Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

De malson increïble qualifica Alexandra Usó, la presidenta d’Escola Valenciana, la convocatòria de la consulta sobre la llengua base que ahir va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. No per esperada, la convocatòria ha deixat de remoure la comunitat educativa i les entitats que lluiten per la llengua.

La consulta es farà de manera telemàtica, finalment, entre el 25 de febrer i el 4 de març, després de l’ajornament per la catàstrofe de la gota freda. Tot i que els sindicats, les organitzacions de mares i pares, partits polítics i més entitats ha demanat al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que paralitze la consulta i l’aplicació de la llei de segregació lingüística –dita de “llibertat educativa”–, el Consell està disposat a aplicar-la. Això, malgrat els informes i estudis d’experts que ho desaconsellen per qüestions purament pedagògiques.

—Finalment, i malgrat tots els problemes en el sistema educatiu causats per la gota freda, el conseller Rovira ha publicat l’ordre de la consulta sobre la llengua base.
—Aquesta persona està obsessionada i va a la seua.

—Què passarà si en un centre les famílies no trien l’ensenyament en català?
—Amb la nova llei, si la tria de les famílies és el castellà, el valencià es reduirà a un 25%, malgrat que tota la comunitat científica i pedagògica diu que, per tenir un mínim de competència, es necessita un 50% d’exposició de la llengua minoritzada, que, en aquest cas és la nostra, el català.

—Hi ha cap possibilitat judicial d’impedir que es faça la consulta?
—Sincerament, ho veig difícil. Si no és que el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar Compromís dóna els primers resultats, ho veig complicat. Escola Valenciana, a mitjan octubre, va presentar un recurs perquè mentre no es resolguera el recurs del constitucional, s’aturaren les convalidacions, però no ho vam aconseguir. Fa quinze dies, hi havia 53.000 convalidacions demanades. Una barbaritat. Jo sóc pessimista en eixe sentit.

—Escola Valenciana convoca les famílies perquè participen en la consulta?
—Sí. Hem enviat les dates a tots els centres educatius perquè ho puguen transmetre a les famílies. Nosaltres animem a la participació, perquè no participar pot causar més problemes que no pas fer-ho. És important que les famílies voten. Si no ho fan, la decisió la prendran els equips directius. Ni aquesta llei ni aquesta consulta no tenen cap motivació pedagògica. Per exemple, els criteris que hi ha en cas d’empat són els mateixos que s’apliquen en l’admissió, quan es fa la matrícula. Continuem a disposició de les comunitats educatives amb tot el material que hi ha al nostre web, i els podem resoldre qualsevol dubte. Tenim el professorat que pot respondre, en l’àmbit científic, a preguntes molt concretes. Sonia Terrero, presidenta de la COVAPA, diu que escampem mentides i que practiquem la hispanofòbia. Però això no és cert. Veiem que l’administració pública fa una contraprogramació per acabar substituint la nostra llengua. Nosaltres tenim el deure d’informar les famílies dels avantatges de ser bilingües en un territori que té un bilingüisme natural.

—El secretari autonòmic, Daniel McEvoy, fa tota la contrària, sembla.
—La setmana passada, el senyor McEvoy Bravo va participar en una xerrada a Alacant convidat per Hablamos Español. Nosaltres la vam seguir en directe i vull denunciar que ell diu que, com a administració, té l’obligació de ser asèptic i imparcial, però va a xerrades d’aquest tipus i no a unes altres. Literalment, va dir: “A nosaltres, tant ens fa què trien, si trien una cosa o una altra. L’únic que volem és que tinguen llibertat per a fer-ho” [traduït del castellà]. És tot un despropòsit darrere un altre.

—Aquest senyor diu això, però la setmana passada vam saber que la conselleria havia obligat uns centres de la Safor a retirar cartells que demanaven el vot pel català.
—D’ençà que vam començar a fer xerrades informatives, alguns equips directius han rebut telefonades en què se’ls recordava que ells eren l’administració i havien de mantenir la neutralitat. La llei 4/2021 de la funció pública, en l’article 1.69, diu que fer difusió de conceptes tipus pedagògics, xerrades, en els centres educatius no constitueixen cap falta disciplinària. Per tant, animàrem els equips directius que en el moment que reberen aquesta pressió telefònica ho demanaren per escrit. I així ho fan alguns equips directius. Uns altres han utilitzat eixa pressió que han rebut de la inspecció educativa per no implicar-se directament. Però el més fort va ser això de la Safor demanant la retirada dels cartells. Ells poden demanar-ho, però l’equip directiu pot decidir deixar-los. Moltes vegades, els cartells els han posats les famílies i no diuen res més que “Tria el valencià, que és una llengua d’oportunitats”. No diuen res contra el castellà. D’ençà que va eixir l’ordre, hi ha l’obligació de l’administració d’informar les famílies, però no ho fan. Ho fem entitats com la nostra.

—McEvoy continua parlant de llibertat.
—Nosaltres, com a entitat, no estem per aquest concepte de llibertat neoliberal. Per nosaltres, la justícia social, la igualtat d’oportunitats i el benestar col·lectiu del nostre alumnat és més important que eixa llibertat. Ara bé, tampoc no som faves. Sabem que darrere d’aquesta absurditat pedagògica hi ha, des del moment que el senyor Rovira va xafar la conselleria, una motivació ideològica. Ho poden disfressar com vulguen.

—Escola Valenciana facilita que els consells escolars aproven mocions per a demanar de continuar amb el mateix model que fins ara.
—Nosaltres hem fet un model de carta en què el consell escolar del centre educatiu o el consell escolar municipal de la població poden manifestar que no volen disminuir el percentatge de valencià que tenen ara, amb la llei de plurilingüisme. Ho vam fer perquè alguns professors es trobaven molt sols a l’hora de donar la seua opinió en una reunió de pares, per exemple. Si és el consell escolar qui ho demana, eixos professors tenen un suport, fins i tot, davant les telefonades de la inspecció.

—Totes les entitats que esteu en contra de la consulta parleu de dificultats serioses a partir dels resultats. Podeu posar-nos algun exemple de problemes que poden sorgir?
—N’hi ha moltíssims. Per exemple, l’alumnat de sisè de primària ara triarà el que vulga, però l’any vinent, quan faça primer d’ESO, ja veurem què es troba. Parlen de llibertat educativa perquè és com si ja tingueren clar que el resultat serà favorable al castellà, però, i la resta de drets? Què passa si en un centre hi ha cinquanta alumnes en dos grups, i trenta-set famílies trien una llengua? No faran tres grups i no en poden tenir trenta-set  en un grup perquè la ràtio és de vint-i-cinc. Per tant, les famílies han de tenir clar que la paraula llibertat no els garanteix que allò que trien siga allò que cursaran els seus fills. Encara més. Cada any s’ha de fer una nova votació. Què passa amb els alumnes repetidors? Pot ser que l’any que repetesquen no els puguen respectar la tria feta.

—És tot molt complicat!
—Hi ha tants serrells i tantes coses no resoltes i no escrites que tot és molt perillós. Molt. Us en diré una altra. Amb el sistema de línies, si tenies un grup de la línia i un que no ho era, i un dels dos grups tenia una dinàmica de funcionament a classe que no era bona, no podies fer res per intentar revertir la situació, perquè no podies desfer eixos grups. Ara tornarà a passar això. També serà complex en el cas dels alumnes amb necessitats educatives. Imagina que n’hi ha quatre, i tots quatre han triat una llengua, no els pots repartir en dos grups, per exemple. La gent que som en els centres veiem que no han tingut en compte aspectes pedagògics. Com a entitat, com a Escola Valenciana, veiem clar que la conselleria persegueix l’únic lloc on, entre cometes, estava assegurat l’ensenyament en valencià.

—Feu xerrades informatives amb les famílies. Què els expliqueu?
—N’hem fetes més d’un centenar a tot el País Valencià amb l’únic objectiu que les famílies sàpiguen els avantatges de triar el valencià si volen que les criatures acaben tenint competència lingüística en les dues llengües. Creiem en la immersió lingüística, però també pensem que és la nostra obligació dir-los que, si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües. Algunes xerrades les fem amb la Plataforma per l’Ensenyament Públic, que forma part de FAMPA València. Els expliquem també què passa si no voten o si el pare i la mare tenen una opinió diferent.

—I els dubtes de les famílies, quins són?
—El que em preocupa és que el 90% del públic que ve a aquestes xerrades ja té clara l’opció de triar el valencià. La majoria volen saber coses, com ara, si es mantindrà el programa Xarxa Llibres o què passarà després de la votació segons els percentatges que isquen. També tenim famílies de persones immigrants que diuen que tenen clar que el bilingüisme és bo, però que ells no poden ajudar els fills. Nosaltres els expliquem que en el País Valencià, d’ençà del 1983, la immersió lingüística amb les línies i el plurilingüisme, tenim experiència i els nostres són programes d’èxit. Els diem que estiguen tranquils i que donen el vist-i-plau a continuar amb el sistema. Però el que em preocupa és tota la gent que no s’informa i que es deixa portar per les vísceres i tot el vocabulari de l’adoctrinament i la hispanofòbia que utilitza gent com Hablamos Español. Estic molt, molt preocupada. No deixarem de fer xerrades fins a la vigília de la consulta.

—La consulta es farà de manera telemàtica per la plataforma Ítaca. Té totes les garanties que no se’n poden adulterar els resultats?
—No tenen aquesta garantia, no. La consulta es farà telemàticament, i els centres han d’habilitar un espai per a les famílies que no tenen la possibilitat de votar des de casa, però estic d’acord que hi ha una opacitat increïble. Hi ha opacitat en el procés, però fixa’t que després trauran les llistes. Per tant, no em canse de dir que ja fa anys que les comunitats educatives no vivim el tema lingüístic com un problema. Ja fa anys que ho superàrem. Ara en tenim uns altres. Qüestions de salut mental, les xarxes, el bullying, actituds feixistes d’adolescents, hi ha molts temes que hem de tractar, i això no era un problema. Però ara, quan traguen les llistes, els resultats es faran públics, per tant, totes les famílies sabran què ha votat l’altra família. I això, ens agrade o no, durà problemes. Tornarà a alimentar eixos prejudicis lingüístics. Aquesta administració ha tornat a posar això en el centre del sistema educatiu quan no calia. I, sobretot, perquè obvia les seues obligacions. L’obligació de l’administració és fer polítiques per a fomentar la llengua minoritzada i fa just el contrari.

—La data en què es farà la consulta tindrà implicacions en l’organització dels centres del curs vinent?
—Ara en febrer haurien d’haver tret l’ordre per l’admissió als centres educatius. L’any passat, que era el seu primer any, ja no van fer-ho quan tocava i van culpar-ne el Botànic i un tema informàtic. Ja demostraren com en podien arribar a ser, d’ineptes. Però l’any passat tornàrem al districte únic, que és una mesura totalment segregadora. I sí que hi incidirà, perquè els projectes educatius que tenim als centres, a part del projecte lingüístic, tots els projectes que s’aproven als consells escolars s’endarreriran. Una família que matricula un alumne en un centre nou, si té dos dits de seny, vol saber els projectes educatius d’eixe centre. Ara el professorat estem tacant el curs. Quan isca aquesta votació haurem de tornar a modificar el projecte lingüístic de centre amb els resultats que hagen eixit, i tots els projectes que se’n deriven, aprovats anteriorment, que tenen moltes vegades vehiculada la llengua. Hi ha una faenassa increïble de tot el professorat a partir d’ara. A més, normalment, a final de març és quan els centres educatius públics obren les portes perquè les famílies puguen visitar-los i veure’n les instal·lacions, els projectes. Ara haurem d’obrir les portes, però tot això no ho tindrem resolt.

—Heu parlat de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). La llei de segregació lingüística i la consulta són el retrocés més gran que s’ha fet mai en qüestió educativa?
—No n’hi ha cap de més greu, per això confie moltíssim en aquest recurs d’inconstitucionalitat, perquè hi ha uns divuit articles d’aquesta llei, parle de memòria, que no respecten lleis d’ordre superior, com ara la LUEV o l’estatut d’autonomia. Però també de la llei orgànica d’educació actual. Passen per alt tota una sèrie d’articles que garantien eixa cooficialitat de les dues llengües. Nosaltres confiem moltíssim en el recurs.

—Intensificareu les mobilitzacions, a partir d’ara?
—Sí. Ja fem les de cada dijous, i concretarem més protestes per fer visible l’oposició a això que proposa la conselleria.

—Voleu afegir res?
—Això és com un malson increïble. Es van presentar unes al·legacions: tenen obligació de respondre-hi i no han respost. Han passat per alt sense escrúpols tot allò que els ciutadans tenim al nostre abast per a intentar d’aquesta llei, que no té ni cap ni peus. Demanem a les famílies que, per favor, s’informen, que vagen a votar. Hi ha una setmana per a votar, que no ho deixen de fer. I desitge que tothom tinga una miqueta de seny, perquè això sí que serà una bona bufetada per a l’ensenyament i per a la nostra llengua.