Canvi de xip: Catalunya, capital Brussel·les

«Sembla que traça una via factible i concreta per a avançar: explotar constantment la capacitat d'acció d'aquesta tríada atacant, formada pel govern legítim emparat en la legislació europea, pel govern autonòmic inscrit en la legislació espanyola i per la voluntat dels votants independentistes»

Vicent Partal
06.02.2018 - 06:36
Actualització: 06.02.2018 - 07:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sembla que l’acord per a formar govern comença a prendre forma. Després de l’atzucac de la setmana passada al parlament, els negociadors dels tres partits independentistes van obrint camí cap a un nou full de ruta, conscients que no poden tornar a defraudar els seus votants. La clau pot ser un canvi de xip molt important que, si es confirma, ja cal que tothom vaja assumint: Catalunya, capital Brussel·les.

Tal com expliquem en aquest article sobre el curs de les negociacions, sembla que els tres partits independentistes comencen a tenir coll avall que les institucions autonòmiques continuaran controlades pel govern espanyol, fins i tot si es retira formalment el 155. I que, siga com siga, allò que reste de l’autonomia no serà comparable amb allò que tenia d’autònoma la Generalitat de fa només pocs anys. Amb el control financer i les amenaces penals, la Moncloa pot inutilitzar qualsevol política que es pretenga fer des de Barcelona. El canvi de xip requereix adonar-se precisament d’això. Si fins ara a Catalunya la Generalitat ho era tot, políticament parlant, d’ara endavant serà una part més d’un projecte polític global que, de moment, sembla que tindrà la capital a Brussel·les.

Veurem com es va concretant, això, i sobretot veurem com es concreta el pas, difícil, de la investidura. Però, ara com ara, les veus que la setmana passada responien alarmades a les trucades i els missatges, ahir ja hi responien amb calma. Les circumstàncies especials, imposades, que viu el país motiven un excés de silenci i discreció, que és irritant per als periodistes però segurament necessari per a pactar sense ensurts.

Tanmateix, la jugada general promet. Promet perquè significa que la majoria sobiranista està disposada a mantenir l’enfrontament polític amb l’estat espanyol i no arronsar-se. Promet perquè implica acceptar que els dos milions de votants van sancionar la República proclamada a l’octubre i no un pas arrere autonòmic que ja no es farà. I promet perquè sembla que traça una via factible i concreta per a avançar: explotar constantment la capacitat d’acció d’aquesta tríada atacant, formada pel govern legítim emparat en la legislació europea, pel govern autonòmic inscrit en la legislació espanyola i per la voluntat dels votants independentistes. Oblideu, doncs, la comunitat autònoma i comenceu a pensar en uns termes que des del primer minut aniran més enllà, d’acord amb el que el parlament va proclamar el 27 d’octubre.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.02.2018  ·  22:48

Només es pot continuar endavant. I calia canviar molt el marc mental d’aquells que han tingut càrrecs polítics en els darrers anys. A més a més, a Europa han d’anar veient el què hi ha de veritat. No es pot permetre que continue el discurs espanyol farcit de mites i llegendes democràtiques i avançades. De moment, la Generalitat a Catalunya continuarà intervinguda, però només això. Ni la voluntat ni la consciència dels catalans, la tenen a l’abast. I la crisi del deute espanyol, combinada amb la corrupció al PP i l’ascens de Ciudadanos, barrejada amb l’enfonsament de un PSOE claudicat i venut, és letal. Els ciutadans, però, no podem deixar que ningú es relaxe. No els podem “deixar del mos” que diuen a la Plana.

Antoni Oller
Antoni Oller
05.02.2018  ·  22:56

Espero que sigui veritat, hi confio, és un bri d’esperança enmig de la foscor. L’única sortida possible a l’atzucac ha d’esser una que ens permeti seguir internacionalitzant el conflicte des d’una posició institucional sòlida, perquè és només des de la internacionalització que ens podem permetre pensar que encara no estem morts i enterrats com a nació. El to de l’editorial és d’un optimisme diferent a l’habitual, més sòlid, probablement més basat en fets que al wishful thinking (que reconec que jo mateix m’hi deixo arrossegar a la mínima de credibilitat!) No m’he llegit encara l’article sobre les negociacions però ho faré ara mateix àvidament. Per cert, al recent article sobre la posició de la CUP: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-cup-diu-que-no-anira-a-un-ple-dinvestidura-fet-a-mida-pel-tribunal-constitucional/ , dos comentaristes, Vicenç Mengual i Nuria Coe esmentaven en to una mica irònic la possibilitat de traslladar el centre de gravetat del Govern de Catalunya a Brussel·les… potser no anaven tant desencaminats, felicitats per la seva visió si les negociacions arriben a bon port.

Gerber van
Gerber van
05.02.2018  ·  23:05

Si el Moises no pot anar a la muntanya…

Em semble un molt bon idea i coherent amb el full de ruta de JxCat quant parla de l’E-STAT. Aquesta proposta inclou una moneda digital amb tecnologia BlockChain. Si la Generalitat pot tirar endavant, ja tindra solucionat el control financer de Ñ perquè no hi ha comptes bancaris, només ordinadors. Aquests ordinadors podrien resident a qualsevol lloc del món, fora de Ñ, pero també repartit a les cases dels Catalans. En l’ultim cas la Banca Catalana sera literalment dels Catalans. En la proposta de l’E-STAT també ja hi ha el Parlement virtual. Al final tot surtira molt millor del que hauriem pensat.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
05.02.2018  ·  23:19

Si la cosa va per aquí proposo que els 70 diputats republicans del parlament colonial el boicotegin no anat-hi i que no es pugi reunir mai per falta que quòrum més que en cassos extraordinaris per aprovar els pressuposts una vegada a l’any. Que aquesta situació es mantingui en protesta per la situació del país.

Ha de quedar ben clar que les institucions que governen el país son les que tenen capital a Brussel·les i les de la colònia no han de servir per donar aire als unionistes. Aquí res més que les direccions generals a les ordres del govern a Brussel·les.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
05.02.2018  ·  23:49

No hi podia se d’un altre manera. Imposible gestionar una anormalitat donant-li una aparença de normalitat. És ben clar el què hem votat, llavors el problema no el tenim nosaltres sinó l’estat espanyol si no accepta el resultat.

Danny Norton
Danny Norton
06.02.2018  ·  00:09

Som molts els que ja tenim assumit el clam que ens dius, Vicent: “Catalunya, capital Brussel•les.” I m’encanta el teu esquema:
1-Govern legítim en legislació europea,
2-Govern autonòmic en legislació espanyola,
3-Voluntat i energia dels votants sobiranistes.

Molt valuós, Vicent, l’article que ens enllaces titulat “El pacte dibuixarà un nou marc polític més enllà de l’autonomia” i signat per Redacció. El renaixement de l’Assemblea d’Electes ens permetrà re investir el President i, segurament, aquest òrgan prendrà moltes decisions sense la malaltissa censura del règim. És a dir, tindrem una primera institució LLIURE de debò!

Sembla que els negociadors estan desenredant els nusos, enhorabona!

Confio en que la negror d’aquesta darrera setmana de dubtes s’obri a la llum de l’enteniment fraternal entre els nostres elegits.

Visca la República!

Ció Albert
Ció Albert
06.02.2018  ·  01:22

La idea de situar la capital de Catalunya a Brussel·les fa molt de goig, per que és atractiva, original i els resultats esdevindran molt positius per als catalans, ja que permetrà prosseguir amb el camí cap a l’esperança i la llibertat, en contraposició al discurs i l’actuació que les autoritats espanyoles apliquen i seguiran aplicant a Catalunya.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2018  ·  03:50

– I com es financien les institucions paral·leles comites etc i els canals de comunicació?
– I el debat amb l’oposició entenem que es farà al Parlament de Catalunya?
– Diu alguna cosa Brussel·les al respecte? Alguna visió de l’exterior amb pros i cons? (o només ens arriva la ‘nostra’ visió de la història)
– Hi haurà un NIF Belga o Virtual per a que el 47% de la societat/empreses que estiguin a l’òrbita ‘republicana’ paguin els impostos? (si espanya posa multes i embarga bens es farà soport col·lectiu com als desnonaments, o es discrimnarà o es criticarà o tractarà de traidor qui no segueixi la consigna?)
– Els països amb institucions virtuals poden ser membres de les organitzacions internacionals no virtuals?
– No ens acabarà allunyant i fent que l’altre 53% de la societat no descaradament independentista o republicana s’apropi més encara a les institucions que tenen a 500km no a les que tinguin a 1.500km
– Tindrà dades socials i economico laborals per a tramitació d’ajuts tipus atur o jubilacions Brussel·les?

– S’han calculat la reacció espanyola a aquests moviments?
– Algun precedent internacional en aquest tipus de govern en remot?

Si volen que m’ho prengui en serio ja poden anar aclarint moltes qüestions.. Em sembla que se’ls en va una mica.. De moment m’ho prenc a conya, amb humor, amb il·lusió 🙂 Ja veurem com es va concretant tot..

Jo seria més d’anar a pel 60% per a que el fora de joc es vegi clar.. Més proximitat.. Més honestedat..

Xavier Rúbies
Xavier Rúbies
06.02.2018  ·  06:15

Sovint les idees mes absurdes tenen posibilitats d assolir la seva concrecio en un entorn malsa…En broma vaig anar fent el comentari de que si el nostre president no pot venir a Catalunya…el que caldria es fer que el parlament en ple anes a Bruselles i proclamar-lo amb tota la llibertat que la ocassio mereix…Arguments: l’entorn de la Ciutadella no es segur…ni per al president, ni per als diputats independentistes ni per als votants que volen defensar, a peu de carrer, el que va resultar de les elleccions – revalida de setembre…El dispositiu policial, comandat per els mateixos que van generar les trompades de l 1 d octubre no garanteixen absolut la pau social…Com ja va pasar amb el viatge del president del parlament a Bruselles per la seva trobada amb el president Puigdemont, el desplacamenti i la estada a Bruselles correrien a carrec del sou dels parlamentaris…Si algu no hi pot anar…que deldgui el vot…M agradaria veure com els Ciudadanos i els del Pp es paguen el bitllet i l’ estanca de la seva butxaca…Nomes s hauria de costejar el desplacament i l estanca dels funcionaris imprescindibles…La imatge de l esdeveniment seria brutal al cor d Europa…i aixo restringiria de ben segur les accions represores de l estat espanyol via troika executiu-legislatiu-judicial…i sino es aixi la unilateralitat de la independencia es pot presentar com l unica alternativa del problema…davant l estat hispa que falla tant en actituds demacratiques i que no fa altra cosa que promocionar l anada vers unamonarquia totalitaria…

Carme Güell
Carme Güell
06.02.2018  ·  06:15

Catalunya capital Bruseles!! I tant que si!! I
Puigdemont president!!
Espanya ja no s,aturará, dons naltros tampoc!!
No ens tornarem a agenollar!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.02.2018  ·  06:16

I espero que sigui el darrer ensurt.

Josep Salart
Josep Salart
06.02.2018  ·  06:16

És a dir, continuem amb l’autonomía, però més mermada per molt temps. És així?

Els trens ja han marxat per vies controlades i ja no hi haurà xoc? És aixi?

I els dos milions de votants, ja els anirem cansant fins a desintegrar-los. És així?

Si us plau, que algú m’allargui l’explicació. Ho prego.

Perdoneu per la ignorància i la poca fe.

Ignasi de
Ignasi de
06.02.2018  ·  06:57

La única proposta del PSC, PP,i C’s és un colonial Protectorat Español a Catalunya. Gran idea Catalunya capital Brussel·les.

Miquel Roure
Miquel Roure
06.02.2018  ·  07:07

Idees de “bomberu”: I si la manera fos crear una/es empresa/es que facturin serveis, royalties,… des de Brussel·les o Irlanda,… que facturin a empreses establertes a Catalunya. Voldria dir que l’impost de societats es trasllada a un altre punt d’Europa i per tant l’estat espanyol deixa de recaptar-lo.

Gemma R.
Gemma R.
06.02.2018  ·  07:43

Em sembla genial! El poder a Brussel.les fóra les urpes de la Inquisición! Anem bé! Si és així gràcies a tots els partits per haver estat capaços d’ arribar un acord i estar disposats a superar l’ autonomía! Vinga, vinga, que anem b

Albert Miret
Albert Miret
06.02.2018  ·  08:17

Jo ja m’estic mirant com estan els lloguers a Brusel·les. Bruges, la nostra capital provisional. M’agrada!.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
06.02.2018  ·  08:27

Les preguntes d’en Sergui Guitart són molt pertinents.

La clau de l’èxit rau en que el govern de Brussel·les sigui efectiu, tingui pressupot, es noti a Catalunya que és qui mana de veritat, que fa coses que beneficien a les persones i les empreses, que pren iniciatives que es duen a la pràctica, que les persones i les empreses s’hagin de registrar al govern de Brussel·les per gaudir dels seus serveis, que té reconeixement internacional, que l’oposició, si vol res, hagi de tractar amb el govern de Brussel·les, res d’atendrels al parlament colonial, també els mitjans de comunicació i el govern espanyol. El parlament i l’administració colonials no han de ser res més que corretges de transmisió de les ordres del govern de Brussel·les cap al territori. Purs ens administratius, res de polítics.

Espero amb ilusió de coneixer-ne més detalls i veure’n resultats.

Ofereixo el meu modest suport econòmic i personal desinteressat en el que el govern lliure de la república pugui necessitar.

Ramon Sans
Ramon Sans
06.02.2018  ·  08:41

De Madrid a Canarias hay 700 km más que de Barcelona a Bruselas … y desde Barcelona con MEJORES COMUNICACIONES …..

Lo remarco porque RAJOY Y FELIPE vi GOBIERNAN Y REINAN …. A MAS DISTANCIA DE LO QUE ESTA BRUSELAS DE BARCELONA …

A lo mejor Canarias tendria que ser independiente tambien como territorio colonizado por Madrid …. pero en nincaso se puede critica por la DISTANCIA LA SOLUCION… MOLTA SORT!!!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.02.2018  ·  08:50

Estem passant un període de dol, molts han perdut l’esperança i la batalla desmoralitzadora que ens planteja l’estat espanyol. Abans que no arribi la melancolia col·lectiva i la pèrdua d’autoestima sembla que arribarà una nova proposta trencadora, una transfusió de sang d’optimisme que ens permetrà tornar a lluita amb perspectiva de victòria. Aquesta proposta de Govern a Brussel·les, sense possibilitat que l’estat espanyol hi posi les grapes, és el canvi de paradigma que necessitàvem, pot ser un pas de gegant i és la demostració de la vitalitat i la imaginació de la nostra revolució.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
06.02.2018  ·  08:57

Em sembla molt be, ja he decidit treure la pols al meu francès, de quant treballava per Europa, i començar a mirar lloguers a Bruges, com a mínim em treure de sobre el TC, el Rajoy i els “piolins”,…..fins que no tinguem una força per defensar-nos de la injusta “justícia espanyola”….a més m’encanta on tot es pot fer amb bici, fora cotxe…..

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
06.02.2018  ·  09:27

El Gobierno ara que té les grapes damunt la Generalitat no les treurà encara que hi hagi un govern obedient. La proposta em sona molt be. Seria bo que es pogues concretar mes. Però d’entrada la idea es bona.

Victor Serra
Victor Serra
06.02.2018  ·  09:28

La veritat és que m’he perdut. Quan expliquin el que volen fer ja opinaré, però de moment, ho sento, però em sembla que no pinta bé. Potser anem cap a una altra acció virtual que provoqui un retrocés a la pràctica . I això seria un desastre.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.02.2018  ·  09:28

Si s’ha d’arribar a bon port cal que no s’expliquin els trajectes abans d’hora per no donr pistes als submarins dels enemics (ni als cuirassats)

Josep Ramon Collado
Josep Ramon Collado
06.02.2018  ·  09:33

Miquel Roure: aquesta empresa és e-República!
Conglomerat tricapa:
Capa 1 a Catalunya: Generalitat capa administrativa
Capa 2 a Bèlgica, Waterloo, capa política
Capa 3 al Núvol: e-República , la república virtual

Pep Agulló
Pep Agulló
06.02.2018  ·  09:53

Potser ni ells s’adonaven. Quan un grup de parlamentaris amb Puigdemont es van exiliar a Brussel·les portant l’exigua flama de la república, estaven obrint l’escretlla per conservar la legalitat perseguida i fer-ne un capital polític extraordinari, que canviaria les regles del joc.

Sempre he defensat els 3 fronts de lluita: Brussel·les, Parlament i Carrer, que podrien ser-ne 4 amb el front de Presos. I un detall important, que s’inici la legislatura amb l’oficina que porti el diari de la república que reflecteixi la seva existència.

Això no suspendrà l’atzucat de la classe política independentista: de seguir la voluntat de la ciutadania manifestada el 21-D, o de claudicar ingenuament davant la repressió de l’Estat: no més presoners per la renùncia a la república.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Joan Cintero
Joan Cintero
06.02.2018  ·  09:56

Com sempre, hem sento orgullos del meu pais i la meva gent. Ja fa temps que no especulo ni faig prediccions de cap mena sobre el futur inmediat. Primer, perwue no tinc ni la preparacionpolitica ni la informacio necesariam i segon, i mes important, perque confio amb els meus representants politics i els hi supedito el meu suport absolut perque els hi tinc tota la confiança.
La conclusio final de: Catalunya, capital Brusel.les hem sembla magnifica. Es creativa, es llogica, i sera tremendamenr efectiva. La feina que es pot fer desde la llibertat es inmensa. El meu aplaudiment per aquesta conclusio, i com sempre, del meu suport incondicional

Josep Salart
Josep Salart
06.02.2018  ·  10:03

Be, he tornat a llegir-ho tot, editorial, article i totes les opinions i la veritat ès que no em sento gens optimiste.

L’únic de pragmàtic és que “la presó és pedagógica” i ja han llançat la clau de la cel.la, els exiliats, ben exiliats i nosaltres, els dos milions d’esperançats en trencar i deixar de viure en una colónia, es va difuminant..

Lo demès que expliqueu i tant optimistes un deixa, ho veig fred, lent, conformista, fosc i trist.
Rés a veure amb les lluites dels països independitzats dels darrers anys.

Tinc casa en un altre país i em resisteixo a anar-hi a viure. Necessito ser més útil aqui donat que la història em reservaba un paper.

ÀNGEL ALZINA
ÀNGEL ALZINA
06.02.2018  ·  10:08

🔴❌ DEBAT D’INVESTIDURA:
A partir d’ara, cal també que el Poble faci sentir la seva veu i la traslladi als polítics.
I que des d’arreu del país (CDRs, sindicats, bombers, associacions, etc.) els llancin un missatge clar, determinant i contundent per a que sàpiguen que:
El POBLE defensarà la DEMOCRÀCIA i el parlamentaris legítimament elegits i NO PERMETRÀ que cap estat repressiu manipuli Tribunals per a saltar-se el resultat de les urnes.

Maria do Carmo Marques
Maria do Carmo Marques
06.02.2018  ·  10:20

Per primera vegada tinc la sensació (intuició només pq no tinc tota la informació) que els representants polítics donaran un pas endavant per a la construcció de la República. El simbolisme està bé sempre i quan es crein els instruments necessaris per fer efectiva la República. I sense la desobediència civil no s’avançarà. Qui dels 2 milions de independentistes/sobiranistes/republicans està disposat a no pagar impostos a Espanya i desobeïr? Qui entre nosaltres està disposat a canviar les manifestacions per la desobediència amb conseqüències? Ja sigui no pagar impostos, fer vagues, negar-se a declarar davant jutges…el govern autonòmic ja no ens serveix per res perquè el 27 d’octubre es va decidir no fer front al Govern espanyol. Ara, estem davant la mateixa cruïlla: no ès suficient el simbolisme. Cal ser realista. Sense desobediència, no guanyarem mai. No m’agrada però és així…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.02.2018  ·  10:43

Seria bo anul.lar l’estatut i la comunitat autonoma retornant al tc el seu estatutet de vergonya que ens van endosar i ningu ha votat.
A per totes

Antoni Oller
Antoni Oller
06.02.2018  ·  10:48

Els dubtes que planteja el Sergi Guitart son totalment legítims i raonables i farem bé de no menystenir-los. Però ara mateix, el primer que cal és reinsuflar moral, i per això trobo genial el comentari del Salvador Aregall, al qual m’adhereixo 100%. I per cert, si algú sap com anar canviant les quotes que paguem a unes altres de internacionals, sobre les quals l’estat espanyol no hi pugui posar les grapes, que comenci a implementar-ho please, juro que doblaré les aportacions.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
06.02.2018  ·  10:57

Desde el moment en que vem conèixer el resultat de les eleccions, que comparteixo l’idea d’en Xavier Rúbies. Resulta evident, doncs, que la capitalitat de Brussel.les ja em va be com a concepte. No vull comentar res a falta de conèixer la forma de fer pràctica la governança. Tant sols l’idea de minimitzar al màxim el paper del Parlament autonòmic i treballar amb un consell de càrregs electes a nivell municipal i comarcal, més proper i més efectiu…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.02.2018  ·  11:08

Cal confiança en nosaltres mateixos.

Cal realisme dels càrrecs actuals assumint riscos temporals, i qui no pugui, respectable, que faci un pas al costat, per les reaccions, reaccionàries, d’un estat borbònic que no ha volgut mai mes que la uniformitat imperial castellana al preu que sigui, fins i tot sacrificant una espanya federal, on hi cabia el respecte de igual a igual de la llengua i cultura catalanes, que ja no és possible. Ells han estat els principals enemics de la espanya que deien defensar.

Com a autoafirmació, esperança i autoestima, crec que val la pena llegir :
https://twitter.com/Bernat_Deltell/status/960486038924865537?ref_src=twcamp%5Eshare%7Ctwsrc%5Eandroid%7Ctwgr%5Ewhatsapp%7Ctwcon%5E7090%7Ctwterm%5E1

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.02.2018  ·  11:25

Disculpeu que torni ha intervenir, però m’ha arribat això, un article traduït de l’alemany, on es fa palès que fora d’aquí ho tenen molt clar també i què cal fer.

https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&nv=1&rurl=translate.google.com&sl=auto&sp=nmt4&tl=ca&u=http://blickpunktkatalonien.com/die-wahl-zwischen-freiheit-und-knechtschaft-von-prof-dr-axel-schoenberger/&usg=ALkJrhjKvfoD_Jb4lvK46XX-8Z963sRZew

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
06.02.2018  ·  11:34

Voldría comentar, si hem permet, les qüestions que planteja en Sergi Guitart, sense ànims de polemitzar, però sí opinar. Ja avanço que de forma poc educada, perque respondre una pregunta amb una altre no és gaire presentable, però no trovo altre fórmula per expressar el cansament d’haver de donar sempre explicacions els mateixos, front els que no en tenen cap…
– Com es finança la Generalitat autonòmica i tots els órgans que en depenen? De qui depen el finançament autonòmic?
– Amb l’oposició que tenim, de quin debat al Parlament estem parlant?
– Acatant l’autonomía i les resolucions arbitràries espanyoles, dirá alguna cosa Brussel.les?
– Amb el NIF espanyol, on paguem els impostos? (amb un de belga, com a mínim no hauria de sentir “que pone tu deneí?”)
– La Catalunya autonòmica, de quantes organitzacions internacionals és membre?
– El percentatge de votants (discrepo del nombre) anti independentistes, no s’apropara mai, malaurada i incomprensiblement per mi, fins que no es trovin vivint en la Repùblica.
– Les meves dades socials i laborals, las te l’estat espanyol. Parlem de jubilacions?
– La reacciò espanyola és i sera la mateixa, facis el que facis. Si afluixem, pitjor.
Cert que tot és un punt imaginatiu, però no és per voluntat nostra, és que no ens deixen més opcions, tret de l’extinciò. I les coses son efectives quant les fem efectives nosaltres, no per si soles… així que endevant amb imaginaciò, que la represiò és dels altres.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
06.02.2018  ·  11:52

La idea sembla bona. Està clar que és una idea per resistir en el temps (això no va de dies ni de mesos, sinó que va d’anys) a l’espera que el recolzament a la independència pugi i/o l’estat espanyol sofreixi una crisi que l’obligui negociar.

Ara ens queda un munt de feina per davant, feina de formigueta. Cal fer-la, i cal que la fem tots. La direcció en què hem d’anar políticament l’hem de decidir tots i exigir que es respecti, però els detalls penso que cal deixar-los als polítics i donar-los-hi un vot de confiança, que per això els elegim.

Treure pressió a l’estructura administrativa de la Generalitat també està bé. Crear institucions fora de l’abast de les urpes espanyoles, també. (Idea: El Diplocat podria reconstituir-se com una fundació/associació/corporació belga?)

En resum, comença a fer bona pinta.

Miguel Catalan
Miguel Catalan
06.02.2018  ·  12:14

Resposta Joan F Ruiz. Que gran articla val la pena . Visca Catalunya Independet. Visca la Terra

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.02.2018  ·  12:33

Hi ha d’haver una elecció entre llibertat i servitud.
I a primera vista sembla que s’ha escollit la pitjor opció.

Fa segles, tres o quatre, que el terror ens fa escollir servitud.
Però tinc l’esperança que els nostres polítics un dia recapacitin i es vegin el que són.. esclaus d’EspañaUna.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
06.02.2018  ·  12:59

Les expectatives que s’obren a la nostra vista, després d’una setmana apocalíptica, em fan pensar en aquell explorador perdut al desert sense aigua, que només ha de pujar la duna que té devant séu, per veure l’oasi just al costat.

Efectivament, les possibilitats són moltes i com tantes vegades s’ha dit, avançant anem fent el camí, ja que ningú l’ha transitat abans.

Hi ha molts comentaris positius i la gran majoria aporten el que poden, cadascún a la seva manera, però voldria fer menció especial a la generositat i calredat d’idees d’en Joan Ramón Gomà, que em sembla especialment lúcid.
Li envejo però sobre tót, la bona fè amb segons quines respostes.

En el sentit contrari, reconèixer la incansable insistència del Sr. Sergi Guitart, en tractar de desmoralitzar i crear dubtes, això sí, tot disfreçant-ho sempre de bona voluntad. Desenganyi’s, no ho aconseguirà.

Es evident que la part més difícil es la del finançament de tota l’estructura a Brusel-les, ja que previsiblement no es podrà tranferir diners des de la Generalitat.

En aquest sentit, el nou govern pot emetre bons patriòtics, de manera que tothom hi pot contribuir en la mesura de les seves possibilitats i grau d’implicació, sense greuges comparatius entre els qui aportin i els qui no.

Ni abans estava tot perdut ni ara es questió de dos dies. Perseverança i confiança.

Josep Salart
Josep Salart
06.02.2018  ·  13:03

Moltes gràcies a Joan F. ruiz per penjar l’enllaç de l’escrit alemany.

Si es llegeix, queda tot molt clar, molt més que qualsevol cosa llegida avui a vilaweb. És així.

Teresa Puig
Teresa Puig
06.02.2018  ·  13:05

No ho veig clar. Em sembla fum. De la il·lusió d’anar junts, a la sensació de …bé hem de fer alguna cosa digna… Que tinguem sort! Perquè de memòria no ens en faltarà!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.02.2018  ·  13:35

Vull dir alguna cosa referent a Sergi Guitart.
He decidit que és un infiltrat o li han fet llegir el ‘Manual del perfecte infiltrat’.

Només l’estat Espanyol ho fa tan bé com ell.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
06.02.2018  ·  15:07

Molt d’acord,

Amb les amenaces farem govern a Brussel·les. Recordem als del Gobierno que ens conformavem amb un estatut petit i retallat.

No ens enganyem el Reino mai traurà les seves graponeres mans de Catalunya. Ara tenen per la força el que no podien obtenir per les urnes.

Ha estat bona solució i una idea miop: obviar les urnes, i es queden tan amples. Això ens fa comprendre que si han votat Independència dos milions de persones, quatre, sis O cent milions, no té importància. S’adonen del que fan?

I per acabar, els hostatges que hi hauran a les presons castellanes només és podran treure desde la República.

Per tan el Reino ens dóna dos opcions a escollir: República O República.

Gemma R.
Gemma R.
06.02.2018  ·  16:08

Gràcies per l’ enllaç Joan F. Ruiz! Els alemanys ho tenen més clar que nosaltres que si fem un pas enrere haurem perdut per sempre, quan ho teniem a tocar! Bonissim article que jo també us recomano. ( Encara que surti en alemany es pot activar el traductor Google)

http://blickpunktkatalonien.com/die-wahl-zwischen-freiheit-und-knechtschaft-von-prof-dr-axel-schoenberger/

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2018  ·  17:13

Em fa gracia que em tracteu d’infiltrat o pesimista pel meu comenntari d’aquesta matinada 06.02.2018 | 03:50 (o d’altres dies) on nomes posava 4 preguntes ràpides que em venien al cap… Si feu un analisi seriós us en poden sortir 5.000 de preguntes.. Una prou important que m’ha vingut després al cap.. “Ningú podra interpelar el Predident perque estarà a l’exili, ok, vaja manera de fer politica, o posaran una pantalla al parlament per les intervencions? Ara serem nosaltres que tindrem un presi-plasma?”…

De veritat que em sona bastant fort.. sobretot si aneu uns pasos més enllà i us pregunteu si a les següents eleccions guanya un candidat que no te problemes amb la justicia, llavors què? Desmontem la parada a Brusel.les i tornem a Catalunya? O les estructures que dieu/diuen que seran per a 20 anys es quedaran a Brusel.les i llavors quan tinguem un presi no perseguit haurà de crear una conselleria per a dirigir totes aquestes estructures des d’allà, o ja posats potser se n’hi va el presi legitimat?… Quin cacao… Realment ho trobo una ximpleria..

I molt èpic i molt efectiu i molta història, que això ja ho veurem, però… tots aquests “intel.ligents” que estan fent això ara són els que van fugir corrents el 27O després de declarar la republica que tant us estimeu i ara fugen corrents amb tot el govern i mil histories perque estan perseguits per l’enemic.. Que no veieu que si fugim perdem de totes totes.. Aqui a donar la cara, el callo i la tabarra home!!!
El seguent pas quin és, quan siguem independents i no ens agradi una llei o la justicia Europea fugirem a l”Africa? o a l’Ásia?… Quines teories més… pocasoltes..

Ens ho haurem de fer mirar tots perque jo sóc el que us considero uns infiltrats a vosaltres, només un 15% aprox de comentaris mostren entendre que encara no estem legitimats per la independència… I aquesta es LA GRAN DIFERENCIA entre nosaltres.. us considero infiltrats perque des del meu punts de vista el que s’esta fent es carregar-se el moviment independentista fent-lo avançar sense legitimitat… Tinc la mateixa sensació des del 27S2015 i finalment el 27O2017 vaig veure com es fotia el ridicul internacional més gran que jo hagi vist mai, vist i viscut perque jo sóc Català…

El TEDH potrser ens donarà la raó dient que Puigdemont hauria de ser el legitim president després del 21D, però m’hi jugaria alguna cosa bastant grossa a que no ens donarà la raó ni legitimarà la independencia de Catalunya en les condicions ocurregudes fins a data d’avui, un 9N i un 1O no homologables amb un 90% de SI, i dues eleccions regionals on les forces independentistes només asolim el SI al 47% dels vots aprox, VOTS, vots que són l’indicador que s’usa per a avaluar el resultat d’un Referendum d’Autodeterminació…

Ara em començareu a dir que tatata tatata que si el referendum no ens el donaran mai blablabla… Si, si, JA HO SE TOT AIXÒ JO TAMBE AIXO. i el jutgae del TEDH també ho sap segurament, si no es que decideix donar-nos-lo ell (Spain is different)… Pero què s’asembla més a un referendum a SI o NO? Dons llegir els resultats d’unes eleccions regionals en clau de partits del SI i del NO.. I la lectura es que encara estem al dia després del 27S2015, vam perdre aquella batalla i hem perdut la del 21D, llegit com a referendum dáutoderminació…

Feu unes pases més enllà i suposeu que el 21D2017 haguessim fet el 62% de vot independentista… Sí, a unes regionals catalanes… Sabeu que diria el mon i el jutge del TEDH oi? Doncs jo també, ho sabem tots…

MARXARIEU a BRUSEL·LES SI L’INDEPENDENTISME TINGUES UN 62% DE SUPORT SOCIAL? Oi que no??? Dons perque fugiu ara??? De que teniu por??? De la justicia espanyola? … Doncs useu aquella altra diy¡ta que diu “Feta la llei feta la trampa”, es a dir, esquiveu la justica espanyola, que no se us pugui acusar… ho dic als politics que estan inundats de querelles..

CAL DESOBEIR SI TENS UN 62% de SOPORT SOCIAL??? NOOO!!! CAL AANR ALS ADVOCATS INTERNACIONALS, es a dir, el que s’esta fent ara pero per altres motius, ara anem a defensar 4 individuus que van tenir una idea genial…

Infiltart res, super cabrejat amb els 3 partits independentistes.. Bandarres.. Ximples.. I el problema que tenen ara de veriatt són el 4 de la CUP que no baixen del burro ni 100 contra 1, és la seva democracia..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2018  ·  17:24

Respecte el link en alemany, esta clar que es una web pro-independencia… a veure si diu per algun lloc si estem legitimats o no numericament… se suposa que els alemanys en saben de numeros i de coses ben fetes.. A veure si tinc temps de mirar-ho… de webs i diaris n’hi ha molts, la feinada es filtrar i acceptar i intentar entendre el que diuen t’agradi o no..

Jo vaig posar el link de la wikipedia en anglés on surten les reaccions internacionals a l’independencia de catalunya… “zero patatero” com deia aquell… per tant, que hem de fer? felicitar als que van promoure tota aquella moguda? Als que ens han portat a 0 reconeixament internacional i a sobre hem vist (pels qui no ho veien perque estaven encegats) que la cosa anava de punyalades per l’esquena?… Ho sento però no puc fer res mes que criticar-los moilt durament, i a sobre peque tots tres van a la una i no tinc altres opcions de vot, o no votar..

https://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_declaration_of_independence
(International reactions)

O poseu al google “EU Catalonia after 21D” o similars per investigar com ens veuen…

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
06.02.2018  ·  17:25

Penso que hi ha tanta gent a fòra que estan esperant que donem el tomb, que sembla que ho desitgin tant o més que nosaltres.

Es com si esperessin que els donem algun agafador per poder-nos donar suport, més enllà de les posicions oficials dels estats.

Endevant que pinta bé, ni que costi temps.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
06.02.2018  ·  17:27

Ah, hi els derrotistes, ignorats!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2018  ·  17:29

Matís important… Luitar per un 1O encara (tot i que unes regionals et donen el mateix resultat aprox), pero usant paraules de Puigdemont, a la segona volta del 21D2017 ens hem quedat al 47% aprox.. Amb això no es declara res, amb això s’ha d’acceptar una batalla perduda (que no la guerra).. Estem al mateix error que després del 27S2015…

Amadeu Obach
Amadeu Obach
06.02.2018  ·  19:10

Que podrieu crear una funcionalitat on cada usuari pogués amagar o veure els comentaris altres usuaris? Es a dir, si jo no vull llegir els comentaris d’algú, tenir una configuració on pogués decidir veure o no veure els comentaris d’aquesta persona.

Per a millorar l'”experiència d’usuari”.

Moltes gràcies.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2018  ·  19:18

Una última cosa.. Si hagués guanyat ERC de que estarien parlant ara? “Catalunya, capital estremera”

No es podria fer un govern provisional i tornar a convocar eleccions quan haguem tingut temps de reflexionar una mica.. O no cal reflexionar sobre res? Gas a fons i a veure que passa?.. Ok, estem a l’espectativa..

Rosa Gispert
Rosa Gispert
06.02.2018  ·  19:19

Abans que bastir una administració a Brussel·les caldria posar ordre a la que tenim aquí. Em sembla molt bonic lo de capital Brussel·les però poc realista. Altra cosa és que comencin a preparar les estructures d’estat que no hi havia preparades quan calia. També caldra que la majoria de catalans ho acceptin com idea o només serà el govern d’uns quants catalans?

Marc Kirchner
Marc Kirchner
06.02.2018  ·  19:39

Estic d’sacord amb en Sergi Guitart. Es poden tenir opinions diverses sobre el que es millor fer estrategicament sense ser titllats de “derrotistes”. Ho estem fent be: tirar legalment i guanyar mes raons, ampliar sobiranisme.

eva salas
eva salas
06.02.2018  ·  23:08

Hi ha qui diu que som el 47% com si haguéssim fet un referèndum i ho poguéssin saber, no s’han enterat que no l’hem pogut celebrar en condicions a causa de la represió. El que no s’entén és com no estan en fòrums espanyolistes intentant convèncer gent per tal que ens el permetin celebrar, i així poder dir en propietat el percentatge que som realment, enlloc d’estar aquí afirmant el que no es pot saber del cert.

I en qualsevol cas cal no fer-se enrere, per nosaltres, per un Estat que mereix tota l’oposició, i per la part de món que ens observa, petita o gran, a qui decebríem molt si no intentessim fer el que tenim legitimitat per fer.

Danny Norton
Danny Norton
07.02.2018  ·  19:07

Sergi Guitart 06.02.2018 | 19:18

Estimat Sergi, jo ja fa tres-cents anys que reflexiono i espero.
Governs provisionals i autonòmics n’hem tingut un munt.
Crec que la distància entre Espanya i Catalunya només es pot entendre si les veiem com dues entitats separades i “personals”, com dues ànimes veïnes que comparteixen elements comuns de l’edifici, però que necessiten la seva privacitat i que se’ls respecti la seva diferent identitat.

Comprenc que els que veieu Catalunya com un “orgue natural” de l’entitat Espanya us sentiu molt malferits quan penseu que us volen amputar un braç. Feu bé de protestar.

Visca la República!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes