A la ciutat de Barcelona durant l’1-O hi va haver vint-i-set actuacions violentes de la policia espanyola. Cap jutge no s’atrevia a obrir cap investigació sobre aquests fets fins que no ho va fer Francisco Miralles, del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. Fou ell qui, després de l’1-O, i malgrat l’intent de la fiscalia d’impedir-ho, va decidir d’investigar la violència policíaca contra la gent que va anar a votar, i que va originar més de cent denúncies de lesions. Ho va fer perquè va veure les imatges d’aquella jornada i els informes mèdics de centenars de ferits en més d’una vintena de col·legis de la ciutat, i no es podia creure que el fiscal digués que l’actuació de la policia ‘no va afectar la normal convivència ciutadana’. Gràcies a les imatges enregistrades que van aportar Som Defensores i els Mossos d’Esquadra, es van identificar els agents. I avui Miralles comença a prendre’ls declaració. Aquests dies vinents, vint-i-sis policies passaran per la Ciutat de la Justícia. No és una xifra gaire alta si tenim en compte que el primer d’octubre al matí hi va arribar a haver-hi vint-i-set actuacions amb violència.

Aquestes declaracions no són aïllades. En les interlocutòries emeses fins ara s’ha atrevit a ser crític amb la manera com van actuar les forces policíaques. Per exemple, respecte de les Escoles Pies de Sant Antoni, una de les vint-i-set escoles barcelonines on actuà amb violència la policia espanyola, Miralles, basant-se en fotografies i vídeos, conclou que quan els agents hi van arribar, els congregats es van posar davant la porta, sense impedir el pas per la vorera, amb les mans enlaire i dempeus. ‘Sense que se senti cap avís previ ni cap advertiment, els agents comencen a agafar aquestes persones i les tiren a terra o les empenyen cap enfora, sense cap mirament i fent servir certament una violència desproporcionada a la situació’, diu el magistrat. I afegeix que les imatges evidencien ‘agressions clarament gratuïtes’ i ‘innecessàries’. Segons el jutge, no hi havia cap motiu per a no avisar els votants ni per a actuar d’una manera tan violenta.

‘No és il·legal ni il·lícit’
En un dels escrits, Miralles hi diu una cosa molt important, amb vista a allò que valoraran més endavant els jutges alemanys. Afirma que la gent que hi havia als col·legis no feia res d’il·legal. Contradiu totalment el discurs repetit per fiscals, jutges, polítics i tertulians espanyols per a justificar la violència policíaca, i argumenta: ‘Allò que era il·legal era la convocatòria, l’organització i la promoció del referèndum per part d’autoritats i funcionaris públics a qui expressament el Tribunal Constitucional havia requerit amb advertiment de les responsabilitats penals corresponents. El que no era il·legal ni il·lícit era que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, s’adrecessin als punts de votació que hom els havia indicat, en un establiment públic obert per a això, a reunir-se o a fer qualsevol activitat que s’hi hagués programat, fins i tot a dipositar un paper sense cap valor legal en una urna.’

Denúncies arxivades
En el curs de la investigació, el magistrat ha arxivat un total de 43 denúncies presentades per lesionats. En la major part de casos va dir que l’actuació policíaca havia estat proporcionada i en alguns altres que no hi havia imatges dels fets descrits en les denúncies o bé que els agents presumptament responsables no havien estat identificats plenament. L’Ajuntament de Barcelona, que és acusació popular en totes les peces, i Irídia, que ho és en algunes, van presentar recurs a la decisió del jutge per ‘precipitada i no prou fonamentada’. Les denúncies arxivades corresponen a les actuacions policíaques de l’Escola de Joves Trinitat Vella, l’IES Víctor Català, el CEIP Aiguamarina, el CEIP Estel, l’Escola Tomàs Moro i l’IES Joan Boscà.

Roger Español
Aquest mateix jutjat és qui investiga l’agressió a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, prohibides per Parlament de Catalunya des del 2013. En una interlocutòria, el jutge va escriure negre sobre blanc que l’agent que va disparar Español ho va fer ‘de manera directa i a menys de quinze metres’, contravenint els protocols oficials. Però de moment, ni rastre de qui va ser: ‘El jutge va demanar a la policia la identificació de l’escopeter, però no hi comptem, perquè no la voldran donar. Sí que podem, amb les imatges que tenim, descartar els qui segur que no ho van fer i, a partir d’aquí, estrènyer més el cercle’, explicava Español en una entrevista a VilaWeb. El jutge investiga els dos caporals responsables de l’operatiu i els onze escopeters que hi van prendre part: ‘Ha de ser un dels onze, però no creiem que s’arribi a saber mai.’ Qui sap si amb les declaracions que es començaran a fer a partir d’avui permetran esclarir qui va agredir-lo.

Un cop s’hagin acabat les declaracions dels policies, llavors serà el torn d’Español, que no només és víctima, sinó que el jutge també l’investiga per haver llançat una tanca metàl·lica contra uns agents una estona abans del fatal incident.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb