és molt especial. Perquè és el partit del règim per excel·lència, l’únic partit imprescindible a l’hora de sostenir la monarquia, la corrupció o el franquisme romanent en la justícia i la policia i l’economia extractiva. Però també perquè és el partit que, en la mesura que és el model que els altres partits volen imitar, marca la tendència: la política no la fa la gent, només es fa a les institucions i només la fan els professionals. De manera que es tanca el cercle de la democràcia castrada. Tot atado y bien atado

Jo no tinc cap bola de vidre i, per tant, no puc saber si vindrà un dia que el neoautonomisme arribarà a matar el Primer d’Octubre, de la mateixa manera que Podem i els comuns –amb Iniciativa sempre allí darrere disposada a liquidar qualsevol mostra de poder popular– han assassinat el moviment del 15-M. Però, ara com ara, crec que els és complicat, malgrat les aparences, perquè allò que la gent va viure en el referèndum no és tan senzill d’oblidar. Quan vius la democràcia en directe, i el poder popular, sempre tens ganes de tornar-hi: ho explicava Wollin perfectament i ho explica també Grosfoguel. I aquest és un cuquet que, si se sap alimentar, creix.

Ahir, per exemple, van començar les eleccions al Consell per la República. No són allò que haurien de ser perquè el Consell no ha aconseguit de ser allò que havia de ser, però alerta amb el valor que té un exercici sociològic com aquest i d’aquesta envergadura. Perquè resulta que, alliberat com està el Consell de les obligacions amb el règim, aquests dies hi ha uns quants milers de catalans que practiquem un altre model de democràcia, en què els partits pesen poc o no pesen gens. Dissabte em vaig posar a mirar qui votaria en el meu districte i em vaig passar hores llegint currículums i declaracions de ciutadans candidats, entre els quals alguns de gent amb una altíssima vàlua professional i un compromís cívic remarcable, però que no conec pràcticament de res. De manera que vaig decidir que els aniria a escoltar en un debat que faran aquesta setmana, perquè m’he convençut que amb els paràmetres de la transició no sé votar a l’Assemblea de Representants i necessite reprogramar-me per entendre aquesta altra manera de fer política.

Que som poca gent que en formem part? Sí. Que una part de l’independentisme se n’ha apartat des del minut u per a poder tacar, partidistament, aquest exercici d’una democràcia deslligada de les normes del règim? És cert. Que el Consell no ha estat prou hàbil per a evitar de caure en aquest parany i s’identifica massa amb Junts? Sí. Tot això és cert. Però també és cert que per primera vegada es mou una cosa distinta, que, si més no, ens servirà d’aprenentatge. Anem posant a treballar una manera diferent de concebre la democràcia i d’exercitar-la. Poca broma.

No tinc cap dubte que aquests dies hi haurà molta burla, molta prepotència i molta incomprensió. Com ja n’hi hagué a Arenys de Munt el 2009. Però a hores d’ara a alguns, que venim de l’independentisme dels anys setanta i n’hem vistes de tots colors, aquesta mena de menysteniment ni ens ve de nou ni ens fa cap efecte. I, en vista del xou de Pedro Sánchez i la democràcia a la búlgara, què voleu que us diga? Ben tranquil que em sent, no formant part d’eixe món i sabent que ni tan sols ens entenen. Anem fent…

 

PS1. La nostra cap de redacció Esperança Camps ha seguit en directe el circ socialista organitzat a València. I n’ha escrit una crònica que és una joia: “Pizzes, natxos i paella gegant. Tres dies de parc temàtic dels socialistes espanyols a València“.

PS2. Avui us oferim un dossier especial que vol posar el focus sobre els qui faciliten l’evasió fiscal, sobre allò que en diuen la indústria de defensa dels superrics. És un factor que els Papers de Pandora han posat sobre la taula. Perquè alguns puguen guanyar bilions hi ha tota una capa de gent que guanya milions. I la pregunta és si cal perseguir-los també a ells. Us ho expliquem en aquest dossier i també en aquesta entrevista al professor Ronen Palan, un dels grans experts mundials en aquest terreny.

PS3. Avui també trobareu a VilaWeb, entre més informacions, una crònica des de l’Alguer sobre com han viscut els algueresos tot l’enrenou arran de la detenció del president Puigdemont i una entrevista a Jordi Marsal, sobre el judici del Castor, que comença avui a Castelló. A banda, és clar, de la imprescindible opinió de cada dilluns de Joan Ramon Resina.

PS4. Em permet de recordar-vos que si tots aquests continguts els podeu llegir amb accés lliure és, sobretot, gràcies a més de vint mil lectors que han decidit de fer-se subscriptors i possibilitar que nosaltres fem la nostra feina. Però per a fer el diari que voldríem i tenir la influència que caldria en necessitem més, de subscriptors. Per això us demane, per favor, que us ho penseu i que us hi apunteu en aquesta pàgina o ens feu una donació. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.10.2021  ·  22:28

El congrés del PSOE és de manual. Fins i tot amb paelles gegants. Igual com els del PP. Un bany de multituds (moltes a sou) per a uns líders que no tenen res a oferir. la realitat és que l’estat està intervingut econòmicament. I sí; d’altra banda, unes quantes desenes de milers votarem uns candidats que no tenen res a veure amb el règim. Tan senzill com aquella faula d’Esop. Els no en diran res, perquè si alguna cosa saben, és que el Consell de la República està fora del seu abast. De manera que millor cridar frases buides per a que els aplaudisquen. Que el plat de paella no és mai de bades. Seguim.

joan rovira
joan rovira
17.10.2021  ·  22:35

La tardor ens aporta, tal com recull al final de l’editorial, l’escalf soterrat de la terra preludi d’una primavera inajornable:

“Sí. Tot això és cert. Però també és cert que per primera vegada es mou una cosa distinta, que, si més no, ens servirà d’aprenentatge. Anem posant a treballar una manera diferent de concebre la democràcia i d’exercitar-la. Poca broma.”

PS. Quin goig saber-se i sentir-se confrontant amb els altres pobles democràtics i lliures del continent; perquè compartim un espai i un temps que, també, és el nostre.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
17.10.2021  ·  22:38

Les absències clamoroses a la llista de candidats diuen molt de la mena de politicastres quen tenim.

Jaume Riu
Jaume Riu
17.10.2021  ·  23:48

NO S’HAN ATREVIT
Ja sap tothom que el PSOE és l’únic partit imprescindible a l’hora de sostenir la monarquia, i fan un congrés amb l’objectiu de fer la foto terapèutica d’urgència de González, Zapatero i Sánchez, tots tres junts. Fins aquí em fa la sensació que aquesta escenografia d’emergència l’han muntat per fer una foto i res més, perquè han aprovat la nova ponència política amb més del 95% de si, sense cap no, “a la búlgara”.
Tot això només pot ser un indicador de no gosar obrir cap meló, i d’estar atemorits per alguna cosa important.
El detall que desvela què és el que els fa por, no el trobem en res que han fet aquest cap de setmana sinó en el que NO han fet.
No han parlat de Catalunya. No s’han atrevit.
Vicent Partal ho interpreta a l’inrevés exactament, diu que Catalunya no els fa por.
Veurem en els propers dies quin és el desenllaç efectiu d’aquest quarantè congrés del PSOE, quan ells ho hagin d’explicar als seus votants, però també a la resta de ciutadans.
Mentrestant, sí que estic d’acord amb Partal que per votar l’Assemblea de Representants, ens hem de reprogramar, en alguns aspectes prescindir de l’experiència, perquè és una forma nova de fer política sense els preceptes que ens imposava la religió dels partits polítics.
Bona feina.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
18.10.2021  ·  00:48

No cal que ens tinguin por, la por s’imposa. Només cal que ens tinguin respecte, el respecte es guanya fent-ho bé per això és tant difícil. Sobretot quan ets el feble i estàs desorientat perquè no trobes ni l’argument ni el camí ni la força ni l’acció. En el millor dels cassos, això seria el que ens passa.
Diu el poeta:
“Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.”
Un poble ha d’escoltar més als seus poetes i menys als seus polítics professionals que sempre han d’acabar sent insubtituibles quan no saben on més anar.
O no és cert que vam sobreviure al franquisme gràcies, en part, als poemes i al cant que ens van fer sentir, sense massa intermediaris, germans de lluita?

Jesús Albiol
Jesús Albiol
18.10.2021  ·  00:50

Una editorial molt clara i refrescant, que posa les coses on estan … i on poden arribar.
Crec que el CxR és l’eina més valuosa, combinada amb la legitimitat que representa el MHP Puigdemont, per mantenir el pols democràtic amb l’Estat, un pols que formalment es pot guanyar si no eixim del context democràtic europeu. Cal posar els esforços en aquesta eina i anar recuperant l’ànim per al “momentum”, que segur arribarà de la mà d’algun disbarat de l’Estat.

PERE SIO
PERE SIO
18.10.2021  ·  01:22

El PSOE ja no ens té por, és ben cert Vicenç, perquè sap que té uns socis entregats (Podemos-Comuns) que no pinten res i sap també que que podrà aprovar els pressupostos, gràcies al rendiment i el vot gratuït d’ERC i a l’enfrontament, de pati de col·legi, entre les forces independentistes.
Pedro Sánchez veu que podrà acabar la legislatura, amb dos anys de marge i tranquil·litat. I sap també que no li caldrà fer cap concessió important a Catalunya, gràcies a ERC. Tothom sap que quan Pedro Sánchez tingui aprovats els pressupostos, la taula de diàleg ja la podran plegar ja que només servirà per blanquejar l’imatge del PSOE, per fer-se fotografies i per donar peixet a ERC.
El Congrés de València del PSOE, reunió dels pastors amb les seves fidels i obedients ovelles, ha sigut un acte pur de propaganda de cara a la galería. El guió d’abraçades entre els barons, els petons, les moltes fotos i la demostració que el PSOE és una mena de ser un parti bassa d’oli. Però el més trist és veure un Congrés sense cap mena de projecte polític, i on no existeix el més mínim debat polític, fet impropi d’una formació que a més diu voler ser d’esquerres.
Sánchez, el gran triler aclamat per les ovelles, s’ha limitat a defensar i garantir l’unitat d’Espanya, a posar la falsa cara de bon noi amable i dialogant i a mirar de mantenir-se en el poder tant com pugui.
PP i PSOE des de la Transició són una mateixa cosa amb els papers ben repartits. L’objectiu comú és mantenir l’alternança política a Espanya per seguir manant i repartint-se el poder i els diners a Espanya. A estones fan veure que s’esgarrapen, que s’insulten, que s’odien, però tot forma part del gran teatre polític. Quan els convé pacten silenciosament, com si res, tal com han fet aquesta setmana amb la renovació del Tribunal de Comptes.
A Espanya tot és un gran engany perquè la funció segueixi representant-se en el teatre polític amb els mateixos actors de sempre i sense canvis importants.

Berta Carulla
Berta Carulla
18.10.2021  ·  01:31

L’última frase del primer paràgraf és tota una declaració d’intencions.
Es veu que el partidisme dóna de menjar i cal esmentar-lo equidistantment això si.
És inútil continuar, com deia en Carles Sabater.

Joan López
Joan López
18.10.2021  ·  05:29

M’agrada molt l’editorial d’avui,tè unas paraules significatives, “la cartera” o com aquet moviment del 15M cuan ha tocat poder,fà el mateix que els partits del 78.
A catalunya a pasat el mateix,fins i tot amb la cup,sembla ser-hi que tothom tè un preu. Aixì doncs ja no tenim cap politic idealista,tots trevallan per el seu benestar,i la gent ho ha vist, la caja de solidaritat no s’a omplert per pagar les fiances del tribunal lladre de comptes i junts i erc han tingut que posar els avals.
I ara que? doncs ara no mès ens queda el CxR i poc a poc fer-lo grand i potent. Com tambè fer grand i potent aquet diari:Vilaweb i l’unica asociassiò civil que segueix amb la lluita:L’anc.
Res mes,no tenim res mes,bè no vui ovlidarme de tots els joves dels cdr,que han lluitat i ara els deixent solets devant la INjusticia dels tribunals franquistas.
Dels socialistas nomès donarè un nom:Carmona el nou vicepresident de Iberdrola.,o com la gent se l’empassa tot.
Tornem al foc lent a l’espera de bones noticies dels tribunals europeos.
Donec perficiem

jordi Rovira
jordi Rovira
18.10.2021  ·  07:06

La por que tinguin o deixin de tenir a Catalunya importa ben poc. Hores d’ara la clau de volta és la por que es tenen entre ells: els amics i els enemics. Que un congrés a la búlgara denota alguna cosa, sembla evident. Pot ser por de tot? Veure a l’assassí d’estat amb les espatlles més carregades d’Europa afirmar el seu alineament incondicional amb l’estat criminal és directament viure a la búlgara. Espanya no és més que un estat en fals. Un flam a qui tothom vigila, i per a qui alguns pateixen. Espanya és un flanc dèbil permanent, que tots sabem com està. Ens ho explicava en J.Casulleras mentrestant ressaltava i indicava els socis espanyols a les institucions europees. I el PSOE n’és un referent d’ordre. Un ordre corrupte i podrit que s’engruna com pedra de tartera.
La nostra via paral·lela del CxR és un gran pas, Cal deixar que pugi amb la cura d’un infant, amb la calma d’un nadó. No el voldrem pas fent la mili?

Albert Miret
Albert Miret
18.10.2021  ·  07:16

Cada vegada és més evident que no ens hi volen en aquesta península. Tampoc ens hi volen fora. No volen que existim. Per això ens obliden mentre ens martiritzen en presència i únic canal de discussió dels que van vendre Catalunya. A ERConvergent ja li sembla bé la destrucció de l’independentisme, perquè el seu únic programa “polític” és transformar-se en Convergència i Unió, amb els seus Jordi Pujols (Oriol Pujoleres) i els seus Rufians i Sols vivint al millor hotel de Madrid i fent la pilota als que “manen de debò”.
Fins aquí arribava el seu gran somni: Ser els únics ben rebuts a la moncloaca, i fins i tot i en ple orgasme, a la sarsuela i ser saludat com a presidente d’UNA autonomia qualsevol (sempre darrere del de Teruel), pel rei de bastos. L’autèntic cop d’estat no va ser el del 155, sinó el de dins de l’ERC, fet per gent que no és d’esquerres, ni republicans, ni de Catalunya, sinó del puto sistema.

josep soler
josep soler
18.10.2021  ·  08:01

Es una obvietat que el PSOE faci de partit franquista com li mana els seus patrocinadors, els seus votants i el seu ADN nacionalista. Per extenxió, la seva franquícia Comuns a Catalunya, fa el mateix però juga en la lliga regional.

Però no és tant obvi que ERC pugui fer de partit col·laboracionista amb el Règim, com feia CIU. De moment sí, està comprovat que ERC fa millor de Convergència que la mateixa CIU.
Pero l’any 2023 tocarà fons el seu únic projecte, “una taula” de mentides. I llavors… què?

1.-ERC, no juga a primera divisió (no arivarà mai a cap ministerio ni consell d’administració IBEX)

2.-Els patrocinadors d’ERC es cansaran com s’han cansat de Podemos i Ciudadanos, just el primer dia que perdin les eleccions.

3.-La parròquia d’ERC no és més gran que la dels Comuns i dels seus 600.000 votants del 14-F no tots són beats. Llavors, dels que no en fan un altre de fe, quants es sentiran estafats quan obrin el ulls i deixin de creure en predicadors d’ERC instal·lats en TV3/CatRàdio i altres mitjans subvencionats per Presidència?

Què passarà en les eleccions municipals on ERC es juga 1.700 sous de càrrecs electes en els Ajuntaments? El projecte “taula de mentides” quadarà destapat i per molt que tinguin pensat fotre les culpes al Puigdemont, no els servirà per a ells, perquè bona part dels seus votants no emigraran cap a als Comuns. Al final el públic compra la marca original si no li costa més diners…

La història d’ERC tindrà el mateix final que CIU.

Joan Costa-jussa
Joan Costa-jussa
18.10.2021  ·  08:25

La nostra Pàtria no és Espanya Sr Sanchez!

Ni heu entès ni voleu entendre.

Ús deixem la possibilitat de un referèndum pactat i acceptar el resultat (tot i que el 1 d’octubre ja vem guanyar)

Molt congrés però res a oferir i res ha canviat dins un PSOE, per mi, podrit

Joan Cuscó
Joan Cuscó
18.10.2021  ·  08:56

Fa falta que la gent coneixi de que va el Consell per la República.
P.e. Quantes vegades n’ hem sentit a parlar per TV3 i les ràdios catalanes.???
PARTITOCRÀCIA que vol més i més autonomia i més sous i més càrrecs. Són antiindependentistes.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.10.2021  ·  09:20

LES MITGES VERITATS…

Vicent, dius en un quart de veritat que…

“el Consell no ha estat prou hàbil per a evitar de caure en aquest parany i s’identifica massa amb Junts?” ;

…I ens amagues la major part de la veritat, la determinant:

que ERC i la CUP li fan un BO-I-COT a mort…

Dius, als partits se’ls domina per la cartera, però les sectes se’ls domina pels dogmes. Ho dic perquè en la competició per ser més autonomista sempre et deixies un corredor: la CUP. Llavors el teu raonament em trontolla…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.10.2021  ·  09:28

No caiguem en la trampa, no hi ha partit de dreta PP i esquerra PSOE. Tot és el mateix, fill del franquisme ple de corrupció i odi cap a lo català. Vigilem a casa, pq tenim un ERC que ha traït al nostre president Puigdemont , als seus votants i al poble català amb l´invent de la tauleta de la vergonya.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.10.2021  ·  09:30

Copiant aquesta frase de la editorial:
“…
Que el Consell no ha estat prou hàbil per a evitar de caure en aquest parany i s’identifica massa amb Junts? Sí.
…”

Matisaria que s’ha manipulat molt per part de la ER de Junqueras per a vendre aquest concepte. Pura enveja i rancúnia d’un botifler, ara sense máscara, que volia per a ell el protagonisme venent-se com una esquerra independentista pura abans de les eleccions, i passant-se per folre les promeses independentistes un cop amb els vots al sarró. Ens ha enganyat.

La ER de Junqueras ha fet el boicot al CxR perquè volia el control per a després aigualir-lo com ha fet amb la Generalitat i vol fer amb l’esperit del 1-O.
Lo dit, pura rancúnia i enveja d’en Jonqueras.

Car és lògic que el MHP Carles Puigdemont, foragitat pel cop d’estat del 155, presideixi el CxR, amb el suport transversal de l’independentisme (sense l’engany de dretes i esquerres, Catalunya és transversal), i fins aconseguir la independència, moment en que els catalans lliurament escollirem els partits i ideologies que vulguem al front de la República Catalana.

Oriol Roig
Oriol Roig
18.10.2021  ·  10:59

Gràcies Vicent per mirar-te el perfil dels “desconeguts” candidats a l’Assemblea del CR. Animo a tots els inscrits al CR a fer el mateix. Veureu que hi ha de tot, gent amb ganes i empenta, gent amb seny i experiència en els camps més diversos. Penseu que 2/3 dels representants a l’Assemblea del CR seran escollits entre aquests “desconeguts”. Els que acusen el CR de partidista, crec que s’equivoquen de bat a bat. Podem també fer preguntes directament a cada candidat, i també veure les que fan la resta de membres. En quàntes eleccions heu pogut fer això? Aprofitem per conèixer els nostres candidats i triar els que ens facin més el pes. I votem, sobretot, per donar quanta més legitimitat possible al CR, i perquè els escollits sentin l’escalf dels seus conciutadans.

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
18.10.2021  ·  11:05

Sense gaire xerrera en Marcel Barbosa la clava . Hi estic d’acord.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.10.2021  ·  11:18

Sintetitzant:
I- No podran contra Catalunya: L’Au Fènix hi ha post els seus ous.
II- Felipe González?: El Guia Defensor que la “classe treballadora”, sortida del
franquisme, “necessitava”: Carisma i “labia”. Per cert: jo (confesse humil mon
pecat) no hi vaig anar.
III- Catalunya? El País Valencià? Balears? Què som per al PSOE, per al PP, Ciudadanos etc. de matriu espanyola?
IV- Quan, els partits que es confessen “de matriu catalana” posposaran els seus
mesquins interessos de partit i s’uniran de cara a assolir la independència, com
reclamen les bases?

Maria Terré
Maria Terré
18.10.2021  ·  11:49

Catalans, catalanes, que volem veure la nostra PÀTRIA LLIURE, que aspirem una REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT, penseu que només tenim:
CxR i el MHP CARLES PUIGDEMONT.
El POBLE i el PRESIDENT plegats farem la INDEPENDÈNCIA i la REPÚBLICA.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
18.10.2021  ·  12:13

CXR és la millor eina ara per ara per fer una nova manera de fer politica junt amb EL MHP Carles Puigdemont

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
18.10.2021  ·  12:35

D’acord amb el fons de l’editorial, però lamentar altra vegada la maleïda equidistància quan diu que el Consell s’identifica massa amb Junts. ER i la major part de la CUP mai no hi han volgut tenir res a veure, és més, han intentat anul.lar el projecte. Què havia de fer Puigdemont, plegar-se a les exigències d’ER i aigualir-lo com ha passat amb el Govern? Em temo que llavors l’editorial també ho hauria trobat malament.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
18.10.2021  ·  13:06

D’acord amb Natalia Garriga i Pep Agulló.
De vegades, en Vicent grignola o “perd” peces pel teclat.

Carles Serra
Carles Serra
18.10.2021  ·  13:09

Gràcies Vicent per l’editorial; només tornar-t’he a recordar que abans de les eleccions, molts subcriptors ja denunciàvem la deriva d’ER, tu vares volguer mantenir-te imparcial, allò del seny català.
Doncs ara no cal fer tants escarafalls, el drama és que també aquesta deriva autonomista i obediència en el sistema del 78, entrat JxC.
Dir-te gràcies pel subministrament de llegir el llibre Els catalans apel.len a les nacions unides.
Com segur que les llegit, hauràs pogut comprovar que ER és autonomista, malgrat la falsedat que faci grans proclames d’independència.
Tanta lluita i tanta esperança d’ésser lliures d’aquesta espaÑa franquista, per acabar veien aquest despropòsit i traïcions.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
18.10.2021  ·  13:48

PSOE-PSC = RANCIOS, “Isidoro” (Felipe González), vividor, mafias y conspirador por naturaleza, sus alumnos aventajados en corruptelas.

oriol avila
oriol avila
18.10.2021  ·  13:53

En el ConseLL X Republica hem muntat una eina fonamental per a assolir l´independencia de Catalunya en un termini bastant breu !!!
Encara hi falta molta gent pero hi ha una gran quantitat de persones actives, valuoses, voluntaries i animades d´esperit altruiste que donarán l´empenta i serán la base de la neixent REPUBLICA DE CATALUNYA lliure, encapcelada ara per ara per el MH Presi Puigdemont i continuat per nous liders que dintre del Consell anirán sortint.
Tant de bo jo fos mes jOVE (tinc 93 anys) per a formar-ne part !!!

Roser Caminals
Roser Caminals
18.10.2021  ·  15:59

No siguem tan complaents amb el passotisme de Pedro Sánchez, que no sorprén gens atesa la gestió de l’actual govern. Sabíem que si guanyava ERC, encara que fos per un marge mínim, ens esperava el neoautonomisme.
Hem de mantenir l’estat espanyol atemorit i nerviós. De moment, l’únic que ho aconsegueix és el President Puigdemont. El CxR creix molt lentament per pulsió interna dels catalans i més acceleradament per provocacions externes com la detenció a l’Alguer. Calen més mobilitzacions i confrontacions civils per reforçar-lo. Hem de ser un irritant constant. La “pesadilla Puigdemont” (paraules d’Ayuso o una patum semblant) s’ha d’estendre a “la pesadilla catalana.”

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.10.2021  ·  16:05

Sanches es constitucionisme franquista, es franquisme etern, catolicisme cope. I erc es el mateix, espanyolisme sotanero

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
18.10.2021  ·  19:27

No sé si el PsoE ens té por, però faria bé de tenir-ne. Perquè España , amb por o sense, es va acostant cada cop més al precipici; cosa que no vol dir que hi caigui, a no ser que algu li doni l’empenta final. I aquest algu no seran els nostres partits politics, segur. Si a un pais civilitzat, europeu i del nostre entorn algu hagués escrit l’article de la Elisa Beni al diario sobre les nominacions judicials fa pocs dies, l’escandol hagués fet epoca, i haurien saltat alts carregs judicials, el ministre de justícia, per descomptat, i segons a on hi hagués hagut una crisi de govern amb dimissió del primer ministre inclosa. Però aqui no passa res ni passarà mai res de tot aixó. I seguiran i seguiran amb jutges corruptes i prevaricadors (adjectius que sempre es donen la ma…) ocupant la alta judicatura.

Però alerta: hi ha una altre realitat: la de alguns pòlitics de debó no gaire lligats a partits; la de la gent del carrer informada que sap molt bé què passa i tota la merda que sosté l’edifici del regim. I això farà que fatañment, tard o d’hora la confrontació entre aquestes dues realitats sigui un fet. Seguim i seguirem.

Montserrat P.
Montserrat P.
18.10.2021  ·  19:31

Jo també estic d’acord amb Natalia Garriga, Pep Agulló i Maria Àngels Fita.

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
18.10.2021  ·  20:09

No voldria estendre’m massa, sinó tan sols afegir-me a molts comentaris apareguts sobre l’Editorial d’avui, per afegir un consell d’experiencia (per es tar camí dels 90) i demanar-vos a tothom que veritablement desitgi un ESTAT CATALÀ, deixi a banda els matissos i detalls discrepants entre ells. Aquests fets constants només serveixen, ara com ara, per a manifestar que tindria raó l’abominable Aznar quan va dir “dejat solos a los catalanes que ellos mismos se mataran entre sí”.
Nosaltres si volem ser un Estat crec el camí el marca el MHP Puigdemon, devant de l’Assemblea de Parlamentaris d’Europa i el Tribunal d’Estrasburg resoldrà que cal fer amb la sentencia del Tribunal Suprem sobre l’1.O. i les seves conseqüencies.
Cal demostrar la inteligencia i la resiliencia dels catalans després de 3 segles !!.
Fins avui està demostrat que qualsevol altre invent polític amb España és inutil enfront de l’orgull i la violencia dels mesetaris i corruptes agraits.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes