Amnistien l’únic agent encausat per les suplantacions dels Mossos a l’esquerra independentista

L’únic agent dels Mossos d’Esquadra encausat pel cas de les suplantacions del cos a l’esquerra independentista ha estat amnistiat. Un tribunal de l’Hospitalet de Llobregat ha considerat que els fets estan relacionats amb el procés d’independència i entren en el termini establert per la llei d’amnistia, i per això que la hi ha atorgada. Tanmateix, hi ha entitats afectades per aquestes suplantacions que no són independentistes ni tenen res a veure amb el procés d’independència, malgrat que aquesta denúncia en concret va ser interposada per la Forja, una organització independentista. “Els fets no entrarien en els supòsits d’exclusió establerts a la llei”, es limita a dir el text judicial a què ha pogut accedir VilaWeb. Al document no s’argumenta res més.

A partir d’una investigació de la Directa, Alerta Solidària va denunciar que els Mossos d’Esquadra i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) havien suplantat digitalment unes quantes organitzacions de l’esquerra independentista per obtenir-ne documentació interna de manera irregular. Tant els Mossos com el CTTI van negar cap actuació d’espionatge o de suplantació d’identitat. Aquesta denúncia, l’única que havia reeixit, l’havia posada una representant de la Forja, un dels col·lectius afectats. Alhora, era també l’únic agent expedientat.

Uns fets del 2020

Els fets van passar el gener del 2020. Uns quants col·lectius socials i de l’esquerra independentista van rebre correus electrònics falsejats, d’autors desconeguts en molts casos, amb la clara intencionalitat d’accedir a informacions internes. Aquesta pràctica va durar mesos i va afectar organitzacions com la CUP, Arran, la Forja, el Sindicat de Llogateres, col·lectius llibertaris i també VilaWeb.

El mecanisme de suplantació que es va fer servir, segons Alerta Solidària, va ser, en uns quants casos, que persones desconegudes van accedir directament al servidor de la CUP i al d’Arran i van prendre el control d’alguns correus que no eren d’ús habitual de l’organització. A partir d’aquests correus, enviaven missatges a unes altres organitzacions i portaveus demanant informacions, com ara agendes de reunions, mobilitzacions, organigrames, estatuts i documents d’assemblees. El cas més evident és el que va afectar el col·lectiu la Forja. Membres de l’organització havien rebut correus d’uns altres membres i sectorials del col·lectiu –suplantats– demanant accés a certa documentació.

Arran de les sospites, la Forja va crear un sistema per detectar les IP dels qui accedien a aquestes informacions: els qui les sol·licitaven havien d’entrar en un núvol. D’aquesta manera, la Forja va ser capaç de recuperar-ne després les adreces IP. I així va poder descobrir que els dispositius d’on s’intentava fer la suplantació pertanyien als Mossos i al CTTI.

Alerta Solidària denuncia la manca de resposta institucional

Alerta Solidària ha denunciat la manca de resposta institucional en tot el cas. “Un silenci sepulcral es va imposar sobre aquest tema d’ençà del primer minut. El parlament va descartar de posicionar-s’hi i només com a tema secundari va ser inclòs en la comissió d’investigació sobre l’espionatge polític”, han explicat en una nota de premsa. “Gràcies a la querella presentada contra els Mossos vam poder saber la gestió feta per la Divisió d’Afers Interns. Aquesta en va informar el jutjat amb la conclusió que havia estat un agent, un de sol, qui havia pres la iniciativa de crear i mantenir actives les converses il·legítimes amb els nombrosos correus electrònics falsos. El càstig per a una activitat clarament il·legal, que s’hauria realitzat en contra de les ordres dels superiors –que quedaven increïblement lliures de tota culpa–, va ser traslladar l’únic agent, el boc expiatori de tot plegat, amb TIP 15718, a la comissaria de Manresa.”

I afegeixen: “El 20 de gener, aquest únic agent va declarar amb evasives en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, a porta tancada i amb mesures de protecció de la seva identitat. […] El pitjor de tot és que cap responsable policíac ni polític no ha donat mai explicacions creïbles sobre aquest afer ni tampoc tenim garanties que no es torni a no repetir.” Alerta Solidària ha interposat un recurs contra la decisió judicial.

El cas de VilaWeb

Un dels casos afecta directament VilaWeb. Es va detectar el mateix modus operandi que en la resta, però no se’n va poder identificar l’adreça IP. Es va fer servir un programa al·legal, accessible a la xarxa i gratuït anomenat Emkai.cz, i es va falsejar la capçalera del correu per enviar un mail des de l’adreça redaccio@vilaweb.cat. Lluna Berlanga, llavors portaveu de la Forja, i una ex-portaveu de l’organització van rebre un correu d’aquesta adreça demanant informació sobre l’estructura i el programa polític de la Forja per fer un suposat reportatge periodístic sobre organitzacions juvenils. En el moment de rebre el correu, Alerta Solidària es va posar en contacte amb VilaWeb i es va poder confirmar que el diari no l’havia enviat.