Un professor jubilat i un fotograma sospitós: els encausats per una protesta contra Societat Civil neguen les acusacions

Els divuit activistes independentistes encausats per una protesta contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC) han negat haver tingut cap comportament agressiu, haver blocat portes i haver proferit cap insult o coacció als integrants de l’entitat espanyolista, que van organitzar un acte el 2018 a la Universitat de Barcelona. Després de vuit anys d’instrucció, avui s’ha arribat a un dels moments més importants del judici, que va començar la setmana passada. La majoria dels encausats, de diferents edats i contexts, han respost únicament les preguntes dels seus advocats. Tots han renunciat al dret de l’última paraula al final del judici i tres també s’han acollit al dret de no declarar.

Malgrat que la protesta es va fer en el context polític posterior al Primer d’Octubre, el jutge ha refusat, de moment, d’aplicar l’amnistia als activistes –que ara afronten penes de dos anys i mig de presó i una multa de 6.500 euros cadascun, a més del pagament del lloguer de la sala universitària (726 euros per cap), uns 130.000 euros en total. La fiscalia els acusa de coaccions i de delictes contra les llibertats fonamentals, amb agreujant de discriminació per motius ideològics, una figura penal històrica i generalment pensada per a protegir minories que ha fet augmentar les penes.

Declaracions àgils per a negar els fets

El primer que ha declarat ha estat Fredi Bentanachs, que ha atribuït el seu processament al fet de ser una cara coneguda de l’activisme independentista. “M’acusen perquè sóc un històric de l’independentisme. Per la meva edat, no podia estar relacionat amb Arran ni amb el SEPC, que no tenen res a veure amb mi.” Ha explicat que ell no tenia previst d’anar a la concentració, però que hi va treure el cap per curiositat i va acabar ajudant la unitat de mediació dels Mossos d’Esquadra a separar la concentració antiespanyolista dels membres de SCC, tal com els agents –que coneixia– li van demanar. També ha dit que després se’n va anar sense ésser identificat. “D’agressions, no n’hi va haver. Sí que hi va haver agressivitat de Societat Civil. Els joves independentistes eren més que no pas ells i, si haguessin estat violents, se’ls haurien menjat. Cridaven coses com ara ‘Fora feixistes de la universitat’ i ‘Català, llengua oficial’, però cap insult. En canvi, ells sí que deien ‘fills de puta’, ‘rojos de merda’ i ‘us matarem’. A mi, no entenc per què m’acusen. Dos es barallaven i un tercer va rebre.”

Aquesta ha estat una de les intervencions que més s’han allargat, perquè la resta han estat molt breus. La majoria d’encausats s’han limitat a dir o bé que van anar a la manifestació, però es van quedar a la planta de baix de la universitat –on no es feia l’acte–, o bé que hi van anar i van pujar a la planta de dalt, però que no van increpar els integrants de l’entitat espanyolista. “Vaig agafar una pancarta, un agent ens va dir on ens havíem de quedar i ens hi vam quedar”, ha explicat Santiago González, un dels encausats. “Un de Societat Civil va empentar una noia, jo els vaig dir que se n’anessin, i ja està.”

Els encausats no es reconeixen a les fotografies

En uns altres casos, la defensa ha demanat que es mostressin fotografies en què les imatges de les persones acusades d’haver comès, suposadament, blocatges o agressions no es corresponien amb l’aspecte dels encausats, que han dit que no s’hi reconeixien. És el cas de Montserrat Romanyo, que ha dit que va anar a la manifestació arran de la informació difosa per un grup de pares i ha respost, a preguntes del seu advocat, que no era la persona que deien que sostenia la pancarta. “Als tres que érem del barri ens van identificar al cap de més d’una hora, i jo no duia cap pancarta perquè estava pendent del mòbil. A comissaria em van ensenyar la fotografia d’una noia que deien que era jo, però no sóc jo.” No és l’únic cas en què aquestes identificacions es van fer a posteriori i no en el moment ni en el lloc dels fets.

En el cas d’Idoia Sola, la seva defensa ha volgut destacar que una de les proves podria haver estat manipulada. En l’informe de visionament dels Mossos d’Esquadra hi ha adjuntada una imatge que se suposa que es correspon amb el fotograma d’una captura d’un moment concret d’un vídeo. Però aquest vídeo sembla que no es correspon amb el fotograma, tenint en compte l’enfocament i més elements. “Em reconec a la fotografia, però no reconec el moment. Sembla una foto enganxada, perquè al vídeo això no surt”, ha dit Sola. “La noia que teòricament es tapa la cara no sóc jo. Ni s’assembla a mi ni duia aquesta roba”, ha comentat sobre una altra fotografia. Semblava que s’hagués enganxat en un fotograma la fotografia d’un moment que no apareix al vídeo d’on se suposa que s’havia tret.

Nil Saló, que en aquell moment era estudiant de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha explicat que no duia cap megàfon a la manifestació, però sí quan els Mossos el van identificar, posteriorment. “Tenia les claus d’un local de la UPF on ens reuníem i una persona em va demanar si hi podia guardar el megàfon, per això el duia.”

Un professor jubilat, entre els acusats

El moment més surrealista de les declaracions ha estat després de la intervenció de Carlos Garriga, un professor de filologia grega jubilat. Ha explicat que en aquell moment preparava exàmens al seu despatx, que en va sortir per anar a la biblioteca i que, quan va topar de cara amb gent de l’organització de l’acte, va pensar que no era una bona idea avançar i va tornar al despatx, sense veure res d’allò que passava. Al jutge sembla que li interessava més la seva professió que no pas els delictes dels quals l’acusaven. “M’ha recordat els meus temps de batxillerat, quan feia grec… Espero que això no afecti la meva imparcialitat.” “Pot fer declinacions –li ha respost el professor–. Ja li’n faré classes quan es jubili.” “No és veritat que el grec i el llatí siguin llengües mortes!”, ha conclòs el jutge, amb una amabilitat i un sentit de l’humor poc habituals.

El perfil dels encausats és divers quant a edat i filiacions polítiques, però majoritàriament són persones que en aquell moment eren estudiants o bé militants independentistes. Per exemple, hi ha militants de la CUP encausats, com ara Jordi Magrinyà i Francisco Garrobo, que, com a responsables de comunicació, van passar per la manifestació per conviccions polítiques abans d’anar a una assemblea. “S’havien fet convocatòries de Societat Civil que havien acabat amb agressions racistes i anar-hi era una obligació que teníem com a organització independentista i d’esquerres”, ha explicat Magrinyà. “Vam fer foto i vídeo i després ens en vam anar.”

A la sessió d’avui també s’ha fet la prova documental, de manera molt àgil, perquè algunes de les fotografies ja s’havien mostrat durant les declaracions. Demà i demà passat, les parts faran les conclusions i els informes finals abans que el judici quedi vist per a sentència.

Sense amnistia, de moment

Les defenses van tornar a demanar l’amnistia la setmana passada perquè refusen la tesi de la fiscalia que diu que la protesta no tenia relació amb el procés, sinó que era un atac a la llengua castellana i a la figura de Miguel de Cervantes. El jutge va respondre que resoldria aquesta petició en la sentència, i la fiscalia s’hi va oposar.

Segons Alerta Solidària, que defensa la majoria d’encausats, l’objectiu de la protesta era assenyalar els vincles de SCC amb l’extrema dreta espanyolista. A més, diu que els fets són del 2018, mig any després del Primer d’Octubre, en un context marcat per la repressió contra l’independentisme. Per tant, sí que podrien encaixar en els supòsits de la llei d’amnistia.

Uns quants testimonis han contradit aquests dies el relat de la violència i la intimidació i el suposat blocatge de l’acte que argumenta la fiscalia, cosa que reforça la tesi de les defenses que va ser una manifestació pacífica. Alhora, membres de SCC van intentar d’avalar la tesi que l’acte únicament tenia a veure amb Cervantes, amb la intenció d’impossibilitar que s’hi apliqui l’amnistia.

Els fets van passar el 7 de juny de 2018 quan Societat Civil Catalana va convocar a la Universitat de Barcelona un acte titulat “Homenatge a Cervantes”, en un cicle en universitats catalanes. Algunes entitats de l’esquerra independentista van convocar una protesta en contra. La tensió entre independentistes i espanyolistes va fer impossible l’acte, que es va haver de suspendre arran d’una forta presència policíaca.