Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

St. Augustine Lighthouse & Maritime Museum
81 Lighthouse Avenue, St. Augustine
Mapa a Google

Aquest migdia és previst que a l’icònic far de Favàritx de Menorca es faci un acte força inusual per a una construcció d’aquesta mena: la presentació d’un llibre. Ara, amb un títol tan explícit com Una llampada viva. Fars i farolers menorquins (IME, 2020), és innegable que era el lloc més escaient per a presentar públicament aquest treball de recerca signat per la investigadora Raquel Iniesta Benedicto. Com confessa la mateixa autora, és un llibre d’amor per l’illa que s’expressa, en aquest cas, per mitjà d’uns llocs i d’una gent ben especials, els set fars de Menorca i alguns dels seus faroners: de Sebastià Pons a José María Martínez, passant per José Barthelemy i Damià Coll, Manolo Giménez i Sebastià Fuxà o Julio Candeira, a més de l’especialíssim cas de Francisca Salas i els seus records d’infantesa a l’illa de l’Aire.

Són històries de persones vinculades a la història, cada vegada més llunyana, dels set fars que envolten Menorca: el de Favàritx, el d’Artrutx, el del cap de Cavalleria, el de l’illa de l’Aire, el de la punta de Nati, el de sa Farola i el de Sant Felip, a la boca del port de Maó. Però, salvant les distàncies temporals i geogràfiques, en aquesta llista encara podríem afegir la història d’un vuitè far, que durant el segle XIX va tenir un lligam estretíssim amb Menorca gràcies a una de les moltes emigracions històriques d’illencs per mig món. Parlem del far de Saint Augustine, la ciutat de la Florida poblada des de la darreria del segle XVIII per supervivents i descendents del miler de colons menorquins que el 1768 es van embarcar als vaixells del doctor escocès Andrew Turnbull a la recerca d’una vida millor a Amèrica i es van trobar explotats durant la primera dècada a New Smyrna, una plantació d’indi de trist record.

La intensa empremta menorquina a Saint Augustine, on la majoria de la comunitat es va poder traslladar a partir del 1777, és ben present en tots els àmbits de la ciutat costanera i la seva cultura local. Inclòs l’antic far. Així, tot i que la Florida no va esdevenir el vint-i-setè estat dels EUA fins al 1845, ja des del tractat d’Adams-Onís del 1819 es va posar fi de facto al domini espanyol d’aquestes terres, ocupades ininterrompudament des del 1513 amb un sol parèntesi britànic entre 1763 i 1783. Ja a la dècada del 1820, doncs, el govern nord-americà va començar a prendre el control de les infrastructures del territori, com el far de la capital fins aleshores, Saint Augustine. Ja englobat en la xarxa del United States Lighthouse Board, del conegut popularment com a Old Spanish Watchtower, se’n van passar a encarregar inicialment membres de la nombrosa comunitat menorquina de la ciutat.

Així, el primer faroner del St. Augustine Lighthouse va ser Joan Andreu, nascut a la plantació de New Smyrna el 4 de novembre de 1774 del matrimoni menorquí format per Antoni Andreu –mestre d’aixa– i Àgueda Pons. Segons el cens del 1784, la família vivia ‘en una casa sense solar pròpia al carrer de la torre sola’. El seu fill es va ocupar del far com a mínim del 1824 al 1845 i, després d’un buit documental de quatre anys, el 1849 ja apareix al capdavant de la instal·lació un altre descendent de menorquins, Joan Carrera, nascut a Saint Augustine el 1791.

Poc després, entre 1853 i 1854, se’n va fer càrrec temporalment Robert Mickler, un nord-americà sense vinculació directa amb Menorca, però sí indirecta: consta que era casat amb Anna Ortega, el pare de la qual havia arribat a la Florida amb els menorquins de New Smyrna. Però al cap d’un any, qui vivia amb la dona i vuit fills al far era Josep Andreu, cosí del primer faroner esmentat. Una fatal caiguda poc abans de Nadal del 1859, des d’una vintena de metres quan pintava el far amb una bastida, va posar fi a la seva vida i va ser substituït, com destacava el St. Augustine Examiner el 7 de gener de 1860, per la seva vídua, Maria Mestre.

Nascuda el 25 d’abril de 1801 a Saint Augustine del matrimoni format per Bartomeu Mestre i Marianna Llorens, tots dos de família menorquina però ja nascuts a New Smyrna, Maria Mestre s’havia casat amb Josep Andreu el 6 de maig de 1822 i, amb l’accident mortal del seu marit, es va convertir en la primera dona d’origen hispà contractada per la futura US Coast Guard. Va ocupar el càrrec fins el 1862, quan el far es va apagar durant la guerra civil nord-americana per ordre dels confederats amb l’objectiu de dificultar la navegació per la perillosa costa de la Florida dels vaixells de la Unió (comandats, per cert, per l’almirall d’arrels menorquines David G. Farragut).

Després de la guerra, el rastre de Maria Mestre i els seus fills es fon a la veïna Geòrgia i al capdavant del far trobem Siladonio Pellicer, del 1867 al 1873, nét d’un dels caps visibles de la comunitat menorquina a l’època de New Smyrna, Francesc Pellicer, que va participar en les negociacions amb el governador britànic Patrick Tonyn per a poder deixar enrere la plantació de Turnbull i establir-se a Saint Augustine. Va ésser l’últim menorquí que es va ocupar d’aquest desconegut far menorquí a l’altra banda de l’Atlàntic, reconstruït del tot el 1874.

I una mica més: Per a una visió completa de la història i l’herència de la comunitat menorquina a Saint Augustine, vegeu el documentari ‘Els menorquins de la Florida‘ (2018). I sobre les grans emigracions d’illencs al llarg de la història, en teniu un resum ací.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.