Avançament editorial: ‘El carreter’ de Selma Lagerlöf

  • La primera dona que va aconseguir el Nobel de Literatura · Ens en parla l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós

VilaWeb
Montserrat Serra
05.02.2017 - 02:00
Actualització: 05.02.2017 - 11:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Pobre del qui té la mala sort de perdre la vida la nit de Cap d’Any! Corre la brama que l’infortunat que és colpit per aquesta desgràcia ha de conduir durant tot l’any següent el carro atrotinat –però infal·lible– de la Mort, tirat per un cavall sinistre, rancallós i més vell que els camins. Ara bé, en el transcurs d’aquesta ronda d’un any, el carreter travessa, ben obedient a la seva impertorbable mestressa, la frontera entre els vius i els morts, i aquest ominós privilegi li permet descobrir els plecs més amagats de l’individu i mostrar-nos que alguns només s’adonen que poden canviar quan l’hora suprema ja és massa a prop. Llegiu-ne un fragment.

La pionera del Nobel
per Jordi Raventós, editor d’Adesiara

Amb El carreter, la novel·la de Selma Lagerlöf que acabem de publicar (traduïda per primera vegada al català, directament del suec, per Carolina Moreno), recuperem, i reivindiquem, una de les grans figures de les lletres europees. Autora d’una remarcable producció narrativa, va ser la primera dona que va rebre el premi Nobel de Literatura, l’any 1909, i la primera que va entrar a l’Acadèmia Sueca. Amb aquesta incorporació, el nostre catàleg ja compta amb les dues primeres escriptores —malauradament massa oblidades a casa nostra— que van rebre el Nobel: l’esmentada Selma Lagerlöf i la sarda Grazia Deledda, de qui vam publicar La mare el 2009.

La poderosa narrativa de Lagerlöf, amb títols com ara La saga de Gösta Berling, Els miracles de l’Anticrist, El proscrit o El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia (traduïda al català per Lluís Solanes el 1992), juntament, és clar, amb El carreter, són tinguts per clàssics de la literatura sueca i avui continuen essent llegits amb entusiasme.

Lagerlöf tenia predilecció pel Carreter, que considerava la millor novel·la que havia escrit, segurament perquè mostra de manera molt clara l’extraordinari enginy de l’autora a l’hora de moure’s entre els límits de la realitat i la fantasia, sense oblidar-se mai de criticar els prejudicis socials de la seva època (el llibre es va publicar per primer cop el 1912). En la novel·la, un pobre alcohòlic, David Holm, explica a dos companys de bevenda que corre la brama que aquell que té la desgràcia de morir la nit de Cap d’Any ha de conduir durant tot l’any següent el carro atrotinat de la Mort, tirat per un cavall sinistre, rancallós i més vell que els camins. Una baralla fatal entre els tres homes precipita els esdeveniments, i David Holm es converteix, a desgrat seu, en el nou carreter. Aquesta tasca inesperada li fa travessar sovint la frontera entre els vius i els morts, i aquest privilegi, per dir-ho així, fa que s’adoni massa tard que, si hagués volgut, hauria pogut canviar les coses. I a nosaltres, lectors, ens permet descobrir els sentiments i les inquietuds dels individus, que solen ser sempre els mateixos i que continuen ben vigents com la prosa de Selma Lagerlöf.

Coberta de ‘El carreter’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes