11.01.2023 - 16:07
|
Actualització: 11.01.2023 - 16:22
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat que una altra escola de Barcelona faci una assignatura o més en castellà, a banda de la de llengua castellana, a una nena i els seus companys de classe durant tota l’escolarització. La decisió consolida la nova via per a imposar assignatures en castellà esquivant la nova legislació aprovada pel parlament i el govern, feta en resposta a l’ordre del Tribunal Suprem espanyol de fer al mínim el 25% de les classes en castellà. Aquesta és la segona vegada que el TSJC ordena cautelarment que una escola garanteixi l’ensenyament en castellà “d’una o unes matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt i la seva càrrega lectiva, poden ser considerades com a principals”.
Tal com expressa en una interlocutòria a la qual ha tingut accés VilaWeb, el tribunal ha pres la decisió arran de la reclamació d’una família perquè durant l’educació obligatòria es garantís que la filla fes, almenys, un 25% d’hores lectives efectives en castellà. El Departament d’Educació s’hi va oposar al·legant que els canvis legislatius fets impedien d’imposar percentatges concrets sobre les llengües, i llavors la família va canviar la petició i va demanar que es garantís el castellà, com a mínim, d’una assignatura troncal, a banda de la de llengua castellana a tota la classe de la filla.
Posteriorment, el tribunal va requerir a la directora de l’escola una llista detallada de cada assignatura que cursava l’alumna i en quina llengua ho feia, i el tribunal ha arribat a la conclusió que és insuficient: “El centre escolar segueix el denominat sistema d’immersió, de tal manera que la presència de la llengua castellana, més enllà de l’assignatura de llengua i literatura, pot ser qualificada de residual, tal com es dedueix de la distribució horària que s’ha expressat en el fonament primer d’aquesta resolució, atès que, de les vint-i-cinc hores lectives setmanals, s’imparteixen tretze hores i mitja en català i una hora i mitja en castellà, així com una hora en anglès, car la resta d’hores són en català.” Reconeix que el castellà també té presència en uns tallers que es fan a la classe, d’una hora i mitja setmanals, repartits en un taller d’anglès, un de castellà i tres en català.
“La presència de la llengua castellana en aquest centre escolar, i en el grup d’educació primària que cursa el fill de la demandant, no pot considerar-se adequada i és insuficient, tenint en compte conjuntament la naturalesa de les matèries i les hores lectives impartides en aquesta llengua”, considera.
El TSJC va recórrer en contra de la nova legislació aprovada sobre les llengües al sistema educatiu al Tribunal Constitucional espanyol perquè considera que contradiu doctrina constitucional prèvia sobre l’ús del castellà a l’escola. Tanmateix, reconeix que la nova legislació deixa forats a l’hora de garantir que el català sigui l’única llengua vehicular a l’aula: “Tot i els dubtes expressats per aquesta sala sobre la constitucionalitat de la nova legislació catalana, és cert que el model de la legislació autonòmica no desplaça completament el castellà, des del moment en què se’n preveu l’ús educatiu i curricular, i se’n garanteix el coneixement a la fi de l’ensenyament obligatori, cosa que pot determinar l’adopció de les mesures oportunes, sigui en seu cautelar o en la sentència definitiva, per a garantir la presència mínima de la llengua castellana, d’acord amb allò que s’estableix en el marc constitucional i legal, estatal i autonòmic.”
Com que la família va deixar de demanar un percentatge concret i va passar a parlar de nombre d’assignatures, el tribunal no veu cap impediment per a ordenar cautelarment l’ensenyament en castellà a tota la classe de l’alumna. La interlocutòria requereix directament a la directora de l’escola que adopti les mesures establertes en el termini d’un mes, de manera que si no ho fes podria considerar que ha desobeït una ordre directa.
La decisió no és ferma i s’hi recórrer en contra en un termini de cinc dies.
