Els tres partits polítics independentistes treballen en un pacte per a desencallar la investidura del president de la Generalitat, formar govern i impulsar un programa polític que tot fa pensar que anirà més enllà de la gestió autonòmica. La discreció amb què es treballa es va trencar ahir, en part, quan es va fer córrer que l’Assemblea d’Electes o una institució semblant tindria un paper determinant a l’hora de desencallar la investidura.

L’Assemblea d’Electes de Catalunya, també anomenada Assemblea de Càrrecs Electes, és un registre en què es poden inscriure voluntàriament tots els càrrecs polítics que ho vulguin. L’Assemblea es va presentar el 2016, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència, amb la funció d’esdevenir una eina democràtica per a defensar les institucions catalanes  en el cas hipotètic que fossin suprimides o bé en el cas d’una gran excepcionalitat política. Poden ser-ne membres els 9.283 càrrecs electes que hi ha actualment al Principat, dels quals 9.077 són regidors o batlles; 135, diputats al parlament; 47, diputats catalans al congrés espanyol; 16, senadors; i 8, eurodiputats. Segons la pàgina web, ara com ara té 3.587 membres.

Superar les institucions autonòmiques
L’Assemblea d’Electes ha restat fins ara pràcticament inactiva i s’ha dedicat sobretot a eixamplar el nombre de membres. Segons les informacions que es van saber ahir, l’assemblea o un organisme semblant s’activarà per esdevenir un referent institucional, més enllà del Parlament de Catalunya, de manera que es consolidarà la via de la superació de les institucions autonòmiques que ja havia començat amb el manteniment del govern legítim a Brussel·les.

En vista del segrest efectiu de la Generalitat per part de l’estat espanyol, els partits independentistes consideren que ha arribat el moment d’activar aquesta institució com a motor polític de les forces republicanes i dipositària de la legalitat institucional suprimida a la força amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Perquè aquesta activació fos més efectiva podria comptar amb l’aval del Parlament de Catalunya.

L’anàlisi que més o menys comparteixen els tres grups és que, fins i tot si amb la formació de govern es retira formalment el 155, la Generalitat de Catalunya continuarà intervinguda, de fet, amb la pressió judicial i la intervenció financera. Hi ha el convenciment que el govern espanyol continuarà impedint, si més no mentre mani el PP, qualsevol mesura que la Generalitat vulgui adoptar i que no agradi a Madrid. Amb això, el propòsit de ‘fer república’ des de la Generalitat serà impossible. Per exemple, si el parlament aprova una llei com la de la pobresa energètica o el govern decideix de tornar a obrir les ambaixades, l’estat espanyol en tindrà prou d’impedir la despesa necessària o amenaçar amb penes de presó per a desactivar actuacions que eren factibles amb el règim autonòmic anterior al cop d’estat contra les institucions catalanes.

És en aquest context que els partits veuen la necessitat de crear institucions noves que superin les autonòmiques i mantinguin un torcebraç polític constant amb l’estat espanyol. Amb aquestes institucions, que podrien estar a l’estranger però formades per gent elegida democràticament pels ciutadans, els partits consideren que es podrien dur a terme polítiques, que després es traslladarien al territori precisament fent servir les institucions autonòmiques (la Generalitat) o les locals (com ara els ajuntaments o les diputacions).

El paper de les institucions autonòmiques
En el rerefons de tota aquesta maniobra, hi ha la constatació que les institucions autonòmiques catalanes tenen avui menys poder que mai i són més controlades que mai. Però alhora es reconeix que continuen essent l’instrument essencial de gestió del país. I és per això que es considera imprescindible de formar el govern autonòmic i lluitar contra el 155 i l’ofec a la Generalitat, des del Parlament de Catalunya i paral·lelament a la conformació de les institucions republicanes.

Aquest doble joc serviria per a entrebancar la repressió i ensems aguditzar les dificultats amb què va ensopegant l’estat espanyol de resultes de la pressió que exerceix sobre el poder judicial.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb