13.05.2026 - 12:53
|
Actualització: 13.05.2026 - 13:42
Els divuit activistes independentistes encausats per una protesta contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC) han negat haver tingut cap comportament agressiu, haver blocat portes i haver proferit cap insult i coacció als integrants de l’entitat espanyolista, que van organitzar un acte el 2018 a la Universitat de Barcelona. Després de vuit anys d’instrucció, avui s’ha arribat a un dels moments més importants del judici, que va començar la setmana passada. La majoria dels encausats, de diferents edats i contextos, han contestat únicament a les preguntes dels seus advocats. Tots han renunciat al dret a l’última paraula al final del judici, i tres d’ells també s’han acollit al seu dret de no declarar.
Malgrat que la protesta va fer-se en el context polític posterior al Primer d’Octubre, el jutge Salvador Roig Tejedor s’ha negat, de moment, a aplicar l’amnistia als activistes –que ara afronten penes de dos anys i mig de presó i una multa de 6.500 euros cadascun, a més del pagament del lloguer de la sala universitària (726 euros per cap), uns 130.000 euros en total. La fiscalia els acusa de coaccions i de delictes contra les llibertats fonamentals, amb agreujant de discriminació per motius ideològics, una figura penal històrica i generalment pensada per protegir minories que ha fet augmentar les penes.
Declaracions àgils per a negar els fets
El primer a declarar ha estat Fredi Bentanachs, que ha atribuït el seu processament al fet de ser una cara coneguda dins l’activisme independentista. “M’acusen perquè sóc un històric de l’independentisme. Per la meva edat, jo no podia estar relacionat amb Arran ni el SEPC, que no tenen res a veure amb mi.” Ha explicat que ell no tenia previst d’anar a la concentració, però que hi va treure el cap per curiositat i va acabar ajudant la unitat de mediació dels Mossos d’Esquadra a separar la concentració antiespanyolista dels membres de SCC, tal com els agents, que coneixia, li van demanar. També ha dit que després se’n va anar sense ser identificat. “D’agressions, no n’hi va haver. Sí que hi va haver agressivitat per part de Societat Civil. Els joves independentistes eren més que ells i, si haguessin estat violents, se’ls haurien menjat. Cridaven coses com ara ‘fora feixistes de la universitat’ o ‘català, llengua oficial’, però cap insult. En canvi, ells sí que deien ‘fills de puta’, ‘rojos de merda’, ‘us matarem’. A mi no entenc per què m’acusen. Dos es barallaven i un tercer va rebre.”
Aquesta és una de les intervencions que més s’ha allargat, però la resta han estat molt breus, i la majoria d’encausats s’han limitat a dir o bé que van anar a la manifestació però es van quedar a la planta de baix de la universitat –on no es feia l’acte– o bé que van anar-hi i van pujar a la planta de dalt, però que no van increpar els integrants de l’entitat espanyolista. “Vaig agafar una pancarta, un agent ens va dir on ens havíem de quedar i ens hi vam quedar”, ha explicat Santiago González, un dels encausats. “Un de Societat Civil va empentar una noia, jo els vaig dir que marxessin, i ja està.”
Els encausats no es reconeixen en les fotografies
En uns altres casos, la defensa ha demanat que es mostressin fotografies en què les imatges de les persones assenyalades per haver comès, suposadament, blocatges o agressions no corresponen amb l’aspecte dels encausats, que han dit que no s’hi reconeixien. És el cas de Montserrat Romanyo, que ha dit que va anar a la manifestació arran de la informació difosa per un grup de pares i ha contestat, a preguntes del seu advocat, que no era la persona que diuen que sostenia la pancarta. “Als tres que érem del barri ens van identificar al cap de més d’una hora, i jo no duia cap pancarta perquè estava pendent del mòbil. A comissaria em van ensenyar la fotografia d’una noia que deien que era jo, però no ho sóc.” No és l’únic cas en què aquestes identificacions es van fer a posteriori, i no en el moment ni lloc dels fets.
En el cas d’Idoia Sola, la seva defensa ha volgut assenyalar que una de les proves podria haver estat manipulada. En l’informe de visionament dels Mossos d’Esquadra, hi ha adjuntada una imatge que se suposa que correspon al fotograma d’una captura d’un moment concret d’un vídeo. Però aquest vídeo sembla que no es correspon amb el fotograma, tenint en compte l’enfocament i més elements. “Em reconec a la fotografia, però no reconec el moment. Sembla una foto enganxada, perquè al vídeo això no surt”, ha dit Sola. “La noia que teòricament es tapa la cara no sóc jo. Ni s’assembla a mi, ni jo duia aquesta roba”, ha dit, sobre una altra fotografia. Ha quedat assenyalat, per tant, que feia la sensació que s’hagués enganxat, en un fotograma, la fotografia d’un moment que no apareix en el vídeo d’on se suposa que és extreta.
Nil Saló, que en aquell moment era estudiant de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha explicat que no duia cap megàfon en la manifestació, però que en duia un quan els Mossos el van identificar, posteriorment. “Tenia les claus d’un local de la UPF on ens reuníem i una persona em va demanar si podia guardar el megàfon allà, per això el duia.”
Un professor jubilat, entre els acusats
El moment més surrealista de les declaracions ha estat després de la intervenció de Carlos Garriga, un professor de filologia grega jubilat. Ha explicat que en aquell moment ell preparava exàmens al seu despatx, que va sortir per anar a la biblioteca, però que, quan va topar-se de cara amb gent de l’organització de l’acte, va pensar que no era una bona idea avançar i se’n va tornar al despatx, sense veure res del que passava. Al jutge sembla que li interessava més la seva professió que no pas els delictes dels quals l’acusen. “M’ha recordat els meus temps de batxillerat, quan feia grec… Espero que això no afecti la meva imparcialitat.” “Pot fer declinacions”, ha contestat el professor. “Ja li faré classes quan es jubili.” “No és veritat que el grec i el llatí siguin llengües mortes!”, ha conclòs el jutge, amb una amabilitat i sentit de l’humor poc habituals.
El perfil dels encausats és divers quant a edat i filiacions polítiques, però majoritàriament són persones que en aquell moment eren estudiants o bé militants independentistes. Per exemple, hi ha militants de la CUP encausats, com ara Jordi Magrinyà o Francisco Garrobo, que, com a responsables de comunicació, van passar per la manifestació per conviccions polítiques abans d’anar a una assemblea. “S’havien fet convocatòries de Societat Civil que havien acabat amb agressions racistes i anar-hi era una obligació que teníem com a organització independentista i d’esquerres”, ha explicat Magrinyà. “Vam fer foto i vídeo i després vam marxar.”
En la sessió d’avui també s’ha fet la prova documental, de manera molt àgil, perquè algunes de les fotografies ja s’havien mostrat durant les declaracions. Demà i demà passat, les parts faran les conclusions i els informes finals abans que el judici quedi vist per a sentència.
Sense amnistia, de moment
Les defenses van tornar a demanar l’amnistia la setmana passada perquè refusen la interpretació del jutge, que ha fet seva la tesi de la fiscalia que diu que la protesta no tenia relació amb el procés, sinó que era un atac a la llengua castellana i a la figura de Miguel de Cervantes. El jutge va respondre que resoldria aquesta petició en la sentència, i la fiscal de delictes d’odi, Marta Glória López Catalá, s’hi va oposar.
Segons Alerta Solidària, que duu la defensa de la majoria d’encausats, l’objectiu de la protesta era assenyalar els vincles de SCC amb l’extrema dreta espanyolista. A més, apunta que els fets són del 2018, mig any després del Primer d’Octubre, en un context marcat per la repressió contra l’independentisme, que sí que podria encabir-se en els supòsits de la llei d’amnistia.
Diversos testimonis han contradit aquests dies el relat de la violència i la intimidació i el suposat blocatge de l’acte que argumenta la fiscalia, cosa que reforça la tesi de les defenses que va ser una manifestació pacífica. Alhora, però, membres de SCC van intentar d’avalar la tesi que l’acte únicament tenia a veure amb Cervantes, amb la qual vol impossibilitar l’aplicació de l’amnistia.
Els fets van passar el 7 de juny de 2018 quan Societat Civil Catalana va convocar a la Universitat de Barcelona un acte titulat “Homenatge a Cervantes”, dins un cicle en universitats catalanes. Algunes entitats de l’esquerra independentista van convocar una protesta en contra. La tensió entre independentistes i espanyolistes va fer impossible l’acte, que es va suspendre arran d’una forta presència policíaca.
