De què ens servirà la resolució de l’ONU sobre Puigdemont?

  • La temptació de dir que tot això no serveix de res, perquè no té conseqüències directes i immediates, és un error

Vicent Partal
18.05.2023 - 21:40
Actualització: 19.05.2023 - 08:48
VilaWeb

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és, dins allò que es coneix per “sistema de les Nacions Unides”, un dels més seriosos i creïbles. Avalat per dècades d’un treball molt rigorós i sempre difícil, és un òrgan de supervisió de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, responsable del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i els seus protocols facultatius. Té la missió d’emetre decisions i recomanacions als 173 estats signants del pacte –no tots els estats de l’ONU l’han signat. I ho fa, com pràcticament passa en totes les institucions de l’ONU, sense tenir poder de coerció. No pot obligar ningú a fer allò que diu, però les seues resolucions són enormement respectades, especialment en els països democràtics, i se’n serveixen organismes que sí que poden sancionar i obligar, molt particularment, a Europa, tant el Tribunal Europeu dels Drets Humans com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Ahir el Comitè de Drets Humans de l’ONU va publicar una resolució d’una gran importància. Com tots deveu recordar, el 2018, després de les eleccions del 155, el president Carles Puigdemont tenia prou vots per a ser restaurat en el càrrec. Van passar moltes coses, i no totes foren culpa d’Espanya, però el cas és que finalment les autoritats judicials espanyoles li van retirar l’escó d’una manera que ara l’ONU diu que no era legal ni correcta, i que impedí totalment que tornàs a ser el president de Catalunya.

Evidentment, ara no és imaginable fer marxa enrere i restaurar el president Puigdemont. El comitè de l’ONU mateix diu que la reparació del mal que li van fer és la seua resolució i l’obligació que té Espanya de publicar i difondre el cas i de canviar en 180 dies les lleis o les normes que va fer servir en aquell moment per a la finalitat condemnada.

Hi haurà gent que dirà que, per tant, això no serveix de res. S’equivoca. Serveix de molt, i en dues direccions. La primera és en referència al litigi estratègic que duu a terme l’exili i que s’accelera precisament ara, perquè es compleixen els terminis, lents, de la justícia internacional. Recordeu quan el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU va fer aquell informe tan rotund contra l’actuació d’Espanya i la premsa d’aquell país, el govern d’aquell país i la classe política d’aquell país –i, en part, també del nostre– en van fer befa. Van dir que allò no era l’ONU, que havien estat pagats per l’independentisme, que eren un grup d’amics que no tenien cap valor. I, tanmateix, en la sentència del 30 de gener passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va dir explícitament que aquella resolució era vàlida per a fonamentar el rebuig a una demanda d’extradició per part d’Espanya. I les rialles es van acabar de colp –Josep Casulleras ho explicava en aquesta anàlisi tan ben documentada.

Cal entendre que un litigi estratègic és un dòmino. Que tu saps on vols que arribe –en el cas que ens ocupa, a desmuntar legalment les eines que Espanya va fer servir el 2017 per frenar el desplegament de la república i deixar pas a la política–, però que l’has d’anar bastint amb molta paciència. No es pot fer de cap altra manera sinó a còpia d’acumular peces que casen les unes amb les altres fins que aconseguesquen de travar una arquitectura capaç de resoldre el problema formulat des de bon començament. I que avui tenim el dòmino molt avançat, gairebé completat, crec que no ho pot discutir ningú.

En què es traduirà això? Bàsicament en dues coses. En una incapacitat cada volta més gran d’Espanya per moure’s lliurement i fer allò que vulga, en un desarmament del seu arsenal. Ara les Nacions Unides diuen a Espanya que té 180 dies per a canviar les coses de manera que no es repetesca allò que va passar el 2018. Igual que abans el Consell d’Europa li havia dit que havia de derogar la sedició. De fora estant es van marcant a l’estat espanyol uns límits que tindran un gran valor en l’envit següent. En què no podran fer allò que van fer el 2017 o bé si, així i tot, ho fan, es trobaran amb una dificultat incomparable amb la que varen tenir el 2017 de justificar davant els altres estats què fan per frenar la voluntat democràtica dels catalans. Fa temps que us dic que la cúpula judicial espanyola ja no està pendent dels fets del 2017, sinó preocupada per saber com ens frenaran en el següent intent. Perquè ells sí que ho saben, que hi haurà un nou intent.

I la segona cosa per la qual és útil aquesta decisió és política. Reforça i fa valer la lluita de l’exili, reforça molt la figura i l’actuació del president Puigdemont i de l’equip que ha bastit aquesta opció i, per tant, reforça l’independentisme d’aquells que no han renunciat ni renunciaran a implantar un estat català en forma de república. De la mateixa manera que el dòmino legal ha reclamat anys, l’aclariment polític dins l’independentisme –que va començar quan una part va decidir de reconèixer la capacitat d’Espanya de manar sobre ells i una altra no– també en demana.

I és una casualitat, segur que és una casualitat, però aquesta important declaració de les Nacions Unides arriba just quan som a tocar d’unes eleccions en què tinc la sensació que es faran visibles, amb xifres, amb dades, símptomes que molts veiem fa temps solament de mirar al nostre voltant i parar l’orella. Potser, no ho sé però potser, som més a prop que no sembla d’un canvi de cicle. Que no vol dir, vull que això quede clar, un simple recanvi de partit, un ball de sigles, que puge aquest i baixe aquell. No. Parlem d’una cosa més intensa i gran, més transcendental, vinculada a la manera com el país resol la bifurcació inicial –ser lliures o reconèixer-se com a súbdits sobre els quals l’estat espanyol té drets–, que ens ha portat a aquest punt, aparentment lamentable, on som.

 

PS1. La notícia va esclatar ahir a migdia, minuts abans de l’enregistrament de La tertúlia proscrita. Vam reaccionar de pressa i Josep Casulleras i Josep Costa hi van fer una dissecció magnífica de la importància de tot això que passa. Mireu-la i, si ho voleu i podeu, feu-la córrer.

PS2. També us oferim la com sempre acurada anàlisi de Josep Casulleras: La victòria de Puigdemont contra Espanya a l’ONU hauria pogut ser un terratrèmol

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.05.2023  ·  22:11

Segur que sentirem que no serveix de res, la resolució de la ONU. De moment, ja ha deixat clar ( si encara no ho estava) qui defensa la república catalana i qui defensa una paga de l’enemic. I la notícia és d’ahir. Ja veurem d’ací a pocs mesos.

Joan Gímenez
Joan Gímenez
18.05.2023  ·  22:33

Esperem que aquesta resolució i tot el que passarà en 180 dies doni uns resultats, quins? No ho se
Ara sabem que tal com ha dit Puigdemont a Europa hauria de fer exemple serà qui mani , o sigui Espanya , i Espanya farà eleccions a finals d ‘ any.
No se si també coincidiran les eleccions pel nou govern a Catalunya .
El 2024 pot haver eleccions a Europa ? No ho se
Veurem però quan els fets històrics tenen coincidències poden passar tantes coses

Joan Benet
Joan Benet
18.05.2023  ·  22:48

Tan de bó tinguéssim una classe política valenta i disposada a treure profit i avançar cap a la República Catalana.
Però els que tenim saben que si a les properes eleccions és presenta Puigdemont, Ponsatí o en Costa, ells queden esborrats del mapa.
Estic desitjant que arribi el moment.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
18.05.2023  ·  22:48

Faré una mica d’ironia:
Acabarem “democratitzant” l’estat nazifeixista español.

I correm el risc de restar-ne atrapats a dintre la seua xàrcia.

Ara mateix és treding topic açò:

#SpainIsAFascistState

No açò->

#Catalonia_New_State_EU

Que és pel que treballem des de fa 316 anys.

Josep Blesa (València)

PS: Molt bé el jurament per part de Na Maria Josep Picó i Garcés, la diputada de Compromís pel País Valencià i avui ha promés el càrrec referint-se a……
“La Plena Lleialtat al Poble Valencià i per la Conservació de la Biodiversitat, si promet”.

https://twitter.com/mariajpico

I QUI VULGA ENTENDRE, QUE ENTENGA!

Xavier Clèries
Xavier Clèries
18.05.2023  ·  23:06

I dir també que Espanya és un estat antidemocràtic, amb un cap d’estat designat per un dictador sanguinari, amb uns poders fàctics gestionats per criminals i amb una persecució violenta envers qui pensa diferent. Amb tot això no n’hi ha prou perquè la ONU hi intervingui? Per què no insistim?

Albert T
Albert T
19.05.2023  ·  01:16

Això que en diuen aspanya no ens va aturar el 2017 vam ser nosaltres mateixos qui ens vam retirar en gran part per culpa de creure en uns dirigents cobards i mentiders. Si agessim tingut el pebrots de seguir a totes, el dia 3-O per exemple, no ens atura ni Déu!
Fins que no ens desfem d’aquesta púrria, que ens ha traït i ho segueix fent cada dia de manera impúdica, que està fent veure que governa en aquesta ignominiosa autonomieta, no hi haurà cap més intent de fer res de debò.

Roser Bravo
Roser Bravo
19.05.2023  ·  02:35

Una Resolució molt esperada i benvinguda… Tant de bó acceleri els Processos Judicials Europeus encara pendents!!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
19.05.2023  ·  05:45

Molt important la resolució de l´ONU. Un altre triomf davant el caduc està espanyol. Està en les nostres mans fer-nos-ho valdre, com molt bé dius Vicent, Lliures o súbdits. Molts ànims al nostre i únic MHP Puigdemont.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
19.05.2023  ·  07:01

Espanya ha rebut un fort correctiu -que podria haver estat molt més fort si estiguessin en un Món una mica més democràtic- sobre la seva actuació versus Catalunya, però Espanya ja té previst que la UE o la ONU la poden denunciar per prevaricació dels jutjes o per la conducta antidemocràtica de tot l’Estat Espanyol (polítics, policia, justícia, mitjans de comunicació) perquè el mal ja està fet i han aconseguit collar-nos. Ara el que els hi preocupa és que ho tornem a fer, ja que no podran utilitzar les mateixes eines repressives ja amortitzades. Aquí és on ha entrat ERC per acordar lleis reprèsores antidemocràtiques per substituir altres lleis (sedició) que no tenien més remei que canviar. Les noves lleis (llei de manifestació), van enfocades a atenellar a la població directament perqué no pugui ni protestar. És una feina en pinza, per un costat l’Estat Espanyol en el seu conjunt i per l’altre ERC des de dins, acordant i aprovant les seves lleis per immobilitzat-nos i per blanquejar-los.

I va ser Torrent (el President del Parlament) i per ordre de Junqueras, qui va impedir la proclamació de Puigdemont com a President de la Generalitat, tot violant, ara ho diu també l’ONU, els seus drets polítics. I a més, cínicament dient que no el va trobar.

Per molts, aquest moment (gener del 2018) va ser la fi del Procés. ERC va definir obertament que Puigdemont era el seu enemic a batre i que per tant ja res seria possible. Paral·lelament, es situaven al costat del opressor (Espanya), fent-li la feina bruta.

Carles Serra
Carles Serra
19.05.2023  ·  07:10

Gràcies Vicent per la magnífica editorial; però com diu en l’anàlisi del periodista Casulleras, és tant dilatat en el temps, que fa que sigui una victòria que no et deixa un bon regust de boca; la nostra està com els ciutadans d’aquesta colònia ho han celebrat amb la indiferència majoritàriament; ja veus Vicent, ara només surten per celebrar la victòria del Barça, així com en el cas de Bonanova, que varen sortir majoritàriament franquistes cridats per l’empresa Desakupa.
Tu imagines Vicent si tots els “polítics” que diuen ser indepedentistes haguessin anat coordinats contra tot aquest sistema franquista i corrupte espaÑol; en una altre situació ens trobaríem.
Però ja veus Vicent com estem, un partit com ER que l’únic objectiu que te és gestionar les engrunes de lo que ens deixa el botxí i la mentida per bandera.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
19.05.2023  ·  07:16

La millor publicitat a aquesta sentencia -cosa que exigeix a Espanya la mateixa- fora que el millió i escaig de votants sortissin al carrer a fer visible que com diu l’ONU aixó no es admissible en una democràcia . Un bon dia per l’exhibició fora la presa de possessió d’Espanya de la Presidència de l’Unió europea. Al carrer aquí al territori i a davant la seu de la CE : Visibilitat mundial.

Sr.Torrent d’ERC i President de la Mesa del Parlament en el moment i encara al govern com a “conseller ” , Sr. Torrent cap cot i covard , aquesta sentència de l’ONU va també per vosté.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
19.05.2023  ·  07:17

I al que era president del Parlament de Catalunya i va executar les ordres de Llarena no li cau la cara de vergonya?

Salvador Molins
Salvador Molins
19.05.2023  ·  07:43

Brillant, Sr. Vicent Partal!

Ja som 103.169 catalans lliures que ens hem censat al Consell de la República, de moment a l’exili de Waterloo.

“Així hem resolt la bifurcació inicial –ser lliures o reconèixer-se com a súbdits sobre els quals l’estat espanyol té drets–.

I mentre esperem aquests 180 dies … fem Cossos i caps -llistes cíviques/Llista Cívica-.

Encara hi som a temps!
L’esperança catalana no mort mai!

Sempre anem tard, jo el primer de tots. Ja som a les municipals i el més calent és a l’aigüera. Algun dia institucionalitzarem l’independentisme unilateral?

Preparem les llistes cíviques i els cossos cívics a cada municipi i comarca, cossos i caps*, a mena de les anhelades Consultes, tots encarats a ser amos i senyors del camí del Mandat del Primer d’Octubre, amos i senyors com a Poble Català Lliure, preparant la eclosió de la Llista Cívica amb un sol objectiu, un sol equip capdavanter o legítim lideratge i un sol programa.
Si ho assolim podrem encarar sense desesper les eleccions al Parlament Català quan aquestes s’esdevinguin, amb una via bàltica esperançada.
Si el Mandat fou República Catalana Independent, siguem-ho tots aquells que siguem capaços de estar censats al Consell de la República, construint-ne la unitat.

* Si volem llista “caps” ens cal també organització i enxarxat “cos, cossos”, com les Consultes.

Les Consultes van fer creïble i materialitzable el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, aquests possibles cossos d’independentisme lleial a l’1 d’octubre i a la DUI, fent-se més unilaterals, per què no pot o podem fer creïble la materialització de la República “del Consell” dels catalans que ja vam votar i declarar amb coneixement de causa?

Concretem l’esperança amb més convenciment i acció. Tot el Moviment per a la Independència, començant per l’ANC fins al darrer mico o mica, lluitadors de fe, de sobirania plena i lliure.

Som-hi!
Continuem!
Perssistim!

Tornem-hi!

Quina tasca millor que aquesta, tot esperant el MHP Legítim triomfant?!

Albert Miret
Albert Miret
19.05.2023  ·  07:54

Si mai tota aquesta necessitat catalana s’acabés amb sang, com estan gairebé imposant-nos des de madrit, els únics responsables en serien els Tribunals Europeus i l’ONU per a retardar i ensucrar tant com han pogut les seves sentències, protegint un estat feixista, que ja ningú amb dos dits de front pot entendre que hi fa en un club d’estats democràtics a banda de rebre diners i més diners, que un dia la Unió, i, sobretot la parelleta del belga i l’alemanya, hauran de justificar davant d’uns Tribunals de Justícia.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.05.2023  ·  08:36

EL VENT A FAVOR…

Seria neci pensar que la resolució de l’ONU no té trellat. També ho seria pensar que sense una revolta catalana l’Estat d’aquest règim neofranquista farà implosió automàticament pel pes dels tribunals europeus.

Perquè si no és per la revolta de la GOI catalana que forci la situació –en què finalment apareixerà la violència– no hi haurà decisions europees que obliguin directament al règim espanyol. Rere cada decisió tèbia dels tribunals de fora hi ha una mena de pont de plata per l’Estat espanyol… que s’hi agafa fort.

Per tot plegat, nosaltres a “acumular peces que casen les unes amb les altres” i ells l’estratègia dilatòria”. De moment l’estratègia de l’exili va guanyant i ells amb el no-acatament, van perdent poder d’amagar-ho i a la vegada es mostren obertament antidemocràtics…

PS. Estic d’acord amb Albert Miret pel que fa a la responsabilitat d’Europa en l’afer.

Ramon Font
Ramon Font
19.05.2023  ·  08:56

Estaria be, Vicent, que algun dia ens expliquis més a bastament que vols dir amb aquest “canvi de cicle” que dius que veus aprop.

Antoni Roca
Antoni Roca
19.05.2023  ·  09:03

Almenys ha servit per percebre els nervis, el malestar i la incomoditat d’una de les vicepresidentes del govern espanyol, quan era entrevistada per la ràdio autonòmica de Catalunya, i li han demanat per la resolució de l’ONU. Ha optat per llençar pilotes fora i deixar de banda el tema tan prompte com ha pogut. Això ja és una satisfacció. Ha estat divertit, perquè s’ha notat que aquest tema no estava en el guió que s’havia après per parlar de plaques solars i de trens.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
19.05.2023  ·  09:11

Esquerra i els mitjans tant públics com privats, tots ben calladets.
Aquest matí, en Basté, parlant llargament de la Corina i el rei.

MIQUEL MILLAN
MIQUEL MILLAN
19.05.2023  ·  09:26

Francament, penso que donar li el més mínim recorregut a les resolucions / sentències de la ONU, de la Unió d’Europea, o si fós el cas, del Tribunal del Sant Ofici, o del Gran Consell Jedi, … és una excusa molt maca per a deixar li a uns altres la feina que només podem fer els catalans.

Marta de
Marta de
19.05.2023  ·  09:27

Fins que instàncies internacionals no declarin el dret a l’autodeterminació com un dret universal. Veient què és Espanya i la seva voluntat de no canviar, tan sols maquillar. I veient els polítics que tenim a Catalunya, covards i mesells. Sincerament, confiança poca. Tant de bo m’equivoqui.

JOSEP OLIVERAS
JOSEP OLIVERAS
19.05.2023  ·  09:56

Jo pregunto SR. PARTAL si realment no serveix per res aquest informe del esmentat departament de la ONU, val mes que aquest departament que plegui i de pas la ONU i barra lliure per els estats mal anomenats “democràtics” vergonyós i a sobre de qui a pocs días ESPAÑA estarà al capdavant durant 6 mesos de la UE, així pleguem .? VISCA CATALUNYA REPUBLICANA.

xavier solaní
xavier solaní
19.05.2023  ·  10:03

Podem ser tan positius com vulguem. A nivell internacional veig que un país “democràtic” pot votar un fatxa de president i viatjar pel món (com la Meloni), A nivell jurídic els jutges estan comprats o venuts, són un sistema mafiós, i els tribunals internacionals, gens aliens a aquest sistema incontrolable, els hi deixaran marge com per continuar decidint eleccions i segrestant qui vulguin. Diuen per l’ONU, sembla, que els votants escollim un president perseguit per organitzar un referèndum perquè governi des de la presó, i no és el cas, es vol un president lliure allà on pugui ser-ho. No sé on han estudiat les lliçons de democràcia a l’ONU.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.05.2023  ·  10:12

Sense escoltar encara la tertúlia proscrita he de recordar que l’estat espanyol, quan se senti acorralat per una possible pèrdua territorial, reaccionarà igual o pitjor, molt pitjor que el 2017. Encara que això li suposi veure’s retratat amb els estats més allunyats de les democràcies europees i posi en risc el seu estatus en el món. El grau d’interpretació de la justícia, per la judicatura espanyola, és tan ample, que no s’estaran de res ni s’aturaran davant de res per seguir sent un estat colonitzador i extractiu, que d’això viu. La pregunta que jo em faig és si els estats europeus, en cas d’un nou embat català i una nova resposta repressiva il·legal intervindran de forma proactiva per defensar-nos i és aquí on jo tinc els dubtes, grans dubtes.

Ramon Perera
Ramon Perera
19.05.2023  ·  10:34

Quina utilitat té aquesta resolució de les Nacions Unides?
No serveix per fer la independència.
La independència l’hem de fer nosaltres. Això ho hauríem de tenir molt clar.
Aquesta resolució i d’altres resolucions, dictàmens i sentències que hem anat obtenint serveixen per a que quan fem la independència mai ens puguin dir que no les teníem. A favor nostre. Que no és poca cosa.

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
19.05.2023  ·  10:35

un altre intent dius Vicent ? ja s’encarregaran els fidels defensors d’espanya (erc psc i d’altres)de desmontar qualsevol intent que pugui sortir ,i d’europa no n’espereu res i res vol dir res de res ja que el deute que tenen amb ells es tant fort que fa que s’aplanin moltes coses ,a europa nomes l’importa donar sortida als seus excedents de diners que aconsegueixen amb la seva bona gestio no com aci que es rebenten centenars de mil-lions sense sentit.salut i bon dia a tothom

Gorka Etxebarria
Gorka Etxebarria
19.05.2023  ·  10:37

Vicent, et felicito profundament per l’article Catalan Independence publicat a la revista Horizons (https://www.cirsd.org/en/horizons/horizons-spring-2023—issue-no23/catalan-independence).

És d’un nivell intel·lectual altíssim i està molt ben escrit.

N’he fet difusió a totes les meves amistats europees.

Salut i seguiu així des de Vilaweb, feu una tasca impagable. Estic orgullós de ser subscriptor d’un mitjà com aquest.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
19.05.2023  ·  11:04

Vicent, dieu “En una incapacitat cada volta més gran d’Espanya per moure’s lliurement i fer allò que vulga, en un desarmament del seu arsenal”. Si bé és cert que varen forçar ñ a retirar la sedició, se les van empescar per collar -nos amb el dilicte d’ordres públics agreujats. I amb això, estem tots venuts, segrestats (com diu en Josep Xosta) cosa que, evidentment, no vol dirquenoeatiguem disposats a desobeir. Però hem de tots a una!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.05.2023  ·  11:04

Poc a poc es van fent més estrets els marges on l’estat España es pot i es podrà moure. I també els lligams judicials que portaran España a la fallida politica (la fallida judicial ja fa estona que hi és).El que embolica la troca és que a Catalunya cal amb urgència aclarir la situació i veure quina via agafem en la bifurcació de fa 5 anys: si la dels que no reconeixem la sobirania espanyola i per tant volem la independència decididament, o la dels que sí reconeixen la sobirania de España i intenten “negociar”, i “dialogar” una opressió més suau amb la independència com a possibilitat llunyana.

Són curiosos i còmics els esforços dels mitjans d’aqui i d’allà per dissimular i disminuir l’efecte de les bufetades que va rebent España en l’àmbit judicial. Amb la resolució d’ahir de la ONU, per exemple, diaris com l’Ara, per exemple, informen que sí, que la ONU acusa a España d’haver violat drets fonamentals al president Puigdemont, però que no ha condemnat el veto de España a que se l’investís president el 2018….El fet és que cal tirar aigua al vi! I així anem passant els dies; però cada cop és més clar com acabarà tot plegat: imposant-se la lògica de la revolució catalana que també tindrà repecusions impportants a nivell europeu.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
19.05.2023  ·  12:12

Bona noticia unaltre victoria judicial crec que el vent va a favor nostre. L ´estat espanyol torna a quedar prestigiat i crec que ara l´independentisme hauria de aprofitar aquesta victoria

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.05.2023  ·  13:36

Preguntes, Vicent, de què ens servirà la resolució de l’ONU sobre Puigdemont. No soc pessimista al respecte, ans al contrari. Però crec que estem condicionats per un domini de segles en que, l’invasor, a l’estil de Troia, s’ens ha empoderat des de dins de casa nostra, afeblint-nos, vers la SUBSTITUCIÓ, si és possible, de nostre dret, voluntat i consciència diferenciada com a poble, per la seua, per la “d’ells”. Al respecte, em permets un examen (hipotètic) al poble? Comunitat Valenciana o País Valencià? Com sents i penses sobre el cas “Puigdemont”?

Ricard Collado
Ricard Collado
19.05.2023  ·  14:01

Se´ls hi enfot tot, n´hauriem d’apendre, volen aconseguir el seu objectiu passan per sobre de tot, a qualsevol preu
No han canviat tant, els de certa edat encara recordem aquella manifestació del: Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos

Lluís Casas
Lluís Casas
19.05.2023  ·  14:10

A Ñ ni pessigolles, mentre Brussel·les vagi sastifen les seves nessesitats i no tallin la xeta dels euros, ningú veurà cap canvi.

Marià Armengol
Marià Armengol
19.05.2023  ·  16:04

Victòria que, podent servir de molt, queda reduïda a la categoría de ‘pírrica’ per la desidia, poca voluntat, i/o mala fé d’ER.
Per ER, el Molt Honorable President Puigdemont era/és un ‘enemic a batre’. En lloc de fer pinya per un anhel ciutadà i de pais han preferit, prefereixen (i preferiran) menystenir TOT l’aconseguit pels exiliats. Cap ajut, cap empatia… enveja profunda (potser fins i tot, odi) vers qui saben els dona mil voltes en tot.
Als votants ‘de tota la vida’ d’ER Deu els conservi la vista… l’olfacte… i el senderi, Aviam quan s’adonaràn de que ells son cómplices i avaladors del que fa el seu ‘equip’…
PS: Aviam si tenim sort i ‘revifa’ a temps Front Republicà. A les eleccions per la Generalitat no em vull sentir orfe ni, de cap de les maneres, penso votar ‘el menys dolent’: ER, Junts i Cup han deixat d’existir per mí tant com jo per ells…
PS2: Per les municipals, a Can Pixa, com a ciutadà ‘pacificat’ no penso pas votar per cap dels ‘Quatre Galàpets de la Poca Lipsi’ per moltes ulleres, entrades de cinema, o pisos prometin regalar-nos… Votaré, amb plena comvicció, per Primàries (com ja vaig fer). No penso pas regalar-lis ni l’abstenció, ni vot blanc/nul.
A Can Pixa: Primàries
Generalitat: Front Republicà o Llista Cívica
//*//

Josep Pericas
Josep Pericas
19.05.2023  ·  18:28

Sento (bé,llegeixo) veus crítiques amb això del “canvi de cicle”. Segurament en Vicent Partal té una fama merescuda de superoptimista i de voler veure molt gros el que en realitat és massa petit.

He de dir, però, que les coses són lentes. El canvi de cicle es fa quan estàs a baix de tot. Segurament molts pensen que encara podem baixar més.

Però jo em refio de les meves sensacions. El 2007 es parlava del “català emprenyat”. La situació era dolenta. Les infraestructures tenien a la gent exasperada. De president teníem el José Montilla (PSC, governava amb ERC i IC), que negava que Catalunya tingués drets històrics i actuava com un president de diputació.
L’1 de desembre del 2007 es va fer una manifestació sota el lema “Som una nació i diem prou!”, convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i més de 150 entitats, per a protestar pel desgavell en la xarxa de rodalies i exigir la gestió de les nostres infraestructures. La gent corejava “Som una nació sense president”. Aleshores vaig percebre un canvi de mentalitat. Montilla encara va governar 3 anys. Però s’iniciava un recorregut que va portar a l’octubre de 2017.

En uns mesos, he percebut com el lligam emocional amb els dirigents que es van lliurar a Espanya s’ha anat desfent. Ens sentíem responsables de la seva sort. Però ara l’haver patit presó ja no dóna crèdit.

En primer lloc, ara veiem que no haurien d’haver renunciat a defensar la República. Milers de persones estaven disposades a defensar-la, pacíficament, però arriscant les pròpies vides si calia. La desgràcia que patim ara, amb Rodalies, Sanitat, el català, tot…ells en són responsables. Sí, ells són responsables de la nostra sort, no a l’inrevés.

En segon lloc, ara veiem que almenys no s’haurien d’haver lliurat. “Judici farsa” pintava la gent. Ara pintaria “Covards, us heu rendit”.

En tercer lloc, ara veiem que s’han venut, per començar Junqueras, que tant gallejava, s’ha doblegat completament, per sortir de la presó i poder tornar a ocupar càrrecs públics (ara no pot ni treballar de professor en una universitat pública). A sobre, l’han enganyat: igualment l’indult Espanya l’havia de fer, per imatge internacional, i la sedició l’hauria derogat també, per complir amb el que demanava el Consell d’Europa i per intentar extradir Puigdemont.

I en quart lloc, enllaçant amb l’anterior: a ERC l’han enganyat en tot, no tenen ni idea de negociar. Tampoc saben fer funcionar res, són uns incompetents tant en política com en administració. No per casualitat, sinó pel sectarisme de voler endollar els seus a tot arreu, i de promoure els fidels i llepaculs per sobre dels bons treballadors. Tot i que els motius no importen. Al final, la seva incompetència és el que et frapa. Amb gent així no pots voler anar enlloc, ni que fossin valents i honestos.

Josep Gualló
Josep Gualló
19.05.2023  ·  18:37

ARA EL QUE CAL ÉS QUE SAPIGUEM APRENDRE DELS ERRORS

Llegint el comentari de Albert T 19.05.23 – 01:16. Veurem que diu que tots els dirigents que tenim només son bons per llençar.

Tots sabem que després de proclamar la independencia i després aplaçar la ejecució, tots aquets dirigents s’havien de trobar a fora de l’estat espaÑol per continuar la lluita des de allà on les urpes de Ñ no arribessin.

Una part va complir i els que ell diu que només serveixen per llençar es van quedar a llepar al gobierno per deixar clar que ells formen part de Ñ els molt traidors massoquiestes.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
19.05.2023  ·  19:53

Si ens pensem que amb aquestes resolucions ens hi estem apropant i que la independència acabarà caient pel seu propi pes, estem molt equivocats. De moment per l’únic que estan servint és per mantenir-nos aturats i esperant.

La independència la farem al carrer, desobeint el govern espanyol, el govern català de torn i al marge dels partits polítics o no la farem mai.

Esperar que uns polítics que ho tenien tot a favor i no la van fer, ara la faran, és bastant il·lús. El màxim que es pot esperar d’ells és que es queixin i que vagin buscant raons pel món mirant de forçar una negociació amb Espanya que mai es produirà. Mentrestant a viure.

Quan n’estiguem tips d’estar sempre fent bullir l’olla i la vulguem aconseguir realment, la unilateralitat i el xoc contra tots aquests poders no ens els traurà ningú.

jaume vall
jaume vall
19.05.2023  ·  20:36

Precisa aportació d’en Josep Blesa.
Oblidem-nos, de tant en tant, de centrar els nostres esforços en únicament blasmar l’estat espanyol. En lloc d’això, si ens ocupem de prestigiar Catalunya, i treballar efectivament per la millora cívica, social, política de la nostra nació , per la nostra independència (com en Blesa diu : “és pel que treballem des de fa 316 anys”), la resta, “ça va de soi”. L’auge de Catalunya ja portarà inexorablement a la decadència espanyola.
Preocupem-nos de que, per exemple, els nostres instituts disminueixin la ràtio d’alumnes per classe; els professors tinguin recolzament institucional, sempre a primera fila d’adolescents malcriats, immadurs; els ambulatoris ben dotats de personal mèdic; la policia municipal amatent a perseguir l’incivisme (llavor de mals majors, i d’espanyolització); les lleis en defensa de la nostra llengua es compleixin; les afiliacions al CxR s’incrementin considerablement, ens inexpugnable per part de l’estat espanyol; la llei electoral s’actualitzi a millor; els mossos d’esquadra facin neteja dels seus elements feixistants, etc…
Espanya no necessita massa ajuda per enfonsar-se en la corrupció i l’autoritarisme, si de cas la justícia europea ja donarà un cop de mà. Però el nostre autogovern òptim, la nostra decència com a societat, sí que encara requereix molt de suport.

Assumpcio Suau
Assumpcio Suau
20.05.2023  ·  01:06

I quants de Cicles ens queden?
..ja veig que no veuré l’últim…!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any