Un terç dels manifestants que han demanat l’amnistia no l’han rebuda, dos anys després

Avui que fa dos anys de l’aprovació de la llei d’amnistia, Alerta Solidària denuncia que se n’ha fet una aplicació desigual i que en molts casos ha afavorit la policia en detriment dels manifestants i els polítics. En el cas dels agents, l’amnistia ha estat aplicada de manera gairebé automàtica, llevat d’algun cas aïllat. Segons un informe que han fet públic avui, un total de 1.225 manifestants o activistes represaliats pel procés per la via penal serien susceptibles de rebre l’amnistia. Però, d’aquests, a 880 no els ha calgut, perquè són casos que o bé s’han arxivat (634), o bé han tingut una sentència absolutòria (166), o bé resten pendents de judici sense voler-la instar (4). Dels 345 casos restants que sí que necessitarien l’aplicació de l’amnistia, només s’ha reconegut a un 52% (181 persones). D’aquests, 61 es van amnistiar en fase d’instrucció, 70 pendents de judici i 50 ja amb condemna.  

Dels 345 casos que necessitarien l’amnistia, a un 22% els l’han denegada: un total de 75 persones. 14 d’aquestes amnisties denegades són casos en instrucció, 28 pendents de judici, 5 casos ja jutjats amb absolució, 11 ja jutjats amb condemna, 15 amb condemnes dictades abans de la negació de l’amnistia i 2 empresonats. També hi ha un 7% de casos amb l’amnistia instada i pendent de resoldre, un total de 25 persones. 2 estan pendents de judici, 12 tenen derivacions al TJUE, 3 tenen una condemna i 7 tenen condemnes i l’amnistia atorgada, però amb recursos al Tribunal Suprem espanyol (TS) i al Tribunal Constitucional espanyol (TC). 

També hi ha un 19% dels casos que encara han d’instar l’amnistia, 64 persones. D’aquests, 48 són en instrucció i han de decidir si la instaran o no, 6 són en instrucció i resta saber a quin òrgan han d’instar, 1 cas és pendent del judici on aquesta amnistia serà instada, 5 tenen condemna objecte de recurs al Tribunal Suprem espanyol i 4 al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Amb tot, un 29% dels manifestants que han demanat l’amnistia encara no l’han rebuda, dos anys després, i alhora hi ha una sèrie de casos pendents d’instar-la.

Silenci i traves per als manifestants

Alerta Solidària ha denunciat, en un comunicat associat a l’informe, les traves que s’han trobat els manifestants que s’han volgut beneficiar de l’amnistia, cosa que s’evidencia en les xifres esmentades, no solament per les denegacions, sinó també pel silenci dels magistrats i la dilatació d’uns processos que, segons que establia la llei, s’havien de resoldre molt ràpidament. “Un cas de silenci al·lucinant és el de tres activistes del Baix Llobregat que van participar en un tall de carretera el 8 de novembre de 2017”, expliquen. “A la llarga i eterna instrucció s’hi suma que l’amnistia va ser instada el juliol del 2024 i encara no en tenim cap resposta.”

Un altre cas que preocupa per la gravetat de les acusacions és el dels 12 CDR encausats per l’operació Judes. “El seu cas hauria d’haver estat amnistiat en una vista celebrada a l’Audiència Nacional el juny de 2024. El magistrat president de sala s’hi va negar i va dir que, si s’havia d’amnistiar, que fos Europa qui ho manés. Des de llavors estem pendents que sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui resolgui el cas.”

I un cas prototípic de la lluita per l’amnistia ha estat el dels tres del Holi, entre els quals l’Adri de Badalona. “A una instrucció llarguíssima, amb imputacions molt greus i exagerades, se’ls va negar l’amnistia alhora que es fixava la data de judici. Recorreguda la negativa, es va aconseguir ajornar aquest judici. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar-nos la raó i va acordar l’amnistia corregint la decisió del tribunal d’origen. Les acusacions, però, van decidir recórrer al Tribunal Suprem. Quan crèiem que el cas quedaria blocat als passadissos eterns de Madrid, vam saber que les acusacions no havien formalitzat el recurs en el termini legal establert.”

Alerta Solidària també denuncia els casos en què les negatives a l’amnistia han estat molt poc fonamentades. Per exemple, la protesta antimonàrquica a Caldes de Malavella (Selva), amb 4 encausats, la protesta contra Vox a Valls (Alt Camp), amb 3 encausats, o la protesta contra Societat Civil Catalana, amb 18 encausats. En aquest darrer cas, la resolució negava que els activistes protestessin contra l’espanyolisme de Societat Civil Catalana i assegurava que allò que realment els havia empès a manifestar-se era l’odi a l’escriptor Miguel de Cervantes.

L’amnistia per als polítics, congelada

Sobre els casos de polítics, l’aplicació de la llei no ha estat més àgil, ben al contrari, i la situació actual és molt semblant a la de fa un any. 64 polítics i càrrecs públics tenen l’amnistia atorgada, 25 la tenen denegada i elevada a uns altres tribunals i 68 resten pendents de causes remeses al TJUE, al TC, al TS o al TSJC sense una posició inicial sobre la qüestió per part d’uns altres tribunals.

“La raó del blocatge no és que ja hagin estat resoltes totes les instàncies d’amnistia, sinó que moltes d’elles depenen d’un sol tribunal, el Suprem, que havent rebut la validació de la llei per part del TC el juny de l’any passat, no ha mogut ni un dit”, assenyala Alerta. “El cas dels exiliats Puigdemont, Puig i Comín són els més greus, però el més esperpèntic i clarificador podria ser el dels síndics del Primer d’Octubre”.

Només a quatre agents els han denegat l’amnistia

Quant a la policia, 158 agents han estat amnistiats i hi ha 4 casos amb l’amnistia denegada o elevada a uns altres tribunals. En una sola ocasió no els ha estat atorgada l’amnistia malgrat que sí que la volia la fiscalia: el cas de quatre agents encausats per la lesió ocular de Roger Español. En un altre cas de lesions per càrregues policíaques, l’amnistia atorgada inicialment ha estat retirada per permetre la investigació, tot i que no hi ha cap agent concret encausat i, per tant, no compta en l’estatística. “En tots dos casos s’ha hagut de remar en contra per frenar l’amnistia que, com sempre, havia de ser aplicada de manera automàtica, amb l’empenta favorable de la fiscalia”, denuncia Alerta. “El cas més escandalós dels darrers mesos ha estat el de l’únic agent dels Mossos d’Esquadra investigat per la infiltració digital a col·lectius polítics i socials. Els governs de Junts i ERC van tapar el cas i ara, amb el PSC a la Generalitat, cap declaració de condemna, cap explicació ni cap responsabilitat ha estat assumida.”

“No cal ser massa viu per saber que, malauradament, l’amnistia ha contribuït només a pacificar el país, adormint encara més l’independentisme”, conclouen. “Les entitats que reclamaven la independència es van distreure per aconseguir l’amnistia. Aquesta ha beneficiat sobretot l’estat per l’error previ de l’independentisme de desactivar el carrer. Celebrem, però, que una nova generació d’independentistes s’obre pas.”