Fotografia: Albert Salamé.

El relat de ficció del Tribunal Suprem espanyol sobre la violència del primer d’octubre, atribuïda a la resistència cívica i pacífica dels votants, com més va més es va esquerdant. A l’exterior, cap tribunal europeu no ha donat suport a la instrucció del jutge Pablo Llarena contra els dirigents independentistes. A l’interior, als jutjats catalans, s’obre pas la investigació contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per la violència exercida contra els votants.

Fa pocs dies, l’Audiència de Barcelona va criticar la violència de la Guàrdia Civil i va determinar que haurien d’haver deixat votar. La interlocutòria, que es referia al cas de Sant Joan de Vilatorrada, deia que els agents van ‘incórrer en excessos’ i que van ‘colpejar ciutadans sense finalitat aparent’. L’Audiència de Barcelona també va citar a declarar tres guàrdies civils que van actuar l’1-O a Fonollosa i el cap de l’operatiu de la policia a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Sant Carles de la Ràpita, el primer cas
El primer jutjat a citar a declarar com a investigats guàrdies civils va ser el número 4 d’Amposta. El 14 de març, cinc agents van declarar-hi per videoconferència des de Madrid per la violència desfermada a Sant Carles de la Ràpita. Van dir que havien carregat per fer front a la ‘resistència activa’ dels votants, als quals els van responsabilitzar i culpar de la violència. A la Ràpita, un centenar de persones van ser ateses al centre d’atenció primària i hi va haver una vuitantena de ferits.

Investigació a Girona
A Girona, l’Audiència va ordenar al juliol de reobrir la investigació dels agents que van detenir el regidor de Portbou Francisco Ábalos. La Guàrdia Civil l’havia detingut per haver-se negat a identificar, i ell va denunciar els agents per detenció il·legal. Tanmateix, el jutjat d’instrucció 5 de Figueres va arxivar la denúncia. Finalment, el regidor va ser absolt en el judici de l’acusació de resistència a l’autoritat

Al maig, el jutjat 2 de Girona va autoritzar els Mossos d’Esquadra a investigar les converses dels agents de la Guàrdia Civil durant el primer d’octubre. Al novembre, el mateix jutge ja havia demanat que s’identifiqués els agents de la policia espanyola i dels guàrdies civils que van carregar a les escoles de Girona. I al desembre, va admetre a tràmit la querella col·lectiva dels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva contra els agents, els comandaments i els responsables polítics de l’operatiu de l’1-O per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. En total, unes dues-centes denúncies.

El jutjat 7 de Barcelona posa fil a l’agulla
Des de la setmana passada, per la Ciutat de la Justícia desfilen agents de la policia espanyola citats a declarar per les càrregues a diversos col·legis de Barcelona. Hi ha vint-i-sis policies investigats per haver causat centenars de ferits. Segons que ha transcendit a partir d’aquestes declaracions, sembla que comença a acreditar-se que hi havia un centre de comandament des del qual es donaven les ordres a totes les unitats desplegades a Barcelona durant el primer d’octubre.

Aquesta setmana, el jutge continua les vistes amb els agents de la policia espanyola. Els advocats de les víctimes han denunciat que hi ha una estratègia evasiva per a escatimar responsabilitats i no inculpar la cadena de comandament. A més, la possibilitat que les víctimes acabin encausades ha fet que una quinzena de persones retiressin les demandes per por de patir represàlies.

Les defenses han explicat que el cas pot prolongar-se uns quants mesos i que el judici no començarà fins a final de l’any vinent.

Mataró, Manresa, Tarragona, Lleida i Sant Feliu de Guíxols
A banda dels jutjats ja esmentats, n’hi ha més que també van obrir investigacions sobre les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Són el número 4 de Mataró, el 2 de Manresa, el 2 de Tarragona, el 4 de Lleida i l’1 de Sant Feliu de Guíxols. En el cas del jutjat de Manresa, la magistrada va descartar de continuar la investigació amb l’argument que no hi havia hagut cap excés de força, malgrat la cinquantena de ferits registrats en cinc col·legis del Bages.

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits

No obstant això, de moment, cap agent no s’ha presentat a declarar. Els jutjats van demanar informació al Ministeri de l’Interior espanyol sobre el dispositiu del primer d’octubre, les instruccions, la identitat dels comandaments i els agents implicats. En un informe, Amnistia Internacional va denunciar la poca voluntat de col·laboració del govern espanyol i de la fiscalia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb