Fotografia: Inge Brattaas (Visualhunt).

Els embarbussaments són jocs de llengua en què repetim sons semblants, moltes vegades difícils de pronunciar. De fet, no és el so, exactament, que costa de pronunciar, sinó la combinació de sons, oimés si volem anar de pressa.

De segur que si us en demanessin un, diríeu el de “Setze jutges d’un jutjat…” Però n’hi ha molts més. N’hi ha tants que, per a fer aquesta tria, les hem passades negres.

Avui us presentem, doncs, vint-i-dos embarbussaments, amb una classificació potser poc ortodoxa, perquè n’hi ha que podrien anar en més d’un lloc.

Amb música

Sembla mentida, però, ajuntant noms de notes musicals, es poden formar frases que volen dir alguna cosa.

1) Si la Sila fa midó, a mi sí que re m’hi fa

O bé aquest altre, en què apareix un tal Milà, que diuen que fou un pilot valencià del segle passat.

2) Si fa sol Milà redola

El català, mare de totes les llegües

Hi ha tota una colla d’embarbussaments que se suposa que recorden llengües foranes. Per exemple, l’italià:

3) Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini

L’alemany:

4) Elàstics blaus de fang fan fàstic i es taquen si es mullen

L’anglès:

5) En un pot mai no pot haver-hi hagut vi del fort sense un embut

O el xinès:

6) Tinc tanta sang que a les cinc tinc son

Dificultat mitjana-baixa

Hi ha embarbussaments que són relativament fàcils d’articular. Per exemple, aquest, en què el mot cap es fa servir amb tres significats.

7) En cap cap cap el que cap en aquest cap

O aquests dos, amb consonants combinades:

8) Plou poc, però pel poc que plou, plou prou

9) Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està

Dificultat alta

En canvi, l’articulació de moltes erres seguides ja costa més:

10) Un carro carregat de rocs corria per la carretera de Roses, i el carreter enrabiat renegava al darrere

Tots els colors de les vocals

La combinació d’una consonant amb totes les vocals ha deixat també uns quants embarbussaments. N’hi ha de fàcils:

11) Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc

12) Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc

I alguns de més envitricollat:

13) Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec.
Un ric li diu: “Roc, no siguis ruc que jo no ric”

Un maldecap per als qui no parlen bé

Tots tenim veïns que no saben pronunciar aquest so o aquell altre: que si la ela palatal, que si la xeix, que si les vocals obertes, que si la essa sonora… Heus ací quatre embarbussaments per a aprenents de català.

14) Una llum llunyana llueix lliure lliscant enllà

15) —Què t’ha dit, què t’ha dat, què t’ha dut, el didot? —Set ceps secs i set xicres xiques

16) Els avis indicats són savis sindicats. Els savis indicats són avis sindicats

17) Les oques s’esmolen els becs a les soques.

A la vora del renec

Per a encarar la recta final, un de força conegut, pensat perquè ens equivoquem i diguem un renec:

18) Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.

Els clàssics

Per acabar, hi ha tres embarbussaments que no han de menester presentació. I, de propina, una variant del darrer, amb canvi de personatges.

19) En Pinxo va dir a n’en Panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?”
I en Panxo va dir a n’en Pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”

20) Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despengés,
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat

21) Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.

22) Una ovella serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada
tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats.
Si l’ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada,
els seus corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.