‘Ja l’esperava, aquesta pregunta.’ A Brussel·les, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, murri i gat vell, va voler deixar clar que no improvisava. En una entrevista feta per a youtubers a Euronews, va trencar un tabú dient que si guanyés el sí en el referèndum d’independència de Catalunya del primer d’octubre les institucions europees ho respectarien. Després el seu servei de premsa ho va matisar molt, com era previsible i lògic, però el vel ja s’havia alçat i la convocatòria oficial del referèndum havia complert el propòsit. Sempre s’havia dit que quan el govern fes passos reals començarien a passar coses. Tal dit, tal fet.

La declaració de Juncker no anirà més enllà, si més no fins el primer d’octubre a la nit. Ningú no espera cap pronunciament en l’àmbit de la Comissió Europea, fortament condicionada per Espanya. Però entre els estats hi ha declaracions que deixen clar que allò que tradicionalment s’havia dit que era un ‘afer intern’ va deixant de ser-ho, i molt de pressa. Les protestes del parlament danès i escocès o les declaracions del govern hongarès en el sentit de respectar la decisió del poble de Catalunya són mostres que indiquen que el problema català ja no és tant un problema espanyol sinó que és, com més va més, un problema europeu. Fins i tot notables moderats, com ara Romano Prodi des d’Itàlia, demanen negociació i entesa entre Catalunya i Espanya contra la deriva autoritària de Madrid.

Fa mesos VilaWeb us va oferir un mapa dels estats més proclius a entendre la posició de Catalunya. Ara l’actualitzem amb les darreres dades, pel que fa a Europa.

Dinamarca i Suïssa
Sens dubte, fins ara els dos estats que han demostrat més compromís amb el procés català han estat Dinamarca i Suïssa. En tots dos països s’han aprovat mocions parlamentàries reclamant una eixida democràtica i pactada al procés d’independència de Catalunya. El govern suís fins i tot s’ha ofert a fer mitjancer entre els governs català i espanyol.

Arran del processament de Carme Forcadell, tant el parlament suís com el danès van manifestar preocupació per la situació. Els danesos han fet ara un pas més: han fet pública una carta duríssima contra el govern espanyol. La missiva ha estat enviada al congrés i al govern espanyols, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat i al parlament i al govern de Dinamarca. La signen disset diputats de grups polítics diferents, inclòs el PP, que reclamen al president espanyol que tingui un ‘paper constructiu’ i que dialogui immediatament amb les autoritats catalanes. Els parlamentaris expressen una ‘profunda preocupació’ per la situació de Catalunya i adverteixen l’estat espanyol que les ‘accions repressives’ d’aquests últims dies i les ‘creixents amenaces’ als funcionaris, els diputats, els batlles, els mitjans de comunicació, les empreses i els ciutadans no resoldran el problema polític. Així mateix, diuen que se senten desconcertats i preocupats per ‘l’aparent falta d’habilitat política’ a l’hora d’abordar la qüestió catalana.

El bloc escandinau
Dinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on des de fa temps la independència de Catalunya forma part dels debats en medis polítics. D’ençà que han començat els judicis contra polítics catalans hi ha hagut mostres de solidaritat constants provinents de diputats suecs i finlandesos, a més de les mocions i la carta oberta al govern espanyol.

A Finlàndia es va crear un dels quatre grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment. L’obertura recent de la delegació de la Generalitat per als països escandinaus pot tenir-hi molta importància.

Els tres països bàltics
El segon parlament a organitzar un grup de suport a Catalunya va ser el d’Estònia, el més avançat dels tres països bàltics. Letònia, per una altra banda, va ser el primer estat europeu que va donar mostres de suport al procés català, amb declaracions del primer ministre i tot, que van originar un incident diplomàtic notable amb Espanya.

Les pressions diplomàtiques d’Espanya han acabat atenuant l’expressió pública de suport a Catalunya. Hi ha contribuït també el desplegament de militars espanyols en suport de les missions de l’OTAN a la zona. Sigui com sigui, els tres governs bàltics continuen essent una peça clau de l’estratègia d’internacionalització del procés. El govern lituà va arribar a incloure una pregunta en la seva enquesta regular d’opinió per a saber si els lituans donarien suport al reconeixement d’una Catalunya independent en cas que fes una declaració unilateral sense l’acord amb Espanya. El resultat va ser favorable al reconeixement.

Hongria
La sorpresa més recent de totes ha estat la declaració del portaveu del govern hongarès, Zoltán Kovács, que aquesta setmana ha anunciat en una conferència de premsa que Hongria respectaria la voluntat del poble de Catalunya en el referèndum d’independència del primer d’octubre. ‘És la voluntat de les persones, que importa: aquesta és la nostra posició’, va dir. I afegí encara: ‘Tots hem de respectar la voluntat de les persones. D’això se’n diu democràcia.’

Les illes Britàniques
Enmig de l’enorme problema del Brexit i amb molt males relacions amb Espanya –especialment el Regne Unit–, les illes Britàniques van excel·lint darrerament per l’augment del suport al procés català.

Al Regne Unit, la tasca política dels sobiranistes escocesos, gal·lesos i irlandesos ha estat la punta de llança del suport a Catalunya, però ja fa temps que alguns polítics dels grans partits britànics –conservadors, laboristes i demòcrata-liberals– s’han afegit a les mostres de preocupació per la situació del Principat o directament han donat suport a la independència. Abans de l’estiu, s’hi va formar un grup parlamentari de suport a Catalunya que la setmana passada va rebre Artur Mas perquè participés en un acte públic. Hi va ser present el ministre britànic per Escòcia, que va remarcar que un referèndum acordat era la millor via per a dilucidar el problema.

Dins el Regne Unit, aquesta setmana també el parlament d’Escòcia es va pronunciar contra la degradació de les llibertats civils per part de l’estat espanyol i va refermar el compromís d’Escòcia a ajudar a trobar una solució negociada a la independència de Catalunya.

Irlanda és un dels països on, per història i tradició, el procés d’independència de Catalunya és més ben rebut entre la classe política. Els grups sobiranistes, com ara el Sinn Féin, encapçalen les expressions de solidaritat amb Catalunya, que s’estenen a polítics de més partits.

Eslovènia
Un altre estat que durant aquests anys ha fet palès el suport a Catalunya ha estat Eslovènia. En part pel record del suport que Catalunya va donar al govern eslovè en el moment de la independència i en part perquè els eslovens han bastit un estat molt modern i avançat on el pes de les formes democràtiques és incomparable amb el dels altres estats de l’antiga Iugoslàvia.

Arran del processament de Carme Forcadell, hi ha hagut reaccions notables, en aquell país. La més significativa, la d’Ivo Vajgl, eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè. Vajgl va lamentar l’actuació de l’estat espanyol i l’instà a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’. Fa poques setmanes, es va obrir també una delegació de la Generalitat a Zagreb, amb abast a tota l’àrea balcànica.

Bèlgica
El cas belga és molt especial, car el debat sobre la independència de Catalunya hi ha arribat fins i tot al govern, que ha discutit en una reunió si havia de donar suport a la independència, malgrat que es fes sense acord amb Espanya.

La gran força política del sobiranisme flamenc és la causa principal d’aquest suport explícit, perquè avui els independentistes flamencs són el principal partit de la coalició de govern belga. El parlament de Bèlgica és un dels que ja han rebut oficialment el govern català per escoltar de primera mà com serà el procés d’independència –els altres tres han estat els parlaments d’Irlanda, Suècia i Dinamarca. Ahir mateix els independentistes flamencs van expressar la solidaritat amb el govern de Catalunya, en un acte al qual va assistir el delegat de la Generalitat a Brussel·les, Amadeu Altafaj.

Portugal
Diputats socialistes i del Bloc d’Esquerres portuguès, tant al parlament nacional com a l’europeu, han aixecat la veu contra la degradació de les llibertats a Espanya i l’autoritarisme del PP. Dilluns el líder del Bloc d’Esquerres va publicar un article en què es demanava qui tenia por del referèndum a Catalunya i feia una crida a la solidaritat amb els polítics catalans.

Alemanya, Itàlia, Islàndia…
Sense arribar als nivells de suport d’alguns altres països, també en estats com ara Islàndia, Alemanya o Itàlia han aparegut mostres públiques de suport al procés català i de preocupació per la involució democràtica a Espanya. Això ha augmentat especialment arran de les actuacions repressives contra el Parlament de Catalunya i la campanya del referèndum.

En aquests estats, quan es va anunciar el processament de Carme Forcadell, s’hi van expressar polítics de grans partits, com el diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. A Itàlia la protesta va partir del president de la comissió d’Afers Europeus del parlament, Paolo Trancredi. Aquest diputat centrista, membre del partit de Berlusconi, va avisar Espanya que processant Forcadell ‘no feia res més sinó empitjorar les coses’. Al seu costat, Giuseppe Civati, dirigent de la plataforma d’esquerres Possible i també diputat, va reclamar el dret dels catalans de votar el seu futur.

La darrera mostra de preocupació arribava ahir, quan Romano Prodi, ex-president de la Comissió Europea i ex-primer ministre italià, demanava ‘el retorn al diàleg’ a Catalunya i Espanya. En un manifest que signa amb més polítics italians –com ara Piero Fassino i Bobo Craxi–, Prodi expressa la seva ‘preocupació’ per la situació a Catalunya i avisa que ni forçar el reglament del parlament ni imposar mesures judicials i policíaques no són estratègies apropiades per a ‘resoldre una controvèrsia de naturalesa política’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.