Ferits i vitants del Bages en l'1-O, a la sortida del Tribunal Suprem

‘La gent sortia del col·legi amb les mans alçades. Alguns agents els empenyien i, quan queien a terra, els remataven amb puntades de peu. Després, quan ja érem tots a terra i ja es veia que tot s’havia acabat, un grup de sis persones va ser colpejat de males maneres amb porres, amb escuts; una senyora la van arrossegar pels peus i li van acabar aixecant el jersei.’

És el testimoniatge de Sílvia Carmona, advocada manresana que l’1-O va viure aquesta escena en primera persona a Callús. Ahir la defensa de Jordi Cuixart va fer desfilar per la sala del Tribunal Suprem espanyol diversos testimonis de la violència policíaca que hi va haver al Bages, segurament la comarca que va rebre més atacs en proporció de la població. ‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, comentava després de la sessió un dels advocats de Cuixart, que juga les seves cartes no tan solament per a desmuntar les acusacions de rebel·lió, sinó també per a denunciar la repressió d’aquell dia.

Callús, Sant Joan de Vilatorrada en dos centres, Castellgalí i Fonollosa van veure com la Guàrdia Civil atacava els seus col·legis electorals amb una violència immortalitzada en uns vídeos que encara no s’han pogut veure en el judici però que la xarxa guardarà per sempre. Marchena va haver d’escoltar testimonis de totes les poblacions, que no van venir sols. Estaven acomboiats per veïns de tota la comarca, desplaçats a Madrid en massa. Per això ahir la sala del judici tornava a ser plena de gom a gom, com les primeres setmanes. La secretària judicial tenia dificultats per a trobar un seient als testimonis que demanaven de quedar-se de públic. ‘Si troba lloc, pot quedar-se’, repetia Marchena a cada un.

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena

Si algú va tastar la mala lluna de Marchena, molt visible en les declaracions de Ramon Font i Marina Garcés, va ser Jordi Pesarrodona, convertit en símbol per la seva protesta amb nas de pallasso al Departament de Governació durant els fets del 20 de setembre de 2017. La seva declaració ja prometia, només de començar:

—Marchena: Té cap relació o vincle amb els acusats?
—Pesarrodona: Bé, a causa de la repressió actualment els conec a tots.
—M.: Són amics de repressió?
—P.: No, a causa de la repressió he tingut l’oportunitat de conèixer-los.
—M.: Ah, molt bé…

El nas de pallasso planava en l’ambient –’no s’atrevirà a posar-se’l?’, es demanava una dona del públic abans d’entrar. També s’ho devia demanar Marchena, que a mitja declaració de Pesarrodona el va tallar perquè va tenir una sospita:

—Marchena: Escolti, senyor, què hi té, vostè, entre les mans?
—Pesarrodona: Res [mentre aixecava els braços i obria les mans].
—M.: Ah, molt bé, continuï, si us plau.

Però Marchena no va veure que Pesarrodona havia deixat el nas a sobre la seva bossa, just al seu costat, com la càmera va captar a la perfecció. Més d’un devia riure del sofà estant. En canvi, no va fer tanta gràcia escoltar la seva versió sobre per què la Guàrdia Civil havia triat Sant Joan de Vilatorrada per anar a actuar: ‘Vaig comprovar que m’havien reconegut. L’oficial de l’operatiu em va dir: “Vostè, famoset, vingui cap aquí”.’ Els agents no havien oblidat que uns dies abans s’hagués posat el nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil: ‘Em va situar en primera fila.’ A continuació van venir els cops de porra, alguns dels quals a la part testicular.

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits

El batlle de Callús, Joan Badia, també va detallar com l’havien agredit. Però, sense dubte, el millor moment de la seva declaració va ser en les preguntes formals del tribunal, quan va explicar que havia estat torturat per la brigada político-social de la policia franquista pel fet de formar part d’un grup que es deia Solidaritat i que donava suport, precisament, als presos polítics. I afegí després que havia estat torturat pel Tribunal d’Ordre Públic, òrgan franquista que a Madrid s’allotjava on avui hi ha el tribunal que ens fa ser ací.

Però de tots els qui van passar ahir pel Suprem, qui va rebre la pitjor lesió va ser Magdalena Clarena, veïna de Fonollosa. El seu testimoniatge va colpir per la delicadesa, la sinceritat i la seqüència que va descriure, poc coneguda: ‘Va venir un guàrdia civil davant meu, em va agafar fort del braç, de males maneres, em va tirar a terra al mig de la plaça. De seguida va caure un noi damunt meu.’ Després un guàrdia civil se li va acostar i li va dir que no tingués por, que era allí per ajudar-los: ‘Vaig pensar, ajudar en què?’ Tot seguit va començar a notar mal i el SEM li va confirmar que li havien trencat el canell.

En acabar-se la sessió, a fora es concentren desenes i desenes de persones del públic, policies, testimonis i periodistes que aborden advocats perquè els resolguin dubtes de tot allò que acaben de veure. Els nostres protagonistes somriuen, no per la primavera i la bona temperatura que fa aquests dies a Madrid. Estan alleugerits després d’haver declarat. Caminen fins a un restaurant de la vora, on els espera un altre grup de bagencs que també ha vingut a veure el judici i ja ha començat a dinar. Pel camí topen amb una dona gran que els escridassa: ‘Fora d’aquí, ja n’estic farta de vosaltres.’ Fins i tot una dona de la delegació bagenca rep un cop de bastó a la cama, però ningú no en fa cabal i se’n riuen, de l’escena.

‘Jo m’he tret un pes de sobre, perquè estava una mica nerviosa després d’esperar tants dies’, explica la Magdalena, que confessa que no les tenia totes de ser testimoni: ‘No hi estic acostumada, a parlar davant tanta gent. Però al final vaig dir que no, que havia de fer un servei a la gent per tot allò que ens havien fet aquell dia, perquè això no pot ser.’

Pesarrodona sembla pletòric i remarca la importància d’haver anat més enllà de la defensa: ‘No ens defensem de res, sinó que acusem l’estat precisament per aquesta persecució. Hem vingut a denunciar l’estat espanyol per allò que va fer.’ L’advocada Sílvia Carmona no sembla tan eufòrica: ‘Jo m’he tret un pes de sobre perquè he vingut a declarar, però no me’l trauré fins al dia que no es faci justícia. I falten molts anys perquè es faci justícia.’

Abans d’entrar al restaurant a dinar, Pesarrodona ens explica que Cuixart li ha lliurat una nota i ens la llegeix:

‘Estimadíssim Jordi, amic meu. Moltes gràcies pel teu testimoni. Contra la por, un somriure, i contra la seva prepotència, la nostra desobediència infinita. Somriures i una revolta. Amb tota la tendresa, Jordi Cuixart.

Tribunal Suprem, Madrid, 14-05-2019.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb