Com ens afectaran les restriccions contra la sequera a Catalunya?

  • Amb la nova alerta del govern ja són cinc-cents els municipis del Principat que han de prendre mesures de racionament

VilaWeb
Redacció
21.11.2022 - 19:18
Actualització: 22.11.2022 - 12:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A final de setmana entrarà en vigor l’alerta per sequera a les conques Darnius-Boadella i Ter-Llobregat, aquesta última, la que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona i la zona més poblada del país. També en queda afectada l’àmbit d’influència de l’embassament Darnius-Boadella. Amb aquesta novetat, ara ja són cinc-cents els municipis del Principat que han de prendre mesures de racionament, però que en cap cas hauran de patir per l’aigua de boca.

Què suposa un escenari d’alerta?

L’eina essencial de planificació hidrològica per actuar en situacions de sequera és el Pla Especial de Sequera. Preveu cinc diferents estats en funció de la situació de les diferents conques internes de Catalunya: escenari de normalitat, de prealerta, d’alerta, d’excepcionalitat i d’emergència.

La declaració de l’estat d’alerta a la conca del Ter-Llobregat implica que els municipis afectats hauran de reduir l’ús de l’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per als industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%).

El pantà de Mequinensa

A qui afecta?

La conca del Ter-Llobregat subministra aigua potable a més de cent municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, el que representa una població al voltant dels cinc milions d’habitants.

Aquests municipis se sumen als 301 que ja es trobaven en fase d’alerta. Els primers a veure’s afectats van ser els de la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l’Anoia-Gaià. El mes de juliol 135 municipis de les comarques d’Osona, el Ripollès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental van assumir les primeres restriccions. Posteriorment, l’alerta es va ampliar a l’Empordà, Banyoles, la serralada Transversal i Prades-Llaberia, i recentment s’hi van sumar 22 municipis de l’Alt Empordà, concretament, els que s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià Muga.

Així doncs, les restriccions ja afecten un total de 514 municipis pertanyents a 27 comarques i que engloben 6,7 milions d’habitants. Podeu veure si el vostre municipi es troba afectat per la fase d’alerta en el següent enllaç.

Quin és l’estat dels pantans?

Els embassaments de Catalunya, amb una capacitat de set-cents hectòmetres cúbics, fa mesos que passen set. Les reserves d’aigua se situen al 33% i ara fa un any era de gairebé el doble, del 63%. El que es troba en pitjor situació és el de Siurana, a Cornudella de Montsant (Priorat), que només té un 7,9% de la seva capacitat. El segueixen Riudecanyes (16%), Sau (18%), la Llosa del Cavall (27,3%) o la Baells (29,5%).

Les conques internes de Catalunya són gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mentre que els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) depenen de l’estat espanyol. Amb una capacitat de més de cinc hectòmetres cúbics, les seves reserves es troben en millor situació.

Vista aèria del pantà de Siurana

Hi podria haver més restriccions?

Tot dependrà de les pluges que puguin entrar durant la tardor. L’estat de les reserves dels pantans és crític i l’activació de pla contra la sequera té com a objectiu, precisament, evitar restriccions que afectin les llars privades. El següent escenari del pla de sequera és l’estat d’excepcionalitat. Aquest s’aplica quan les reserves de les conques internes és inferior al 25%. En aquest supòsit, quedarien prohibides diferents pràctiques com el reg de gespa o la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.

El darrer nivell del pla de sequera és el d’emergència i només s’aplicaria en el cas que les reserves dels embassaments sigui inferior al 16%. Aleshores sí, es podria reduir la pressió del servei d’aigua i fins i tot, racionar-lo durant algunes hores del dia.

I a la resta del país?

Les reserves hídriques de les Illes se situen al 48% a l’octubre, dos punts més que el mes anterior i un punt més respecte al mateix mes de l’any passat. Tanmateix, totes les zones Unitats de Demanda (UD) es troben en escenari de prealerta. De moment no s’han pres mesures, però ciutats com Palma ja s’han plantejat incrementar la compra d’aigua dessalada del 2022 a un hectòmetre cúbic. Al País Valencià les reserves dels pantans es troben per sobre el 50% i de moment no es pateix per l’abastiment d’aigua.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes