Algunes raons per a fer un referèndum el 22 d’octubre de 2023

És una oportunitat per a canviar la dinàmica derrotista del moviment i per a originar dificultats serioses a Espanya i la Unió Europea

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La convocatòria del segon referèndum escocès és una oportunitat també per al procés independentista català. En dues direccions. És una oportunitat per a canviar la dinàmica derrotista dins el moviment, perquè proposa un exercici concret entorn del qual es pot agrupar sobretot l’independentisme de base –que és el més fort de tots, però també el més desorientat i amargat, ara mateix.

I és també una bona oportunitat –immillorable, diria– en relació amb l’estat espanyol i a Europa, perquè faria molt difícil que deixassen el debat en la coneguda posició que això és un problema intern i prou. Per la coincidència amb Escòcia, però també perquè som en un moment en què la degradació de la imatge d’Espanya, per autoritària, és molt consistent; en què tant el TJUE com el TEDH han qüestionat severament –i abans d’un any podrien haver desmuntat completament– la resposta espanyola al Primer d’Octubre. A més, si pensem amb la perspectiva d’un any i quatre mesos, estic segur que la situació política interna d’Espanya s’haurà complicat molt i el govern de Catalunya, que ja haurà complert els famosos dos primers anys sense aconseguir cap mena de resultat, encara serà més desacreditat que no avui.

Totes les condicions, per això, apunten a la capacitat explosiva de qualsevol revulsiu que capgire el país i la convocatòria del referèndum escocès en pot ser un. No ha de ser necessàriament l’únic ni el bo, però sens dubte és una gran oportunitat que l’independentisme català no hauria de deixar passar. Generar una tercera gran crisi política, sis anys després de la proclamació de la independència i quatre anys després de les respostes a la sentència, és un objectiu a considerar seriosament. Perquè la independència no arribarà sense crisi, sense l’esclat d’un problema polític major que obligue tots els actors implicats a moure peça.

Ara mateix, d’aquests actors, n’hi ha tres que han optat per dibuixar un perfil tan baix com siga possible, amb la voluntat d’evitar el conflicte, convençuts que el pas dels anys ens derrotarà sense haver de fer cap més exercici explícit de violència, com els que van haver de fer el 2017 i el 2019. Aquests tres actors són els partits polítics i el govern autonòmics, el govern d’Espanya i la Comissió Europea. No són monolítics, és cert, però sobretot no són els únics actors que poden moure fitxa en aquest país. I el procés ens ha ensenyat que tampoc no són els més poderosos.

Entre la resta d’actors es destaca tota aquesta gent escampada arreu del país, indignada però incapaç, ara per ara, de trobar la manera de reaccionar. I també hi ha la dinàmica destructiva de la societat espanyola que continua i s’accelerarà els mesos vinents. I una Unió Europea, no sols la Comissió, que l’octubre del 2023 es podria trobar amb una dificultat enorme per a mantenir-se en el cinisme, si sabem fer coincidir el dossier escocès i el català –i encara més si, com sembla, també hi coincideix el cas irlandès, amb un possible referèndum d’unificació.

De manera que, amb aquest marc posat sobre la taula, dibuixaré una possibilitat simple: la convocatòria al nostre país d’un referèndum de ratificació de la independència el 22 d’octubre de 2023.

I un mètode. El mètode és que això comence de baix. La gran força del moviment independentista és la gent, i molt particularment els grups creats a cada població i a cada barri que el sustenten. No cal res més per a començar, com no va caldre res més per a desencadenar les consultes populars per la independència, per a crear l’Assemblea Nacional Catalana o –no tant, però també– per a fer possible el referèndum del Primer d’Octubre. N’hi ha prou de convocar reunions, assemblees obertes, de gent que, amb independència dels grups de què formen part o que representen, vulguen impulsar localment aquest referèndum. A tot arreu hi ha agrupacions de l’ANC, Consells Locals per la República o entitats semblants organitzades. I res no pot impedir que es reunesquen sense esperar ordres de ningú per a discutir si un projecte tan concret paga la pena.

Discutint què? En un projecte com aquest hi ha moltes coses a concretar, però heus ací una llista que supose que tots faríem:

1. Fer un referèndum és una bona idea o significaria rebaixar el Primer d’Octubre? Si fos així, què es pot fer, alternativament, per acompanyar el procés escocès i provocar una nova crisi a Catalunya?

2. Qui ha d’organitzar-lo? El model a seguir són les consultes populars, el 9-N, el Primer d’Octubre o una barreja de tot plegat? I en quin marc geogràfic es faria?

3. Hi ha d’intervenir el govern autonòmic o no? Hi han d’intervenir els ajuntaments o no? Cal aprofitar estructures com les de l’ANC o el Consell per la República o val més crear una estructura específica, amb data de caducitat, que s’ocupe de fer aquest referèndum i prou?

4. Urnes i butlletes de vot o votació electrònica? O urnes i votació electrònica?

5. Quina pregunta es formularà?

6. Què passa si el referèndum es fa i s’aprova la pregunta? Quin és el pas següent?

No vull fer trampa ni tirar la pedra i amagar la mà, de manera que explicaré també com ho veig jo. Opine que és una bona idea fer un referèndum de ratificació de la declaració d’independència del 27 d’octubre. Opine que es pot començar a organitzar de la base estant i que en tot cas més endavant, si els ajuntaments o el govern volen participar-hi, ja se’n parlarà. Em sembla que no cal respectar el mapa autonòmic a l’hora de fer-lo. Crec que és important que les institucions hi participen, per a originar la reacció espanyola, però que no l’haurien de dirigir. Diria que l’ANC i el Consell per la República units, amb els mil i un grups locals que hi ha pertot arreu, tenen prou capacitat per a començar a impulsar-lo i posar-lo en l’agenda pública. Crec que cal un cens voluntari, i recorde que a Estònia el primer pas cap a la independència va ser construir un cens nacional estonià. Per tant, aquesta és una primera feina a fer. Sóc de l’opinió que hi hauria d’haver urnes, les mateixes del Primer d’Octubre, i butlletes de vot i locals públics on votar. I crec que allò que passe després de fer-lo dependrà tan sols de quanta gent aconseguim mobilitzar.

Si en un referèndum a Catalunya hi participa menys d’un milió de persones serà una mobilització que en tot cas podrà canviar el to amb què es mou ara el país –que ja seria molt–, però no arribarà a originar una situació de crisi. En canvi, com més s’acoste la xifra d’inscrits i votants als 2.286.217 de votants del Primer d’Octubre, més possible serà de provocar una gran crisi política que obligue tots els actors a moure’s. Especialment si el país ha assumit com sembla les lliçons de l’aeroport, de les Marxes per la Llibertat, de la Jonquera i d’Urquinaona. I es comporta en conseqüència.

Això és la meua opinió, que no té cap més valor. La pregunta de veritat que us vull fer avui és si els Marcels, els Jordis, les Eulàlies, les Matildes, els Carles, les Marines, els Aleixos, les Margues, els Oriols, les Clares, les Júlies, els Marians, les Núries i tota aquesta gent que em trobe sempre a la primera fila a cada poble, sostenint el país i el procés, voleu activar-vos o no. Vosaltres teniu els whatsapps, els telèfons, els correus i, de fet, us coneixeu tots entre vosaltres i podeu coordinar-vos de punta a punta en qüestió d’hores. Tot es redueix, doncs, a saber si voleu que la bola comence a rodar o si deixem passar també aquesta oportunitat mentre continuem lamentant-nos dels polítics que tenim.

 

PS. Aquesta setmana tornen les visites guiades que fins ara he fet a l’exposició “Revolució VilaWeb” amb grups de subscriptors –i que d’ara endavant són obertes també als lectors que no són subscriptors encara. Al juliol en farem deu, pel cap baix, a hores diferents i en dies de la setmana diferents per a facilitar que vinga qui vulga venir. Si en voleu saber els horaris i com apuntar-vos-hi, aneu a aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.07.2022  ·  22:09

El que està molt clar és que aquells que ja viuen bé amb la situació actual, faran tant com puguen per a que no canvie. I que no podem esperar res més d’ells que pals a les rodes. D’altra banda, aquesta situació ens empobreix en tots els sentits. De manera que alguna cosa cal que fem. I l’hem de fer nosaltres. És una bona proposta, en realitat…

Xavier Bes
Xavier Bes
03.07.2022  ·  22:17

El referèndum ja està fet, no hi ha marxa enrera, si segueixes en aquesta línea editorial, un subscriptor menys, cansats de tanta misèria.

Roser Bravo
Roser Bravo
03.07.2022  ·  22:19

Deixem, que aquells que des de l’exili no han parat de treballar mai per a fer possible la Independència, decideixen… Un nou Referèndum en males mans, podría fe-nos perdre, del tot, el guanyat 1 O. Poca broma!!!!!

Anna Maria Roig
Anna Maria Roig
03.07.2022  ·  22:21

Gràcies Vicent! Potser cal això que fas: posar en paraules el que pensem uns quants perquè les entitats i associacions es comencin a posar les piles per a fer rodar la pilota i que aquesta és vagi fent grossa.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
03.07.2022  ·  22:27

Totalment d’acord, jo també crec que és una magnífica oportunitat, tot i que tal i com està plantejat el referèndum d’Escocia pot prendre qualsevol giravolt en les dates o les formes. Però encara que finalment no coincidís el mateix dia, segur que serien uns mesos calents que cal aprofitar.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
03.07.2022  ·  22:29

Em convenç la idea de posar contra les cordes els qui ja els està bé seguir com fins ara. Te la compro.

Matilde Font
Matilde Font
03.07.2022  ·  22:33

Me sembla que moltíssima gent estem disposats a continuar fent coses per arribar on volem: un país diferent de l’actual.
Igual el tercer referèndum és el redefinitiu.
A tindre present tot el que planteges
a l’editorial.
Ja és hora i en tenim ganes!

Joan Carles Valle
Joan Carles Valle
03.07.2022  ·  22:39

Si, evidentment que si. Ens activarem! Existeix una altre alternativa que provocar el canvi?

Mati Sancho
Mati Sancho
03.07.2022  ·  22:44

Sr. Partal, perquè no li proposa al CxR fer una consulta?
Si el CxR accepta fer-la (com acceptà fer-la amb la qüestió dels jocs olímpics) s’iniciaria un diàleg -des de baix- molt interessant.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
03.07.2022  ·  22:46

Un segon referèndum també té riscos, en la situació de putrefacció que han provocat els partits. En aquesta guerra, potser prestem massa atenció al front i ben poca a la rereguarda, donant massa coses per segures, per exemple que les joves que es van incorporant, estaran per la llibertat del país.
Si la gran massa de gent es mou bàsicament pel seu interès, els arguments sobre drets, valors, etc., que acostuma a ser l’únic que senten, no els convenceran. Han de sentir en què els hi beneficiarà concretament a ells, la independència.
D’altra banda, l’horrible forma com els polítics han gestionat el mentrestant, és impossible que engresqui a ningú, perquè és obvi que són un desastre, que no han fet ni una de bona.
I finalment, si no apareixen cares noves, ja m’explicareu com pot engrescar a algú, la perspectiva d’un govern de la república, amb el següent consell de ministres: l’hoteler de Pineda, el valent Torrent, la Vergés, el Homrani, el Bargalló, la Viagra, el Compay, l’Helena, el Calvet, etc, etc. Per tallar-se les venes.

joan rovira
joan rovira
03.07.2022  ·  22:46

Actualment, segons la meva opinió, NO és hora de repetir el que està fet i guanyat per la majoria del poble català el Primer d’Octubre del 2017. Ara, estem en la fase de descolonitzar-nos de les baules professionals que tenen tenallat la posada en practica d’aquest mandat. Deixin de buscar excuses els professionals de la premsa i denunciïn el format colonial del seu gremi. No troba?

PS. Hi ha molta feina al davant. Salut i criteri.

*En els editorials: no informa: 20.02.2022 | 23:11
https://www.vilaweb.cat/noticies/a-espanya-els-testicles-prenen-el-lloc-del-cervell/

*En les entrevistes: no descodifica: 03.06.2022 | 04:04
https://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-llena-jutge-la-razon-dret-a-decidir-consell-per-la-republica-cas-25/

*En els articles d’opinió, la majoria, fan tard, curt i ho saben.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
03.07.2022  ·  22:49

No ho veig clar. Fer una consulta popular, i dir-li referendum, no ho veig clar. I a sobre canviem el q es va aconseguir amb lO per una consulta poc garantista, si es convoca amb un cens popular ???.
En aquests moments tenim declarada la independència, no efectiva, però això es pot revertir, a més d dues lleis d desconnexió.
Jo acceptaria un referendum amb més garanties q l’anterior, amb junta electoral, amb observadors internacinals, un regerendum inquestionable. Sinó prefereixo el q tinc.
Evidentment q hem d reaccionar, però segur q hi han altres formes q no desfacin el q ja hem fet

josep maria pijuan
josep maria pijuan
03.07.2022  ·  22:51

Crec que caldria intentar-ho, des de baix pero tambe des de dalt, demanar una entrevista amb el president del govern, una compareixença al parlament una entrevista amb el Rei, al parlament europeu i a la comissió de la Unió Europea, en definitiva a tots aquells estaments que o tinguin que saber. per dir lis que el dia 22 d’octubre del 2023 farem el referèndum de autodeterminació, no demana permís, anunciar el referèndum i que per nosaltres ser vinculant. Organitzar un comitè de persones de reconegut prestigi que comprengui totes les formes de pensament polític, des de la dreta a l’esquerra, per parlar amb el govern Català per si ells o volen fer, si no o volen fer aquest mateix comitè ampliat convertir-se en comitè organitzador i tirar endavant, amb la constitució de comitès locals. d’empresa, de barris etc. No podem perdre aquesta oportunitat cal posar-se a treballar ja.

Albert T
Albert T
03.07.2022  ·  23:00

Per què hem d’esperar a fer el que sigui fins que ho fa un altre? Tan baix hem caigut que ja no tenim pebrots de fer res per nosaltres mateixos sense dependre del que faci qui sigui?
A més un referendum per confirmar el referendum ja fet i guanyat? Segur que això cal?
La veritat, molt descafeinat i penós ho veig tot plegat sinó sabem fer res més!

Miquel Amorós
Miquel Amorós
03.07.2022  ·  23:06

Sr. Partal, a mi personalment, la vostra proposta m’ha provocat entusiasme.
Crec que hem de deixar de fer càlculs i elucubracions sobre si es convenient o no aquesta proposta que, en principi, no pretén res més que ser un motor d’arrancada. Una excusa per a caminar.
I a vegades, l’important no és l’objectiu en sí, sinó el mateix camí.
Si es comencés a discutir en serio aquesta proposta des de les bases, amb entusiasme, això generaria un efecte en cadena, tant aquí (partits i autonomia), com allà, (govern, jutges i tota la xusma-crosta-unionista-franquista espanyola), que donaria un bon joc i descol·locaria encara més aquest Estat podrit i tots els col·laboracionistes autonòmics.
Per la meva banda ho trobo una molt bona idea, sr. Partal.

Ramon Perera
Ramon Perera
03.07.2022  ·  23:12

Si no m’enganya la memòria, en Vicent Partal havia dit en un article editorial de fa temps que es podria fer un nou referèndum d’independència sense desvirtuar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 amb la condició que aquest segon fos un referèndum vinculant acordat amb l’estat espanyol. Hi vaig estar d’acord llavors i segueixo sent de la mateixa opinió.

Per la raó dita, no estic gens d’acord amb el ‘referèndum de ratificació’ proposat.

El referèndum d’independència ja l’hem fet i la gent hi som, però falta una direcció de país que deixi a la banda uns partits engendrats pel sistema polític espanyol.

Fan falta més coses, però potser no cal parlar-les avui mateix.

Joan Benet
Joan Benet
03.07.2022  ·  23:23

El que calgui per sortir de la situació actual.
Vaig participar del 9N i del 1O i participaré del que faci falta i tants cops com sigui necessari.
Com si cal fer 10 referèndums, el que sigui per posar l’estat contra les cordes i poder fer efectiva la declaració d’independència

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
03.07.2022  ·  23:29

Em sumo al comentari del Sr. Xavier Bes. El referendum ja es va fer i aquest editorial de ratificació és treure un conill de la xistera.

Maria Begoña Sanchez
Maria Begoña Sanchez
03.07.2022  ·  23:31

Segon un bon astrologo, que em dóna tota la confiança del món, la configuració astrològica en aquestos moments, sobre tot en lo que respecta al planeta Urano, coincideixi amb la configuració que hi havia, més o menys, en abril de 1930 quan es derroco la monarquia parasitària espanyola i se proclamó la primera República. O sigui que pot ser que estem en un bon bon moment per a iniciar algo important. Endavant!!!

Nacís Sabaté
Nacís Sabaté
04.07.2022  ·  00:21

Vam votar i vam guanyar. Només podria arribar a tenir sentit un referèndum de ratificació si la UE accepta i imposa que sigui vinculant, altrament l’única via possible es fer una DUI, controlar el territori, tancar l’aixeta del pagament d’impostos a Espanya i retirar tan efectiu com sigui possible dels bancs espanyols.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.07.2022  ·  00:34

Molt bé. Em sembla una magnifica idea. Però si volem arribar a fer el que ens sembli més addient el 22 O del 23 cal que comencem ja a preparar-nos i a mobilitzar-nos. I per fer un primer tast avui dia 4 anem tots a escridessar com es mereix el MI. Sr. Marchena. I a partir d’ara cal que anem creixent en mobilitzacions, prescindint del que diguin i/o facin els partits politics tots.

I la propera mobilització ha de ser en defensa de la Presidenta Borràs, una victima més del lawfare espanyol, prescindint de les miserables i roins manifestacions de certs independentistes que s’han rendit a la violència de l’estat España. I si juguem fort en això, ja veurem si els “tribunals” espanyols s’atreveixen a inhabilitar-la o condemnar-la. Pesi que s’ho ham muntat “astutament” acusant-la de corrupció per a justificar el fet de apartar-la i que alguns ingenus s’ho creguin aqui i allà, el fet és que seria la enèssima condemna de un càrrec electe principal a Catalunya: presidents de la Generalitat, presidents del Parlament, en molt poc temps…, cosa que farà arrufar el nas a molts politics de fora, de Europa i de més enllà, sobretot als que ja fa estona que estan a l’aguait de les proesees hispàniques, i amb la mosca al nas, i tips i cuits de les maniobres obscures o directament il·legals de España.

Lluitem i segurament guanyarem! I no ens lamentem i plorem, que no soluciona res.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
04.07.2022  ·  00:38

Totes les idees són bones per pensar-hi, d’altra banda continuarem en aquesta fase tan lamentable en la que ens trobem. L’editorial m’ha causat certa sorpresa inicial, però ben aviat hi he trobat l’entrellat i m’he convençut de l’encert dels teus aurguments, Vicent: aquest referèndum de ratificació de la independència del 27 d’octubre de 2017, per un cantó pretén recolzar-se en el procés d’Escòcia, país veí que es declara europeista i per tant aspira a fer moure peça a la Unió Europea, i per altre cantó lliga amb el Referèndum de l’1O que vam fer i vam guanyar, democràticament i amb la lluita de tot un poble que anhela assolir la seva autodeterminació, per tant no es desentén ni renuncia pas a la victòria de l’Octubre de 2017 sinó que pretén configurar una fase següent en el camí de Catalunya cap a la República independent. Gràcies novament Vicent

Jordi Romeva
Jordi Romeva
04.07.2022  ·  00:42

Estem recuperant l’autoestima. En les concentracions (patums, cantades d’habaneres, concerts de rock, diades castelleres…) tornen a onejar les estelades i tornen els crits d’independència. Estem recuperant la confiança en el nostre poble, som una nació que pot ser un estat viable, equiparable a molts d’altres en extensió, en població, en PIB, en el nivell dels seus científics, músics, escriptors, esportistes, en emprenedoria, en iniciatives renovadores, en cooperació per enfocar la crisis energètica, en la conservació de l’entorn, en solidaritat, en democràcia. Ho explicàvem ara fa 10 o 12 anys i seguim sent-ho tot i tenir l’estat en contra, tot i el dèficit fiscal, tot i la manca d’inversions, tot i el deteriorament en les infraestructures.
Després de cinc anys de pandèmia i repressió, tot i tenir més de 3.000 perseguits, jutjats, acusats, empresonats, exiliats, estem on érem o com diu el Professor Ramón Folch, mes ben posicionats davant la opinió europea i davant l’estat espanyol que no ho estàvem ara fa 12 anys.
A l’estructura de l’Assemblea Nacional Catalana s’hi està afegint la dels Consells Locals per la República. Només falta un motiu, un catalitzador perquè tot s’acceleri. Per què no el Referèndum d’Escocia?

Jaume Riu
Jaume Riu
04.07.2022  ·  01:10

COP DE MALL
Aprofitar el momentum del referèndum d’Escòcia sí, i tant que sí.
Però aixo no vol dir que hagi de ser un referèndum, ni que sigui de ratificació, ni tan sols que sigui vinculant, perquè aquestes tres paraules, referèndum, ratificació i vinculant, no estan recollides en el diccionari constitucional del regne d’Espanya, i allà no tenen cap valor.
Ara bé, hi ha accions de l’ANC des d’abaix, i accions del CxR des de fora, però no des de dalt al govern o als partits.
Hi haurà tota la contundència que siguem capaços de generar si aprofitem el ferro roent per la temperatura del referèndum d’Escòcia i aleshores donem el cop de mall oportú.
No es tracta de picar més ferro fred.
Paraules clau:
– Consell per la República
– Assembles de Representants
– Procés Constituent
– Assemblees Locals a tot el territori
– Objecció fiscal
– Democràcia radical
– Política sense partits
– Renuncia a l’Autonomia
– Desobediència
Tot això a l’hora, i a l’octubre de 2023 per donar el cop de mall en el moment oportú.

Gerber van
Gerber van
04.07.2022  ·  01:13

Ja és hora que ens treiem de la fossa del desànim. Un primer intent en això és la iniciativa #AllibraremNos del grup d’acció Desobediencia Civil Catalunya (@desobedcivil).

Fa poc vaig llegir una proposta semblant i aleshores em vaig mostrar força escèptic: una consulta per confirmar el resultat d’un referèndum em sona molt cínic i per això no em va semblar oportú. Fins ara sempre he pensat que els polítics haurien d’assumir la seva responsabilitat i posar en marxa el resultat de l’1-O.

Però ara que planteges aquests arguments, Vicent, és a dir provocar una crisi política en condicions de “tempesta perfecta” i per canviar la moral entre els defensors de la independència, potser ni tan sols és una mala idea. Val la pena per considerar-ho. Espero que l’idea no mori ràpid per la fàtiga i el negativisme que hi ha omnipresents.

Un argument que se sent sovint és que la gent ara vol veure fets i deixar de participar en actuacions simbòliques inútils. Em pregunto fins a quin punt la política consisteix en accions i quant en simbolisme. Portar una bandera, com l’estelada, cantar una cançó, com Els Segadors i aixecar el puny a l’aire (i també la repulsiva salutació nazi), són símbols. Cada casa reial, l’espanyola però també la britànica per posar només un exemple, és 90% simbòlica. No obstant això, els símbols tenen una importància política immensa.

També alguns no volen deixar una consulta o referèndum al CxR perquè està en mans de polítics que han traït Catalunya. Aquests potser obliden que tots els socis del CxR han pogut votar als membres de l’Assemblea de Representants del CxR. Per tant, el CxR no pertany a uns quants polítics (de confiança o no). El CxR és de qui ho vulgui.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
04.07.2022  ·  01:26

Jo no em lamento dels polítics Vicent, doncs als polítics ja no els voto. Em lamento dels meus conciutadans que, com fas tu: consideren erròniament que “la independència és un projecte de país” i que un referèndum és el mecanisme per fer-la possible, tot fetitxitzant el referèndum.

I em lamento que referents com tu hi reincideixin, doncs això no ajuda gens al país. Així que et convido a que hi reflexionis.

El referèndum ja el varem fer i el vàrem guanyar; i en canvi Catalunya no ha esdevingut un país independent. Què et fa pensar que repetir-ne un altre farà canviar el resultat? I no em refereixo al resultat de la votació, sinó al resultat en termes d’alliberament nacional.

Quina dèria en fetitxitzar el referèndum preocupant-te pels detalls insignificants i negligint totalment allò trascendental, que és la seva efectivitat.

COM FARÀS EFECTIU EL RESULTAT DEL FUTUR REFERÈNDUM?

La resposta a aquesta pregunta no seria vàlida també per fer efectiu el referèndum del primer d’octubre? En cas afirmatiu, per quins set sous ens hem de centrar en repetir un referèndum que ja hem guanyat, i no en fer-lo efectiu?

Que no t’adones de la banalitat d’allò que escrius?

Josep Espinosa
Josep Espinosa
04.07.2022  ·  04:24

El Referèndum ja es va fer , i va guanyar la Independència. Fer un altre referèndum és un insult als qui van votar l’1 -O del 2017 i van ser ferits per defensar les urnes . Quants de referèndums hi cal fer-ne ? , tres , quatre , deu … ? , o fins que hi guanyi l’unionisme ?
Un altre referèndum , ….. a la M**** UN ALTRE REFERÈNDUM ! . Aneu-vos a c****. Al 2023 el que passarà és que jo no renovaré la subscripció .

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.07.2022  ·  05:20

1-O no es toca, no podem repetir el mateix. Sí cal posar urnes, el 19-O vot digital(pregunteu al CxR), però per aixecar la DUI. Cal preparar-nos per l´endemà.

Agustí Ferrer
Agustí Ferrer
04.07.2022  ·  06:03

No ho veig clar. Vàrem patir l’1 d’octubre, tornar a passar per un referèndum sense uns polítics que escoltin el resultat i l’apliquin, obligaria el poble a prendre el poder si vulgues avançar, això seria arriscat, i la nostra societat viu massa bé per prendre aquestes decisions. A més que correm el risc de perdre, llavors ja hem begut oli.
Sortim al carrer i apliquem el que ja tenim

Josep Segura
Josep Segura
04.07.2022  ·  06:25

Falten més preguntes a afegir a les sis plantejades. Una d’elles, la més important, què s’haurà de fer amb la més que segura (i segurament més ferotge) repressió espanyola?
Lligada amb l’anterior, ja oblidada per l’editorial des de fa temps: i els Mossos ? (“sense Mossos no hi ha independència”).
Per acabar, els actuals botiflers i altres afins al règim de Vichy a la Generalitat no deixaran pas de ser-ho i passaran al bàndol caspós. Com s’ha de gestionar, això?

Carme Garcia
Carme Garcia
04.07.2022  ·  06:31

Fem un referèndum de ratificació, però no sol de vot digital, ja que hem de comptar en la majoria de gent gran que no disposa de medis informàtics, ha de ser com l’1 O.
No crec que s’atraveixin a enviar piolins si es fes el mateix dia que Escocia, el President Puigdemont, ja va dir que era una gran oportunitat per a nosaltres.
El que o ha de coordinar sota el meu punt de vista es L’ANC i Consell per la República.
Ens HI POSSEM¡¡¡¡¡

Imma Presseguer
Imma Presseguer
04.07.2022  ·  06:35

Com diu el Sr Xavier Bes : cansada de tanta misèria. Prou de somniar !

PAU BOLDU
PAU BOLDU
04.07.2022  ·  07:19

Vot electrònic ja i per tot. No calen representants politics, que nomes es representen a ells mateixos i de forma gangsteril. Ho podem fer tot digitalment, menys les lleis i com gadtar els bestials impostos que ens costa el FESTIVAL DELS POLITICS VENUTS

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
04.07.2022  ·  07:45

Estic d’acord que cal aprofitar l’oportunitat del referèndum escocès però no per a repetir de forma descafeïnada el que ja es va fer i guanyar.

La única possibilitat que hi veig de fer un referèndum el 22-O del 23 i que sigui un èxit esclatant de participació és:

1) Que abans (potser poc abans) al Govern de la República tingui el control del territori i el referèndum serveixi per consolidar el nou poder i per facilitar el reconeixement internacional del nou estat.

2) Que el referèndum no sigui: independència sí/no. Aquest ja el varem fer i guanyar. El referèndum ha de ser per aprovar o rebutjar la Constitució de la República Catalana. Amb ell quedaria aprovada la nova Constitució i al mateix temps ratificat democràticament la presa del poder per part del govern de la República.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.07.2022  ·  08:08

CAL APROFITAR-HO…

ESTIC D’ACORD AMB:
a/ La necessitat de desencallar l’independentisme català aprofitant el referèndum d’Escòcia. b/ Que ens cal una reactivació potent i unitària de la lluita a partir d’un cop d’efecte en l’embat contra l’Estat. c/ Que aquest cop ha de ser ordit des de la base a partir de les organitzacions cíviques amb àmplia participació, sense esperar res ni de la Generalitat ni d’Europa…

NO ESTIC D’ACORD:
a/ Que la forma d’aquesta acció sigui un referèndum. Un referèndum és per fer una consulta. La República està proclamada. Un nou referèndum anul·laria de facto i davant del món aquesta proclamació. A banda que aquesta posició, la tenen molts independentistes, i per tant, no originaria un consens total des de baix que és el que cal.

b/ Que la proposta es formuli sense tenir en compte les lliçons de com actua l’Estat. D’entrada aquesta vegada no arribaríem ni a tenir urnes… Per tant, el referèndum quedaria en un intent reprimit. D’acord. Definir el pas següent és l’important del pla. I aquí l’autoorganització popular haurà de prendre un rumb clandestí amb un full de ruta concret i ambiciós. Sense retorn costi el que costi.

c/ En que no valorem prou el que significaria fer un by pass als partits. Aquest reaccionarien boicotejant qualsevol iniciativa que vingui des de baix. Caldria l’adhesió d’una part substancial d’aquests, si no, no tindríem el suport de molts ajuntaments.

La pregunta és doncs, quina idea aporto, i sincerament no tinc resposta…

Marc Adell
Marc Adell
04.07.2022  ·  08:39

Per mi la proposta plantejada equival a seguir amb la roda de hàmster. La crisi política i institucional no es fa amb referèndums que titllaran de botifarrendums (amb la seva part de raó per cert). Es fa amb una insurrecció que converteixi el país en ingovernable, es fa demostrant qui mana. Ara, sembla, no manem nosaltres.

JORDI SALVADOR
JORDI SALVADOR
04.07.2022  ·  08:45

Benvolgut Vicent, només comentar que he enviat aquesta editorial a 118 contactes. Tant de bo la taca s’estengui amb força.
Salut.

Jordi Torres
Jordi Torres
04.07.2022  ·  08:56

Veig molt positiva la proposta de l’editorial, encara que jo soc del parer que el Referèndum ja el vàrem fer i guanyar; en condicions extremadament adverses, cosa que li afegeix encara més valor. Tornar a votar el mateix és invalidar la votació de l’1-O. No només això, també estaríem posant en dubte la legitimitat de la declaració d’independència que es va fer i immediatament suspendre, i que pot tenir un gran valor polític i legal arribat el moment oportú.

Per tant: Sí, busquem com aprofitar el momentum escocès; i: No, no devaluem l’1-O ni la declaració d’independència. Nosaltres estem fent el nostre propi camí. Que les ganes d’unir-nos a causes amigues per tal de ser més forts no ens faci anar enrere. No ens hem de sincronitzar amb el procés independentista escocès, nosaltres aquesta pantalla ja l’hem passada. És millor que continuem explorant la via pacífica i democràtica cap a l’autodeterminació. És difícil i de vegades frustrant estar tan sols, però és el rol que ens ha tocat i que hem d’assumir. Som d’alguna forma pioners obrint vies democràtiques per l’alliberament de les minories nacionals oprimides, ens agradi o no. Fem la feina que ens toca.

Pel que fa a com aprofitar l’impuls escocès sense devaluar-nos? No ho sé. Com ha dit algun company, potser podem posar a votació la Constitució catalana, o aprovar la data per una DUI, o plantejar si volem continuar formant part de l’UE un cop siguem independents… Segur que trobarem formes d’unir forces amb el procés escocès, encara que siguem a estadis diferents.

Salvador Llopis
Salvador Llopis
04.07.2022  ·  09:01

Caram, Vicent. Bona idea fer aquest article. Fixem-nos, sinó, en la disparitat d’opinions que hi ha entre els que volem el mateix.
Doncs res, anem esperant que baixi el mannà…

Josep Navarro
Josep Navarro
04.07.2022  ·  09:04

El referèndum ja el vam guanyar. Tal vegada seria interessant votar la nostra constitució. Com fan a Suïssa. Exèrcit? El català única llengua oficial? Que fem amb l’ allau d’ immigrants?

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
04.07.2022  ·  09:22

Estic d’acord amb un referèndum de ratificació que exigeixi activar la declaració d’independència feta el 2017.
I que coincideixi amb el de Escòcia és una oportunitat davant el cinisme de la UE

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
04.07.2022  ·  09:28

El REFERÈNDUM ja el vàrem fer sota les porres ben esmolades.
Em dol enormement que es pretengui desnaturalitzar EL REFERÈNDUM.
BON DIA I BONA HORA.☮️

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
04.07.2022  ·  09:34

L’atenció internacional l’octubre de 2023 serà a Escòcia, que a més pertany al món anglosaxó i, per tant, concentra el focus de les notícies. Per tal d’aprofitar-ho a casa nostra (encara que sigui de resquitllada) ens caldrà irrompre de manera molt espectacular a l’actualitat informativa, mitjançant accions de gran vistositat en imatges, com ho foren la presa de l’aeroport o la batalla d’Urquinaona. No sembla que la pacífica introducció del vot d’unes iaies dins l’urna pugui garantir el nivell necessari, si no és que va acompanyat de la sang rajant del cap de la iaia.

Encara ens queden cinc trimestres fins l’octubre de 2023. Sabem que no podrem comptar ni amb els actuals partits polítics del 52% ni amb els gestors de les institucions (el desgovern de Sant Jaume i l’olla de grills de la Ciutadella): qui sap si els tindrem en contra, defensant el seu interés corporatiu a mantenir la pagueta. En canvi tindrem la ferma oposició del “gobierno de espaÑa”; dels partits espanyolistes (PPSOE, Cs, Vox); de les organitzacions de “defensa” de la llengua castellana; de “sindicats” com “Manos Limpias” o Jusapol; de la gran patronal (Foment, Eqüestre, Cercle d’Economia); i, sobre tot, de la judicatura espaÑola (TSJC, Audiència, Suprem, Constitucional). Potser també tindrem en contra algunes sentències (o part d’elles) de tribunals europeus, que per comptes de defensar els nostres drets acabin consagrant la doctrina del “conflicte intern” que tant còmoda els resulta.

I, malgrat tot, paga la pena d’intentar-ho! En el cas òptim, primer hauria calgut desfer-nos-en del governet de la generalitateta i del parlament de la senyoreta Pepis, que si no hi posem remei encara tindran cinc trimestres més (fins febrer del 1925) de mandat. Potser no serà fàcil fer-los fora, però n’hi hauria prou de neutralitzar-los mitjançant l’assumpció de responsabilitats i funcions per part del Consell per la República. Un CxR, per cert, que si no arriba al mig milió de membres ben aviat ja no tindrà la força organitzativa requerida per tirar endavant ni aquesta ni cap altre iniciativa.

Penso que la idea de Vicent Partal de fer un referèndum de ratificació de la declaració d’independència és molt encertada. Cal, però, acompanyar-la de tot un seguit d’accions prèvies de fort impacte visual que culminin amb la votació, preferiblement amb les mateixes urnes del 1er OCT per la potència de les imatges, però que també s’hauria de poder fer telemàticament per garantir-ne la participació.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
04.07.2022  ·  09:35

“Opine que és una bona idea fer un referèndum de ratificació de la declaració d’independència del 27 d’octubre”: OK…!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.07.2022  ·  09:51

Perquè aquesta proposta sigui viable crec imprescindible dues variables que són incondicionals: lideratge i unitat. Fer un referèndum ara serà molt més difícil que l’octubre del 17, l’estat està preparat i no serà fàcil colar-li gols com ho vam fer aleshores i l’unionisme està organitzat i mobilitzat. Per superar aquests esculls cal un líder que representi els valors de l’1 d’octubre i faci de pal de paller del nou moviment. Podria ser Carles Puigdemont i el Consell per la República. La crida hauria de tenir tanta ressonància que fes molt difícil posar-s’hi d’esquenes –partits polítics SA- i s’hauria de buscar la manera de convocar i votar perquè l’estat tingués molta dificultat per aturar-ho. Caldria una Comissió interna del Referèndum formada per personalitats d’altíssim nivell del món de la cultura i de l’empresa per fer front als grups de tota mena –unionistes- que sortiran per rebentar el procés. Finalment hem de saber que hi haurà repressió, presó, multes i enfrontaments físics inevitables i amb conseqüències imprevisibles. Si superem tot això podem posar l’estat en situació de crisi i Europa, ara sí, no tindrà més remei que intervenir-hi.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
04.07.2022  ·  10:09

Article immillorable per fer oblidar l’1 d’Octubre i la Declaració d’Independència.
Cada dia anem pitxor.

Nina Santiago
Nina Santiago
04.07.2022  ·  10:12

El referèndum ja es va fer i guanyar. Una altra organització com aquesta no és viable amb els covards, incompetents i desunits polítics que tenim.
M’inclino per la llista única i implementar la Dui, per això cal treballar a corre cuita i no veig q ningú treballant.
La Sra Feliu de lAnc va suggerit aquesta llista única però ja ha aconseguit el càrrec i ja s’ha oblidat del tema.

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
04.07.2022  ·  10:16

El referèndum està fet i guanyat. Trobo catastròfic el planejament d’un nou referèndum per diverses raons. Com diu Martí Pol; “vam girar full temps ha, i alguns s’entesten a llegir encara la mateixa plana” “Potser el secret és que no hi ha secret.. Potser caldria que trenquéssin la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història ”
El dubte és si l’independentisme està preparat.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.07.2022  ·  10:28

Un segon referèndum “de ratificació” fet al mateix moment que el d’Escòcia te just aquest valor, la coincidència en el temps.

També hauria de tenir el valor de que fos vinculant, si més no per al manipulat CE, si manipulat pels partits espanyolistes i per la por certa que espanya sense Catalunya no podrà pagar el deute. Si no ho fos de vinculant, correm riscos de llençar terra a sobre del que va ser l’1-O.

En aquell moment, al 2017, teníem un lideratge des de la primera institució del país, el MHP Carles Puigdemont, insistint amb convenciment en el “referèndum o referèndum”.

També teníem un Oriol Junqueras d’ER, el Gran Botifler, que arrossegat per la gent encara no s’havia tret la màscara i va deixar fer però que va treballar pel darrera amb la Saenz de Santamaria (no va moure un dit com a vicepresident i responsable de preparar les estructures d’estat) . Un Junqueras que, si no és apartat de primera línia, treballarà contra la independència i arrossegarà als votants d’ER i familiars que viuen de la menjadora, i, malauradament, a aquells votants d’ER que encara no han obert els ulls, o no els volen obrir.

Es a dir, cal que neixi de les bases, del poble, no dels partits actuals, i li cal tenir lideratges públics i reconeguts, que siguin capaços d’aglutinar les il·lusions de tots en una força i objectiu únics.
Potser la Clara Ponsati, potser en Josep Costa,……?

Ah! I amb la feina feta de delimitar poders dins el mossos a aquells espanyolistes provinents, malauradament, de la PN i GC espanyoles. L’últim que ens convindria és que just fessin de piolins es mossos.

I després, amb la lliçó apresa fel que va passar després del 1-O o el 3-O, fer-lo efectiu ocupant Administracions, TVs, ports, aeroports, estacions de trens, etc…, dominant el territori per a fer-lo efectiu.
1-O només n’hi haurà un, el de ratificació seria per a aplicar la DUI a continuació.

Enric Garcia
Enric Garcia
04.07.2022  ·  10:32

Sempre hem dit que el referèndum ja està fet. Ara bé, amb això no hi ha prou, ens cal actuar. I fer coincidir qualsevol acció amb Escòcia és una oportunitat per nosaltres i també per ells.
Cal pensar-hi. I si el convoca el Consell per la República?Caldria fer un cens i veure com es podria votar una mena de ratificació de la Declaració d’Independència.
També caldrien recursos econòmics per tirar-ho endavant, però això no serà problema si recuperem la il.lusió.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
04.07.2022  ·  10:44

El problema de l’independentisme es diu ER, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, taula de dialeg..
Quan ficarà el dit a la llaga en lloc de fer aquests articles per fer oblidar l’1-O

Nuri Pujol
Nuri Pujol
04.07.2022  ·  10:47

Estic molt d’acord amb tot el contingut de l’article i voldria comentar especialment dos aspectes:
– El referèndum escocès pot ser una bona oportunitat per a que les aspiracions dels independentistes, actualment com a l’espera de fer alguna cosa útil, es materialitzin en accions concretes.
– La possible pregunta del possible referèndum de 2023 és molt important que no es refereixi a si volem o no la independència ja que això negaria el referèndum de 2017. Trobo important, valga la redundància, que la pregunta sigui sobre la ratificació de la independència ja votada. I per això, també trobo enceertada la data: el 22 d’octubre de 2023.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.07.2022  ·  10:50

Coincideixo amb molts comentaristes.
El Referèndum (que ens va costar molt i molta gent se la va jugar) el vam fer i el vam guanyar.
El que cal és fer efectiu el mandat del 1r d’Octubre.

Les “rebaixes” al Corte Inglés.

Josep Salart
Josep Salart
04.07.2022  ·  10:50

L’altre dia calificàvem la independència de “projecte”. Resulta que recuperar la dignitat i la llibertat, es un projecte.

Avui ens propósen el projecte que sigui el 2023 o el dia que les tortugues de les Moluques ballin amb tres peus..

Tothom te por d’anar a la presó. Tothom. Es més, el estado fins i tot es capaç de matar-te. Així de senzill.

Han acollonit una generació o dues, i els,donarà temps per espanyolitzar Catalunya i fer desaparèixer la llengua.

Lo primer que cal, es anar contra ERC, TV3 i “tooots” els digitals que, o tenen por, o són els traïdors declarats del poble.

Que no veieu lo que fan amb la MHPresidenta del Parlament? Això no és notícia?

Senyor Bes, Sra Fortuny, senyor Ubach. Gràcies.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
04.07.2022  ·  10:59

No s’estava fent un procés constituent? jo sotmetria a referèndum o consulta un projecte de constitució de la república, (unes noves “Bases de Manresa” independentistes?)

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
04.07.2022  ·  11:27

https://www.youtube.com/watch?v=xSk4xDPfdRo

Hauriem de ser així dia si i dia també perque es el nostre tarannà.
No ens trobem prou cantant i essent .

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.07.2022  ·  11:55

Perdoneu opinants , perquè hui no puc llegir-vos a tots . renuncie per impossibilitat. Sou molts. Prova evident del interés que ha suscitat el tema i tu, Vicent. No es pot fer un full de ruta, una proposta acabada, completa, lligada i ben lligada de tot plegat per on ha de discorre l’actuació vers assolir l’objectiu. Tanmateix, opine que has fet un “esborrany de ruta”, dins el mapa, a seguir, molt interessant a tindre en compte. Inicialment crec que és una concreció difícil de fer, valuosa, important, per a unificar, aglutinar i potenciar esforços diluïts o desmotivats. Amb tot plegat ja tenim el “què” i un “com”. Ara falta posar-li data al “quan”, condicionat al temps necessari per divulgar-ho i empényer la gent. Sou més importants, al Principat, del que us penseu. Darrere vostre arrossegueu els PPCC complets. Espanya ben bé que ho sap, pel qual ha posat sempre, posa i posarà tot el que està a les seues mans, legítimament o no, per impedir-ho, per tal de tindre’ns submisos i sotmesos. Li va el ser o no ser del que és actualment des de 1707-1714.

Josep Soler
Josep Soler
04.07.2022  ·  11:57

Passo de fer volar mes coloms .
El referèndum ja el vam fer i el vam guanyar. Si després no es va fer efectiu, que algú ens ho vingui a explicar, de manera que es pugui entendre, d’una vegada.
Avui nomes em referiré al trosset de programa que la Sra. Herédia conduïa avui a TV3, a parit de les 9 del mati. . (un programa que “a vegades” miro perquè no puc evitar de ser masoquista):
Doncs be, no em faré cap comentari perquè no vull que m’agafin.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
04.07.2022  ·  12:10

Molt bé Vicent! Qué vols dir amb “és important que les institucions hi participen, per a originar la reacció espanyola”?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.07.2022  ·  12:11

Es una bona proposta tinc molt clar que és la gent del carrer i les associacions ho podem tirar endavant
Som-hi ara és una bona opurtunitat

Rita Rey
Rita Rey
04.07.2022  ·  12:32

El Referèndum ja el vàrem fer. Cap més comentari.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
04.07.2022  ·  12:53

Estic d’acord en què cal confrontació per avançar. Això del referèndum no sé si pot ser el millor. Difícilment arribarem a l’entusiasme de l’1-O, però fer-lo coincidir amb el d’Escòcia tindria el seu què. Una de les maneres de confrontar-se amb l’estat espanyol és furgar en la seva merda (jutges prevaricadors, corrupcions, reis delinquents, etc.) i fer-la com més evident possible millor. I sobretot, que apareixi una força política nova i encoratjadora.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
04.07.2022  ·  12:56

Reflexionem-hi, madurem-ho. Veig que hi ha poca unanimitat sobre el tema. Veig clares dues coses: cal unificar alternatives populars des de baix. Cal aprofitar el “moment” de l’octubre de 2023 en clau internacional amb mobilitzacions quantificables, referendum o altra cosa. Quan tu dius, Vicent,: “Opine que és una bona idea fer un referèndum de ratificació de la declaració d’independència del 27 d’octubre” entenc que no consideres superat l’ 1-O, ans el contrari, la font democràtica que ho legitima tot; per a mi això és irrenunciable.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
04.07.2022  ·  13:15

Estic d’acord amb un referèndum QUE POSI UNA DATA per activar la declaració d’independència feta el 2017 o que directament es voti la Constitució Catalana.

Però, a veure, el problema no és provocar una crisi. El problema és:

Qué farem l’endemà d’aquesta crisi?
Tancarem caixes? Demanarem reconeixement al mon?
I tots els traidors politics que s’ens pixaran a sobre?
Qui preparará les famoses “estructures de pais”?
Qué passarà amb els mossos feixistes?
Vindrà al President Puigdemont per ratificar la independència “suspesa”?

Carles Blas
Carles Blas
04.07.2022  ·  13:19

D’acord amb Alexandre Pallarès. Millor una consulta sobre la constitució catalana. La república ja està proclamada.

Enric Emo
Enric Emo
04.07.2022  ·  13:21

Totes les idees per lluitar pacíficament per la independència em semblen bé. El més important es que ens tornem a moure des de la base.

Tanmateix i contestant al punt 1 que planteja el Sr Partal, un nou referèndum penso que deslegitimaria el que ja hem fet l’1O i seria molt complicat mobilitzar l’electoral segons el model de les consultes popular que seguiren a la d’Arenys de Munt.

Crec, però només és una opinió, que la fórmula seria convocar grans manifestacions de durada indefinida, amb un reté de gent que es tornés per que la manifestació es mantingués i hores d’afluència massiva que l’horari laboral, professional i familiar ho permetés. Es podrien fer varies al territori.

Llavors el complement seria la ratificació de la independència per col·lectius dels ajuntament del país, en un pla que fes molt difícil la repressió. Ara al Pirineu, ara a l’Ebre, ara a les Garrigues, després a l’Empordà per passar al Penedès, etc. I la gent i els col.lectius aportarien altres accions per aturar el país.

Lluis Molist
Lluis Molist
04.07.2022  ·  13:33

Vicens, no estic gens d’acord en cap dels sis punts que proposes en l’editorial. Ni referendum ni res. Aplicació dels resultats del 1 d’Octubre. No fem mes el pallus.
Tenim de destituir l’actual govern, i fer servir la força del carrer.
Eleccions?? Nomes per derrocar el govern coloborocionista espanyol.

Carme Mampel
Carme Mampel
04.07.2022  ·  13:38

Amb la classe política que hi ha ara i amb la desmotivació general un altre referendum seria un fracàs que només beneficiaria els unionistes. A més, penses que aquest cop la poli no estarà més al cas? Fins que no canvii la classe política no anirem enlloc.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
04.07.2022  ·  13:52

Ja ho vaig dir ahir: Espanya no farà res del que tu creus que hauria de fer, Vicent. Per altra banda, hi ha molts elements amb moltes ganes de posar pals a les rodes, Europa en serà una, podrida fins el moll de l’os com està fins al dia actual. S’han passat els drets humans per les engonals i, paradoxes de la vida, afalaguen i protegeixen el feixistoide estat espanyol fins a límits inimaginables. Ningú ho entén, però és així. La DUI és la solució, una solució que comporta molt de coratge, perseverança, convicció, voluntat de sacrifici i sort, molta sort. I, afegiré, com no pot faltar, la unitat de tots els que volem la llibertat de Catalunya, i molta saviesa política.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
04.07.2022  ·  14:23

Elaboració d’un cens voluntari de ciutadania d’acord, però a nivell de tota la nació. No només d’una autonomia, sinó dels Països Catalans. Incloses la Catalunya Nord i la Franja de Ponent.

Miquel Martí
Miquel Martí
04.07.2022  ·  15:37

El referèndum ja està fet. Val més tornar a fer una altra declaració d’independència fallida, que un altre 1-O en versió patètica. Aquesta vegada jo no hi vendré a que em fotin la porra pel c…

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
04.07.2022  ·  15:40

Sí a un 2òn. referèndum sempre hi quan ERC signi un document públic que acceptaran i seran conseqüents amb el resultat.
Amb el referèndum del 1-Oct. n’hi hagués hagut d’haver prou.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
04.07.2022  ·  15:42

Tot el pes de la proposta ve de fer-ho coincidir amb el suposat referèndum d’Escòcia, que ja veurem què faran si el govern britànic els el denega. Serien possibles altres accions, com una plantada aquell dia davant el Parlament europeu amb una pancarta explicativa del resultat del nostre referèndum de l’1-O. I, en cas de victòria del sí a Escòcia, una acció coordinada amb el govern d’aquell país.

Montserrat Vilarmau
Montserrat Vilarmau
04.07.2022  ·  15:48

Gràcies, Vicent, per aquest article! Val la pena divulgar-lo i que serveixi de tema de debat i per recuperar forces. Com tots sabem, una fita interessant i engrescadora, encara que sigui a un any i uns quants mesos de termini, ens carregaria les piles i la creativitat, i aquest present tan ple de crueltat i d’absurditats ens semblaria menys transcendent

Araix Ahmad
Araix Ahmad
04.07.2022  ·  16:05

Totalment d’acord , que ja toca!

Roser Caminals
Roser Caminals
04.07.2022  ·  16:14

Passi el que passi a Escòcia, Europa continuarà dient que a Espanya és un assumpte intern. Països diferents, lleis diferents. Dit això, estic totalment d’acord amb el Vicent. El referèndum escocès s’ha de sincronitzar amb altres accions, no simbòliques sinó reials, i se n’ha de treure el màxim rendiment. Europa acceptarà l’independentisme català com un conflicte europeu quan la suma d’aquestes accions facin impossible seguir-lo ignorant. Quan el problema, finalment, esdevingui més incòmode que la solució.

Josep Albà
Josep Albà
04.07.2022  ·  16:17

Sobretot no voldria ofendre a ningú, però ja m’agradaria a mi tindre accés al que siga, siga el que siga, que dóna al senyor Partal aquests accessos d’optimisme clamorós i incombustible.

Ho consumiria ben de gust, tant si són fonts d’informació encriptada que només ell pot llegir, com si són estudis molt ben estudiats de grans entesos en la matèria a tot el món mundial, com si es limita al consum d’alguna mena d’elixir de la felicitat o cosa semblant.

Perquè jo tot això que veu i creu el sr. Partal no ho veig per enlloc ni m’ho crec gens. Més aviat veig i crec que encara estem en el procés de treure’ns la bena dels ulls i adonar-nos de la magnitud de l’estafa. I d’adonar-nos que els estafadors, són al Govern i formen una majoria absoluta falsament independentista al Parlament, i que tenen els nostres vots segrestats, i el país rendit i venut a l’enemic.

Quan ens adonem realment de tot plegat, i actuem en conseqüència és quan ells començaran a perdre i llavors potser no caldrà “ratificar” el mandat democràtic del Primer d’Octubre, sinó complir-lo.

Joan Llaveria
Joan Llaveria
04.07.2022  ·  17:02

Jo no voldria posar “aigua al vi” però ara espanya alimentara l’OTAN amb més de 2.000 milions; hi ha l’exèrcit espanyol deletos de intervenir, la GC, en fi…..!!!!!!

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
04.07.2022  ·  17:04

Crec que l’objectiu de Vicent Partal és que ens tornem a posaren marxa, que tenguem un objectiu, que retorn la il·lusió.

Més enllà de càlculs de si convé o no.

Jo dic: sí, endavant!

Carles Benito
Carles Benito
04.07.2022  ·  17:39

Quant a

“ratificació de la declaració d’independència del 27 d’octubre”

si bé crec en una fórmula de rellançament, també consider que VAM VOTAR I VAM GUANYAR (de manera que consultar quant a INDEPENDÈNCIA sols s’hauria de fer en un referèndum VINCULANT)…

A més una acció així demostraria que el sánchez no té res fermat i caldria veure què passa amb els piolins…

Aleshores la pregunta, que tendria un valor equivalent i que no sols no posaria en qüestió l’ 1O si no que el reforçaria seria:

“VOLS QUE ES REACTIVI LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA SUSPESA SI L’ESTAT NO PROPOSA UN REFERÈNDUM VINCULANT DE PREGUNTA NÍTIDA EN UN TERMINI D’ X MESOS?”

Quant a la implicació:
– el govern no (a l’imperi li ha de quedar clar que no ens representen)
– les altres institución i organismes ciutadans sí, condicionades a ser acceptades (de manera reversible) per l’organisme ciutadà promotor.
Al meu parer seria molt positiu que l’organisme ciutadà promotor s’aixoplugués en el si del CxR.

Quant a la forma de votació la meva opinió es decanta per mixta (electrònica i física).

Quant al lloc, no sé si la cabuda seria suficient però els camps de futbol i d’altres instal·lacions esportives semblen d’antuvi un bon lloc.

A la fi se’ns gira feina?

Mònica Vidal
Mònica Vidal
04.07.2022  ·  17:55

Això de que “el referèndum ja el vàrem fer” no sé si és molt operatiu doncs per aquests set sous, Escòcia tb el va fer i el va perdre. I tot i amb això, hi tornen. Hem d’assumir, ens agradi o no, que el temps tot ho canvia; potser el desgast és tan gran que ja no torni a sortir un sí a la independència. Però cal seguir lluitant. Tot depent de nosaltres

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.07.2022  ·  18:49

Vicent, el que hem d’aconseguir amb urgència és fer fora el Govern i enviar els tres partits a casa a reflexionar per tot el que ens han fet. No tinc gens clar que un altre referèndum arregli res. Em sembla bé que ho plantegis i et reconec el teu dret a equivocar-te, però pensa sempre que de referèndum ja en tenim un de fet, i que el vam guanyar.

Josep Maimí
Josep Maimí
04.07.2022  ·  19:42

Un referendum, perque? Per fer-ne un altre el 2026?

Ferran Moreno
Ferran Moreno
04.07.2022  ·  20:30

Fer un altre referèndum (suposant que ens el deixessin fer -altament improbable, i que el guanyéssim) per trobar-nos de nou, si fa no fa, en la mateixa situació actual d’haver de fer una DUI o d’aixecar-ne la suspensió, no té gaire sentit.

Ara ja és tot o res, totes les fases prèvies ja estan cremades. O som capaços de fer ingovernable el país, que vol dir passar per sobre dels partits polítics i del nostre govern i forçar l’aixecament de la suspensió, o més val que ho deixem.

Amb marxes i performances perquè els polítics es facin fotos, no aconseguirem res. Quan els polítics no s’atreveixin a acompanyar-nos potser anirem per bon camí.

Joan Royo
Joan Royo
04.07.2022  ·  20:38

La proposta enterra el referendum de l’1 d’Octubre. El que cal és plantejar mobilitzacions sostingudes i organitzades contra el govern autonomista. No deixar-los respirar i impedir-los qualsevol acte públic, denunciar-los pels mitjans de comunicació…etc…Si no es comprometen els partits “independentistes” a reviscolar la declaració suspesa en la primera reunió del parlament si hi ha majoria independentista, preparar una candidatura transversal des de l’ANC i el Consell per la república, amb gent independent dels partits i de prestigi comprovat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
04.07.2022  ·  20:40

Sr. Partal.

Vosté sempre arriba tard i no penso que sigui per manca de mitjans.

La qüestió no és fer un nou referéndum sí o no. La qüestió és que els partits polítics disfressats d’independentistes (per motius de marketing), no volen la independència. Per quina raó caldria fer un referèndum si sabem que els que detenen el poder polític (ER, Junts i CUP) mai implementarán el resultat.

Vosté, al mateix que els polítics, defen la seua cadira i el seu sou. És per aixó que es limita a comentar “a toro pasao” per no emprenyar alguns suscriptors. Tots els suscriptors són necessaris per la butxaca. Doncs cal contentar a tots. Aquesta és la màxima de la casa.

Nosaltres necessitem un diari que faci la guerra obertament declarada als quintacolumnistes (als nostres quintacolumnistes siguin del partit que siguin).

Fa temps que vaig comprendre que Vilaweb optaba per la molt espanyola actitud de “ver los toros desde la barrera, por si acaso, en el burladero y siempre a toro pasao”.

Doncs, el referèndum ja s’ha fet i ja s’ha guanyat.

A otra cosa mariposa, Sr. Partal.

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
04.07.2022  ·  21:26

Discrepo, humilment, penso que la realitat política britanica ens fa pensar que amb gairebé tota seguretat, no haurà referèndum escocès. Però precisament per això, haurà una gran protesta al RU a la data senyalada, que es podrà aprofitar aquí, sense comptar en coordinació formal, com sempre.

Compte també amb Gales, on els laboristes galesos per ara han obert la porta a una possible futura independencia. La festa pot ser més gran que hem previst.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
04.07.2022  ·  22:03

Sembla que volem fer quadrar el cub de Rubik i no ens en sortim (de moment). Tal com diu el nostre himne oficiós de lluita: si jo l’estiro fort per aquí, i tu l’estires fort per allà… Ja deixa entendre que caldrà estirar moltes vegades i per moltes bandes, i aprofitar el corc. Ningú diu que una acció com la que planteja l’editorial seria l’estrebada definitiva (com sembla que molts comentaris exigeixin). Proposa una estrebada per a canviar la dinàmica derrotista i posar més dificultats importants a Ñ i UE. I això val pel que val, que no és poc. I fer-ho aprofitant l’escenari escocès de referèndum i els paral·lelismes que això pot generar. La qüestió és que l’escenari escocès ve marcat per un referèndum, i com ho fas per aprofitar-lo si no actues en paral·lel ? I això cal de quadrar-ho amb dues coses: una,que de referèndum ja n’hem fet un i l’altra, que en la situació actual només una idea-força molt ben definida pot aglutinar les forces d’una base independentista que arrossega tots els ingredients per a la controvèrsia i la disputa. Necessitem molta matèria gris per quadrar el cub.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
04.07.2022  ·  22:05

Ho veig molt arriscat, tot i que la proposta sembli bona, ja que España farà l’impossible per fer-nos-el perdre, sense autoritzar-lo, per tal de no reconeixer l’entitat jurídica de la nació catalana. Molt perillós els infiltrats quintacolumnistes que ens boicotegen des del 2017. I sobretot com s’estableix el cens i qui té dret a votar.

Victòria Peris
Victòria Peris
04.07.2022  ·  22:09

Crec q repetir un Referéndum si no es acordat és un error.
Aprofitar lo d’Escocia x ocupar els carrers aquí I exigir q es faci efectiva la nostre Proclamació del 27Octubre.
Victòria Peris

Pere Planella
Pere Planella
04.07.2022  ·  23:57

Com he dit tantes vegades el millor que podem fer apuntar nos massivament al CxR us imagineu que els 2.286.217 i els que no van poder votar comencem la inscripció, podem començar dema mateix, que fàcil ho tenim, amb una setmana de inscripcions massives el terratrèmol seria d’intensitat 4 en un mes seria devastador per l’estat opressor, m’ha encantaria veure opinions.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.07.2022  ·  00:54

EL REFERENDUM JA ESTÀ FET I GUANYAT ( Cal no fer-ne d’altre)
Referendum 1/O/2017 2017
Participació 2.286.217 vots comptabilitzats + 770.000 (apxdt.) vots requisats .. fan 3.056.217 (un 57’49 % sobre el cens electoral total que era de 5.313.564), malgrat la por, les amenaces i la crida al boicot …

Vots sí 2.044.038 o sia un 90’18 per cent del vot comptat, suposant un % igual sobre els vots “robats” hi hem de sumar el 90’18 per cent de 770.000 que són 694.386 a afegir als 2.044.038 i, sumats, fan 2.738.424 vots sí (un 51.5%del cens total) …

Mai no vota el 100 % del cens. El màxim a Catalunya fou el 21 D del 2017 (un 79 % del cens). Si feim el 79 % dels 5.313.564 censats pel referendum tenim 4.197.715 electors. Els 2.738.424 del primer d’octubre serien el 65’23 % de vots SI (si cap dels nous votants votara SI) …

És lògic que molta de la gent que anà a votar el primer d’octubre del 2017 se senti traïda pels polítics i no vaja a votar quan hi ha eleccions. Qui pidoli fer un nou referendum els està insultant. EL REFERENDUM JA ESTÀ FET I GUANYAT.

Una corresponsal de la BBC responsabilitza la policia de començar els aldarulls

1-O Vots sí comptats 2.044.038(90’18 %), suposant un % igual en els vots “robats” hi hem de sumar el 90’18 % de 770.000 que són 694.386 que sumen 2.738.424 vots sí (el 51’5% del cens electoral, que era de 5.313.564). Mai no vota el 100% del cens…

El màxim a Catalunya fou el 21 D del 2017 (79 % del cens). Fent el 79% dels 5.313.564 censats pel referendum tenim 4.197.715 electors i els vots sí de l’1O serien un 65’23% per la independència.
Molta de la gent, se sent traïda pels partits, i no va a votar quan hi ha eleccions.

Salvador Molins
Salvador Molins
05.07.2022  ·  04:27

No es pot fer cap Referèndum fins que tinguem la determinació absoluta de guanyar-lo i en cas que es guanyi sigui vinculant per a EU, l’ONU i el Tribunal de La Haia.
El nostre Referèndum d’Autodeterminació ja el vàrem fer i el vam guanyar. Tenim la nostra decisió presa i el Mandat dictaminat, concentrem-nos en complir aquest Mandat, si no en som capaços com volem atrevir-nos a destruir el que ja tenim, l’1-O i la DUI. Perquè tenim tanta por i tanta inseguretat, perquè contínuament volem fer-nos perdonar i demanar permís de tot? Complim el nostre Mandat, Edifiquem la República Catalana Independent, visquem la llengua i la independència, fem-nos lliures!
Entenc el que Partal i molts de vosaltres dieu, però un Referèndum de ratificació de la DUi o de la nostra nova Constitució en mans dels inneptes que ens governen i dels inneptes que es van lliurar a l’enemic i es van deixar jutjat en castellà i fa pocs dies, més inneptes encara, van trair centenars de generacions fent entrar el castellà a les escoles, en mans de tota aquesta gent qualsevulla cosa i encara més un Referèndum és ben bé un suïcidi a la desena potència. Hi ha una altra moguda que l’ANC ja la ha prevista i tindria moltes connotacions semblants a la que exposa Partal, es tracta de la llista única per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, un sol objectiu, la Independència, un sol capdavanter i una sola plana major, i sempre l’absoluta determinació de trencar amb l’enemic invasor, repressor, lladre i usurpador. La llista és podria preparar ja des d’ara mateix als diferents municipis i comarques del nostre territori, començant totes les bases independentistes.
Sigui el que sigui, llista o Referèndum fem-ho junts i coordinats, enxarxats al territori i censats al CxR.

Parleu de cens? Doncs el del CxR. Parlem d’unitat, doncs tots entorn del CxR i de l’enxarxat que tots hem de controlar i estendre sobre el territori.

I tot el que fem fem-ho amb l’autèntic convenciment de que ja som lliures, vam guanyar el Referèndum i vam votar i guanyar la DUI al Parlament, el nostre objectiu ja està marcat, no hi ha marxa enrere, llencem els neures per la finestra, no demanarem permís ni esperarem ordres. Viurem la Independència i la Llengua, ja ara. No esperarem que ja siguem morts!

Aquest ha d’ésser l’esperit de victòria i vida que ens ha de guiar i donar força.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes