Cerni Escalé: “Si una persona no té la voluntat d’aprendre català, se n’haurà d’anar del país”

  • Cerni Escalé, un dels consellers generals d'Andorra, explica a l'Ateneu Barcelonès els detalls de la nova i potent llei lingüística

Cerni Escalé, a l'Ateneu Barcelonès (Foto: Youtube)
Redacció
25.06.2024 - 21:50
Actualització: 26.06.2024 - 18:40

La llei lingüística més potent i avançada dels Països Catalans fa poc que s’ha aprovat a Andorra. Cerni Escalé (1987), representant i cofundador de Concòrdia, un dels quatre partits que van votar la llei, va explicar-ne detalls la setmana passada a l’Ateneu Barcelonès, d’on havia estat soci, en conversa amb Andreu Barnils, periodista de VilaWeb. Detalls com la vinculació de la renovació del permís de residència al fet de tenir coneixements del català, quanta gent afectarà, quins contactes hi ha hagut, o no, amb la resta de territoris del país, quines sancions i de quants euros es preveuen, o quins aspectes han restat pendents es poden seguir en aquest vídeo d’una hora curta, o bé en el resum escrit que us oferim a continuació.

 

Aquests són, resumits, algun dels aspectes de la llei explicats per Cerni Escalé, politòleg per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que té un màster en dret europeu a Sciences Po, i que és un dels vint-i-cinc consellers generals dels vint-i-vuit que van votar a favor de la llei. Escalé lidera Concòrdia, el principal partit de l’oposició andorrana, amb un 21% dels vots.

La llei, segons Escalé, fa els canvis següents respecte de la de l’any 1999: garanteix l’assistència lletrada als jutjats, per entendre què passa si no parles en català; garanteix el dret dels sord-muts de ser també atesos en la seva llengua; i fa que la renovació dels permisos de residència es vinculi al coneixement de la llengua. En l’àmbit del comerç, fa que el dependent estigui obligat a parlar-te en català, i, en cas contrari, el client pot denunciar. Les sancions, que recauen en l’amo del local (no en el treballador) poden arribar a 60.000 euros. “És una llei que per a nosaltres hauria de ser revolucionària a l’hora de mantenir la llengua.”

La llei, impulsada pel partit del cap de govern, Xavier Espot, ha tingut canvis durant la tramitació promoguts per Concòrdia. Per exemple, els canvis que afecten els youtubers que resideixen al Principat: “D’aplicar-se solament aquests nous requisits als assalariats, es passarà a requerir a tothom qui resideix al nostre país. Per tant, a un youtuber, per exemple, que és un treballador per compte propi, també se li exigirà que parli català. I si no té aquesta voluntat d’aprendre’n, se n’haurà d’anar del país”, diu Escalé, que parla català, castellà, anglès, francès i una mica d’alemany.

Segons Escalé, hi pot haver rebuig, però poc, a la nova llei. A Andorra hi viuen 90.000 persones, el 40% de les quals amb nacionalitat andorrana. La majoria d’immigrants són espanyols, portuguesos i llatinoamericans. Com a mínim 5.000 residents hauran de renovar el permís de residència els anys vinents i, per tant, demostrar coneixement de català. Primer A1. Després A2. “Rebuig? Una mica, i més probablement de la població espanyola, i això és molt curiós. La població de l’Amèrica Llatina, que ha arribat més recentment, s’inscriu més als cursos de català. I entén que són en un estat que no és el seu. I potser aquí hi ha una assimilació d’Andorra, almenys conceptualment, per part dels espanyols.”

La llei ja és vigent i Escalé va viure aquesta escena: “Fa un parell de setmanes era al bar Bon Dia i entra un home que exigeix al treballador a parlar en català, ‘perquè ara jo tinc el dret de ser atès en català!’ I l’altre, jo penso que amb molta raó, li diu, en castellà: ‘Doncs no em dóna la gana.’ És així que es perd la batalla de la llengua, amb l’antipatia, amb la poca voluntat de construir lligams. L’home que li havia parlat en català se’n va tot enfadat, i després el treballador es gira, comença a moure alguns plats, i diu: ‘Imbècil.’ I jo penso, ostres, l’ha insultat, però l’ha insultat en català.”

Segons Escalé cap representant polític de la resta dels Països Catalans no s’ha posat en contacte amb ells per interessar-s’hi. “Tenir un grup d’amistat per exemple amb el parlament català hi ajudaria, perquè Andorra té grups d’amistat amb el parlament espanyol i amb el parlament portuguès però no amb el parlament català.”

L’ús social del castellà creix en la generació més jove, “i penso que té a veure amb les xarxes”. Google deriva per defecte a Google.es als internautes andorrans. El 40% dels joves estudien a escoles andorranes, i la resta a la línia francesa i espanyola. Cap de les tres no es paga. El català és vehicular en la primera i s’aprèn a les altres dues. “Amb els requeriments de la nova llei necessitem molts més professors de català. Per aconseguir-ho, primer hem d’intentar ser tan competitius com sigui possible a l’hora d’atreure persones formades en filologia.”

Sobre mancances de la llei, Escalé va destacar que no s’hagi pogut aplicar un 20% de quota de cinema als Cinemes Carlemany (l’única sala que hi ha a Andorra); que, tot i ser un estat, se’ls fa molt difícil d’aconseguir que les grans plataformes com Netflix ofereixin més producte en català; que el nivell exigit hauria de ser més alt, i que pogués afectar també en àmbits com la salut i no tan sols el comerç.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor