01.06.2025 - 21:40
Demà comença la selectivitat al País Valencià, amb la particularitat que els alumnes que han estat damnificats per la gota freda tindran una convocatòria extraordinària. És a dir, podran triar de presentar-se a aquesta primera, 3, 4, 5 i 6 de juny, com la resta d’estudiants, o presentar-se a la segona, del 1r al 4 de juliol. En cas que es presenten a la segona, per a ells comptarà com si fos la primera i, si no aproven o volen millorar la nota, tindran una altra oportunitat del 22 al 24 de juliol. Amb tot, afrontar aquesta prova, decisiva per a molts, en el context de la gota freda, ha estat una pressió afegida.
Els alumnes de l’IES d’Albal (Horta Sud) van haver de traslladar l’activitat lectiva durant setmanes a la Casa de la Cultura del poble. En alguns casos, no tenien ni taules ni cadires, i havien de fer les classes amb taules de pícnic. “Encara sort que l’ajuntament ens deixà espais municipals”, diu Pablo Icaran, professor de llengua castellana a l’institut. Explica que, si normalment el curs de segon de batxillerat és condicionat pel calendari, que està molt atapeït, i el contingut molt condensat, aquests alumnes han tingut menys temps que la resta.
“La primera avaluació, per a ells, va volar, pràcticament va desaparèixer. Tots eixos continguts s’han ensenyat com un embut, s’ha comprimit tot i s’ha tractat d’abastar el màxim possible, prioritzant allò que creiem que és més important. Però això, de cara a un examen de la PAU, en què pot eixir qualsevol cosa…”, lamenta. Així, els professors també han sentit la responsabilitat d’haver-los preparat bé o no, perquè s’ha hagut d’anar més de pressa amb el temari i no s’ha pogut treballar tant a l’aula. “Sí que tenim la sensació que hi ha coses que potser no s’han pogut explicar com calia. És impossible.”
Els alumnes, diu, estan preocupats i angoixats per la selectivitat, a banda d’haver vist ressentida la seua salut mental. “Les famílies d’alguns dels alumnes han perdut baixos, han perdut cotxes. Molts d’ells estan tocats, perquè açò no s’ho esperava ningú i ha sigut molt dur. Si a tot el que implica la selectivitat –que no només és aprovar, sinó traure una bona nota per a poder cursar la carrera que volen–, afegim que han tingut menys setmanes, que els ha afectat psicològicament, que alguns han tingut estrès, ansietat, depressió… Tot això fa un còctel. Molts no ho passen bé”, apunta el professor. A més, recorda que els alumnes que enguany es presenten a la selectivitat van començar l’etapa educativa a l’ESO amb la covid, i ara l’acaben amb la gota freda.
Del trauma a la selectivitat
Sara Carrasco és professora d’anglès i tutora d’un dels dos grups de segon de batxillerat a l’Institut de Sedaví (Horta Sud). Coneix bé les diferents situacions personals dels seus alumnes. Van tornar al centre a penes tres setmanes després de la gota freda, més aviat que en uns altres llocs, tot i que les condicions no eren les adequades. Van fer una denúncia pública perquè hi havia fang, productes químics, no es podia baixar al pati… I, com en la resta de centres danyats, van ser els professors mateixos els qui van haver de netejar. Amb tot, la situació es va normalitzar i els alumnes van reprendre les classes. Però va haver-hi entrebancs, perquè alguns professors també van ser damnificats per la catàstrofe, com ara la professora de castellà, que no es va reincorporar fins al gener.
A més, la tutora recorda que a principi de curs hi va haver vagues perquè es va canviar el model de les PAU i la conselleria va tardar a dir com serien els nous exàmens. Això, afegit a la gota freda i les dificultats derivades, va fer que es perdés molt de temps. De la mateixa manera que Icaran, coincideix en el fet que els continguts del curs no s’han pogut consolidar com calia. En el seu cas, com a professora d’anglès, va decidir d’explicar la gramàtica justa i centrar-se en les proves de lectura i redacció, que són els exercicis que es fan a la selectivitat.
Considera important que es parle de la situació que s’ha viscut als centres educatius danyats per la gota freda, perquè troba que en uns altres llocs no en són conscients. “Reprenguérem les classes i els alumnes mateixos em deien que no volien estar ací perquè el que volien era anar a netejar sa casa. A vegades tenien un poc eixa cuirassa de no mostrar-ho, però quan parlaves amb ells en privat, estaven prou baixos d’ànims, perquè estan en un curs de molta pressió, i molts havien estat afectats. Molts han perdut les cases, cotxes, garatges. I, a banda, el dia 29 també va ser prou traumàtic per a ells. Independentment de les pèrdues, tenen històries d’haver estat tres dies sense saber res de la seua àvia, o de la seua parella. Coses molt dures. Ha sigut una acumulació de circumstàncies”, diu.
Tot i que alguns alumnes van aconseguir de focalitzar-se en la selectivitat per tirar endavant, en aquest context, n’hi ha hagut uns altres que no han pogut aprovar el curs i hauran de repetir. “Molts no venien ni a classe. Hi havia el cas d’una alumna que tenia insomni, no podia dormir per la preocupació, i a les primeres hores no venia. No la veies abans del pati perquè es quedava dormint. Molts també s’havien de fer càrrec de tot el tema burocràtic. Em deien, no puc venir a classe perquè he de fer no sé què del consorci. Molts altres, de sobte, no tenien un lloc d’estudi perquè no tenien casa i potser eren set que se n’havien hagut d’anar a casa dels iaios”, explica.
Ara, resten els nervis i el fet de prendre una decisió. A quina convocatòria s’han de presentar? Alguns volen acabar prompte amb el tràmit i aniran a la primera. Uns altres prefereixen esperar i tenir unes setmanes més per a estudiar. Però sempre resta el dubte i la incertesa de no encertar la tria. Potser el primer examen és més fàcil que el segon. O a l’inrevés. Uns altres ho deixaran per a l’any que ve. Siga com siga, serà el punt final a un curs que, consulta sobre la llengua inclosa, ha estat de tot menys normal.
