04.05.2026 - 14:13
|
Actualització: 04.05.2026 - 15:11
Després de vuit anys d’instrucció, avui ha començat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra divuit activistes independentistes per una protesta contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC). L’acte s’havia de fer a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el juny del 2018, però finalment es va suspendre arran de la protesta. Malgrat que la protesta s’inscrivia en el context d’efervescència política posterior al Primer d’Octubre, el jutge Salvador Roig Tejedor s’ha negat a aplicar l’amnistia als activistes encausats –que ara afronten penes de dos anys i mig de presó i una multa de 6.500 euros cadascun, a més del pagament del lloguer de la sala universitària (726 euros per cap), uns 130.000 euros en total–, acusats de coaccions i de delictes contra les llibertats fonamentals.
Avui les defenses –representades pels advocats Eduardo Cáliz, Xavier Monge, David Aranda i Carlos Hurtado– han tornat a demanar l’amnistia, perquè refusen la interpretació del jutge, que ha fet seva la tesi de la fiscalia: que la protesta no tenia relació amb el procés, sinó que era un atac a la llengua castellana i a la figura de Cervantes. El jutge ha respost que resoldria aquesta petició en la sentència i la fiscal de delictes d’odi, Marta Glória López Catalá, s’hi ha oposat.
Alerta Solidària recorda que l’objectiu de la protesta era assenyalar els vincles de SCC amb l’extrema dreta espanyolista i desmuntar la seva aparença de neutralitat. A més, apunta que els fets són del 2018, mig any després del Primer d’Octubre, en un context marcat per la repressió, amb persones a la presó i a l’exili. A parer seu, no es poden desvincular d’aquesta situació política, amb un component clarament independentista i antifeixista, i amb la convocatòria d’organitzacions de l’esquerra independentista com ara el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Coordinadora Obrera Sindical i els CDR.
Santi Araña, un dels encausats, ha dit a VilaWeb que el judici posava en evidència un dels punts més febles de la llei d’amnistia: “La llei d’amnistia ja va començar malament perquè en deixa l’aplicació en mans dels jutges, i els jutges tenen un biaix polític.” I ha afegit que el judici no s’hauria d’haver fet.
Voluntat exemplaritzant
La portaveu d’Alerta Solidària, Berta Ferrer, ha denunciat que la causa tenia una voluntat desmobilitzadora i exemplaritzant contra els moviments socials i les entitats independentistes i antifeixistes.
En la mateixa línia s’ha expressat Francisco Garrobo, un dels encausats, que ha assenyalat que la judicatura espanyola pretenia de protegir entitats espanyolistes com SCC. “Sovint intenten d’actuar contra mobilitzacions concretes perquè volen protegir unes certes entitats”, ha dit a VilaWeb.
Tanmateix, la fiscalia d’odi de Catalunya, encapçalada per Miguel Ángel Aguilar García, ha aplicat a tots els acusats l’agreujant de discriminació ideològica, una figura penal pensada per a protegir minories, cosa que ha fet augmentar les penes demanades. Els encausats també han denunciat aquest criteri de la fiscalia, que consideren que no s’ajusta a l’esperit de la llei i que, segons que diuen, respon a la voluntat de protegir l’espanyolisme.
Primers testimonis
Després de les qüestions prèvies i quan els encausats han abandonat la sala, el judici ha començat amb les declaracions d’una desena de testimonis. El director de seguretat de la Universitat de Barcelona, Josep Quesada Figas, ha explicat que no hi va haver cap topada física entre manifestants i que els fets es van limitar a algunes empentes. També ha ratificat la declaració que va fer a la policia dies després, en què va explicar que havia retirat una cadira de fusta a un dels organitzadors per evitar que la pogués utilitzar com a arma.
Després han declarat uns quants càrrecs de SCC, que han negat la naturalesa política de l’acte. El seu president d’aleshores, José Rosiñol, ha dit que volia reivindicar la cultura espanyola en general i El Quixot en particular, i ha confirmat que va ser la mateixa organització qui finalment el va suspendre.
En els interrogatoris, la fiscal ha intentat de construir un relat d’intimidació i violència i bona part dels testimonis han denunciat insults i agressions dels manifestants, però tots han reconegut que no van rebre lesions pels fets. També han coincidit a considerar el càntic “Pim, pam, pum, que no en quedi ni un” com una amenaça de mort.
Un altre testimoni, soci de SCC, ha assegurat que els manifestants van fer ús de la força per a provar d’obrir la porta i entrar a la sala on es feia l’acte. Amb tot, ha reconegut que, malgrat que superaven àmpliament en nombre els socis que els barraven el pas, en cap moment no hi van arribar a entrar.
La protesta contra un acte de Societat Civil Catalana
Els fets van passar el 7 de juny de 2018 quan Societat Civil Catalana va convocar a la Universitat de Barcelona un acte titulat “Homenatge a Cervantes”, dins un cicle en universitats catalanes. En un context marcat per la repressió, algunes entitats de l’esquerra independentista van convocar una protesta en contra.
La tensió entre independentistes i espanyolistes va fer impossible l’acte, que es va suspendre arran d’una forta presència policíaca. Segons Alerta Solidària, que n’assumeix la defensa, les actes policíaques indiquen que no hi va haver violència física.
Concentració de suport
Prop d’un centenar de persones s’han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia convocades per Alerta Solidària i el grup de suport Desemmascarem el Feixisme, que aquests darrers mesos ha fet actes a tot el país per denunciar la causa. Els concentrats han aplaudit els encausats quan han entrat a l’edifici.
El judici s’havia de fer l’any passat, però es va ajornar mentre es resolia la petició d’amnistia. Amb divuit encausats, és la causa amb més independentistes que arriba a la fase oral sense que s’hi apliqui la llei de gràcia.
Aquests dies vinents declararan nous testimonis i, després, arribarà el torn dels encausats.
