26.07.2022 - 14:13
|
Actualització: 26.07.2022 - 14:25
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha declarat la fase d’alerta per la sequera a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l’Anoia-Gaià. La mesura afecta 135 municipis, en els quals viuen més de 300.000 persones, de les comarques d’Osona, el Ripollès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental. Segons que informa l’ACA, els municipis afectats no depenen de l’aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies -pous, aigua superficial o basses- per garantir les demandes. La mesura inclou limitacions com ara la reducció d’aigua per a reg agrícola, per a usos ramaders, industrials i també recreatius.
En concret, la reducció del consum d’aigua que ha establert l’ACA pels diferents usos és la següent: un 25% en el regadiu agrícola, un 10% en els usos ramaders, un 5% en els industrials, un 30% en els recreatius que impliquin reg i un 5% per als altres usos recreatius.
Pel que fa als usos domèstic, l’ACA estableix restriccions a particulars per a determinats usos urbans com ara les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’omplir les fonts ornamentals, la prohibició a particulars de netejar els carrers amb aigua de la xarxa, limitacions per a omplir piscines o també en la neteja de vehicles. També es defineix una xifra per al consum global d’aigua a un màxim de 250 litres per habitant i dia.
Es manté l’alerta al Carme-Capellades i la pre-alerta al Ter-Llobregat
L’aqüífer de Carme-Capellades es manté en estat d’alerta, que es va declarar al maig. Segons informa l’ACA, tot i que en els darrers mesos el nivell s’ha mantingut força estable, s’ha decidit de mantenir en l’escenari d’alerta, una mesura que afecta quinze municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès.
Pel que fa al sistema Ter-Llobregat, amb les reserves al 45%, continua en l’escenari de pre-alerta, així com Darnius-Boadella, que està a prop del 47% de la seva capacitat. L’ACA informa que des del mes de febrer les dessalinitzadores catalanes han produït 33 hm³ d’aigua, un fet que ha alentit el descens de reserves dels embassaments. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien cinc punts percentuals per sota.
Què passa a la resta del Principat?
La resta de conques del Principat les gestiona la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que depèn del govern espanyol. En l’informe del mes passat, l’entitat va declarar la situació d’emergència a la zona del Segre arran del “descens inusitat” dels embassaments d’Oliana-Rialb, en comparació amb els que es produeixen al juliol i l’agost.
Així mateix, la zona del Baix Ebre també es troba en nivell d’emergència, tenint en compte el descens important que ha sofert l’embassament de Mequinensa. Així mateix, el Noguera Pallaresa, que forma part de la conca del Segre, es troba en estat d’alerta, però no d’emergència.
