29.05.2026 - 19:12
|
Actualització: 29.05.2026 - 19:31
Una pericial encarregada per la defensa de Jonathan Andic sosté que la mort del seu pare, el fundador de Mango, Isak Andic, va ser conseqüència d’una caiguda fortuïta a Montserrat i no pas d’una empenta. L’informe reconstrueix la seqüència de la caiguda i conclou que Andic va ensopegar, va relliscar pel pendent i va caure al buit sense la intervenció de ningú.
La defensa de Jonathan Andic, investigat per la mort del seu pare, farà servir aquesta pericial per rebatre la tesi de la jutgessa instructora, que sospita que el fundador de Mango va poder ser empès pel seu fill durant una excursió a Montserrat, el desembre del 2024. Els advocats ja havien presentat un recurs per a demanar que es retiressin les mesures cautelars imposades, entre les quals hi ha una fiança d’un milió d’euros i la retirada del passaport.
Segons l’informe, al qual ha tingut accés Efe, la caiguda es pot explicar per un patró biomecànic compatible amb una pèrdua d’equilibri. Els pèrits han tingut en compte una caiguda que Andic havia tingut deu mesos abans, el febrer del 2024, en un acte a Mútua Universal. Aquell episodi, enregistrat en vídeo, és una de les proves principals de la defensa, perquè mostraria que el fundador de Mango podia perdre l’equilibri sobtadament a causa de l’artrosi de genoll que patia.
La pericial ha estat elaborada pel detectiu Francisco Marco, que va dirigir Método 3; un doctor en Medicina Legal i una especialista en Medicina Interna. Els autors apliquen el patró de la caiguda anterior al punt exacte de la ruta de Montserrat on Andic va caure i descriuen una seqüència en cinc fases: una ensopegada inicial, un primer impacte frontal amb el pendent, un lliscament en forma de “tobogan” per un terraplè de gairebé deu metres, intents instintius de frenada amb el braç dret i, finalment, la caiguda al buit.
L’informe assenyala que el terreny era descendent, que el substrat era humit i que el calçat que duia Andic, unes sabatilles esportives per a sòl urbà, era inadequat per a aquell entorn. Aquests factors, combinats amb l’artrosi de genoll, haurien convertit una pèrdua d’equilibri en una caiguda mortal per les característiques del penya-segat, amb un desnivell total de gairebé noranta-cinc metres.
La defensa també rebat un dels elements que la investigació havia considerat rellevant: l’absència de lesions als palmells de les mans. Segons la pericial, això no indica necessàriament que fos sorprès o empès per una tercera persona, sinó que pot ser compatible amb una incapacitat neuromotora prèvia per activar els reflexos de protecció. L’informe sosté que les lesions al dors de les mans, en canvi, encaixen amb intents de protecció i d’agafada durant el descens.
Els pèrits afirmen que Andic estava conscient durant la caiguda i que va fer gests instintius per mirar de frenar-se. Segons la seva interpretació, un cos inconscient o empès per sorpresa no aixeca els braços per agafar-se. Per això consideren que la hipòtesi d’una empenta queda “objectivament afeblida” per l’existència d’un patró previ de caiguda amb característiques semblants.
La reconstrucció en 3D integra dades topogràfiques del terreny, mesures preses durant la inspecció ocular, fotografies de l’entorn i paràmetres biomecànics com la posició corporal, la velocitat de desplaçament, el punt de pèrdua d’equilibri i la trajectòria de precipitació. Segons la defensa, les lesions previstes per aquesta reconstrucció coincideixen amb les descrites a l’autòpsia, sense necessitat d’introduir cap element extern, “especialment, sense necessitat d’una empenta”.
La pericial sosté que la diferència entre la caiguda anterior de Mútua Universal i la de Montserrat no rau en l’origen del desequilibri, sinó en l’energia i en l’entorn. En el primer cas, la caiguda va ser interrompuda per la intervenció d’un tercer. A Montserrat, en canvi, la configuració del terreny, un terraplè inclinat seguit d’un penya-segat vertical, hauria fet impossible qualsevol correcció.
El document s’afegeix als arguments de la defensa, que també nega contradiccions en la declaració de Jonathan Andic i sosté que el seu pare no havia fet tres visites prèvies a Montserrat, sinó dues: una excursió realitzada i una altra que es va suspendre per la pluja. La causa continua oberta per un presumpte delicte d’homicidi.
