Manresa Castle
651 Cleveland Street, Port Townsend, Washington
Mapa a Google

L’octubre del 2009 i del 2010, per començar a preparar la celebració de Halloween, la cadena de televisió Travel Channel va emetre tot un seguit d’episodis especials amb el títol explícit de Most Terrifying Places in America. Amb narració de l’actor i doblador Mason Pettit, cada programa s’aturava en uns quants llocs encantats o terrífics de la geografia nord-americana. Al capítol 5, per exemple, entre l’Stepney Cemetery de Monroe (Connecticut) i la Willard Library d’Evansville (Indiana), s’hi esmentaven els suposats fantasmes que habiten el St. Augustine Lighthouse, el centenari far floridenc amb passat menorquí que ja vam tractar en un article precedent. Però és d’un altre indret en què es va fixar la sèrie, a l’altre extrem del país, del qual us volem parlar avui: el Manresa Castle de Port Townsend, a l’estat de Washington.

I quins són els mèrits terrífics d’aquesta gran mansió feta aixecar el 1892 per l’emprenedor Charles Eisenbeis inspirant-se en els castells de la seva Prússia natal? Doncs, segons alguns testimonis, tota mena de manifestacions paranormals clàssiques: des de portes que s’obren i es tanquen soles i llums que s’encenen i s’apaguen sense la intervenció aparent de ningú, fins a cops d’aire sobtats a l’espatlla dels habitants o visitants, sons de passos misteriosos i veus llunyanes de persones que van viure a la casa, com ara la Kate, la segona dona d’Eisenbeis…

Però, vist des del nostre país, potser el misteri més gran que hi ha rere el Manresa Castle és el seu nom. El 1927, després de més de vint anys quasi desocupat, l’immens edifici va ésser comprat pels jesuïtes com a residència de formació per als estudiants dels últims anys de teologia a la zona. I, com feien en molts altres indrets dels EUA i del món, els nous estadants van rebatejar el castell prussià amb el nom de Manresa Hall, en honor de la ciutat catalana on sant Ignasi de Loiola va fundar la Companyia de Jesús.

Josep M. Gasol, al deliciós llibret Manresa, un nom universal (1991), diu textualment: “Dels cent vint-i-cinc topònims i rètols similars que pregonen el nom de Manresa per latituds diverses i distants, una cinquantena llarga corresponen a centres, institucions, edificis, periòdics, editorials, etc., d’arrel ignasiana.” Als EUA mateix, a banda el castell encantat de Port Townsend, hi ha la Manresa House a Convent (Louisiana), la casa de Mount Manresa a Nova York, la residència Atria Manresa a Annapolis… I sense deixar el continent americà, també trobem la Manoir Manrèse al Quebec, la Casa Manresa de Puerto Rico i la Villa Manrèse de Port-au-Prince, esfondrada arran del terratrèmol que va afectar Haití el 2010. La llista de cases jesuïtes que porten el nom de Manresa s’estén, de fet, per la resta de continents.

Des que l’orde va deixar la Manresa Hall, el 1968, la mansió es va convertir en un hotel i adoptà el nom de castell del primer propietari i el de la capital del Bages dels segons: Manresa Castle. Els nous amos tampoc no es van estar d’agafar totes les llegendes de terror i l’aurèola de misteri que envoltava el casalot per a mirar d’atreure-hi clientela. Per això a la l’habitació 306 de la tercera planta, la que segons els experts en fenòmens estranys semblaria que presenta més activitat paranormal, van decidir de deixar-hi un llibre de pàgines en blanc perquè els qui hi passaven la nit hi escriguessin les seves experiències. Però ben aviat es van fer enrere perquè es van adonar que quan futurs clients l’obrien i en llegien els continguts, demanaven ràpidament un canvi de cambra…

I una mica més: A l’altre extrem del continent americà, a Buenos Aires, també hi ha una casa encantada amb reminiscències ben nostrades. Parlem de la Torre del Fantasma, un edifici que s’aixeca a l’avinguda principal del famós barri de la Boca. María Luisa Auvert Aurnaud, una rica propietària d’origen català enyorada de la seva terra, va contractar el 1908 l’arquitecte gallec Guillermo Álvarez perquè li construís una torre seguint l’estil modernista barceloní. L’enyorança per Catalunya, segons algunes informacions, va comportar fins i tot que l’omplís amb mobiliari i plantes de la seva terra… inclosos bolets al·lucinògens i follets!

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.