[MAPES] Els resultats de la consulta per la llengua, municipi a municipi

  • El català s'ha imposat en la gran majoria de localitats (343); el castellà, en 116; i en una, hi ha hagut un empat

VilaWeb
Mapa de preferència de català i castellà amb la frontera lingüística entre les dues llengües
07.03.2025 - 18:51
Actualització: 08.03.2025 - 21:47

El català ha estat l’opció més votada entre les famílies en la consulta sobre la llengua base a les escoles, amb un 50,53% dels vots, poc més d’un punt percentual més que no pas el castellà. Tot i semblar un resultat ajustat, s’observa una diferència important a escala geogràfica. De fet, el català s’imposa en 343 localitats, mentre que el castellà és més votat en 116, i a Bicorb (Canal de Navarrès) hi ha un empat, amb sis vots per a cada opció.

Així, sobre el mapa es pot comprovar clarament com el català és la llengua majoritària, amb un suport molt alt, en gairebé tota la zona catalanoparlant, tot i tenir un suport més baix a València ciutat, al sud del País Valencià i en les zones castellanoparlants, sobretot les que van ser incorporades del Regne de Castella, com són la ciutat de Villena i la comarca de la Plana d’Utiel.

No obstant això, en les comarques repoblades històricament per aragoneses, tot i ser castellanoparlants, l’opció del català té una presència alta, ha estat la més votada als Serrans (51%) i ha tingut suport molt important al Racó d’Ademús (36%), a l’Alt Millars (35%) i a la Foia de Bunyol (33%).

Heus ací el mapa interactiu del percentatge de català per municipis:

L'altra cara de la moneda és el mapa del percentatge de castellà, on es pot veure que aquesta opció arriba gairebé a la unanimitat en bona part del Baix Segura, la Plana d'Utiel i la Vall de Cofrents. Per altra banda, tret de grans ciutats i àrees metropolitanes, la tria del castellà és testimonial en la resta del país. Heus ací el mapa interactiu del percentatge de castellà per municipis:

De fet, tal com es pot comprovar si es traça la divisió entre comarques castellanoparlants i catalanoparlants, hi ha una clara polarització de municipis, amb un suport majoritari del castellà en les primeres, i del català en les segones. Sobre això, trobem que, potser amb certa sorpresa, el català sobrepassa aquesta línia en bona part del territori:

obres
actors
  • Rovira
llocs
  • València (ciutat)
  • Bicorp (Canal de Navarrès)
  • Villena
  • Serrans
  • Racó d'Ademús
  • Alt Millars
  • Foia de Bunyol
esdeveniments
  • Consulta sobre la llengua base a les escoles
  • Mapa interactiu del percentatge de català per municipis
temes
  • Llengua
  • Educació
  • Política regional (València)
subtemes
  • Política lingüística
  • Promoció de la llengua valenciana
  • Geografia lingüística
VilaWeb ja ha explicat que el mapa municipal de la consulta lingüística dibuixa un País Valencià on el català s’imposa clarament a la majoria de localitats, malgrat el resultat global ajustat, i que el conseller Rovira ha fracassat en l’intent que el castellà s’imposés a les aules, fins i tot a moltes comarques castellanoparlants . En aquest context, l’anàlisi sobre “la trampa de Rovira” evidencia com el pes de les zones castellanoparlants maquilla un suport molt més alt al català allà on és llengua d’ensenyament, fet que es veu clarament en el mapa comarcal .

Per comprendre millor el rerefons, VilaWeb ha posat el focus en el cas dels Serrans, la comarca castellanoparlant que ha desmuntat l’estratègia del conseller i ha reclamat majoritàriament el català com a llengua base, amb testimonis de famílies i mestres que denuncien el menyspreu institucional i la incertesa sobre l’aplicació del resultat . També podeu veure la Pissarreta de Vicent Partal, que dissecciona les dades i el “bac” polític que s’han endut Rovira i Mazón amb una consulta que pretenia arraconar la llengua i ha acabat mostrant una generació jove clarament decantada pel català .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor