Cinc errades grosses de pronoms que s’han escampat molt

L’ús dels pronoms en català no té –malgrat el tòpic– cap complicació extraordinària en la major part de casos. Hi ha unes certes combinacions (sobretot quan en una mateixa frase hem de substituir el complement directe i l’indirecte) que no es fan de la mateixa manera en totes les contrades ni en tots els registres. Però sobretot passa que la pressió del castellà ha suplantat alguns pronoms, especialment entre el jovent. Avui en veurem cinc casos.

Lis donarem

En català el pronom lis no existeix. El plural de li és els, tant per al masculí com per al femení. Si recordem això, no és pas una errada difícil de corregir. Imaginem-nos aquestes tres oracions amb un complement indirecte singular:

• Al seu fill li regalaré aquesta joguina.
• A la teva amiga no li diguis mentides.
• Telefona-li de seguida.

Si les passem al plural no hem de dir:

⛔️ Als seus fills lis regalaré aquesta joguina.
⛔️ A les teves amigues no lis diguis mentides.
⛔️ Telefona-lis de seguida.

Sinó:

✅ Als seus fills els regalaré aquesta joguina.
✅ A les teves amigues no els diguis mentides.
✅ Telefona’ls de seguida.

Tu quants tens?

Si en una oració hi fem sortir una quantitat i no diem de què, probablement hi falta el pronom en.

Per això aquestes frases són incorrectes:

—Tens gaires pomes? ⛔️—No, tinc dues i prou.
—Quants quilòmetres falten? ⛔️—Diria que encara falten trenta-cinc.
—Tinc seixanta anys. ⛔️I tu quants tens? ⛔️—Jo tinc cinquanta-vuit.

Per corregir-les, simplement hi hem d’afegir el pronom en al costat del verb:

—Tens gaires pomes? ✅—No, en tinc dues i prou.
—Quants quilòmetres falten? ✅—Diria que encara en falten trenta-cinc.
—Tinc seixanta anys. ✅I tu quants en tens? ✅—Jo en tinc cinquanta-vuit.

Anireu?

El verb anar tot sol, sense cap complement ni pronom, té pocs significats, sobretot dos. O bé vol dir ‘funcionar’ (Aquesta màquina no va) o bé ‘evacuar, anar de ventre’ (Ahir va anar dues vegades, però avui encara no ha anat). Per tant, compte, perquè quan demanem, simplement, Anireu?, potser no diem allò que volem dir.

Quan parlem d’anar a un lloc, pot passar que no vulguem repetir el complement. Però l’absència del complement l’hem de suplir amb un pronom. No són correctes frases com ara aquestes:

—Avui hi ha una festa. ⛔️ Vosaltres anireu?
—Ja sé que hi ha una festa, ⛔️ però els pares no volen que anem.

I com ho hem de dir? Doncs simplement afegint-hi el pronom hi al costat del verb:

—Avui hi ha una festa. ✅Vosaltres hi anireu?
—Ja sé que hi ha una festa, ✅ però els pares no volen que hi anem.

S’ha caigut

Heus ací una errada que fa anys que arrosseguem i que sembla que no ens podem llevar del damunt: l’ús pronominal del verb caure, és a dir, caure’s. En català, les coses i les persones no es cauen, sinó que cauen. Així doncs, aquestes frases no són correctes:

⛔️ Corria molt i s’ha caigut al mig del carrer.
⛔️ Quan sóc sol a casa, les parets se’m cauen a sobre.
⛔️ Encara no se li han caigut totes les dents.

Simplement, les hem de dir sense el pronom reflexiu:

✅ Corria molt i ha caigut al mig del carrer.
✅ Quan sóc sol a casa, les parets em cauen a sobre.
✅ Encara no li han caigut totes les dents.

Hi ha gent que també fa pronominals indegudament verbs o construccions com ara callar, passar (per un lloc), passar pel cap…, de manera que sentim:

⛔️ Fes el favor de callar-te.
⛔️ Ja em passaré per casa teva.
⛔️ No se m’havia passat pel cap.

I caldria dir:

✅ Fes el favor de callar.
✅ Ja passaré per casa teva.
✅ No m’havia passat pel cap.

El pronom es no és pas sempre incorrecte. Per exemple, és bo si el verb ja el duu incorporat (“fer-se fosc”, posem per cas) i quan expressem una acció reflexiva (com ara “es pentina”). Per tant, serien ben correctes oracions com ara:

✅ S’ha fet mal al turmell.
✅ Se m’ha fet tard.
✅ Després de tanta estona, se’m va refredar el menjar.

Hi ha una manera ràpida de saber si és bo o no: si eliminant el pronom reflexiu la frase grinyola, vol dir que hi ha d’anar. Si no grinyola, ja el podem eliminar.

Grinyolarien frases com ara:

⛔️ És tard i ja fa fosc.
⛔️ Cada dia quan lleva renta la cara.

Que han d’ésser:

✅ És tard i ja es fa fosc.
✅ Cada dia quan es lleva es renta la cara.

En canvi, aquestes frases sense pronom reflexiu no grinyolen gens ni mica:

✅ Has caigut?
✅ Espero que no us passi pel cap.

Se’l va donar

Finalment, parlem d’una confusió deguda al castellà que s’ha escampat molt: la combinació d’un pronom de complement indirecte de tercera persona i un de complement directe. Pensem en aquestes dues frases:

• Va donar el disc a l’amic.
• No tornaré els diners a en Jofre.

En aquests casos, per substituir els complements per pronoms, el castellà se serveix del reflexiu se (Se lo dio, No se los devolveré). I hi ha gent que, copiant el castellà, diu frases com ara:

⛔️ Se’l va donar.
⛔️ No se’ls tornaré.

Però en català aquesta substitució es fa d’una altra manera; o, més ben dit, de dues maneres. La combinació “lògica” (CI+CD) és la que es fa servir al País Valencià:

✅ Li’l va donar.
✅ No li’ls tornaré.

I a la resta del país es fa així:

✅ L’hi va donar.
✅ No els hi tornaré

Quan el complement directe és femení singular (Va donar l’enhorabona a en Jofre), tenim aquestes dues combinacions i, col·loquialment, encara una altra.

✅ Li la va donar.
✅ La hi va donar.
✅ L’hi va donar (col·loquialment).

Recordem-ho, doncs: el pronom reflexiu el fem servir per a indicar que l’acció recau en el mateix que la fa, però no per a casos com aquests. Ho entendrem si mirem la diferència entre aquestes dues frases:

• Les ulleres se les posa [a ell mateix].
• Les ulleres li les posa / Les ulleres les hi posa [a un altre].