Degradar el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol

  • Els dirigents polítics del procés, demanant l’absolució, sacrifiquen la via europea i redueixen el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va filtrar que els presos d’Esquerra Republicana faran arribar al Tribunal Suprem la necessitat d’una nova sentència absolutòria en el judici al Suprem, una volta entre en vigor avui la reforma del codi penal. Jordi Cuixart i, amb matisos entre ells, els presos polítics de Junts, d’entrada han optat per desmarcar-se d’aquesta maniobra. Però ja hem vist algunes altres vegades com acaben anant-hi a remolc.

No entraré en els detalls jurídics. Sobre això, hi ha veus molt més autoritzades que la meua, com ara la de Sebastià Frau, a qui Andreu Barnils ha fet aquesta entrevista que publiquem avui.

Sebastià Frau: “L’error dels líders independentistes és participar en la farsa”

Tanmateix, del punt de vista polític i nacional sí que crec que puc dir i he de dir que aquesta nova jugada té conseqüències molt importants i molt negatives. Pràctiques i ideològiques. Perquè, comptat i debatut, tot això es resumeix en un intent de degradació efectiva del Primer d’Octubre, en la desarticulació com a fet polític, com a expressió de la sobirania catalana.

Els dirigents polítics del procés, pel seu interès personal de participació en les institucions, ara sacrifiquen definitivament la via europea, a força de reduir el Primer d’Octubre a un simple afer intern espanyol. Que finalment s’haurà resolt “entre espanyols”. Cosa que desarma completament el caràcter del Primer d’Octubre, que no es va fer per canviar Espanya ni per discutir-se amb Espanya sinó per anar-se’n d’Espanya. Per això es van defensar aquelles urnes.

Els exiliats –i ja veurem al final quants dels exiliats acaben essent els exiliats– és evident que la mantindran, aquesta via europea, que és la que sosté l’essència del referèndum com a pedra angular de la nova república catalana. Però el colp també serà dur per a ells. Perquè cada dia més seran presentats com uns esbojarrats i perquè la seua faena a Europa ensopegarà constantment amb el relat de Madrid, que posarà tota la força a fer creure que aquell episodi del 2017 –que es podran permetre el luxe de qualificar de lamentable– es va gestionar malament, però finalment ha estat tancat amb satisfacció de les parts. De la part espanyola, però de la part catalana també.

Tal com explica en el seu llibre Sebastià Frau, en realitat un dia o un altre havíem d’arribar ací. Perquè la divisió entre presos i exiliats en realitat amagava ja des del primer minut dos projectes polítics incompatibles, que, tanmateix, l’emoció dels fets no ens va deixar usar políticament. Vam abocar totes les energies personals i col·lectives a alliberar els presos i no a rematar Espanya, i així ens ha anat després.

Els qui se n’anaren a l’exili –i cal recordar que era previst que se n’anàs tot el govern, com una maniobra de país– ho van fer conscients que havien proclamat un estat independent i que, per tant, no podien acceptar de ser jutjats per les institucions d’aquell país estranger, Espanya, del qual s’acabaven d’independitzar. En canvi, els qui es van lliurar a les autoritats espanyoles reconeixien amb aquest gest que continuaven essent espanyols, que acceptaven de continuar essent espanyols i que, per tant, hi havia un marc jurídic que tenia el dret de jutjar-los i al qual se sotmetien, malgrat haver proclamat la independència dies abans. Ho disfressaven amb paraules i eslògans, és clar.

I això, acceptar que són espanyols, explica que no volguessen, ni els presos d’ERC ni els de Junts, traure profit de la presó i el judici del president Puigdemont a Alemanya –el judici del Suprem s’hauria hagut d’impedir després de la resolució de Slesvig-Holstein, perquè els fets ja havien estat jutjats en un tribunal europeu i amb un resultat molt favorable. I això explica també la submissió a les arbitrarietats judicials i a les humiliacions lingüístiques i de tota mena que es van veure durant el judici. I això explica, en fi, l’acceptació de l’indult com si fos una mena de gest magnànim del govern socialista espanyol, amb què contribuïen a la maniobra de disminuir la importància determinant de la resolució del Consell d’Europa.

Ara, igual com el 1977 l’amnistia va servir, sobretot, com a llei de punt final per als crims del franquisme, una sentència absolutòria nova contra els dirigents del procés servirà també de llei de punt final al règim del 78 i a Espanya. Intentaran així que siga tapada, i oblidada, tota la repressió viscuda, tota la culpa. Intentaran que s’amague i s’oblide la reacció violenta amb què es va frenar la voluntat popular dels catalans. Intentaran que s’inutilitze definitivament l’acció del Parlament de Catalunya com a representant institucional de la nació –les lleis de desconnexió, la proclamació de la independència. Intentaran que la proclamació de la independència no siga un acte de sobirania cap a la societat internacional, sinó simplement un episodi crispat de la vida política espanyola. De manera que la gravetat de tot això que passa és gran.

Dit això, també és veritat que totes aquestes coses avui les veiem més clares que mai i que sabem que les decisions dels líders no han d’arrossegar per força el país. Perquè la gent, malgrat tanta decepció, continua convençuda que el millor futur és la independència i perquè Espanya, a part de salvar els dirigents del procés per interès propi, no fa res ni farà res per canviar l’opressió sistemàtica sobre Catalunya i els grans problemes que això origina –ahir mateix el TSJC va imposar més castellà a una altra escola, amb un mètode nou que deixa en ridícul aquell famós blindatge tan esbombat per Gabriel Rufián. És a dir que el xoc, un altre xoc, tornarà a ser inevitable.

I haurem après moltes coses a l’hora d’encarar-lo. Hem après la importància de la llengua i la frivolitat i afebliment extrem que significa pregonar el bilingüisme. Hem après que reduir la nostra acció a les fronteres del Principat ens fa petits i ens espanyolitza. Hem après que prioritzar l’eix ideològic acaba sempre afavorint l’opressió de classe i nacional realment existent. Hem après que no es pot creure en la bondat de l’enemic i que Espanya és tota una sola cosa, mane el PP o el PSOE. Hem après que no podem refiar-nos gens dels partits polítics i que la gestió de l’autonomia és el principal obstacle per a la independència. Hem après que renegar de manera insensata del nacionalisme ens porta a un cul-de-sac, com explicava Joan Ramon Resina en l’acte que va fer dilluns amb subscriptors de VilaWeb. Hem après que el règim té mil maneres de reconduir la gent. I hem après, en fi, que portar a Europa i al món el combat per la independència és la gran garantia que podrem derrotar l’estat espanyol i fer-li mal i, en canvi, acceptar de romandre tancats dins seu per sempre és ja una derrota. No és pas poca cosa.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.01.2023  ·  22:04

Com a mínim, queda ben clara la infima qualitat humana i moral d’aquells polítics que només busquen el se benefici personal. Com a bons espanyols. No crec que el poble, el mateix poble estafat i apallissat, que els represaliats de tota mena, ho oblidem mal. Seguim sense els deshonrats.

Francesc Planas
Francesc Planas
11.01.2023  ·  22:23

No vam defensar les urnes per a que després aquests polítics, amb els seus gestos, denigrin el referèndum.

Josep Canals
Josep Canals
11.01.2023  ·  22:28

Vicent, no cal comentar res, ho deixes tot prou clar.

Ramon Isern
Ramon Isern
11.01.2023  ·  22:34

Entenc que després d’això ja ningú tindrà cap dubte que la mala persona del junqueras ha venut el país i amb ell les nostres il·lusions pel seu interès personal.
Però el que realment és impresentable és que encara tants catalans votin ERC blanquejat el que han fet i a sobre tinguin la barra de dir que són independentistes. No ens enganyem, gran part del poble és responsable del que ens han fet.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
11.01.2023  ·  22:49

Clar i català.
Sento ràbia pels polítics que han malbaratat el capital polític de l’1 d’octubre pel seu interès personal-partidista que no porta enlloc.

Gerber van
Gerber van
11.01.2023  ·  22:51

Aquesta vegada no estic d’acord del tot amb l’editorial. En el referèndum, el poble català va votar clarament a favor de la independència. Que ara els líders polítics demanin a la justícia espanyola que revisi les seves condemnes és, penso jo, poc rellevant. Políticament, això debilita la seva pròpia credibilitat com a liders i, també, complica la implantació de la República, però el mandat polític per la independència de Catalunya es manté.

Una altra cosa seria que Espanya acceptés un referèndum i hi hagués una participació elevada.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
11.01.2023  ·  22:53

Per una vegada coincideixo amb el Junqueras, que diu d’anar a la manifestació del 19G però no per protestar contra la cimera… “Màxima coherència!”, diu.
Li prenc la paraula, i per coherència, hem d’anar-hi per protestar contra la revisió de la sentència, contra els indults, contra el blindatge del català, i contra la conjura dels necis que ens han venut.

Daniel Mir
Daniel Mir
11.01.2023  ·  22:58

A més de traïdors, covards.

Joan Benet
Joan Benet
11.01.2023  ·  23:01

I haurem après a no seguir líders de pa sucat amb oli.
Pensar que ens hem deixat les mans aplaudint aquesta colla, que el 3 d’Octubre del 2017 hauríem anat a defensar el Parlament i la Generalitat si ells haguessin fet el que tocava i així ens ho haguessin demanat…
Han tingut centenars de milers de persones aixecades i disposades i no han sapigut què fer-ne.

Carles Serra
Carles Serra
11.01.2023  ·  23:08

Quants raó Se. Ramón Isern 22:34 quanta raó.
Sense els votants d’ER , aquesta ER botiflera i apalancadora d’aquest sistema franquista i corrupte espaÑol no ho podria fer; a més votants que diuen ser independentes; aquest han resultat com els del PSO€, que diuen ser socialistes monàrquics; és la mentida i el cinisme d’una part important d’aquesta societat de la colònia catalana.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.01.2023  ·  23:21

L’ANAMNESI PORTEM 317 ANYS FENT-LA. I JA N’HI HA PROU.

Els eslògans han de ser sintètics, discriminatoris i excloents (sense opció d’ambivalències semàntiques):

1. “Ni França ni España, Països Catalans”

2. “La Declaració Unilateral d’Independència és vigent”

I qui vulga acompanyar l’assetjament als líders colonialistes que s’hi sotmeta.

Ambdós venedors de fum han d’eixir en helicòpter i mai ni en cotxes ni a peu.

Sí, açò és un colp contra els estats aliens. Vénen a provocar-nos.

Si volien pols, nosaltres som l’era.

Per la senzilla raó de que el MNAC ha d’ésser el primer territori deslliurat de la nostra nació sota un estat colonial.

Simbòlicament és addient per haver estat construït per a una reina española en les seues visites colonials a BCN.

Aguantar encerclats una setmana o dues aital recinte és l’espurna que encén la metxa.

I ja, sense deturar-nos anant deslliurant territori pam a pam.

La premsa internacional se’n farà ressó si s’hem mantenim fidels al manament de l’1 d’octubre i la ratificació del 27.

Parafrasejant en Joan Fuster: “O ara o a patir 5 anys més fins a la propera”

Josep Blesa (València)

PS: sí, colonitzar-nos fou una acció absolutament irracional fa 317 anys, i d’una racionalitat fredament irracional ha de ser l’acció que ens en deslliure.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
11.01.2023  ·  23:21

Gràcies Partal un cop més!! Bravo!! Resumeixes i expliques amb claretat enlluernadora el que molts que estavem lluitant el 2017 pensem ara. Fas una anàlisi llúcida i afilada com un bisturí.

No, no; no vàrem anar a votar per arreglar España i “covertir-la” a la verdadera “fe democràtica”. NO! Vàrem votar per fotre el camp d’aquest estat fake fet de falsedats i construit sobre una única nació opressora i depredadora; per marxar de un regne de la mentida i la hipocresia, on mai ningú diu el que pensa de veritat, i on la mentida i el fals relat són la serva única essencia.

La única posició seriosa davant els judicis passats i futurs és la que ha adoptat Josep Costa: no participar de cap manera en la farsa, marxar, que s’ho facin ells solets. No volem indults, ni absolucions, ni judicis impertinents. Volem que desapareixin ells i la seva falsa justícia de les nostres vides i la nostra societat de ciutadans lliures. Via Fora!!!

Joan Benavent
Joan Benavent
11.01.2023  ·  23:36

El pitjor enemic sempre ha estat el de casa. Mai hi ha hagut personatge més vomitiu que el traïdor, ací i arreu. Aquest vil mal parit s’ha venut als castellans per arrogància, per egolatria, per enveja, per ressentiment, per cinisme.

Joan Mollà
Joan Mollà
11.01.2023  ·  23:41

Per començar, quan es va a una manifestació, Sr Junqueras, hi vagis amb els arguments que hi vagis, seràs comptat com que defenses les motivacions dels organitzadors i de la immensa majoria d’assistents. O hi anireu per aigualir-la?
Segon: tinguem clar que és tota la classe política, tota ( amb algunes possibles excepcions puntuals ) la que no mereix cap mena de confiança.
Per tant, ja podem anar preparant noves opcions elegibles, com la Llista Cívica, o anirem perdent bous i esquelles, molts diners i, el que és més greu, la DIGNITAT DE TOT UN POBLE.
Som-hi!!!

Patricia Puiggros
Patricia Puiggros
11.01.2023  ·  23:42

Crec que ara tambe es un Bon moment per tornar a invadir de independentistes
A bruseles al cor d’Europa i donar un cop d’efecta a tots aquest que volen degradar l’1 d’octubre i el proces i sobretot callar boques que ja ens donen per morts!!

Lluí Mor
Lluí Mor
11.01.2023  ·  23:46

Que Déu el perdoni pel mal que ha fet a la nació i als seus fills!!!!

Joan Font
Joan Font
11.01.2023  ·  23:52

Totalment d’acord amb el Sr, Ramon Isern.
En Junqueras es un covard, botifler i traïdor.
Proposo que, si va a la manifestació del dia 19, el fem marxar amb una sonora esbroncada. El cinisme de la direcció d’ERC es d’una vergonyà descomunal i aquest personatge que ens ha tocat de president de la Generalitat no te la categoria mínima per ocupar aquest lloc.

Martí Millanes
Martí Millanes
12.01.2023  ·  00:07

Excel·lent editorial, que posa al lloc que els toca a aquesta colla de polítics porucs i traïdors que són al govern. Moltes gràcies senyor Partal per dir les coses tal com són. Més periodistes com vostè és el que ens falta. Si més no, en els mitjans de comunicació.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
12.01.2023  ·  00:16

Té raó el Partal.
Qui va escollir tornar de l’exili, ja estava disposat a reconèixer l’autoritat de l’estat i a renegar de l’1 d’octubre.

Pel cinic aquest del Junqueras no us preocupeu, perquè ‘sortirà amb globus’

Núria Castells
Núria Castells
12.01.2023  ·  00:40

Com diu Vicent Partal, hem après moltes coses.
També hauríem d’aprendre a deixar d’anomenar “líders” a aquests nefastos polítics!
“Líders”, de què?
Aquesta gent no ens serveix per al que volem fer. Ni ells ni els seus partits apalancats i indignes. Busquem un altre terme per anomenar-los!
El dia 19, els hauríem de deixar clar que ja no lideren res. En tot cas, NO RES que ens interessi.
Foc nou.

I, evidentment, Espanya seguirà agredint-nos. Motius d’enfrontament no ens en faltaran.
I és com a “minoria nacional” oprimida que ens hem de presentar a Europa i al món perquè és el que som.

Per cert, tornar a Brussel•les (quan estiguem una mica més espavilats) no estaria malament! A veure què passa als tribunals EU, aquest any… i, en tot cas, SEGUIM.

Jaume Riu
Jaume Riu
12.01.2023  ·  00:50

CONTRA ELS GOVERNS
Des del primer minut hi havia dos projectes polítics incompatibles, ben cert. Ja ho vam descobrir llegint M’EXPLICO i també LA LLUITA A L’EXILI, els dos llibres de Xevi Xirgo amb el punt de vista exhaustiu i intencionat de Carles Puigdemont mentre que, des de l’altre bàndol no han pogut rectificat ni una sola paraula, i qui calla atorga.
LES HORES GREUS i LES HORES INCERTES són els dos llibres del Dietari de Canonges que Quim Torra ens regala per acabar de confirmar l’existència dels dos projectes polítics incompatibles.
També és cert el que reconeix Vicent Partal a l’editorial quan admet que l’emoció dels fets no ens va permetre aprofitat millor els moments polítics, però en realitat un dia o un altre havíem d’arribar ací, i val més que sigui ara.
Ja vam veure un comportament sospitós dels liders catalans pel fet de dejar-se jutjar en castellà, per un tribunal no natural i carregat de qüestions prèvies, amb testimonis que mentien. El tribunal impedia la presentació de moltes proves de la defensa i, tot i ser televisat en directe, tantes aberracions polítiques no van fer reaccionar ni als acusats ni als advocats que, el el cas més benèvol, obeien la tàctica dels seus clients.
Però ja ens hem deslliurat d’aquelles emocions i, a més, tenim molta perspectiva i evidències consolidades, per exemple amb la postura pública i inexplicable del govern d’ERC, de manera que la força de l’independentisme recau ara directament i exclusiva, en els milions de persones que vam fer possible l’1-O.
Sense els frens institucionals, i sense les traïcions polítiques que ja s’han desvelat, digui el que digui el ministre Félix Bolaños, la portaveu Marta Vilalta o el contradictori Oriol Junqueras, la realitat és que aquest dijous 19 de gener de 2023 els Països Catalans ens manifestarem a Barcelona contra els governs.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.01.2023  ·  07:06

Junqueras, bona panxa i bonabossa, espanyola. Quina personq més indigna i española

Carles Ortiz
Carles Ortiz
12.01.2023  ·  07:32

I després de tot això que expliques en aquest article, com és que encara no els trcteu com el el són? Com és que encara no els tracteu de traïdors?

Albert Miret
Albert Miret
12.01.2023  ·  07:35

De polítics valents crec que no n’hi ha ni aquí, ni enlloc. Quan una persona s’apunta a fer de polític, no és pas que el seu somni sigui que el persegueixin amb porres, sinó que crec que pensa a poder portar a terme un projecte tal com ell el veu o l’entén, també per entrar en un estatus que li permeti tenir informació de qualitat. Això deu ser així, però en un país normal, no pas en una colònia amb una bèstia al costat que no li deixa moure ni un pèl, que l’únic que n’espera del seu domini és l’espoli i el sotmetiment com a medecina per a suavitzar l’immens complex d’inferioritat produït per la seva incultura cultivada i elogiada històricament per a ells mateixos. La pau necessita bons polítics, però l’estat de guerra necessita bons estrategs que entenguin que estan en guerra i no necessita cap “tentetieso” ni cap bisbe que cerqui acords amb l’enemic per a quedar bé i no empolsar-se l’americana. No hi ha cap pacte a fer amb un país que fa més de tres segles que només ens fustiga i menysté en una espècie de relació esclavista amb nosaltres. Només hi ha una sortida i tots la sabem, i la discussió ja no és a hores d’ara un si o un no a la independència, sinó com i quan ens desempalleguem d’aquest paràsit d’una vegada, i cap aquí han d’anar tots els esforços començant per desobeir-los, passar d’ells i saber unificar-nos altra vegada i també en deixar-nos de lamentacions, que són totes absolutament lícites, però també inútils davant d’un esclafament com el que hem de suportar cada dia. Hem d’imitar tots a-en Josep Costa. No hem de perdre més temps en parlar de les seves putades, que només serveixen per fer-nos pensar que no serem mai capaços de fer el que hem de fer. El dia 19 espero que faci història perquè aprenguin alguna cosa aquest duo de fatxendes estrangers, amb el saltimbanqui acompanyant com sempre.

Pere Subirana
Pere Subirana
12.01.2023  ·  07:36

Crec que la dicotomia exiliats bons i presos dolents és falsa. Van ser tots plegats,
començant pel mateix Puigdemont en no aplicar els resultats, qui van matar l 1 d’ Octubre.

No faràs passar per heroi qui ens ha traït, Vicenç, per més que t hi esforcis.

Mercè Duran
Mercè Duran
12.01.2023  ·  08:25

Em sap molt de greu dir-ho, però aquestes conclusions de l’actitud dels presos que es van sotmetre a la farsa de judici ja les varem treure en aquell moment alguns. Hem trigat anys a llegir editorials com les d’aquests últims temps.

Blai Pié
Blai Pié
12.01.2023  ·  08:34

Però aquesta és la història de Catalunya: el país fa un embat per intentar vèncer l’opressor espanyol, per intentar sortir de les seves urpes, i quan tot sembla més a prop algun botifler ho desactiva tot des de dins. Amb les millors intencions, o amb interessos personals, depèn de cada cas.

Fixeu-vos en com van aconseguir la independència les col·lònies americanes. Van aprofitar un moment de molta flaquesa de la metròpoli per declarar que ja no era legítima, i van buscar aliances amb els seus principals enemics. Enemics que volien destruir Espanya (els Francesos, els Anglesos).

Us imagineu el mateix a Catalunya? En menys de cinc minuts sortiria qualsevol il·luminat de torn asseverant que “no podem aliar-nos amb els enemics d’Espanya, junts som més forts” o bestieses per l’estil.

L’etern problema de Catalunya és (i sempre ha estat) el botiflerisme.

pep gaya
pep gaya
12.01.2023  ·  08:40

La veritat ens farà lliures. I la veritat és que l’1 d’octubre és la pedra angular de la nostra lluita per la independència. Tots els relats inventats pels veïns ens volen fer distreure de l’objectiu. Compte! A la mani hi hem d’anar per demostrar que els vàrem derrotar, això és amb esperit de victòria. Sentim-nos vencedors, doncs que la raó verídica ens assisteix. Recordem com de llestos vàrem ser el dia del referèndum i com ens en vam sortir de totes les escomeses davant del món. Som una nació i tenim dret a tenir un Estat propi! I el dia 19 manifestarem això davant dels líders dels dos estats que ens oprimeixen. Volem ser reconeguts amb el mateix dret que ells tenen, ni més ni menys!

Pep Agulló
Pep Agulló
12.01.2023  ·  08:49

LES LLIÇONS… I LES CONCRECIONS

Si “no podem refiar-nos gens dels partits polítics i que la gestió de l’autonomia és el principal obstacle per a la independència”, haurem d’anar més enllà de proposar unes noves eleccions autonòmiques que no ens trauran del cul de sac…

¿Qui comandarà tot això? ¿Qui mobilitzarà la força decisiva de la joventut?

Aquest llistat d’aprenentatges que es cita ha de reforçar l’autoorganització de la ciutadania com única sortida, i concretar-se en poder al carrer, en estratègia, en organització…

Mati Sancho
Mati Sancho
12.01.2023  ·  09:09

Veient els comentaris, diria que som poca gent la que creiem que el CdR puga liderar un nou embat amb l’estat. I no entenc per què.
Els exiliats han reconegut errors i volen esmenar-los, mantenint viu l’esperit de l’1O. Per què no hi ha més gent inscrita en el CdR?
Per cert, gràcies per l’editorial!!

Joan Parera
Joan Parera
12.01.2023  ·  09:10

Estem parlant d’unes persones que l’únic que els interessa és treure’s del damunt l’amenaça de tornar a la garjola i poder fer vida normal, no són herois no faran res per a Catalunya abans que per a ells i ho trobo lògic, jo faria el mateix i això dóna tot l’avantatge a l’estat espanyol que sense massa esforç sempre surt amb la seva.
Pel que fa a la cimera del 19, tornem a l’historia de sempre, creieu que Pedro Sánchez i cia. son curtets i han comès un error, però estic segur que ell ja hi comptava que hi hauria mobilització i que les provocacions de Bolaños han estat perfectament calculades i vosaltres cofois pensant que l’han cagat i us la tornaran a fotre.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
12.01.2023  ·  09:22

S’ha acabat. Decebedor com ha anat i va tot. ERC ha traït el poble. Cal mobilitzar-se per a reduir ERC a la mínima expressió Només hi veig una sol,lució, que l’ANC esdevingui partit polític per desbancar aquests aprofitats.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
12.01.2023  ·  09:23

Si algú manté i ha mantingut la flama del 1r d’ocubre a l’exterior i ha denunciat la justícia espanyola és el President legítim Puigdemont i els consellers legítims Comín, Puig i Ponsatí.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
12.01.2023  ·  09:48

L’única reivindicació que s’ha d’exigir en aquesta revisió de la sentència, es el sobreseïment i l’encausament per prevaricació dels jutges que van conformar el tribunal.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
12.01.2023  ·  10:04

Deixem-nos de dicotomies. Jo proposo valorar a les persones pel que fan en cada moment. Si; és veritat, en Puigdemont no va aplicar el resultat de L’1-O però després no va reconèixer els tribunals espanyols i va voler organitzar un govern a l’exili. Ara fa una tasca internacional que no portarà a la independència però ajudarà a desmaquillar l’estat espanyol. La independència l’hem de fer aquí i jo veig imprescindible un lideratge de gent d’aquí.
El tema de les heroïcitats és molt subjectiu.
Tot el que va passar l’octubre em fa pensar en lluites partidistes cainites.
Una opció és llepar-nos les ferides, despotricar de tothom i anar tirant,
Sr. Subirana 7,36.

Berta Carulla
Berta Carulla
12.01.2023  ·  10:14

Benvolgut Vicent, em crida l’atenció que amb Junts us anticipeu, quan encara no s’han rendit ja relateu la probabilitat plausible que ho facin. En canvi, amb l’Esquerra republicana del gran botifler Junqueras sempre feu tard, poseu negre sobre blanc la realitat quan el mal està fet i no es pot fer res més que patir-lo.

No dic que no siguin uns i altres la mateixa indignitat (tampoc dic el contrari). Però ens hauria anat millor, segur, si la mateixa anticipació l’haguessiu tinguda amb Esquerra abans de les últimes -ja no vaig més enrere- eleccions, quan el que havia de venir estava cantat.

Des d’aquí demano crítica implacable de l’actuació d’aquest govern (sense comparacions risibles amb líders d’altres països que ho eren verdaderament, per bé o per mal), d’aquest partit, i implacable també amb el segrest dels mitjans de comunicació. Però també amb les entitats que permeten l’innoble comportament d’aquests líders. Estaven en la política per omplir-se les butxaques a costa de la vida i les aspiracions de milions de persones, és evident. Així d’agenollats els vam tenir davant del botxí.p, quina trista vergonya (me la vaig estalviar, el judici me’l vaig estalviar de la vergonya que em feia momés l’ensumava).
Gràcies.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
12.01.2023  ·  10:32

Encertat l’editorial d’avui.

Antoni Soler
Antoni Soler
12.01.2023  ·  10:42

Sànchez s’ha avançat a lo q sabia li vendria dels tribunals europeus,” ja no hi ha problema catala”,se li ha de reconèixer q ha jugat bé les seues cartes; ara Europa no te per què prendre una decisió urgent ,aparentment tot torna a un ordre ,i si amb mes de 5 anys encara. no s’ha pronunciat sobre el judici del procés,calculen lo q trigarà amb les reclamacions del q no volen acullir-se a les noves disposicions

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.01.2023  ·  10:50

Vist amb la perspectiva que dona el temps que ja ha passat i valorant les conseqüències de la reacció de l’estat i dels nostres polítics diria –com diu un amic meu- que tot quadra. Que ningú s’enganyi, l’estat espanyol ha fet el que s’esperava que fes, s’ha defensat amb el seu tarannà autoritari i fatxenda, sí, però això ja ho sabíem oi?. Els nostres polítics que van liderar l’1 d’octubre, universitaris, alguns historiadors, viatjats i llegits no sabien que s’enfrontaven a un estat autoritari, hereu del franquisme maquillat per una transició pactada amb els que van guanyar el cop del 36?. Jo estic molt desenganyat, això vol dir que hi ha moltes coses que ja no crec. No crec que els exiliats ho són perquè no volien ser jutjats per un país estranger –Espanya- atès que Catalunya ja s’havia independitzat. No ho crec. Hores abans de proclamar la independència Carles Puigdemont dubtava –va anar d’un pel- de no declarar-la i convocar eleccions autonòmiques. No es va respectar la Llei del Referèndum que en el seu article 4 deia que s’havia de declarar la independència 48 h després d’haver-se confirmat el resultat favorable. Recordem que es va anar a un referèndum perquè Puigdemont ho va plantejar per guanyar una moció de confiança només un any abans dels fets d’octubre. Crec que Puigdemont i els altres exiliats no són traïdors, són i volen la independència de Catalunya, però crec que es van veure arrossegats per uns esdeveniments que no van saber ni poder controlar. Tant ingenu és creure que la LLEI 20/2017, del 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República ens duria a la independència com creure que l’estat espanyol es veuria obligat a negociar fruit del referèndum català. Els nostres polítics no són ingenus. Els que es van quedar i van ser jutjats, van fer el paperot més indigne que es pot fer evitant el xoc polític, com diu Sebastià Frau en l’entrevista d’avui. A hores d’ara ja podem lligar molts caps. La combinació de repressió i intel·ligència d’estat els ha donat bons resultats. Han dividit l’independentisme, han aïllat l’exili, han maquillat la sedició en els desordres agreujats traient molt de pes als arguments dels tribunals europeus que han de jutjar un membre del seu club i estant aplanant el camí per extradir el peix gros, Puigdemont. Pedro Sánchez no és tant ignorant com s’ha dit, ni potser ha comés cap error. Quins efectes té la cimera hispano-francesa?. Primer de tot és un acte de prepotència/xuleria contra Catalunya que pretén, sobretot, dividir. Ja hem vist que ERC s’hi ha apuntat a darrera hora perquè no podria suportar una altre marrada com la del onze de setembre passat, encara que això els costi uns quants xiulets i s’hi ha vist obligada perquè els seus votants estan molt nerviosos i ja no entenen aquesta actitud de derrota. Al mateix temps Aragonés no pot faltar a la cita com a màxima autoritat a Catalunya, perquè és un president autonomista. Per tant Sánchez aconsegueix provocar i dividir, la provocació li serveix per la parròquia espanyola i la divisió a Catalunya per mantenir l’independentisme adormit i desarmat. I encara pot treure més redit si tracta Aragonés –com penso que farà- com un lideret regional. La segona cosa que ha dissenyat, amb tota la puteria, és convocar la cimera al MNAC. De ben segur tot Montjuic estarà blindat, fins a la plaça Espanya, Macrón hi podrà arribar amb helicòpter des del Prat, sense riscos i els independentistes ens manifestarem molt lluny de l’esdeveniment i encara que siguem molts, estarem massa lluny per tenir alguna incidència dignament mediàtica. Digueu-me si Sánchez és limitadet o massa llarg. I com que tot quadra ara sabem, amb tota seguretat, que la independència no la farem des de les institucions catalanes -que són autonòmiques- ni dins de la constitució espanyola perquè el “todo està atado y bien atado” és tan cert com el sol que cada dia surt per llevant. Per tant fora dels partits, fora de les regles constitucionals, sense violència però amb confrontació constant. Se’ns ha girat feina.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
12.01.2023  ·  11:00

Tot d’acord i almenys per a mi haig de dir que els darrers editorials del director són aguts, punyents, incisius, clars, motivadors i esperançats. Regalimen aquell “cariño” que trobem a faltar i que ens han pres. Amb ells ens puja l’autoestima i la força per a seguir malgrat el desencís i la frustració. Podran regirar una vegada i un altre el relat, lleis, sentències i el que vulguin tant uns com els altres (mentiders i vividors tots plegats), podran dir i fer el que vulguin, però l’1-O sempre serà nostre per sempre més. Vull agrair i animar-vos com a director a seguir amb aquesta línia, farà de VW el diari independent i de referència als països catalans.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
12.01.2023  ·  11:06

Moltes, moltes gràcies, Salvador Aregall.

“Consummatum est”.

Una vegada més, els nostres líders ens han traït.

Ara cal aprendre definitivament la lliçó. Amb aquests partits i associacions no hi ha res a fer, i no entenc com per molts independentistes això constitueix una gran decepció (per dir-ho suaument) quan, de fet, és un alliberament.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.01.2023  ·  11:58

Teniu raó, Vicent, però cal matisar com fan Gerber van a les 22:51 i Salvador Aregall a les 10:50, i sobretot l’entrevistat Sebastià Frau amb qui estic totalment d’acord des de sempre.
El mossèn i l’escolanet recorden el film Tu a Boston i jo a Califòrnia,. Com deia Tarradellas en política hom pot fer de tot menys el ridícul.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
12.01.2023  ·  12:15

Sebastià Frau: “L’error dels líders independentistes és participar en la farsa” .

Perquè el mon intelectual, voste inclós, acostuma a incloure al mateix sac TOT L’INDEPENDENTISME, quan ha quedat meridianamet clar que ER amb Oriol Junqueres, Pere aragonés i la resta de liders visibles són els principals enemics del independentisme i els grans colaboradors en la farsa espanyola. Els que han trencat la unitat. Els que han antepossat el partit a la unitat d’acció. Els que volen convertir la manifestació anticimera de la setmana vinent en un soport a la taula de dialeg, i preveient que serà multitudinaria volen fer-la seva i si els deixessin hagafaria la paraula i ens fotia un sermó. sirvengüenza!!
Ni una paraula per a el pressident legitim MH Carles Puigdemont. treballant amb llarena per intentar engarxolar-lo. Sr Partal, amb el seu diari ha de treballar per defenssar el procès dels seus enemics interns i externs. I donar moral i esperances als que s’hi estan deixant la pell.

Joan López
Joan López
12.01.2023  ·  12:18

Ancara tenim talps que volen fer creure a la resta que la culpa va ser de MHP. Puigdemont, sr Subirana no ens tracti de estupids,saben molt bè qui son els traidors del 1 octubre 2017,ara governan en solitari a les ordres de Espanya.

Francesc Costa
Francesc Costa
12.01.2023  ·  12:21

Quan jo sigui gran vull ser Vicent Partal. No hase falta desir nada mas!

Chapeau!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.01.2023  ·  12:26

Atenció amb ERC i Junqueras a la manifestació. L’objectiu és crear conflicte.
Un Tortosa seria la humiliació més gran per ells i la nostra victòria per no acceptar provocacions.
A més, quedaran en evidència si porten un exèrcit de guardaespatlles que no serveix per res

Salvador Molins
Salvador Molins
12.01.2023  ·  13:28

Esborrem el tractat dels Pirineus! Fem-ho tots els independentistes i connacionals junts.

“Ni Espanya ni França, Països Catalans!”

“La Declaració Unilateral d’Independència és vigent”

Estem davant d’un fet històric, la primera campanya massiva de defensa d’un dels principis bàsics de la Nació Catalana sencera, la futura unitat confederal dels Països Catalans.

Mai havíem fet un gest de desacomplexament nacional, com aquest que farem el dia 19 de gener de 2023, en contra del Tractat dels Pirineus que va intentar desfer la nostra nació, la nació dels catalans!

L’eslògan, la màxima, la idea força:

“No al Tractat dels Pirineus”

i no a qualsevol de les formes o reedicions que li vulguin fer prendre el 19G o en cap futur!

L’eslògan, la veritat, …

Ni França, ni Espanya, sols Països Catalans!

Ni Espanya, ni França, som Països Catalans!

Del dret o del revés, tan li fa!

Sí, aquesta campanya de propaganda, convenciment i aprofundiment no s’acabarà pas aquest 19G de 2023, sinó que sols acaba de néixer i concretar-se, i d’escampar-se, i es projectarà al futur dia a dia fins la Independència de tota la Nació, de tots els Països Catalans (PPCC).

Bé, diguem-ho d’una altra manera, és responsabilitat nostra de que això sigui així!

Avui, ara i aquest 19G 2023, i cada dia a l’endemà serà un dia feliç per a la República Confederal Catalana Independent.

Mai s’havia fet, mai havíem fet un pas tan gran de propaganda i convenciment en favor de la Nació sencera de tots els Països Catalans.

Estem en un camí ascendent, davant d’una provocació feta pels ocupants espanyol i francès, estem doncs en un esglaó més, proposat pel MHP Legítim de Catalunya, el MHP Carles Puigdemont, MHP del Consell de la República Catalana, de moment a l’exili de Waterloo. Un camí i un pas més al que avui i ara donen suport l’ANC, l’Òmnium, el Debat Constituent, el Consell de la República i els més de 220 Consells Locals al territori de la ja incipient República Catalana Independent, els CDR i moltes més associacions i organitzacions polítiques i patriòtiques catalanes, i persones particulars de la Catalunya del nord, de la Catalunya del Centre, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes, de l’Alguer, del Carxe, i també de la diàspora catalana arreu del món.

Un tal Rubalcaba va dir que Ñ estava disposada a pagar el cost del seus atacs i repressions contra els catalans, però no sé si era ben conscient del que deia, crec que no en sabia el cost total i veritable.

Un bon preu ja van pagar d’aquella jugada amb que, un tal Rajoy en complicitat amb el Tribunal Constitucional i demés poders i institucions espanyoles, van carregar-se el darrer estatut “tururut”, doncs d’aquella jugada en va sortir un bolet anomenat Consulta per la Independència de Catalunya, d’Arenys de Munt, que es va escampar per tot el territori fins terres del País Valencià i terres de les illes, un bolet que va esclatar amb una força infinita els dies 1 i 27 d’octubre de 2017, Referèndum d’Autodeterminació vinculant de Catalunya i Declaració d’independència en forma de DUI tal com ho va fer Kossovo.

Aquesta manifestació d’ara, en defensa de la Nació sencera, és un altre rebudet en la línia d’aquell cost que ignoraven Rubalcaba, Rajoy i aquest Sánchez d’ara, i encara no hem acabat, sinó temps al temps!

Cada dia Espanya i els seus jutges, males persones, invasors, colonitzadors, supremacistes, estrangers perpetus, inadaptats, incults, forces d’ocupació i altre bestiari semblant, àdhuc els quintacolumnistes catalans que practiquen dia si i dia també l’autoodi i la ignorància més supina, colla de desarrelats tots plegats, cada dia ens esgarrapen i ens piquen atacant la Llengua de Catalunya, la llengua d’aquesta terra i de la seva força telúrica, i de la gent que la trepitgen amb el cor vernacle respectuós amb les 6000 llengües del món que encara cuegen avui.

Aquest atac continu contra els catalans i la seva llengua, per part de jutges i gent odiosa i desarrelada que no saben on viuen o que odien profundament la terra que equivocadament trepitgen, només té una solució justa, el divorci entre Catalunya i Espanya que propiciï la seva fugida cap a terres que els hi siguin més amables.

La púrria i els enemics de la catalanitat millor fora de tots els Països Catalans. Espanya és gran i Rússia i Sibèria encara ho són més, tot i que jo no els hi desitjaria als països eslaus aquest mal.

Visquem la Llengua i la Independència, són indestriables!

Esborrem el tractat dels Pirineus.

Ni Espanya, ni França, Països Catalans!

PS:
Marcel Barbosa
09.01.2023 · 08:14

Anul·lem el Tractat dels Pirineus(divideix i venceràs) i signatura d´un nou acord, per exemple:

“Tractat d´Unificació dels Països Catalans.”

Evidentment cal prendre els carrers!

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
12.01.2023  ·  13:33

Els dirigents polítics que intenten degradar l’1 octubre no tenen dignitat i per descomptat la història els jutjarà, el que és positiu d’aquesta situació és saber qui són uns covards i manipuladors polítics. El que és impotant és la qualitat i no la quantitat, subjectes d’aquest perfil, millor no tenir-ne.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.01.2023  ·  14:49

Aquets politics no tenen dignitat vendre el pais per el seu propi interes personal per mi és repugnant.
Ara ens queda la força del carrer

Roser Caminals
Roser Caminals
12.01.2023  ·  16:23

Tal com ja hauríem de saber, l’èxit o fracàs definitiu de l’estat espanyol i els seus col.laboradors catalans dependrà del posicionament ciutadà entre la denúncia a l’exili o la renúncia dels presos, amb els matisos que calgui.
Comencem pel 19 de gener.

Josep Soler
Josep Soler
12.01.2023  ·  16:55

Compactin en general el que la gran majoria diu, nomes amb cenyiré amb el que la Berta Carulla apunta tant be.
Si tenim clar que el gruix de la traïdoria (la la gran traicio a la voluntat independentista de la majoria de catalans) es la gran que del Junquerisme, perquè encara perdem el temps en demostrar que “alguns” de JUNTS (i tambe de la CUP) son – en mes o menys grau- tambè culpables d’haver portat al pais al caos actual.
Els que s’han fet amb el control de la informacio : TV, Radio, diaris, la Generalitat, de la totalitat dels que es van sotmetre a les lleis espanyoles, de l’engany de la “taula de negociacio”, de la comedia d’ampliar la base i bla, bla, bla….podriem estar fins demà veient com ho acaparen tot i com aquest tot, ho entreguen, ho ja en formaba part d’antuvi, del mayeix Estat.
Que fa mentrestant l’exili format pel MHP Puigdemont i un grup limitadissim de persones?.
Doncs ho fan tot i son els unics que encara ens mantenen en la esperança, amén de que son els el unics que no ens han abocat en el trist estat de fer-nos sentir fracasats i ridiculs, com han asolit fer-nos creure tantes vegades i com ho intenten de nou amb aquesta parida de “resar i repicar les campanes” al mateix temps, en la mani-protesta del dia 19.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.01.2023  ·  18:33

Bon editorial. Sobretot l’últim paràgraf.
Només afegiré que: 1) el resultat d’unes eleccions al Parlament-gestoria ens ha de ser igual, mentre ERC, JxC iCUP en quedin absolutament fora (per tant, no anar a votar); 2) hem de deixar de buscar líders i començar a actuar de manera descentralitzada, autònoma i no jeràrquica, doncs més val que, simplement, fem; i 3) la primera cosa que hem de fer en alliberar-nos és muntar un Núremberg.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.01.2023  ·  20:46

M’incorpore tard, però no vull deixar d’aplaudir el recital tan bo i ben fet dels repetits “… hem aprés…”. Sense ira i sense odi, només per autoestima, per defensa pròpia i dignitat, qui aposta, sent conscient, per ser “sucursalitzats, espanyolitzats, alienats” en favor del propi botxí? Hem aprés…? Ara ens cal fer que n’aprenguen, i repetiré….”sense ira, sense odi………”, però sí amb la determinació corresponent davant el món sencer.

david graupere
david graupere
12.01.2023  ·  21:04

La gran indignitat és que de militants en som 500000 i en canvi de polítics sols en són 20000.

500000 versus 20000, i aquests pocs endollats i miserables arrosseguen tota la militància al desànim i confusió.

Cal rebentar el sistema de partits i això comença per votar d’altres partits i que siguin foragitats del Parlament. Cal que aprenguin la lliçó i que tastin la derrota de la seva butxaca.

Antoni Sans
Antoni Sans
12.01.2023  ·  22:30

Escriu Rosa:
Missatge institucional del President Puigdemont.
https://youtu.be/A2K703G0IzE

Jesús Albiol
Jesús Albiol
12.01.2023  ·  23:49

Hem après que l’assetjador, quan sembla que afluixa, és per donar-te un cop més fort que espera sigui definitiu.
També hem après que la DUI suspesa és una espasa de Damocles sobre la mal anomenada democràcia espanyola, però que només podrà afectar-la si la fa caure l’UE per tal d’aplicar els mecanismes democràtics de forma coherent.
I no hem après, sinó que sabem, que el referèndum de l’1-O es licit democràticament parlant, el que vol dir que no s’ha comès cap delicte, sinó que hem exèrcit drets fonamentals i prou. És l’Estat el delinqüent autoritari i antidemocràtic que pretén estafar tot el món i l’UE en particular.
És a dir, hem après que, si tenim la raó democràtica, no hem de renunciar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes