Catalunya té un dèficit de 50.900 milions d’euros en infrastructures, segons la Cambra

Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d’euros per corregir el dèficit d’estoc en infrastructures fins al 2040. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu d’un estudi que ha elaborat la Cambra de Comerç de Barcelona, que actualitza i amplia els càlculs que la corporació va presentar l’any 2019, quan la inversió se situava en 45.000 milions d’euros fins a l’any 2030.

L’estudi s’ha presentat avui i subratlla la necessitat d’incrementar la despesa bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l’estoc total espanyol, seguint la pauta definida en el seu dia en la disposició addicional tercera de l’Estatut. Així mateix, assenyala l’incompliment sistemàtic de l’Estat pel que fa a l’execució de les inversions pressupostades. A tall d’exemple, l’any 2021 l’execució a Catalunya per part d’Adif va ser només del 24%.

La #CambraBCN eleva a 50.900 M€ la inversió total per corregir el dèficit en infraestructures a Catalunya.

▶️ És la quantia necessària per convergir amb el 19% de l’estoc total estatal i corregir la desinversió sistèmica que pateix el territori.#Infraestructures23 pic.twitter.com/VzxZkygqzq

— Cambra de Comerç de Barcelona (@CambraBCN) June 20, 2023

Una vintena de projectes prioritaris

Més enllà de l’impacte del dèficit, l’estudi també identifica una vintena de projectes prioritaris en l’horitzó 2030, que segons la Cambra ajudarien a mitigar-lo. Destaquen els que són relacionats amb els ferrocarrils de passatgers, com ara l’estació intermodal de la Sagrera, el desdoblament de la R3 fins a Vic i la construcció del tram central de la línia L9 del metro de Barcelona. També contemplen actuacions en la xarxa de transport de mercaderies, com ara la construcció de terminals intermodals i el corredor mediterrani ferroviari en ample internacional.

Pel que fa a la xarxa viària, l’estudi identifica com a prioritari l’increment de la connectivitat i la capacitat del corredor mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d’alguns trams de l’N-II i l’N-340, i d’altres trams d’eixos clau, com la C-55 Abrera Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.

💬 @MonicaRocaA: "Cal una visió en xarxa del territori que connecti ciutats i municipis petits amb nuclis urbans i desenvolupar projectes reivindicats històricament al territori."#Infraestructures23 pic.twitter.com/EXZPumsQvC

— Cambra de Comerç de Barcelona (@CambraBCN) June 20, 2023

L’adequació de l’Aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l’àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori com l’accés ferroviari d’alta velocitat a l’aeroport de Girona i l’estació intermodal Camp de Tarragona. Pel que fa a l’àmbit portuari, destaquen l’ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i la construcció de nous accessos terrestres a aquests ports.

Rodalia, un cas excepcional

Els dèficits a la xarxa ferroviària i la falta de qualitat del servei fa que el vehicle privat guanyi pes i és una mesura que cal corregir en el marc de l’emergència climàtica, avisa la Cambra. A tall d’exemple, l’any 2019 els desplaçaments de connexió amb Barcelona en cotxe van ser notablement superiors (750.000) als de Rodalia-Renfe, FGC i el Tramvia (450.000).

“Assegurar la segona fase del Pla de Rodalies (2020-2030) és vital per aturar aquesta tendència, cosa que requereix la concertació entre l’estat i la Generalitat. També són necessàries en l’horitzó 2030 actuacions ja en marxa o previstes per FGC i la construcció d’intercanviadors amb l’objectiu de crear una xarxa que permeti incrementar la quota del transport públic en la mobilitat metropolitana”, considera la Cambra.

💬 @MonicaRocaA: "El ferrocarril és una de les nostres millors eines per a la descarbonització del transport. Hem d'assegurar l'execució del Pla de Rodalies."#Infraestructures23 pic.twitter.com/TBJ4L5dyHH

— Cambra de Comerç de Barcelona (@CambraBCN) June 20, 2023

La inversió total estimada per part de la Generalitat de Catalunya per fer possible aquesta xarxa en l’horitzó 2030 seria de 1.440 milions d’euros, mentre que la inversió destinada als intercanviadors i park&ride –per al pas del vehicle privat al transport públic–, una acció que afecta diferents administracions, se situaria en 885 milions d’euros. A llarg termini, la Cambra explica que cal començar a estudiar els nous projectes que s’hauran de començar a implementar cap al 2040, amb l’objectiu de neutralitat climàtica per al 2050.

Pel que fa al corredor mediterrani, la Cambra ha identificat un seguit de projectes associats, com ara la finalització de les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona i la construcció de noves terminals intermodals, amb una inversió de 1.975 milions d’euros per al període 2025-2030. “Però pel que fa a la provisió de la capacitat addicional que caldrà per respondre als desafiaments d’un corredor que cada vegada mira més cap a Europa, el govern de l’estat no ha planificat res”, exclama l’entitat.

Colls d’ampolla a la xarxa viària

La Regió Metropolitana de Barcelona acumula anys d’endarreriment en la xarxa viària que ha causat colls d’ampolla en diferents punts de la xarxa i en especial al Vallès, que representa el 45% del trànsit interurbà de l’RMB i el 21% de tot Catalunya, però només té una connexió transversal d’alta capacitat. Tot plegat caldria corregir-ho amb diferents actuacions de millora de nusos i enllaços, la construcció de nous eixos i rondes, que necessitarien una inversió estimada de 1.340 milions d’euros en l’horitzó 2030.

A escala catalana, és necessari anar més enllà dels plans actuals de l’estat espanyol per a l’AP-7 i l’AP-2 i la Generalitat (Pla 2+1) i completar els desdoblaments iniciats en el seu moment a l’N-340 i l’N-II, juntament amb l’execució del tancament complet de la B-40, segons la Cambra. Així mateix, diu que s’han d’impulsar projectes de desdoblament claus, alguns d’ells originalment planificats en el PITC 2006-2026. La inversió total estimada en l’horitzó 2030 per a totes aquestes actuacions s’enfilaria als 4.805 milions d’euros.

L’estudi de la Cambra de Barcelona afirma la urgència d’establir un sistema de tarifació de les vies d’altes prestacions per garantir el manteniment d’una xarxa de carreteres en bon estat de conservació i seguretat. Concretament, es planteja la implementació d’un sistema de pagament per ús a partir dels principis “qui usa paga” i “qui contamina paga”, tal com emana de les directives europees, que hauria d’aplicar-se a tota la xarxa viària d’altes prestacions catalana.