Featured Video Play Icon

Ahir fou el torn de Joan Badia, el batlle de Callús. Demà tocarà a Jordi Pesarrodona, el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada. Més endavant, serà Eloi Hernàndez, el batlle de Fonollosa. Tres persones conegudes i estimades de pobles del Bages passen aquests dies pel jutjat de Manresa acusats de desobediència i, en algun cas, de delicte d’odi. L’1 d’octubre van posar la cara i el cos entre les urnes i uns agents de la Guàrdia Civil armats fins al capdamunt que volien impedir el referèndum. Van presentar denúncies per les agressions que havien rebut i ara la jutgessa s’hi torna, obrint una causa contra ells.

Aquests casos van ser descrits en aquest reportatge de Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb i germà del batlle de Callús. L’estat s’acarnissava especialment amb els pobles petits de l’interior. Les imatges de la violenta càrrega policíaca en aquests municipis van fer la volta al món. El batlle de Callús, el van tirar a terra quan mirava de dialogar amb els agents espanyols. El batlle de Fonollosa va deixar enregistrat un testimoni esgarrifós en un arxiu de veu que es va escampar pels telèfons mòbils de mig país. I el regidor de Sant Joan va ser el símbol de l’actitud que prenien els ciutadans davant les agressions prèvies al referèndum, quan es va plantar al costat d’un guàrdia civil amb el seu nas de pallasso. Vegeu-ne les imatges:

Fotografia de l’esquerra: Aleix Solernou / Regió 7.

Jordi Badia explicava els fets de l’1 d’octubre així: «El pallasso Jordi Pesarrodona és un home molt estimat al Bages. És el fundador i l’ànima de la companyia Gog i Magog. I és, també, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. A primera hora, aquells pocapenes disfressats de Madelman van anar a l’escola Joncadella i es van trobar en Jordi a primera fila. La resistència va ser ferotge i no hi van poder entrar. Però no calia. Ja s’havien venjat deixant-lo esterrecat a terra.»

Ahir, en la concentració de suport al batlle de Callús –el primer càrrec electe que passava pel jutjat de Manresa i es negava a declarar–, Pesarrodona hi va treure el cap. I també el nas de pallasso que sempre duu a la butxaca. Vam aprofitar l’ocasió per a fer-li algunes preguntes sobre el seu cas. Bonhomiós i pacífic com ell sol, Pesarrodona ens va explicar que no era pas la primera vegada que es plantava al costat d’un home armat amb el seu nas vermell. Ho va fer el 1993 a la frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia. Aleshores, aquella denúncia del conflicte armat i de l’ús de la violència va ser compresa sense conseqüències negatives. Pesarrodona compara aquella situació amb les amenaces de mort, contra ell i la seva família, que va rebre després de la fotografia davant el Departament de Governació el 20 de setembre passat. ‘El gest va voler simbolitzar la Revolució dels Somriures. El nas de pallasso és la meva eina de treball’, explica Pesarrodona.

L’actuació de la jutgessa sorprèn perquè les imatges diuen tot el contrari d’allò de què són acusats. Pesarrodona diu que li sembla ‘molt surrealista’. I afegeix: ‘Em sembla increïble que, després d’haver fet una resistència pacífica als col·legis electorals, sense cap mena d’agressió ni de males paraules, tan sols mirant de defensar les urnes, i després de ser agredits, et trobis amb la sorpresa que t’han encausat. Per desobediència. Però m’acaba d’arribar un informe de trenta pàgines en què la Guàrdia Civil parla també de delictes d’odi. Diuen que les meves paraules podien incitar a l’odi.’

De fet, quan es va escampar la imatge de Pesarrodona amb el nas de pallasso al costat del guàrdia civil, ja va començar a notar fúria dels unionistes. Ho explica així: ‘Aquella mateixa nit vaig rebre, també des del fòrum dels guàrdies civils, insults i amenaces. Vaig rebre missatges anònims, amenaces de mort, contra mi i la meva família. Evidentment, ho vaig denunciar i tot això no ho han sabut perdonar. No han perdonat aquella imatge.’

Demà anirà a declarar al tribunal acusat per la jutgessa. Però espera encara la resposta judicial a la denúncia per les amenaces i les agressions de què fou objecte els mesos de setembre i octubre passats. La justícia té ritmes diferents segons qui és la víctima i qui és l’agressor. Hi ha exemples que ho deixen ben clar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]