Una bandera del país a l’ONU

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
20.12.2020 - 20:47
Actualització: 20.12.2020 - 21:47

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Seu de les Nacions Unides a Nova York
Mapa a Google

Poc o molt, tothom té gravades a la retina les imatges de la intervenció de Pau Casals davant l’assemblea general de l’ONU del 1971, en agraïment per haver rebut la Medalla de la Pau. Però per al nostre país, hi va haver un altre moment de gran significació, al cap de dues dècades, davant el mateix auditori novaiorquès: el discurs del cap de govern Òscar Ribas el dia en què Andorra va ingressar oficialment com a 184è estat membre de l’ONU, arran de l’entrada en vigor de la Constitució andorrana:

‘Avui és un dia històric per a Andorra. El meu estat ha estat admès com a membre de l’Organització de les Nacions Unides; hem vingut aquí a Nova York per hissar la nostra bandera junt amb les dels altres estats. Culminem així moltes de les aspiracions del nostre poble i tot un procés de serena i tenaç transformació.’

Aquestes són les primeres paraules d’un emocionat Ribas en el primer discurs pronunciat íntegrament en català a la seu de l’ONU, i que es conserva autografiat a l’Arxiu Municipal de Salt (Gironès), d’on provenia la família del polític. Al text, el cap de govern emfasitzava la presència de la bandera d’Andorra a l’exterior del complex d’edificis aixecats el 1952, sis anys després de la primera assemblea general, per un grup d’arquitectes internacionals entre els quals hi havia Le Corbusier, Oscar Niemeyer i l’uruguaià amb orígens catalans Julio Vilamajó. A les poc més de set hectàrees que ocupa la seu de l’ONU a Manhattan, que gaudeixen d’extraterritorialitat i que van ser adquirides gràcies a una donació del magnat John D. Rockefeller, no sols hi ha els edificis centrals de l’organització, sinó també una àrea enjardinada.

I és als jardins, justament, on onegen les banderes dels 193 estats membres, al costat de la blava de l’ONU. Amb alguns maldecaps inesperats, perquè des que el club internacional es va crear amb cinquanta socis el 1945, el degoteig de països que s’hi han incorporat ha estat constant, com també els desmembraments i canvis de noms: el mateix any d’Andorra, sense anar més lluny, s’hi van sumar les repúbliques de Txèquia i d’Eslovàquia, el microestat de Mònegue, Eritrea i Macedònia. Per poder-hi encabir més màstils, doncs, sovint s’han hagut de modificar els jardins i retirar-ne arbres, entre més operacions. Com que es fa servir l’ordre alfabètic, en comptes de l’any d’ingrés a l’organisme, la bandera tricolor andorrana, la trobareu a la primera fila, anant per la Primera Avinguda, entre els carrers 48 i 47.

I una mica més: A més de les principals seus de l’ONU, com la de Nova York i la de Ginebra, la bandera andorrana també oneja a l’espectacular Vlaggen Parade (desfilada de banderes) a la riba de Rotterdam (Països Baixos).

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
La bandera andorrana al Vlaggen Parade de Rotterdam

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €