Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per violació

  • El tribunal també li imposa cinc anys de llibertat vigilada i nou anys i mig d'allunyament i incomunicació amb la víctima

VilaWeb
Redacció
22.02.2024 - 10:09
Actualització: 22.02.2024 - 11:16

L’Audiència de Barcelona ha condemnat Dani Alves a quatre anys i mig de presó i una indemnització de 150.000 euros per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. A més, li imposa cinc anys de llibertat vigilada i nou anys i mig d’allunyament i incomunicació amb la víctima.

El tribunal ha comunicat la sentència a les parts en un acte que s’ha fet dues setmanes després del judici i que no ha estat públic. La defensa de la víctima demanava una pena de dotze anys i la fiscalia, de nou. Alves ja era en presó provisional d’ençà de feia un any.

La resolució explica que per a l’existència d’agressió sexual no cal que hi hagi lesions físiques, ni que consti una oposició heroica de la víctima a mantenir relacions sexuals. I precisa: “En el cas actual ens trobem a més amb unes lesions en la víctima que fan més que evident l’existència de violència per a forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no és negat per l’acusat.” El tribunal diu en la sentència que el consentiment no solament pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que se’n doni per a cadascuna de les pràctiques dins una trobada sexual i que no consta que, almenys respecte de la penetració vaginal, la denunciant donés consentiment, i no solament això, sinó que, a més, Alves va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència.

El tribunal ha valorat positivament la declaració de la víctima en el judici, conjuntament amb més proves que en corroboren el relat. Els magistrats consideren que, en la declaració, la víctima ha estat coherent i persistent, no solament durant tota la instrucció de la causa, sinó també en el plenari i que no es va fer palesa en l’interrogatori cap contradicció significativa en relació amb allò que ella mateixa havia declarat durant la instrucció.

La sentència explica que hi ha prou proves que donen suport a la versió de la víctima respecte de la penetració vaginal no consentida: les lesions al genoll, que són producte de la violència usada per Alves per a ajupir-la i col·locar-la a terra; el seu comportament després dels fets –“comptem amb mitjans de prova suficients que acrediten l’estat de la víctima poc després d’haver sortit del bany del reservat”– i que n’ha tingut seqüeles.

El tribunal aplica l’atenuant de reparació del dany a Alves. Consta acreditat, diu la sentència, que abans del judici la defensa va ingressar al compte del jutjat la quantitat de 150.000 euros perquè fossin lliurats a la víctima, “sense cap mena de condicionant”.

Segons el parer de la sala, per més que en la interlocutòria de processament s’establís l’obligació d’abonar una fiança de 150.000 euros, el fet que hagi indicat que sol·licita que aquesta quantitat sigui lliurada a la víctima amb independència del resultat del judici, “expressa una voluntat reparadora que ha de ser valorada com un atenuant”.

A més, no consideren que s’hi pugui aplicar l’atenuant d’embriaguesa, perquè diuen que no es va demostrar al judici que el consum d’alcohol hagués modificat les facultats volitives i cognoscitives d’Alves.

Sobre el consentiment, la sentència també recull que, encara que la denunciant hagués ballat de manera insinuant, no es podia suposar que consentia a tot allò que pogués passar més tard: “Aquestes actituds o fins i tot l’existència d’insinuacions no impliquen donar carta blanca a qualsevol abús o agressió que es produeixi amb posterioritat; el consentiment en les relacions sexuals ha de donar-se sempre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe, de tal manera que una persona pot accedir a mantenir relacions fins a un cert punt i no mostrar el consentiment a continuar, o a no dur a terme conductes sexuals determinades o fer-ho d’acord amb unes condicions i no unes altres. És més, el consentiment ha de ser donat per a cadascuna de les varietats de relacions sexuals dins una trobada sexual, atès que algú pot estar disposat a fer tocaments sense que això impliqui que accedeix a la penetració, o sexe oral, però no vaginal, o sexe vaginal, però no anal, o sexe únicament amb preservatiu i no sense. Ni tan sols el fet que s’haguessin fet tocaments no implicaria haver prestat el consentiment per a tota la resta.”

La defensa de la víctima s’ha mostrat contenta amb la sentència. A la sortida de l’Audiència de Barcelona, David Sainz ha dit que estaven satisfets perquè la condemna reconeixia la veritat i el patiment de la víctima. Amb tot, ha apuntat que el dany no s’havia reparat pas i que volien estudiar a fons el text. Sobre la pena, Sainz ha matisat que volien valorar la sentència completa i veure si la pena es podia comparar amb la gravetat dels fets provats. Així, esperaran a revisar la sentència amb calma i no ha aclarit si hi presentarien recurs en contra o no.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any