30.05.2026 - 10:25
|
Actualització: 30.05.2026 - 10:27
La Unitat de Muntanya dels Mossos d’Esquadra va concloure que no es podia establir si hi havia participació d’altres persones en la mort del fundador de Mango, Isak Andic. Així ho ha fet públic la defensa de Jonathan Andic, que lamenta que la jutgessa responsable del cas hagi ignorat aquest informe en atribuir-li l’homicidi del seu pare.
La defensa ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona per demanar que es revoquin les mesures cautelars imposades al primogènit d’Isak Andic, mort el 14 de desembre de 2024 en una excursió a soles amb el fill a Montserrat. La interlocutòria de la jutgessa de Martorell (Baix Llobregat) genera “confusió”, segons la defensa, perquè descarta la possibilitat que el pare rellisqués, tot i que un informe de la Unitat d’Intervenció a la Muntanya exposa que “no es poden determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d’altres persones en el desenvolupament dels fets causants de la mort”.
L’informe sobre la trepitjada
La mateixa Unitat de Muntanya dels Mossos va emetre un informe sobre una trepitjada trobada al lloc on va caure Isak Andic. S’hi sosté que la petjada s’havia generat de manera deliberada per simular una relliscada—un indici que la jutgessa també recull per atribuir al fill Jonathan un delicte d’homicidi.
La defensa remarca en el recurs que els Mossos van afirmar en un altre informe que la reconstrucció de la caiguda no permetia determinar la naturalesa dels fets, perquè el resultat de les simulacions no era concloent.
Segons l’equip legal d’Andic, encapçalat pel penalista Cristóbal Martell, la jutgessa basa la seva decisió en l’absència de lesions a la mà i en una caiguda en tobogan (amb els peus per davant) d’Isak Andic, “per acabar afirmant que es descarta la relliscada amb una pedra o una caiguda cap endavant”. Tot i això, segons la defensa, els cinc informes forenses aportats a la causa, inclosa l’autòpsia, no apunten cap intervenció homicida i no hi veuen res incriminatori.
La defensa mostra la seva “perplexitat” perquè la jutgessa consideri que les lesions reflectides a l’autòpsia “descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o ensopegada”.
Una caiguda anterior i dues visites prèvies a Montserrat: les claus de la defensa de Jonathan Andic
Sobre l’informe de la petjada
La defensa també posa en qüestió l’informe del 10 de febrer de 2025 de la Unitat de Muntanya dels Mossos, segons el qual, després de deu simulacres, una petjada detectada al punt de la caiguda es va generar de forma “deliberada”. En aquest sentit, assenyalen que el mateix instructor dels Mossos va “devaluar” l’”esforç interpretatiu de vocació pericial” de l’informe, concloent que tampoc es podia determinar si aquella petjada ja hi era abans de la caiguda.
Una zona contaminada i manca de proves
A més, la defensa incideix en la “ineficàcia probatòria” de l’informe de la petjada, perquè la zona mai no es va aïllar ni acordonar, tot i l’actuació d’agents i equips d’emergències. Segons la defensa, que ha contractat l’agència de detectius Mètode 3, als informes policials es pot veure una foto de la petjada amb el peu d’un agent al costat, sense cap precinte.
Afegeixen que la petjada es va començar a analitzar 25 dies després de l’accident, sense cotejar-la amb el calçat d’Isak Andic aquell dia. Per aquest motiu, la defensa al·lega que és “impossible demostrar” que la petjada fos del fundador de Mango.
