Archives

Joan Comella: ‘La crisi del coronavirus canviarà completament la nostra societat’

Joan Comella Carnicé (Vilanova de Segrià, 1963) és el director del Vall d’Hebron Institut de Recerca, (VHIR) l’ens que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària de l’hospital. La situació actual d’emergència sanitària ha fet que el centre destini bona part dels seus esforços a l’estudi del coronavirus 2019. Comella és neurocientífic, però ens explica amb ‘visió panoràmica’ els projectes que el VHIR té en marxa ara mateix.

Quants assajos clínics hi ha en marxa a la Vall d’Hebron sobre la Covid-19?
—Tenim tres assajos en marxa, tots ells coordinats pels doctors Benito Almirante i Ricard Ferrer. El primer estudi intenta determinar si el sarilumab, un medicament que s’utilitza per tractar l’artritis reumatoide, pot contrarestar la inflamació hiperactiva dels pulmons en els pacients greus de la Covid-19. L’assaig es fa amb aquest medicament perquè és capaç d’inhibir la interleucina-6, que juga un paper clau en aquesta resposta inflamatòria. La inflamació normalment és una manera de lluitar contra la infecció vírica, però quan és excessiva acaba esgotant el sistema immunològic dels pacients.

I els altres dos quins són?
—Els altres dos involucren el remdesivir, un medicament que es va fer servir durant el brot d’Ebola de 2014. Per una banda l’equip d’Almirante tracta els pacients amb afectacions respiratòries moderades i per l’altra, l’equip de Ferrer tracta els pacients amb afectacions severes. El remdesivir és un antiviral que inhibeix la replicació de les cèl·lules infectades, de manera que el virus no es pot multiplicar. Després de fer-se servir en el brot d’Ebola es va observar que podia actuar contra altres virus com el sincicial respiratori i possiblement el coronavirus que causa la MERS.

Quan podem esperar resultats?
—Els dos assajos van començar a finals de març. Els equips que ho estan treballant són els més indicats per respondre aquesta pregunta.

Hi ha més estudis en marxa a la Vall d’Hebron?
—Tenim un centenar de professionals dedicats a la recerca relacionada amb el nou coronavirus en diferents projectes. Per exemple, som un referent en matèria de maternitat, i tenim gent que s’està dedicant a observar quina incidència pot tenir el virus en l’embaràs. D’altra banda, el nostre equip de recerca en Hepatitis C, que encapçala el doctor Josep Quer, ha aplicat tècniques d’alta capacitat per seqüenciar amb molt de detall el genoma del coronavirus de dos pacients. Aquestes noves seqüències, comparades amb altres de l’estat o d’internacionals publicades en una base de dades mundial, ens indiquen que aquest coronavirus és un virus amb una variabilitat baixa, fet que ens hauria de facilitar la selecció dels tractaments amb antivirals i la creació d’una possible vacuna, perquè actuen sobre aquelles parts del virus que no canvien.

És possible saber com i quan el virus va arribar a Catalunya?
—Existeix aquesta traçabilitat a través de les petites mutacions del virus, però els detalls i la interpretació de les dades correspon a l’equip d’investigació, que són els experts en la matèria.

La Vall d’Hebron treballa en alguna investigació relacionada amb la creació d’un vaccí contra el coronavirus 2019?
—Directament no treballem en el desenvolupament d’una vacuna perquè som un hospital d’aguts, és a dir, donem molt bona resposta quan la persona ja està malalta. La vacuna és un altre tipus de plantejament, un plantejament poblacional. De totes maneres, hi treballem de manera indirecta amb recerques com la seqüenciació del genoma i la identificació de les parts estables del virus, és a dir, aquelles que poden ser bones dianes per la vacuna. Dit això, quan la vacuna estigui disponible, estic convençut que el nostre hospital serà un candidat a fer les proves d’immunització.

Els darrers dies hi ha hagut molta polèmica amb les proves ràpides que va comprar el govern espanyol. La Vall d’Hebron n’utilitza?
—Vall d’Hebron, i també l’Hospital de Bellvitge, ha estat provant els testos ràpids que ha comprat el Departament de Salut i que van començar arribar el cap de setmana passat. Les proves les ha fet l’equip del doctor Tomàs Pumarola i sembla que els tesos són bastant bons, és a dir, que tenen una capacitat de detecció força elevada, i per tant, es poden utilitzar. Ara falta que es decideixi on i com s’apliquen.

Teniu previst produir les vostres pròpies proves ràpides?
—Tenim dos projectes en paral·lel, un de propi i un en col·laboració amb l’Institut Català de Nanotecnologia. Saps què passa?

Digui.
—Conceptualment el test no té cap secret. Has de tenir una molècula que sigui capaç de detectar el virus. En una prova ràpida tenim dos formats. Un de visual com ara un predictor, per entendre’ns, i un de molècula florescent, com són els que ha comprat Salut, i que requereix que una màquina llegeixi el resultat. Conceptualment és senzill. Nosaltres treballem en un test ràpid i segur, però el problema és garantir una alta fiabilitat per detectar al virus. Hi ha marge de millora.

Hi ha terminis?
—Aquests desenvolupaments són lents i difícilment podrem proveir una solució amb un impacte immediat en aquesta crisi. Dit això, tenir aquestes eines és important perquè el virus sembla que ha vingut per quedar-se, per tant, és possible que necessitem aquests detectors de manera més o menys permanent. En una escala de mesos podria estar disponible? Podria ser. Però cal ser conscient que fem un model i una prova a escala petita per demostrar que funciona, després cal la validació i la producció industrial. No és un procés ràpid.

Vall d’Hebron treballa amb plasma de pacients que s’han curat?
—Sí, la nostra UCI està impulsant amb Grífols un projecte d’immunoteràpia amb els pacients greus de la Covid-19, de manera que se subministra plasma que conté els anticossos de pacients que ja han superat la infecció. Volem veure si aquesta estratègia és tan efectiva com amb altres malalties ara la ràbia, que no té un tractament concret.

Finalment, la crisi del coronavirus servirà perquè s’inverteixi més en sanitat i investigació?
—Aquesta crisi canviarà completament la nostra societat, però espero que tots plegats n’extraguem aquesta lliçó. El nostre sistema sanitari és una petita joia i no se l’ha tractat com es mereix. Les retallades van minvar-ne la capacitat i també van precaritzar les condicions laborals. Per això és tan important reconèixer més que mai la feina que fan els nostres companys a primera fila. Cal ser-ne conscient i no en recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona. La ciència i la tecnologia han solucionat sempre els grans problemes de la humanitat, i així continuarà essent. És important invertir en recerca perquè a la llarga és rendible i és l’única garantia de tenir una societat moderna, sostenible i competitiva, en el bon sentit de la paraula. A més, hem de treure partit d’un entorn privilegiat, Barcelona és reconeguda arreu del món com un dels pols internacionals de recerca biomèdica.

Cartes creuades: venjança contra els presos en temps de coronavirus

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

És important, segurament el més important de tot, que els ciutadans que eren vulnerables quan va començar aquesta situació creada pel coronavirus no surtin d’ella encara més vulnerables i indefensos. Perquè aquesta ha estat una de les característiques de moltes crisis, és a dir, que el que estava malament, el que era a la part inferior de la piràmide es quedi fins i tot pitjor. Així va succeir amb la crisi que, encara que s’havia creat anteriorment, ens va colpejar el 2008: els pobres van ser més pobres i els rics més rics, perquè no vam voler prendre mesures per evitar-ho.

Hem de ser molt exigents en aquesta tasca, perquè sabem bé que, encara que els estats posin diners per atenuar els danys, les classes més humils queden fora dels circuits dels ajuts públics. No voluntàriament, és clar. Però sabem que així sol succeir, i no podem cedir en l’obstinació perquè les ajudes arribin a tothom. Per tant, no cometem una altra vegada els errors del passat.

Deixant de banda alguna excepció, els presos són un important col·lectiu d’aquesta classe més humil. Expulsats de la societat, els hem convertit en invisibles, perquè s’ha imposat un codi basat en el càstig. Quan els criteris d’humanitat i venjança s’enfronten, gairebé sempre s’imposa la venjança.
Poques vegades seran tan apropiades com aquesta del coronavirus per donar la volta a l’equació pel que fa al tracte als presos, i posar la humanitat per sobre de la venjança. Si no és ara, quan? Als presos polítics dels nostres països, com sempre, els ha estat aplicada una mesura d’excepció, quan no hi ha cap raó que la justifiqui. Aquests dies en què el virus colpeja, a on fugiran els presos catalans que cada dia surten al carrer i tornen religiosament a dormir a la presó, i on fugiran els presos bascos que es troben greument malalts?

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Els presos polítics catalans passaran la pandèmia del coronavirus tancats a les seues cel·les. El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar aquesta setmana a les juntes de classificació de les presons catalanes amb perseguir els funcionaris que signaren la decisió de deixar passar el confinament a casa als presos, com han demanat organitzacions internacionals i nacionals de tota mena.

I el xantatge ha funcionat. Les juntes reunides el dijous van aprovar que la majoria dels presos de tercer grau se’n vagen a casa i també van aprovar que se n’anaren uns quants presos que viuen en règim de segon grau atenuat amb l’article 100.2, que és el mateix que tenen els presos polítics. Però cap pres polític ha rebut l’autorització per passar el confinament amb les seues famílies, cosa que ha generat reaccions d’indignació, Especialment dels seus familiars, conscients del perill que passen vivint el coronavirus dins d’un centre penitenciari.

Plou sobre mullat. La conselleria de Justícia es va negar en el seu moment a concedir el tercer grau als presos polítics, argumentant que era millor el segon grau complementat amb l’article 100.2. Això va obrir en el seu moment una bretxa entre el departament i els presos de Junts per Catalunya, indignats amb el govern perquè consideren que tenen dret al tercer grau i no pot ser que els hi neguen per por a la reacció de Madrid.

Esquerra va afirmar en el seu moment que la decisió adoptada era la positiva i que hi hauria beneficis immediats que acabarien amb la polèmica. Però el que ha passat ara, amb la gravetat que té, ja que posa la vida dels presos en perill, amenaça de provocar una gran polèmica. De moment fins i tot Montse Bassa, diputada d’ERC i germana de Dolors Bassa ha declarat que sàbia que l’enemic era a Madrid però que ara sap que també el tenim a dins.

Pactes de la Moncloa? Seria greu que ens tornassen a enganyar

Després d’uns quants dies de campanya dels partits i els mitjans de la dreta dura espanyola, avui Pedro Sánchez ha acceptat la convocatòria d’uns ‘nous Pactes de la Moncloa’. El concepte fa referència als acords que el 1977 van enterrar definitivament la possibilitat de ruptura amb el règim i van deixar pas a la cooptació del Partit Socialista i Convergència Democràtica, entre més grups polítics i sindicals. I amb això a la perpetuació, consentida i acceptada, de les prebendes del nucli dur, econòmic i polític del franquisme, començant per la corrupta institució monàrquica.

Els Pactes de la Moncloa són un dels mites fundacionals de la democràcia postfranquista. I dic ‘mites’ en el ple sentit del terme. Que ara com ara, enmig d’aquesta devastació humana, a Madrid invoquen de manera gairebé homogènia aquests pactes com a model de res és un senyal terrible. Tant la manca de visió autocrítica com la capacitat col·lectiva que sembla que tenim, com a societat, de continuar-nos creient les versions més delirants i incoherents de la nostra història és literalment esfereïdora.

Els Pactes de la Moncloa van consistir en un seguit d’acords signats el 1977, tot just mort Franco, entre el govern d’Adolfo Suárez, els partits principals, la patronal i el sindicat Comissions Obreres. Van arreglar les arestes més aspres del franquisme, sí ‒i només faltaria, caldria afegir, però el propòsit no era aquest, sinó un altre. Per dir-ho seguint la terminologia de Marc Bloch, d’allò de què es tractava, i que va aconseguir el franquisme, era d’evitar una ‘ruptura fundadora’. Fundadora d’una nova legalitat, però sobretot fundadora d’una nova societat, d’un nou model de societat. L’oposició democràtica, més fluixa que no volem acceptar però ansiosa d’entrar com fos a les institucions, es va apuntar entusiasmada al marc polític i econòmic que proposava el reformisme franquista i en canvi es va comprometre a tancar el període de lluita per la ruptura que fins aquell moment s’havia portat a terme.

Els Pactes de la Moncloa són el pilar sobre el qual es redacta la posterior constitució, una constitució que molt significativament tindrà només tres redactors demòcrates, Gregorio Peces-Barba, Miquel Roca i Jordi Solé-Tura, però quatre de franquistes: Gabriel Cisneros, que entre més càrrecs havia estat Delegat Nacional de Joventut el 1969; Manuel Fraga; Miguel Herrero, lletrat del consell d’estat franquista des del 1966; i José Pedro Pérez-Llorca, conegut diplomàtic del règim i lletrat de les corts franquistes. Proveu de preguntar a qualsevol alemany si trobaria acceptable que la constitució alemanya, la Llei Fonamental del 1949, hagués estat redactada per quatre nazis i tres demòcrates i en la seua resposta tindrà la mida exacta de l’engany espanyol, de la gran aixecada de camisa que van ser tals acords i la constitució aprovada l’any següent.

Els Pactes de la Moncloa, aquests que ara ens pretenen de vendre com un exemple a seguir, van ser bàsicament la rendició organitzada del moviment democràtic davant els renovadors del règim franquista. I això volen que tornen a ser ara, en un moment de gairebé tanta excepcionalitat històrica com aquell. I pràcticament amb els mateixos protagonistes, amb els mateixos temes centrals: una crisi econòmica colossal, el qüestionament de l’autoritarisme per una part de la població, la ineficàcia d’una administració resclosida, la reivindicació de les nacions, sobretot de la catalana, i l’esgotament de la fórmula de govern i de control social.

Llavors, al marge va quedar molt poca gent, però gent que va pagar molt cara la insubmissió. L’escàs independentisme de l’època i una part del moviment sindical, sobretot. La CNT, en particular, va rebre de valent després d’haver-se oposat a la creació dels comitès d’empresa, un instrument avalat pels pactes que considerava que fraccionarien la lluita obrera i generarien una burocràcia sindical que progressivament aniria essent integrada. El, lògicament, mai resolt Cas Scala es va organitzar per liquidar-la quan els altres sindicats ja havien acceptat el nou marc.

El mite interessat sobre els Pactes de la Moncloa, el mite que ara Sánchez vol recuperar, afirma que varen ser molt eficaços per a assentar la democràcia i estabilitzar la societat enmig de la crisi. Però no hauríem d’oblidar que la democràcia que van assentar en realitat és aquesta que patim cada dia. Amb presos polítics, amb l’exèrcit patrullant el carrer, amb l’autonomia catalana confiscada per una ‘autoritat competent’, amb un poder judicial retrògrad i repressor, amb la monarquia robant sense fre. Tot allò que es pot fer avui gràcies a la constitució espanyola no es podria fer si el 1977 el moviment democràtic els hagués rebutjat i hagués optat, i hagués pogut aconseguir, la proclamació de la III República i el judici al franquisme. Els errors tenen preu, com tots vosaltres podeu comprovar, i per això em sembla excessiu que ens demanen que els repetim ara.

Entre més, perquè si es miren de manera crítica aquells anys, cap de les fantasies justificatives sobre la modèlica transició espanyola no s’aguanta dempeus. Fins i tot l’argument de l’estabilitat econòmica i la prosperitat aconseguides aleshores gràcies als pactes és fals. D’existir aquesta prosperitat, ha existit, temporalment, però no gràcies a les rebaixes de l’oposició antifranquista, transformades per la literatura hagiogràfica en la ‘capacitat de forjar grans pactes d’estat’, sinó gràcies a aquest enorme Pla Marshall que han estat els fons europeus i l’espoli de Catalunya. Només els fons europeus rebuts per l’estat espanyol entre el 1985 i el 2010 deixen un benefici net de 80.000 milions d’euros, mentre que el Pla Marshall complet en va aportar a tot Europa 58.000. Només faltaria que no s’hagués notat en res aquesta pluja de milions, malgrat la dimensió enorme de la corrupció, herència històrica del règim a la qual, com sabem, els cooptats es van apuntar amb entusiasme.

Però fixeu-vos on hem anat a parar. Abans invocava Marc Bloch. L’historiador alsacià que tant admire ens va ensenyar que, si només mirem el present, no l’entendrem mai. La gestió horrible de la crisi sanitària, aquesta manera suïcida de deixar completament abandonades a la seua sort econòmica la gent, les famílies i les empreses, la reafirmació castrense i autoritària, el gust pels uniformes i la violència oficial, el No-Do en què s’ha convertit la majoria de la premsa, l’antieuropeisme que s’escampa, l’odi envers la diferència, envers les dones, els homosexuals, els catalans, envers la diferència que siga, la normalització dels estats d’excepció, tot això que avui ens angoixa i horroritza en mirar la societat espanyola ‒però també la catalana‒ no existiria, si més no, segur que no existiria així si a final dels anys setanta els demòcrates no s’haguessen deixat atrapar dolçament pel poder. O si l’octubre del 2017 els nostres polítics no s’haguessen fet enrere.

Viviu dies angoixats? Si és així, i crec que tots en vivim, sigueu conscients que la pitjor cosa que ens pot passar és que ens tornen a enganyar amb un Pacte de la Moncloa i evitassen la ‘ruptura fundadora’ que el moviment independentista català i els altres moviments rupturistes de la resta de l’estat espanyol cerquem fa ja deu anys llargs. Que ens enganyassen una segona vegada no tindria perdó.

PS. Posant els llums curts, després de conduir tanta estona amb els llargs, tot aquest enrenou sobre la necessitat d’un pacte ample i global és una forma més d’ajudar Sánchez a trencar el govern de coalició entre el PSOE i Podem. També.

Report diari sobre el coronavirus: Sánchez posa l’estat d’alarma per davant del confinament

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de deliberar-ho amb el consell científic que l’assessora, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que demanarà al congrés espanyol de prorrogar l’estat d’alarma quinze dies més, fins al 26 d’abril. De tota manera, ha avisat a la mateixa conferència de premsa que les mesures associades a l’estat d’alarma, ‘lògicament’ es perllongaran més enllà d’aquestes dues setmanes. A més, ha informat que el confinament total cessarà a partir del pròxim dia nou i que tornarà a ésser parcial, de manera que, un cop passada la Setmana Santa, el govern espanyol aixecarà les restriccions que ara limiten les activitats no essencials. Avui, a més, noves veus han posat en qüestió l’actuació del ministeri de Sanitat espanyol. Els consells generals de metges, infermers, farmacèutics, veterinaris i dentistes en rebutgen el protocol d’actuació contra la Covid-19. En un comunicat conjunt, expressen que algunes de les mesures són ‘un autèntic atemptat contra la seguretat’ de professionals i pacients i representen un ‘risc evident’.

Al seu torn, el govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà permís al govern espanyol per a revertir el tancament de la conca d’Òdena. El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ha assegurat que ‘ja no té sentit, perquè tots estem confinats’. Avui hi ha hagut polèmica, justament, amb les dades de víctimes de coronavirus de la zona. El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha desmentit que ahir no es produís cap mort, com havia afirmat el departament de Salut, i ha dit que n’hi va haver onze, quatre dels quals a l’hospital.

El ritme de la propagació és accelerat arreu del món. Els Estats Units ja han arribat als tres-cents mil casos i els vuit mil morts, però el president Donald Trump continua sense decretar el confinament nacional. Avui també s’ha superat el llindar del mig milió de contagis a Europa. Hi ha quaranta-un mil morts, més de la meitat dels quals són a Itàlia i l’estat espanyol. També en l’ordre internacional, diversos experts han avisat en un article a la revista mèdica més prestigiosa del món, The Lancet, que la calor no redueix el ritme de contagis. Les conclusions són clares: els països de l’oest de l’Àfrica imiten el ritme de contagis dels estats europeus, i els signants fan sonar l’alarma. Amb els ‘vulnerables’ sistemes sanitaris que hi ha a la zona, els efectes de la Covid-19 podrien ser-hi devastadors.

Mentrestant, la pressa per a trobar un medicament efectiu per a prevenir o curar la malaltia s’accentua. Avui, dos ex-ministres francesos de Salut encapçalen una llista de dotze noms, entre els quals figuren metges i acadèmics de prestigi, com a primers firmants d’un manifest (‘No perdem més el temps’) que exigeix al govern que modifiqui la llei per a posar la hidroxicloroquina a disposició immediata de tots els metges de l’estat francès, tal i com ja s’ha fet a Itàlia, a fi que puguin receptar-la a tots els pacients ja en els primers símptomes de la malaltia per coronavirus 2019. Els firmants afirmen que en els estadis avançats de la malaltia el medicament perd eficàcia i que per tant cal facilitar que es pugui administrar de la forma més ràpida possible i sense traves burocràtiques.


L’editorial de Vicent Partal

Pactes de la Moncloa? Seria greu que ens tornassen a enganyar


La píndola sobre l’economia de Jordi Goula: ‘Les primeres dades del mes de març són esfereïdores’

Avui a migdia el president Sánchez ha estat més d’una hora a la televisió per a dir que allargarà l’estat d’alarma fins al 26 d’abril. Com ja hi estem acostumats, ha deixat a l’aire més interrogants que no pas respostes, que potser dijous vinent quan el Congrés espanyol aprovi la seva proposta s’aclariran una mica més. De moment, això implica que moltes pimes i autònoms continuaran sense ingressos quinze dies més, la qual cosa fa més urgent encara la necessitat de liquiditat per a una part molt important de la societat. ‘Tenim davant una crisi de liquiditat mai vista en l’economia i les empreses; si no injectem liquiditat a les nostres pimes i autònoms, la destrucció d’empreses serà insuportable per al nostre país. La mesura que proposem és possiblement la de menys risc i més efectivitat de què podem disposar en un moment com l’actual; no entendríem que, tenint tots els drets legals de les empreses perquè tenen els seus recursos, estiguin captius quan el govern [espanyol] ha obert l’aixeta al finançament’, sentenciava el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), Antoni Cañete.

I a quines mesures es referia? Doncs que han detectat que el 31 de desembre de 2019 les companyies del mercat continu borsari (incloses les de l’Ibex) tenien factures pendents de pagar als proveïdors per valor de 122.000 milions d’euros. Així mateix, la PMCM ha consultat els períodes mitjans de pagament de les administracions públiques durant el desembre del 2019, que el Ministeri d’Hisenda acaba de fer públics. S’hi detalla que van restar pendents de pagament (excedint els terminis legals) factures d’un import de 8,6 milions d’euros. Contra la xifra conjunta de totes dues dades ‒el muntant supera els 130.000, Cañete diu que ‘posar en circulació aquesta enorme quantitat de diners pendent de pagament i de compliment obligatori, tant per part de les administracions com de les companyies amb més capacitat de finançament del nostre país, generaria una enorme quantitat de liquiditat entre les nostres pimes i autònoms i un aspecte fonamental, sense perill per a l’estat i d’efecte immediat’.

D’acord amb aquestes dades, la PMCM demana amb urgència màxima i mitjançant un reial decret llei que s’ordeni la liquidació de totes les factures pendents de pagament per part de les administracions públiques i l’obligatorietat per a les grans empreses o, si no, per a les cotitzades al mercat continu, de complir la llei vigent de lluita contra la morositat.

És important que això es pogués dur a terme, perquè en principi sembla la part més senzilla, però n’hi ha una altra per a fornir liquiditat a les pimes: els bancs. Precisament ahir la Cecot aconsellava per carta als seus associats que no aturessin els pagaments per evitar una frenada que pot dur conseqüències greus a l’economia. El president, Antoni Abad, ja havia demanat per carta a les entitats bancàries, dilluns passat, que ajudessin les empreses, apel·lant al seu compromís social, que aportessin la confiança i el suport que es mereix i necessita el teixit empresarial en un entorn incert com l’actual.

Al capdavall, els demana un comportament diferent que el que han tingut en moments complicats de la història recent. Les demandes són de sentit comú, però no sempre és el que domina en el sector financer. Tornaran a la societat el ‘favor’ del rescat que ens va costar 60.000 milions a tots? I què demana Abad? Doncs de no exigir avals a l’empresa que accedeix a les línies de l’ICO o ICF o que, en cas de demanar-lo, es formalitzi pel 20% del crèdit no garantit per l’ICO. Explicita que es pot entendre que, en funció de la solvència de l’empresa, l’entitat bancària tingui una exposició que vulgui cobrir. Ara, ‘assumir una doble garantia’, ‘seria inadmissible’. També demana de facilitar-hi l’accés ràpid i àgil i d’eliminar la comissió per cancel·lació anticipada, amb l’objectiu de facilitar el despalanquejament en el moment que l’economia es recuperi. I, com a última cosa, reduir tant com sigui possible les comissions per devolucions de rebuts i així evitar un sobrecost excessiu per a les empreses.

De manera addicional, la Cecot va avançar a les direccions dels bancs que, sense aquestes mesures, l’empresari serà refractari a endeutar-se al mercat financer i paralitzarà pagaments, cosa que, com ja s’ha dit anteriorment, és la pitjor de les opcions. Ja fa dies que es va dient que si tots els ajuts són per la via creditícia, molts empresaris ‒que estan escarmentats i que ara tenen una situació financera més sanejada que no pas en la crisi anterior‒ tenen por d’incrementar molt el seu endeutament, per la qual cosa optarien per sortides més fàcils, com ara l’esmentada. I aquesta és la gran por en aquests moments, el trencament de la cadena de pagament, que ens pot dur a la desaparició de moltes pimes i autònoms. Tant la idea del decret per a obligar a pagar els deutes pendents com la d’apel·lar a la responsabilitat social dels bancs a l’hora de donar finançament, em semblem positives a l’hora de conservar el nostre teixit empresarial, que necessitarem en el millor estat possible, quan hagi passat la crisi sanitària, per a refer l’activitat i tractar de tornar a una normalitat, que, no ens enganyem, pot trigar a assolir-se.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: ‘Ens diuen mentides i pretenen que ens les creguem’
-CNN: La ciutat fortalesa que s’ha aillat del món (i també del coronavirus) (en anglès)
– Global News: Google publica dades d’ubicació de milers de milions per a mostrar si els confinaments pel coronavirus funcionen (en anglès)
– BBC: Quin serà l’últim lloc on arribarà el coronavirus? (en anglès)
– France Inter: Quan el coronavirus fa augmentar el negoci dels búnquers als Estats Units (en francès)
– The Guardian: Brasil: la por al coronavirus debilita la protecció de l’Amazones abans de la temporada d’incendis (en anglès)
– Le Monde: A l’Àfrica, el coronavirus posa en perill les elits dirigents (en francès)
– The Atlantic: Quatre mesures que mostren com el coronavirus està canviant el planeta (en anglès)
– APF: El coronavirus desferma una cursa despietada entre països per a aconseguir màscares (en castellà)
– Público: Covid-19: hi ha un indicador anomenat R0 que val molt (en portuguès)
– The Guardian: Tests de coronavirus: com alguns països van per davant de la resta (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Sánchez diu que el confinament tornarà a ser parcial a partir del dia nou però mantindrà l’estat alarma durant mesos
Dos ex-ministres de Salut francesos encapçalen un manifest afirmant que la hidroxicloroquina és més eficaç utilitzada al principi de la malaltia
Els experts avisen que la calor no redueix el ritme de contagis i que la Covid-19 podria ‘devastar’ l’Àfrica
Europa supera el mig milió de contagis de coronavirus i s’apropa a les 41.000 morts
Carme Forcadell: ‘La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar’
Els professionals sanitaris consideren una ‘temeritat’ el protocol de Sanitat per reincorporar-se a la feina
Sant Pau rep les primeres mascaretes de busseig adaptades per protegir professionals que tractin amb covid-19
El batlle d’Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca
Oriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual des del 13 d’abril


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.188.489 casos confirmats i 64.103 morts. Del total de casos, 246.019 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 302.919 casos i 8.243 morts.
—L’estat espanyol, amb 124.736 casos i 11.744 morts.
—Itàlia, amb 124.632 casos i 15.362 morts.
—Alemanya, amb 95.637 casos i 1.395 morts.
—L’estat francès hi ha 89.953 casos i 7.650 morts.
—La Xina, amb 81.639 casos i 3.326 morts.

Als Països Catalans hi ha 33.623 casos i 3.184 morts.

—Al Principat, 24.734 casos i 2508 morts (encara no hi ha dades).
—Al País Valencià, 6.901 casos i 571 morts (277 casos i seixanta morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.271 casos i 71 morts (14 casos i dos morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 251 casos i 17 morts (deu casos i un mort més que no ahir).
—A Andorra, 466 casos i 17 morts (27 casos i 1 mort més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?


– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

magda campins coronavirus

Magda Campins: ‘No tenim el volum d’ingressos que hi havia la setmana passada’

L’epidemiòloga Magda Campins és la cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona. Aquesta setmana ha alertat d’embarassades amb la Covid-19 que presentaven complicacions greus, una informació nova sobre aquest col·lectiu, que fins ara no s’havia considerat de risc i que semblava molt poc afectat. Es mostra prudent respecte d’aquesta qüestió i diu que estan pendents de l’evolució, més tenint en compte la desconeixença que encara es té sobre la Covid-19 i els canvis de punts vista dels experts a mesura que s’ha anat desenvolupant. En aquest sentit, fa autocrítica i diu que de primer es van confiar massa i que s’haurien d’haver pres mesures abans. Parlem amb ella sobre aquestes qüestions, sobre el pic de contagis, sobre quina manera pot afectar la manca de tests i també sobre els tractaments que s’han mostrat efectius.

A principi de març sosteníeu que es creava més alarma que no calia. Era també l’opinió de més experts. Per què creieu que us vau equivocar?
—Quan la situació només afectava la Xina, les previsions deien que, si aconseguíem de contenir i detectar precoçment els casos que venien, aïllar-los i fer un bon estudi de contactes i posar-los en quarantena, evitaríem la transmissió dins la nostra comunitat i de tenir una epidèmia important. Amb la Xina, aquesta traçabilitat, detecció precoç i quarantena de contactes es va poder fer bé, però la situació va canviar quan va començar l’afectació a Itàlia. Llavors ja ens ho miràvem amb una mica més de reserves perquè hi ha molt més viatgers que vénen d’Itàlia que no pas de la Xina. Això ens va fer estar una mica més en alerta, però al principi sí que vam poder detectar els primers casos que en venien i aïllar-los a ells i als contactes.

Però això va començar a canviar a partir de cert moment.
—Al principi el protocol era enfocat només a persones que venien d’Itàlia i es feia la prova només a qui tenia símptomes i hi havia viatjat o tenia algun contacte que hi havia viatjat. Salut Pública encara no havia canviat aquest protocol quan als hospitals vam començar a veure que ateníem pacients amb pneumònia a qui detectàvem que tenien la Covid-19. Eren persones que no havien viatjat ni tenien contactes de persones que haguessin viatjat. Això ja ens va portar a veure que hi havia transmissió comunitària i que no eren només els qui havien viatjat a Itàlia. El virus ja circulava en la nostra població i, per tant, s’havien de prendre mesures molt més dràstiques. Però llavors les coses van anar molt de pressa. Tan de pressa que serveis com el 061 es van col·lapsar de seguida. Hi va haver també una manca de PCR, les proves per a poder detectar aquests casos, i llavors ja ens vam quedar en una situació en què només en podíem fer a qui venia a l’hospital.

Com passa ara.
—Ara només diagnostiquem qui ve a l’hospital, però persones amb símptomes a escala de la comunitat n’hi ha moltes. Hi ha una transmissió comunitària claríssima. A l’hospital no estem absolutament col·lapsats perquè vam fer un pla de contingència fa un mes i mig, hem anat habilitant noves plantes i molts més llits d’UCI, hem habilitat també un pavelló i tenim hotels a la nostra disposició. Però el problema a escala estatal és que potser ens vam creure poc allò que passava a la Xina. Vam pensar que allà se’ls havia escapat de les mans perquè realment s’enfrontaven a una situació nova, a un virus nou, que llavors no tenia diagnòstic, que quan se’n van adonar i van poder-lo diagnosticar ja en tenien una circulació important a la ciutat de Wuhan i la regió de Hubei i quan van prendre les mesures de confinament l’epidèmia ja estava totalment descontrolada. Vam pensar que aquí, si ens arribava, arribaria molt més tard i molt de mica en mica, amb casos puntuals, i que ho podríem controlar. Aquí és on vam ser una mica il·lusos, perquè ja s’ha vist com han anat les coses… Hem estat massa confiats i no hauria d’haver estat així.

'Hem estat massa confiats i no hauria d'haver estat així'

Aquesta percepció va agreujar la crisi?
—La gran afectació a Itàlia ens va impactar molt negativament a nosaltres i, per tant, poder fer una contenció bona era molt difícil i imprevisible, però sí que hauríem d’haver actuat una mica abans. Les mesures de contenció que es van imposar fa tres setmanes potser les haurien hagut d’imposar una mica abans i potser no hauríem arribat a la situació actual. De totes maneres, jo també voldria ser positiva per les coses que veiem aquests últims dies, i no únicament al nostre hospital. Ja fa uns quants dies el nombre de pacients que atenem a les urgències és menor. No hi ha l’afluència tan gran a urgències ni el volum d’ingressos de la setmana passada. Aquesta disminució de les urgències la interpretem com un brot verd. Probablement es veu l’efecte del confinament que va començar fa tres setmanes i potser aquesta desacceleració de la corba epidèmica es produeix de manera real.

Però perquè les morts comencin a disminuir encara haurem d’esperar. 
—Les morts es produeixen en persones que ja fa deu o dotze dies que són a la clínica. No és una malaltia tan aguda perquè algú es mori al cap de dos o tres dies de tenir símptomes. Comencen els símptomes respiratoris, la febre, les diarrees… I és al cap d’una setmana que apareix la insuficiència respiratòria i es detecta la pneumònia. Potser una persona gran amb molta insuficiència respiratòria pot morir en quatre o cinc dies, però les persones que requereixen ingrés en les unitats de teràpies intensives a vegades moren al cap de quinze dies o tres setmanes d’haver adquirit la malaltia. Continuem veient moltes morts perquè l’efecte d’aquests ingressos menors no es traduirà en la disminució de la mortalitat probablement fins d’aquí uns deu o dotze dies.

Llavors arribarà el pic?
—Si la tendència aquesta que veiem ara és real, el pic podria arribar d’aquí a una setmana i mitja o dues setmanes. Després pot ser que ja comencem a baixar. Això quant a casos confirmats amb hospitalitzacions. Les dades de casos confirmats són hospitalitzats, perquè es fa la prova als hospitals, als qui ingressen. El pic en ingressos a les UCI va amb retard perquè els pacients la necessiten al cap d’una setmana o deu dies. Per tant, el pic de les UCI no s’acabarà fins més endavant.

'La disminució de la mortalitat probablement arribarà d'aquí a uns deu o dotze dies'

El col·lapse de les UCI, per tant, podria arribar la setmana vinent i allargar-se?
—La mitjana d’estada d’un pacient en una planta hospitalització és d’uns cinc o sis dies. En canvi a les UCI, la mitjana de l’estada dels pacients amb Covid-19 és de tres setmanes. Això bloca molt la capacitat de llits de l’UCI. Nosaltres aquesta setmana hem començat a donar l’alta a pacients de l’UCI. Fins ara pràcticament no n’havíem donat. Esperem poder anar-ne donant i alliberar llits, però el problema és la llarga estada dels pacients a l’UCI.

Serà un gran canvi l’arribada de respiradors?
—Et permet d’obrir més llits i tenir més capacitat. D’espai n’hi ha, el problema és l’equipament que necessita la Unitat de Cures Intensives: respiradors, bombes… És indispensable per a obrir més llits.

Fins a quin punt complica la situació la manca de proves per a detectar la malaltia?
—El problema és que amb les proves que es poden fer ara només veiem la punta de l’iceberg, només els casos greus. Quan es parla de la mortalitat, sí que és cert que són moltes morts, però són sobre el nombre de casos confirmats. Per tant, quan els mitjans es pregunten com pot ser que Espanya o Itàlia tinguin una letalitat més alta que no pas la Xina, la resposta és que a la Xina es feien moltes més proves. Aquí només en fem en els casos hospitalitzats. Per tant, és lògic que hi hagi més morts. El percentatge de morts és només sobre els casos greus. Si fessin proves a les persones amb símptomes que són a casa, que són moltíssimes, la mortalitat baixaria en picat perquè seria sobre el total de persones que tenen la malaltia, no solament sobre les persones greus. Els tests no són importants només per a tenir una xifra bona de quina és la letalitat, sinó també per a aconseguir de conèixer el volum de la població afectada. Això ens permet de saber realment el percentatge de persones que encara no l’han passat, perquè si hi ha una segona o tercera onada podrien agafar-la. També és informació útil per a desenvolupar mesures per a disminuir-ne la transmissibilitat.

En quin sentit?
—És molt diferent dir que s’ha d’estar a casa i seguir una sèrie de normes a algú que li han confirmat que té la malaltia que no pas a algú a qui li han dit que la pot tenir pels símptomes que presenta. Aquesta persona no té la mateixa consciència de risc de transmissió. El període d’aïllament de catorze dies es pren de manera diferent si es té el diagnòstic confirmat que si no. Qui ho té confirmat es quedarà tots catorze dies a casa encara que en faci set que no té febre, però l’altre probablement no. Ara això no té tanta importància perquè s’ha decretat el confinament total, però quan comencem a aixecar les mesures de confinament de manera esgraonada, si no podem fer tests ràpids i saber la situació de la comunitat, tindrem moltes dificultats.

'Amb les proves que es poden fer ara només veiem la punta de l'iceberg'

Heu explicat que a l’Hospital Vall d’Hebron s’han detectat casos d’embarassades amb la Covid-19 que han estat greus. Com s’explica, tenint present que en principi no eren població de risc?
—Amb les publicacions que teníem de la Xina semblava que les embarassades, com els nens, tenien molt poca afectació. Eren molt pocs casos, i sense complicacions, pràcticament. Quant als nounats, sí que semblava que hi havia casos de prematuritat, però tampoc no s’hi veia una afectació important. Les dades encara són molt prematures i encara no tenim coneixement de què passa als altres hospitals, però nosaltres aquesta setmana tenim hospitalitzades algunes embarassades amb complicacions greus pel coronavirus. Embarassades que requereixen ingrés a la Unitat de Cures Intensives, que necessiten ventilació mecànica… El fet que ens hagin aparegut diversos casos en uns dies ens ha fet estar molt alerta i pensar que la realitat que ens van explicar els xinesos en les seves publicacions potser no és la mateixa. Estem molt alerta de veure què passa amb les embarassades perquè això que ens ha passat aquesta darrera setmana ens ha sorprès i preocupat.

Hi ha més informació sobre si es pot transmetre el virus al fetus?
—Per les coses que sabem, sembla que per via transplacentària no es transmet. El nen no té el virus en néixer. En els nounats fills de mare infectada, les PCR surten negatives en el moment de néixer. S’ha descrit i hem vist que el segon o tercer dia de vida sí que hi ha algun nounat que l’agafa, però pensem que és més pel contacte amb la mare o el pare, que pel contacte de la mare pot estar infectat. Pensem que s’ha contagiat per transmissió horitzontal, una vegada ja ha nascut, i no pas per transmissió vertical en el moment de néixer.

Però són casos asimptomàtics?
—En principi són nens sans i sembla que no hi ha afectació. Passa que algunes d’aquestes embarassades greus han tingut parts prematurs. Eren en la setmana vint i escaig o trenta de gestació. Són nens prematurs, que no estan infectats però que tenen aquest problema.

Hi ha cap informació que apunta que les embarassades poden tenir més complicacions?
—No, això no ho podem afirmar, ni de bon tros. Però quan vaig alertar d’això l’altre dia vaig voler canviar el meu discurs. Sempre donava un missatge de tranquil·litat a les embarassades. Jo ara no podria continuar dient-ho, perquè aquesta setmana n’hem ingressat de molt greus. Amb precaució, hem de veure què passa.

'Quan comencem a aixecar les mesures de confinament, si no podem fer tests ràpids tindrem moltes dificultats'

Respecte dels tractaments, Andorra i Marsella n’han començat un amb hidroxicloroquina i azitromicina. A l’Hospital Vall d’Hebron es fa servir?
—Sí, amb la hidroxicloroquina es veu un efecte antiviral, redueix molt la càrrega viral del pacient. Al cap de cinc dies disminueix i fins i tot la PCR ja és negativa al cap de set dies. Aquesta és una gran diferència en comparació amb els moments en què aquest tractament no s’administrava i la càrrega viral continuava essent molt alta durant molts dies. En canvi, l’azitromicina té un efecte antiinflamatori, perquè una de les complicacions greus de la infecció és que desencadena l’anomenada tempesta immunològica. La cascada d’inflamació que provoca el virus en l’organisme fa que sigui, moltes vegades, exagerada, i això provoca les complicacions greus. L’azitromicina pretén d’abaixar aquesta resposta inflamatòria exagerada.

Es començarà a administrar el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina a fora dels hospitals?
—Es planteja que l’azitromicina, per exemple, es doni a l’atenció primària. Hi ha protocols per a incloure-la com a tractament en persones que no estan malament i tenen símptomes que no requereixen ingrés hospitalari. Es planteja de donar-la a l’atenció primària per veure si evita posteriorment les complicacions.

Això es farà de manera imminent?
—Ja hi ha equips d’atenció primària i amb infectòlegs que fan aquests protocols ara per ara. Jo crec que és una cosa que no trigarà gaire.

Incertesa, enuig, por i esperança

Portem ja una pila de dies tancats a casa, i més que en vindran. Ara ja hem vist la cara dolenta i fosca de tot plegat. Un microorganisme que mai ningú, llevat dels investigadors, hem pogut veure ha posat contra les cordes a tots i a tothom. El Covid-19, el Coronavirus o com coi es digui, ha fet saltar pels aires allò que col·lectivament crèiem de nosaltres mateixos a ulls clucs o que ens havien fet creure.

Personalment passo dies de tot, com tothom. Els afectats amb més o menys gravetat i unes quantes defuncions properes van tancant el cercle de la por al meu voltant (sí tinc por). Una vegada més, però aquest cop d’una manera especialment incisiva, el virus de la punyeta em torna a recordar que sóc vulnerable i terriblement fràgil, i que tots ho som. Empassa’t aquella falsa i frívola seguretat dels que vivim en els països rics i de que totes ens ponen, ara és ben evident que no és així.

De cop el bitxet aquest, ens ha centrifugat fora de la zona de confort, ens ha expulsat, ens ha tret la targeta vermella, i ens ha confinat al racó de pensar per temps indefinit. Es veu que algunes coses no les hem fet prou bé i no ve d’aquests darrers mesos. Sóc incapaç de discernir a priori quines son les decisions encertades i quines no, no disposo de coneixements científics, o de les informacions de que disposen el governants per prendre les decisions. Tampoc vull jutjar-les a posteriori, encara que ja sabeu que de futbol el dilluns en sap tothom.

Però no us negaré que tinc una confiança cega en l’autoritat, i en aquest cas vull dir en els científics, els sanitaris, i totes aquelles persones que des de l’autoritat que els hi atorga el coneixement i la seva professionalitat estan treballant generosament per treure’ns del pou, tot i que a mi m’agrada més el símil del túnel ja que té dues sortides, tot i la foscor i la llargada. En aquest grup vull afegir-hi altres perfils professionals i persones com treballadores i educadores socials, voluntàries, serveis d’atenció a domicili, xarxes veïnals organitzades, iniciatives solidaries, culturals, i també els pagesos, pescadors, transportistes, botiguers etc. que s’arremanguen per minimitzar l’impacte que el confinament te en el nostre entorn. Per ells un agraïment etern.

És en aquest punt on vull fer una parada. Em refereixo que cal posar en valor la força de la gent, a la capacitat de pouar on en principi no hi ha res més que incertesa, desolació, i que organitzats amb anterioritat o organitzats per l’ocasió son capaços de pal·liar l’efecte d’allò on el sistema ha fracassat estrepitosament. Un cop més la cultura popular entesa en el seu sentit més ampli és l’eina eficaç, solidaria capaç de fer autèntiques xarxes de suport, i de proximitat, on d’entrada i aparentment no hi havia res. Aquí m’agradaria fer visibles moltes iniciatives, l’extensió de l’escrit no m’ho permet, però ja que hi som visibilitzar el Sindicat de Manters de Barcelona que han convertit el seu local del Raval, en un taller de costura on es fabriquen mascaretes és un bon exemple. N’hi ha molts més.

En canvi desconfio del poder, i dels poderosos em refereixo als estats i si m’estireu la llengua, dels ninots saltamartí que li posen cara i que ens deixen triar de tant en tant, en el cas dels països presumptament democràtics. És evident que quan esclata una crisi i cal gestionar-la es fan molts números. Nombre estimat de morts, nombre estimat d’atur, nombre estimat d’infectats, nombre d’empreses tancades… I seguim calculant, disminució de la recaptació, disminució del PIB, disminució de les exportacions, de la producció etc etc. I com no pot ser d’una altre manera es fan simulacions, o projeccions de diversos escenaris i situacions.

Al llarg d’aquests dies he tingut la sensació que l’economia dels rics passava per davant del bé comú, que en aquest cas no és res més que preservar la vida de les persones. He tingut la sensació que en aquest Estat es rescata un banc abans que un ciutadà. He tingut la sensació que la meva vida, la de la meva dona, la dels meus fills, la dels meus amics, amigues, germans… valia ben poc i que erem el preu que els poderosos estaven disposats a pagar per minimitzar l’impacte d’aquesta pandèmia en l’economia nacional, europea, mundial tant és. Sento enuig, de que la meva, la teva vida, la de la gent que estimes valgui, parlant ras i curt, una merda per un tercer que té la paella pel mànec .

Les xarxes van plenes de missatges positius, alguns ensucrats i tot, de que “d’això ens en sortim”, i n’estic del tot convençut. Com també tinc l’esperança ( i com’agrada aquesta paraula) de que alguna cosa haurem après col·lectivament. Per mi aquesta és la clau de tot plegat del que està passant aprendre col·lectivament.

És curiós que aquest cop, col·lectivament hem après Individualment i sense voler, allò que fa només tres setmanes no valia res, ara és un tresor de valua incalculable. Crec que el virus ens ha connectat amb allò que és essencial. Cada dia sortim al balcó i donem les gràcies als que ens cuiden. Valorem com mai un raig de sol que entra per la finestra i ens acarona, els brots primaverals d’una planta esdevenen una profecía quasi mística del que vindrà. A diferencia de l’IBEX, les abraçades i petons als que estimem cotitzen a l’alça. Hem redescobert els veïns i el que vol dir veïnatge i parlem pel celobert o pels balcons, la xarxa social més efectiva i primària que funciona sense cap mena de connexió. Mai havíem gaudit de treballar des de casa com ara, de fet alguns pensavem que no era possible, i tampoc mai havíem fet tantes connexions per videoconferencies amb la família, o amb els amics. No se si m’explico prou bé.

Quan acabi tot això el dol serà llarg, feixuc, difícil de gestionar. Però, crec que entre tots haurem après moltes coses algunes molt doloroses no ens enganyem, però aprendre ja ho té això. Aquests dies s’ha dit manta vegades que ‘res tornarà a ser igual’ i també n’estic convençut d’això, és més ho desitjo amb totes les meves forces.

Però compte que veient com va la cosa haurem d’estar a l’aguait com mai. Els de sempre, els poderosos que ens volien fer servir de moneda de canvi, morts per dir-ho clar i català, voldran des d’un paternalisme tronat i corcat, vendre’ns un estat més autoritari que mai amb l’excusa del control, la seguretat i aquests romanços. No oblidem que aquesta gent s’enfronta als virus desplegant les forces armades, fins i tot és la imatge pública que busquen i això ja és tota una declaració d’intencions inequívoca.

Crec que els drets fonamentals perillen sinó ens hi posem forts des del primer dia de desconfinament. Tot el que hem après aquests dies ens diu que cal una nova mirada ecologica i respectuosa amb el medi ambient, una nova gestió dels recursos, una redistribució més justa, una democràcia més directa i participada, un decreixement que ens permeti sortir de la roda del consum, que com ratetes anavem impulsant sense parar, i que ens permetrà creixer personalment i col·lectivament d’un altre manera, serem millors. Pensem que això no agradarà gens als que manen de debò però no crec que hi hagi un altre camí. Però mentrestant ajudem-nos, quedem-nos a casa.

Xavier Bru de Sala: ‘Carner hauria pogut arribar a ser un Pessoa, un Neruda o fins i tot un Eliot, però es va quedar a mig camí.

El 1972, amb vint anys acabats de complir, Xavier Bru de Sala va ser el guanyador més jove del premi Carles Riba de poesia. Era el mes de desembre -la Nit de Santa Llúcia- i gràcies al premi i als contactes que els organitzadors varen establir amb ell, un mes després s’instal·lava a Brussel·les amb un encàrrec molt concret: fer l’inventari dels llibres, documents, objectes i altre material de Josep Carner que hi havia en el pis on havia viscut fins a la seva mort, dos anys abans, i on ara residia la vídua del poeta, Émile Noulet, amb l’objectiu de preparar, quan arribés el moment oportú, el trasllat de tot plegat a Catalunya.

Aquesta estada no gaire coneguda de més de dos mesos i el contacte directe que Bru de Sala va establir amb l’univers més íntim de qui havia estat denominat ‘Príncep dels Poetes’ va ser una experiència que un home jove i amb una carrera poètica aleshores incipient com ell no ha oblidat mai.

En el marc d’aquest peculiar Any Carner que estem vivint li demanem que evoqui aquells dies tan especials a Brussel·les i que ens expliqui -ell, que quan ha calgut no s’ha estalviat de polemitzar públicament sobre l’obra del poeta- què pensa de Josep Carner i de la seva vigència actual.

¿Com us va va arribar l’encàrrec?
—Tot va començar el gener del 1973, quan vaig guanyar el premi Carles Riba de poesia. Era la primera vegada que la Nit de Santa Llúcia sortia de Barcelona i aquell any es va celebrar a Tarragona. Jo acabava de complir vint anys i d’aquesta manera vaig entrar en contacte amb en Joan B. Cendrós. Em va citar pocs dies després al seu despatx de l’editorial Aymà per lliurar-me el xec que em corresponia com a guanyador del premi. Va ser una cerimònia ràpida i en Cendrós i jo ens vàrem caure bé de seguida. Tant, que quan vaig veure l’import –vint-i-cinc mil pessetes– li vaig dir: ‘Senyor Cendrós, això és molt poc…’ Ell es va posar a riure i no em va dir res més però l’any següent la dotació del Carles Riba va passar de vint-i-cinc mil a cinquanta mil pessetes. També hi era en Joan Oliver. Treballava com a director editorial d’en Cendrós i em va voler conèixer. Ens vàrem veure l’endemà o el dia abans, no ho recordo bé. El que sí que recordo és que el primer que em va dir era que la meva poesia la trobava molt artificiosa i que no li agradava gens. Ni la meva ni la dels altres poetes joves que aleshores intentaven fer-se un lloc. Anècdotes a part, el cas és que entre la gent que assessorava en Cendrós hi havia els Manent, pare i fill, que eren els interlocutors amb l’Émilie Noulet, la vídua d’en Carner que vivia a Brussel·les. Ja feia temps que els avisava que en el pis hi havia un munt de coses del poeta que ella conservaria mentre visqués, però que no podia assegurar que el dia que ja no hi fos tot allò s’acabés perdent.

I aquí és on entreu en acció?
Exacte. En Cendrós s’havia compromès a enviar un parell d’estudiants per fer l’inventari de tot el material i m’ho va proposar, ens vàrem posar d’acord de seguida i el gener de 1973 ja érem a Brussel·les instal·lats en un hotelet modest i discret. Hi vaig anar amb la Gemma, aleshores la meva parella, però ella al cap d’uns dies va tornar cap aquí i em vaig quedar sol fent la feina.

Per algú que vingués de fora la impressió era que en Carner, allí, s’hi estava com un rellogat

En què consistia aquesta feina i com era el pis dels Carner-Noulet?
—Havia de posar-me a disposició de la vídua per ordenar totes les cartes, papers, llibres, etcètera, que ella em passés per després fer-ne fitxes i preparar-ho tot per quan, algun dia, es decidís de transportar-ho a Catalunya. L’edifici on vivia, a la Rue Lincoln, no era cap palau luxós però, sens dubte, la casa i el barri eren de gent benestant. El pis tenia una biblioteca enorme i molt ben dotada. Allí hi havia tot el cànon de la cultura occidental perquè ella era una autoritat en literatura i filologia: havia donat classes a la universitat, era acadèmica i teniu un doctorat ‘honoris causa’ per la Sorbona. Però el que em va sobtar va ser el fort contrast d’aquella biblioteca amb l’espai d’en Carner. El seu despatx era petit -deu o dotze metres quadrats com a molt- i a les prestatgeries hi havia llibres de poesia catalana, sí, però la majoria eren de viatges o similars. Literatura lleugera, d’entreteniment, vaja. Res de filosofia, Shakespeare… En fi, les fitxes que vaig emplenar en són testimoni i jo em vaig quedar molt sorprès. Suposo que les obres de referència les deuria agafar de la llibreria de la seva dona. El que sí que em va quedar molt clar des del primer moment era que la meva feina s’havia de limitar a les quatre parets d’aquell despatx. Papers, documents diversos, llibres i els mobles: una catifa, la taula, la seva cadira, un bust i poca cosa més. Per algú que vingués de fora la impressió era que en Carner, allí, s’hi estava com un rellogat. Si més no això és el que jo em vaig trobar. Feia dos anys que era mort i abans ja portava cinc o sis anys malalt. No puc dir per tant, si aquell despatx havia conegut moments de més plenitud o havia estat sempre així.

Com era Émilie Noulet, la vídua del poeta?
—Era una dona ja gran, intel·ligent, simpàtica i amb el cap molt clar. Amb ella també ens vàrem caure bé de seguida. Sovint, mentre jo feinejava, m’explicava coses de la seva vida i d’en Carner i de seguida vaig veure que havia estat profundament enamorada del seu marit. De fet, pel que vaig deduir, no era només ella, era tothom. En Carner era un gran seductor. No només quan era jove; de gran també. I això ho notaves amb la gent que l’havia tractat. Un parell de dies, més o menys, a la setmana dinàvem junts a casa seva. M’ho anunciava el dia abans i jo ja hi anava preparat. Venia una senyora que cuinava i ens anava servint els plats. A l’inici d’aquests àpats posava amb una certa solemnitat la figura d’El més petit de tots’ com a centre de taula. Representava l’exili català, n’era un símbol com ara els llaços grocs. Un detall defineix molt bé com era l’Émilie: el dia que dinàvem em deia que baixés a la ‘cave’, la bodega que tenia al soterrani de l’edifici on hi havia emmagatzemades uns quants centenars d’ampolles, i em demanava que triés jo el vi i que l’amagués fins a l’hora de servir-lo. El joc anava d’endevinar quin vi era, de quina zona i, si podia ser, fins i tot l’anyada. De cent proves tenia noranta-nou encerts i si alguna vegada s’equivocava era en l’any, un o dos per dalt o per baix. Em va explicar que això li venia del seu pare que des que era molt petita la va introduir en aquest món del bon beure.

Una sorpresa més…
—Cert. I encara puc explicar una altra anècdota: un dia em va comentar que li havien encarregat una conferència sobre Spinoza. Érem a la biblioteca i amb un gest que abastava tots els llibres –‘hauré de revisar ‘tout mon Spinoza’ – em deia que al Carner, tot allò no li interessava gaire, que ell era un home ‘charmant’, amable i molt vitalista, però que la gran dama de la cultura europea era ella. Quan tens vint anys i et trobes amb situacions com aquesta t’adones que ets gairebé un privilegiat. M’hi vaig estar dos mesos llargs. Treballava força perquè volia fer un inventari exhaustiu i detallat, però en acabar molts dies em demanava de sortir a passejar. Vaig aprendre a posar-li les agulles per fixar el barret. Tota una tècnica perquè són unes agulles llargues i fines que havien de travessar el teixit del barret i els cabells però sense tocar el crani. Em va costar una mica, però l’Émilie era una dona molt pacient i me’n vaig sortir. L’últim dia em va regalar un quadre que li agradava molt i que volia que el tingués jo. Una peça petita i de molt bon gust que encara conservo.

Es conserva encara, aquell inventari?
—Tot el material el vaig lliurar a la persona que em varen dir, que era un català que vivia a Brussel·les. Aquest va contractar amb una empresa que em sembla que es deia Menkes que va guardar tots els embalums i jo, un cop verificades les caixes, vaig considerar que la feina ja l’havia enllestit, vaig tornar a casa i me’n vaig desentendre. De fet, després he sabut que una part dels mobles, la taula principalment, havia anat a parar finalment a l’Institut d’Estudis Catalans però que ja fa temps que els varen llençar. Pel que fa a les fitxes jo les escrivia per duplicat. Una, polida i ben feta, que formava part de l’inventari diguem-ne oficial, i una altra, escrita de pressa i amb més mala lletra, que em guardava en previsió de si algun dia el material es perdia. Aquest joc tampoc el tinc perquè fa temps en Jaume Coll, que és marmessor del poeta i ara comissari de l’Any Carner, me les va demanar per fer una feina i no les he recuperat. Si és ell qui les conserva, segur que estan en molt bones mans.

És cert que pel camí cap a Barcelona es va perdre una caixa?
—No en tinc notícia. El transport no es va fer de seguida, es va demorar alguns anys i jo li vaig perdre la pista. Tampoc vaig tenir cap més contacte amb l’Émilie Noulet -sé que es va morir pocs anys després- i el que em consta és que poc després del meu retorn va escriure una carta als Manent en termes molt elogiosos cap a la meva persona i la manera com havia desenvolupat la feina. Res més.

Jo tenia vint anys i em considerava poeta, però veient coses com aquelles vaig quedar vacunat per a tota la vida contra els servilismes literaris

Recordeu algun element del que vareu inventariar que us cridés l’atenció?
—Hi ha l’anècdota que alguna vegada he explicat sobre els llibres que l’Agustí Bartra enviava a Carner cada vegada que en publicava un de nou. Doncs bé, la majoria d’aquells llibres estaven per obrir, tenien encara les pàgines enganxades, cosa que no privava en Carner d’escriure-li cartes suggerint-li temes per a futurs llibres. I el més bo és que en Bartra, des de l’exili mexicà, li feia cas! Ho torno a dir: jo tenia vint anys i em considerava poeta, però veient coses com aquelles em sembla que vaig quedar vacunat per a tota la vida contra els servilismes literaris.

Ja que hi som, si us demano quina era la vostra opinió sobre Josep Carner aleshores, quan ereu un poeta jove de vint anys, què me’n dirieu?
—Diria el mateix que dic ara: era, indiscutiblement, un superdotat però la seva obra no estava a l’altura d’aquestes grans capacitats. De la seva mateixa alçada tenim en Llull, però amb una obra que sí que està en harmonia amb les seves capacitats. També seria el cas d’una bona part de l’obra de Verdaguer. Però en Carner no. Crec que hauria pogut arribar a ser un Pessoa, un Neruda o fins i tot un Eliot, però es va quedar a mig camí.

Per què creu que va ser així?
—Penso que tenia un pudor estètic o personal que el privava d’al·ludir, encara que fos de manera vaga o passatgera, al seu jo en una època en la qual, precisament, el que predomina és la literatura del jo. Encara diré més: si es va decidir a revisar la seva obra va ser seguint el consell de la seva dona que opinava que, de cara a una futura candidatura al Nobel, necessitava una bona repassada. No m’ho invento jo, m’ho va dir l’Émilie: si aquella obra s’havia de traduir a l’anglès per enviar-la a Suècia li calia una revisió. Més tard seria en Bartra que diria que Carner ‘havia entrat a sac’ a la seva obra…

Suposo que tenia ganes de tornar, tot i que no sé qui en deuria tenir més: si ell o l’Émilie

L’exili no ha estat mai fàcil… Canvio de tema: que n’opineu del fugaç retorn a Catalunya que principalment Cendrós i els Manent varen organitzar dos mesos abans de la mort de Carner?
—Fa de mal dir, això. Per una banda suposo que tenia ganes de tornar, tot i que no sé qui en deuria tenir més, de ganes: si ell o l’Émilie. Però, desenganyem-nos, en el cas de Carner eren unes ganes molt condicionades per la demència senil que patia des de feia uns anys. Es pot entendre llegint aquell poema tan bonic que comença dient ‘encara que m’hagués llevat l’esguard una espasa roenta jo reconeixeria encara, poble meu, tes cases…’ i que et posa la pell de gallina. Per tant, humanament aquella tornada era molt comprensible, però si tenim en compte la seva dimensió de símbol de la resistència és indubtable que el retorn amb Franco encara viu havia de ser mal vist i incomprès, com efectivament va passar. Però malgrat l’estat de la seva consciència, que anava i es perdia i hi tornava, crec que tot allò tenia una raó de ser. Vaja, que si fos el meu pare jo no m’hi hauria oposat gens. Al contrari. I sí, és cert que el règim se’n va aprofitar -la novel·la ‘Retorn’, de Carles Casajoana ho il·lustra molt bé-, però jo crec que en casos com aquest l’aspecte humà passa per davant de qualsevol altra consideració. Una altra cosa és que potser la seva estada aquí s’hauria pogut organitzar d’una altra manera, però això, evidentment, no era culpa ni d’en Carner ni de l’Émilie. I tampoc en traurem res, ara, de buscar culpables.

Un dels que es varen mantenir al marge i en silenci aquells dies va ser en Josep Pla. Quina relació tenien?
—Josep Carner va ser el descobridor d’en Pla. Quan va publicar ‘Coses vistes’, el seu primer llibre,  Carner va escriure un article molt elogiós en el que deia que l’aparició d’un autor com aquell s’havia de saludar amb vint-i-una canonades. Després en Pla li va pagar desqualificant-lo cada vegada més, com va fer també amb en Sagarra, l’Espriu… Jo crec que està pendent de fer una antologia d’improperis i retrets de Josep Pla dirigits a altres escriptors catalans. De fet, només salva Ruyra i Verdaguer, al qual considera el creador de la prosa catalana. S’hauria de fer, aquesta antologia, sí. I no seria pas curta…

Tenen raó els que diuen que ningú ha escrit en català com ell i els que creiem que darrere d’aquella bellesa formal hi manca un gruix, un sentit

De tant en tant sorgeixin entre la parròquia literària de casa nostra polèmiques al voltant de la figura de Josep Carner. Penso en la que es va desfermar arran de la publicació de ‘Carneriana’, el 1996, i de la qual vostè va ser un dels protagonistes. O, més cap aquí, la dels ‘Imparables’ amb allò del ‘nyap il·legible’ dedicat a ‘Nabí’. Què passa, amb en Carner, que suscita encara reaccions com aquestes?
—Li passen dues coses. La primera és que amb Carner el català arriba a l’excelsitud expressiva. I això no se li pot negar en cap moment. La segona és què en fem, d’aquesta excelsitud, d’aquesta expressivitat tan esplèndida. Carner desmenteix aquella sentència de Flaubert que diu que l’estil és el sentit. Si l’estil fos el sentit, sabríem què fer amb la poesia d’en Carner. I l’intent de consagrar-lo amb una obra de gruix, més enllà de l’expressivitat, el joc de l’idioma, etcètera és el que en Gabriel Ferrater va fer al voltant de ‘Nabí’. Però no deixo de creure que allò és una invenció seva. El que diu Carner ja es diu a la Bíblia. D’acord que, tornem-hi, amb una llengua excelsa -jo me’n sé trossos de memòria- i unes paraules molt més belles. Però després no et queda res. Per tant, em sembla que al voltant de Carner tothom té raó. Tenen raó els que diuen que ningú ha escrit en català com ell i els que creiem que darrere d’aquella bellesa formal hi manca un gruix, un sentit. No recordo ben bé si va ser el crític Bofill i Ferro que va expressar-ho amb exemples incontrovertibles. Carner és el Príncep? Sense dubte, però posats a fer sàtires Guerau de Liost el supera de molt, com Marià Manent en versions de poesia xinesa. I no cal dir que el seu Bestiari empal·lideix davant de Pere Quart. Amb això ja està tot dit.

Per tant, quina vigència té avui l’obra de Josep Carner?
—Mentre hi hagi lectors amb sensibilitat i coneixement idiomàtic, tota. Però per a ells. Dubto que tingui una vigència per al públic en general.

I entre els escriptors més joves?
—Tinc la impressió que l’ignoren voluntàriament. I els que no l’ignoren són aquells que no guanyen premis. Ja se m’entén, oi?

Oi.

Dos ex-ministres de Salut francesos encapçalen un manifest afirmant que la hidroxicloroquina és més eficaç utilitzada al principi de la malaltia

Dos ex-ministres francesos de Salut encapçalen una llista de dotze noms, entre els quals figuren metges i acadèmics de prestigi, com a primers firmants d’un manifest (‘No perdem més el temps’) que exigeix al govern que modifiqui la llei per a posar la hidroxicloroquina a disposició immediata de tots els metges de l’estat francès, tal i com ja s’ha fet a Itàlia, a fi que puguin receptar-la a tots els pacients ja en els primers símptomes de la malaltia per coronavirus 2019. Els firmants afirmen que en els estadis avançats de la malaltia el medicament perd eficàcia i que per tant cal facilitar que es pugui administrar de la forma més ràpida possible i sense traves burocràtiques.

Així mateix, demanen que l’estat faci reserves i comandes del medicament per tal que, si pròximament se’n confirma l’eficàcia, ‘no ens quedem sense tractament’. La carta ja l’han signada cent vint mil persones.

A l’estat espanyol en aquest moment el medicament està controlat per l’estat i no es facilita la seva administració als pacients fora dels hospitals i si no és en fase avançada de la malaltia.

Els dos ministres són Michèle Barzach, que ho fou amb François Mitterrand, i Philippe Douste-Blazy, que ho fou amb Jacques Chirac i que, a més, és professor en sanitat pública i epidemiòleg. Entre els signants hi ha d’altres noms de referència, com el cap de malalties infeccioses de l’Hospital de Garches, Christian Perronne.

Els firmants destaquen que la taxa de mortalitat és molt més baixa entre les persones hospitalitzades a Marsella que no pas a la resta del territori de l’estat francès.  A Marsella, tal i com va avançar en aquest article VilaWeb un grup dirigit pel professor Didier Raoult, especialista en malalties infeccioses i director de l’IHU – Méditerranée Infection de Marsella, ha donat com a resultat que la combinació d’hidroxicloroquina amb un antibiòtic, l’azitromicina, va donar un resultat positiu en el tractament d’infeccions per coronavirus.

El manifest també argumenta que les autoritats italianes i estatunidenques han pres ‘mesures terapèutiques en aquest sentit. El 17 de març de 2020, l’Agència Italiana del Medicament va autoritzar la prescripció d’hidroxicloroquina per part dels metges en general atesa l’emergència sanitària. Dotze dies més tard, després del vist-i-plau de l’Agència de Medicaments dels Estats Units, el Departament de Salut i Serveis Humans va posar aquest medicament a disposició de les farmàcies dels hospitals dels cinquanta estats.

Tant als Estats Units com a Itàlia, la cloroquina i la hidroxicloroquina es podran prescriure més enllà dels assaigs mèdics, però sempre retornant les dades de reacció en els pacients per tal de poder establir un control sobre els efectes del fàrmac. Els dotze firmants del manifest demanen que es faci el mateix a l’estat francès. ‘La tolerància a aquests medicaments, que s’han receptat a milions de persones durant dècades, és bona amb la condició expressa que es respectin les dosis i les contraindicacions pertinents, i que se’n comprovi la compatibilitat amb d’altres fàrmacs’, entre d’altres condicions.

Actualment, el decret vigent a l’estat francès sobre la matèria només en permet l’ús si és deu a ‘una decisió col·legiada i de conformitat amb les recomanacions amb el Consell Superior de Salut Pública’.  Aquest mateix medicament s’està fent servir, combinat amb retrovirals, en l’assaig clínic dirigit pel doctor Oriol Mitjà.

Sant Pau rep les primeres mascaretes de busseig adaptades per protegir professionals que tractin amb covid-19

L’Hospital Sant Pau ha rebut les primeres mascaretes adaptades per protegir els seus professionals en maniobres amb pacients positius de coronavirus. Concretament, s’han fet amb una mascareta de busseig de l’empresa Decathlon i un filtre d’aire (eficàcia 99%) units a través d’un adaptador fet amb impressió 3D.

La idea és que s’utilitzi per a protegir als professionals assistencials en els procediments de més risc, com intubar o extubar a pacients positius de covid-19, i altres tasques dels professionals de l’àrea de crítics. El prototip, que combina protecció facial i protecció aèria, s’implantarà en la pràctica assistencial de l’àrea de crítics dels hospitals catalans la setmana que ve.

El projecte ha comptat amb l’assessorament dels professionals de l’Hospital de Sant Pau i ha estat desenvolupat, coordinat, gestionat per l’empresa de disseny MOS i finançat pel holding empresarial Scraton Enterprises.

Europa supera el mig milió de contagis de coronavirus i s’apropa a les 41.000 morts

Europa ha superat amb escreix el mig milió de contagis de la covid-19 i s’apropa a les 41.000 morts, segons les últimes dades publicades avui pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). Concretament, es registren 517.443 positius i 40.903 defuncions.L’´última hora del coronavirus, minut a minut

Itàlia amb 119.827 casos i l’estat espanyol amb 117.710 (una xifra que no té en compte les últimes actualitzacions de les autoritats espanyoles, que ja xifren els contagiats en més 124.736) són els dos estats europeus més afectats per la pandèmia. Alemanya és el tercer estat europeu amb més casos, amb 79.696. La segueixen l’estat francès (64.338), el Regne Unit (38.168) i Bèlgica (16.770).

Itàlia (14.681), l’estat espanyol (10.935) i l’estat francès (6.507) són els estats amb més defuncions per coronavirus de la Unió Europea, segons les dades de l’ECDC.

Sánchez diu que el confinament tornarà a ser parcial a partir del dia nou però mantindrà l’estat alarma durant mesos

El president del govern espanyol ha fet una compareixença avui en la qual ha assegurat que a partir del dia nou es relaxarà el confinament total, coincidint amb la finalització de l’actual període de l’estat d’alarma. El PP i Vox havien amenaçat amb votar contra el govern espanyol al parlament si el confinament seguia sent total. Sánchez, en canvi, ha advertit que l’estat d’alarma seguirà molt temps, ha parlat de mesos, en forma abstracta.

El líder socialista ha fet un nou gir de guió i un mes després d’autoproclamar-se ‘autoritat competent’, ara en canvi ha invocat els Pactes de la Moncloa, posant-los com a model i demanant-ne uns de nous. Els Pactes de la Moncloa van ser signats al 1977, pocs després de la mort de Franco per la majoria dels actors polítics i sindicals del moment. Els pactes van tenir l’efecte de reduir molt la conflictivitat social però al mateix temps van tancar les possibilitats de ruptura amb el règim franquista que fins aleshores algunes forces polítiques reclamaven.

Malgrat les dades que ofereix el seu propi govern, Sánchez ha afirmat que s’ha superat ja el pic de la pandèmia.

Els professionals sanitaris consideren una ‘temeritat’ el protocol de Sanitat per reincorporar-se a la feina

Els consells generals de metges, infermeres, farmacèutics, veterinaris i dentistes rebutgen el protocol d’actuació davant del coronavirus aprovat pel ministeri de Sanitat espanyol. En un comunicat conjunt, expressen que algunes de les mesures són ‘un autèntic atemptat contra la seguretat’ de professionals i pacients i representen un ‘risc evident’. Concretament, consideren ‘alarmant’ el punt que estableix que es reincorporaran al seu lloc de treball un cop passats set dies d’ençà de l’inici de símptomes i en absència de febre quan no es fa prova diagnòstica. La solució de reincorporar “amb presses” els professionals infectats o amb sospites és una “temeritat inacceptable”, conclouen.

‘Ens diuen mentides i pretenen que ens les creguem’ |Entrevista a una infermera d’UCI

A més, denuncien que les pautes d’actuació introduïdes pel ministeri evidencien l’absència de tests suficients per afrontar amb garanties la pandèmia, així com la ‘manca de planificació necessària’ en recursos humans. ‘Necessitem mesures eficaces, efectives i eficients’, reclamen els diversos consells generals de professionals que signen el comunicat i que engloben més de 700.000 professionals sanitaris a l’Estat.

S’ha mort el cantautor Luis Eduardo Aute a 76 anys

El cantautor Luis Eduardo Aute ha mort avui a setanta-sis anys a Madrid. Fou tot un referent de la cançó d’autor arreu de l’estat espanyol i marcà una generació. Feia quatre anys que era retirat dels escenaris arran de dos infarts. Fill de pare català i mare filipina, Aute va néixer a Manila l’any 1943, enmig de la Segona Guerra Mundial, i va viure a Barcelona durant uns quants anys. Fou un artista polifacètic: cantant, director de cine, pintor, escultor, actor i escriptor i poeta en llengua castellana.

Ben aviat va destacar, però, en l’àmbit musical. El 1967 va publicar el seu primer disc, ‘Diálogos de Rodrigo y Ximena’, amb un estil molt marcada per Bob Dylan i un component molt important de crítica social. Al seu doble disc en directe Entre amigos (1983), cantà en català un fragment de la cançó de Joan Manuel Serrat ‘Paraules d’amor‘. I el seu disc del 2010 Intemperie, hi va interpretar la seva primera cançó escrita íntegrament en català, ‘Somnis de la Plaça Rovira‘. Aute també s’havia mostrat partidari de celebrar una consulta d’autodeterminació a Catalunya.

Té publicats més de deu llibres de poesia i d’entre els films d’animació que va dirigir, hi ha ‘Un perro llamado dolor’, que el 2001 va ser candidat als Goya.

 

Marc Castells Igualada

El batlle d’Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca

En una conferència de premsa que ha ofert avui amb la presència de la resta de batlles de la conca d’Òdena, el batlle d’Igualada, Marc Castells, ha dit que ahir es van morir onze persones a la zona, quatre dels quals a l’hospital de la capital de l’Anoia. Així, ha desementit el departament de Salut, que ahir afirmava que no hi havia hagut cap mort en tot el dia. Castells ha comparegut despés que diversos familiars afectats, així com professionals afectats a les residències i centres sanitaris, es queixessin que les dades de Salut eren equivocades. ‘Hem recollit la informació dels serveis funeraris, i les hem comunicades a la consellera Alba Vergés’, ha declarat. El departament de Salut ha dit que respondrà la rectificació en la roda de premsa diària que ofereix la consellera Alba Vergés.

L’europeista Keir Starmer substitueix Jeremy Corbyn al capdavant dels laboristes britànics

El Partit Laborista del Regne Unit ha triat avui qui serà el nou cap de la formació: Keir Starmer, un advocat expert en drets humans que pertany a l’ala més moderada del partit i que ha encapçalat les peticions de fer un segon referèndum sobre el Brexit. El qui fins avui, de fet, ha estat el portaveu opositor a Westminster sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea substituirà Jeremy Corbyn, que va plegar arran de la desfeta electoral en l’última contesa, que va donar la majoria absoluta al primer ministre Boris Johnson.

Starmer s’ha imposat a l’única candidata que li ha fet ombra, Rebeca Long-Bailey, a qui molts consideraven el relleu natural de Corbyn. El nou dirigent del partit, que ha optat no renegar gaire del programa de Corbyn i, per comptes d’això, fer un canvi d’imatge i de to, haurà de resoldre la dicotomia entre continuar amb el viratge a l’esquerra endegat pel seu predecessor o bé moderar el programa laborista, i tot enmig d’una crisi sanitària en què Johnson, que demana cooperació i treball conjunt a l’oposició, està acaparant tota l’atenció.

Els dos grans reptes de Starmer seran perfilar bé quina alternativa ofereix el seu partit als britànics, tot impedint que la gestió de la pandèmia se l’empassi, així com reconstruir ponts entre l’ala més partidària de Corbyn, que encara ostenta molts càrrecs orgànics, i l’ala més moderada.

Els experts avisen que la calor no redueix el ritme de contagis i que la Covid-19 podria ‘devastar’ l’Àfrica

D’ençà que el brot de Covid-19 va arribar a Itàlia i va convertir Europa en l’epicentre de la que ja es podia considerar una pandèmia, científics, metges, polítics i societat civil han dipositat esperances en la hipòtesi que l’augment de les temperatures faci minvar el ritme de contagis i ajudi a contenir-la. En un article publicat a la revista de medicina més prestigiosa del món, The Lancet, deu experts avisen que les dades que hi ha fins ara ‘no hi donen suport’.

Les conclusions són clares: ‘Les primeres comparacions entre el nombre de casos confirmats als països europeus més colpits i els països de l’oest de l’Àfrica amb casos confirmats de Covid-19 no donen suport a la hipòtesi que el virus es propagarà més lentament en països amb climes més càlids.’ Però l’alerta no s’acaba aquí. Si s’estabilitzen les tendències actuals, com les dades semblen indicar, ‘una acceleració veloç del nombre de casos podria desbordar ràpidament els sistemes sanitaris [africans], que ja són vulnerables’.

Com es pot evitar? ‘És urgent que s’emprenguin mesures immediates per a controlar una futura expansió del virus i millorar la capacitat de resposta dels països afectats a l’oest de l’Àfrica.’ Expliquen que, una vegada arribat, la propagació ha estat ràpida. Els preocupen particularment Burkina Faso i el Senegal, on la corba s’ha disparat de seguida: ‘Tots dos països poden evolucionar de manera similar a diversos països europeus d’ençà que s’hi va registrar el cinquè cas (com ara Itàlia o Espanya).’

Descarten que la població jove de la majoria de països africans sigui un impediment per al virus, perquè la quantitat d’hipertensos i diabètics és igual o més elevada que no pas a Europa. Tampoc creuen que amb l’experiència de l’Ebola de fa un lustre n’hi hagi prou per a frenar res, perquè els sistemes sanitaris africans, diuen, són pobres en recursos i vulnerables. ‘La majoria de països de la regió tenen menys cinc llits i dos doctors per a cada deu mil habitants’, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut. A Itàlia i Espanya hi ha, segons el mateix registre, entre trenta-quatre i trenta-cinc llits i quaranta-un metges per la mateixa ràtio d’habitants. La despesa per càpita italiana i espanyola en salut és respectivament de 2.628 euros i 2.319. En tots els països de l’oest de l’Àfrica, de menys de 46.

Que fins ara hi hagi hagut pocs casos es pot explicar pel poc trànsit internacional, que ha fet que la malaltia hagi trigat més en arribar, però ara que ja hi és, la transmissió comunitària podrà igualar el ritme d’Europa i les conseqüències podrien ser ‘molt feridores’. Així i tot el document no les circumscriu només allà, perquè avisa que la possibilitat que la calor contribueixi a reduir la transmissió ha fet que ‘diversos països europeus hagin emprès mesures tot confiant que decaurà durant l’estiu’. ‘No hi ha cap evidència científica que ho indiqui.’

S’ha mort la cantant turca Helin Bölek per la vaga de fam contra la repressió d’Erdogan

L’artista i cantant turca Helin Bölek s’ha mort després de 288 dies de vaga de fam per a protestar contra la repressió, la persecució política i la censura dirigides pel president del país, Recep Tayyip Erdogan. El govern turc va prohibir els concerts de la banda que encapçalava, Grup Yorum, atès el missatge socialista de les cançons. Un altre integrant, Ibrahim Gorcek, és també en vaga de fam.

Tots dos demanaven, a més de l’aturada de la persecució, que Erdogan alliberés els presos polítics i que cessés els controls i detencions contra els seus centres culturals. A Twitter la banda ha lamentat que ‘no eren exigències tan difícils de complir. El feixisme del partit Justícia i Desenvolupament ha causat la seva mort [de Bölek]’, en referència al partit del president turc, a qui també ha acusat directament Gorcek: ‘Heu matat una noia de vint-i-vuit anys.’ Ell fa 291 dies que és en vaga de fam i també es tem per la seva salut.

El govern turc argumenta que Grup Yorum tenia lligams amb el Partit-Front d’Alliberament dels Pobles Revolucionaris (DHKP-C), a qui Erdogan considera una organització terrorista. L’agrupació, fundada el 1985 i molt popular durant els anys noranta, és coneguda per les reivindicacions en favor del poble kurd i combina la tradició kurda i la turca, amb lletres contra la gentrificació, les polítiques d’Ankara i tragèdies socials que han afectat els treballadors.

Portades

Les portades del dissabte 4 de abril de 2020

Ara:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

La Verdad de Alicante:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

S’ha mort Montserrat Sabater, tota una vida en el món de l’edició a Catalunya

Montserrat Sabater Bacigalupi (4 de maig de 1940 – 3 d’abril de 2020) s’ha mort amb vuitanta anys pel Covid-19. Va dedicar la seva vida al món de l’edició a Catalunya. Va començar a treballar al sector editorial de ben jove, a començaments de la dècada del 1960, de la mà de l’editor Carlos Barral. Va col·laborar amb ell a Seix i Barral Editores, on juntament amb Jaime Salinas va posar en marxa els Premis Formentor. A Barral Editores va desenvolupar tasques de direcció. L’any 1984, de la mà de l’editor Josep M. Castellet, es va incorporar a l’equip d’Edicions 62 per fer-se càrrec del departament de relacions públiques i comunicació, fins a la seva jubilació l’any 2003. Després, encara va col·laborar amb Castellet posant ordre, classificant i arxivant tots el seu fons personal (documents, fotografies, llibres, quadres…).

Els seus fills, Isabel, Anna i Jordi comunicaran, tan aviat com puguin, la data del seu comiat.

Turquia requisa un lot de respiradors que havia comprat el govern espanyol

El govern de Turquia ha requisat un lot de respiradors que havia comprat el govern espanyol. Ho ha explicat la ministra d’Afers Exteriors espanyola, Arancha González Laya, en una conferència de premsa a la Moncloa. Segons la ministra, Turquia considera els repiradors una ‘prioritat’ per a tractar els casos de coronavirus que estan sorgint al país.

González Laya ha reconegut que en els últims dies el govern turc ‘ha posat restriccions a les exportacions de productes sanitaris d’ampli espectre, principalment motivat per la seva preocupació de poder proveir el seu propi sistema sanitari’. Ha assegurat que tant ella com el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, han parlat amb les autoritats turques, i ha admès que han fracassat: ‘El resultat de les discussions que hem tingut és que fins aquí hem pogut arribar.’

La ministra ha afirmat que Turquia ha ‘garantit’ que desblocaran l’arribada dels respiradors ‘en un termini prudencial, en unes setmanes’, sense fixar una data. Fa dos dies, González Laya agraïa a Turquia la col·laboració amb Itàlia i l’estat espanyol per l’enviament de material sanitari.

[EN DIRECTE] L’Ajuntament d’Igualada recorda que encara que s’aixequi el perímetre cal continuar tancats a casa

La pandèmia del coronavirus 2019 ja ha infectat més de 1.016.100 persones i n’ha mortes més de 53.160 arreu del món. Als Països Catalans el virus ha infectat 33.296 persones i n’ha mortes 3.120. Us oferim tota la informació d’última hora.

Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i els familiars
Què és el coronavirus: tot allò que n’heu de saber

 

 

Report diari sobre el coronavirus: Sánchez prioritza l’estat d’alarma per davant del confinament

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de deliberar-ho amb el consell científic que l’assessora, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que demanarà al congrés espanyol de prorrogar l’estat d’alarma quinze dies més, fins al 26 d’abril. De tota manera, ha avisat a la mateixa conferència de premsa que les mesures associades a l’estat d’alarma, ‘lògicament’ es perllongaran més enllà d’aquestes dues setmanes. A més, ha informat que el confinament total cessarà a partir del pròxim dia nou i que tornarà a ésser parcial, de manera que, un cop passada la Setmana Santa, el govern espanyol aixecarà les restriccions que ara limiten les activitats no essencials. Avui, a més, noves veus han posat en qüestió l’actuació del ministeri de Sanitat espanyol. Els consells generals de metges, infermers, farmacèutics, veterinaris i dentistes en rebutgen el protocol d’actuació contra la Covid-19. En un comunicat conjunt, expressen que algunes de les mesures són ‘un autèntic atemptat contra la seguretat’ de professionals i pacients i representen un ‘risc evident’.

Al seu torn, el govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà permís al govern espanyol per a revertir el tancament de la conca d’Òdena. El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ha assegurat que ‘ja no té sentit, perquè tots estem confinats’. Avui hi ha hagut polèmica, justament, amb les dades de víctimes de coronavirus de la zona. El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha desmentit que ahir no es produís cap mort, com havia afirmat el departament de Salut, i ha dit que n’hi va haver onze, quatre dels quals a l’hospital.

El ritme de la propagació és accelerat arreu del món. Els Estats Units ja han arribat als tres-cents mil casos i els vuit mil morts, però el president Donald Trump continua sense decretar el confinament nacional. Avui també s’ha superat el llindar del mig milió de contagis a Europa. Hi ha quaranta-un mil morts, més de la meitat dels quals són a Itàlia i l’estat espanyol. També en l’ordre internacional, diversos experts han avisat en un article a la revista mèdica més prestigiosa del món, The Lancet, que la calor no redueix el ritme de contagis. Les conclusions són clares: els països de l’oest de l’Àfrica imiten el ritme de contagis dels estats europeus, i els signants fan sonar l’alarma. Amb els ‘vulnerables’ sistemes sanitaris que hi ha a la zona, els efectes de la Covid-19 podrien ser-hi devastadors.

Mentrestant, la pressa per a trobar un medicament efectiu per a prevenir o curar la malaltia s’accentua. Avui, dos ex-ministres francesos de Salut encapçalen una llista de dotze noms, entre els quals figuren metges i acadèmics de prestigi, com a primers firmants d’un manifest (‘No perdem més el temps’) que exigeix al govern que modifiqui la llei per a posar la hidroxicloroquina a disposició immediata de tots els metges de l’estat francès, tal i com ja s’ha fet a Itàlia, a fi que puguin receptar-la a tots els pacients ja en els primers símptomes de la malaltia per coronavirus 2019. Els firmants afirmen que en els estadis avançats de la malaltia el medicament perd eficàcia i que per tant cal facilitar que es pugui administrar de la forma més ràpida possible i sense traves burocràtiques.


L’editorial de Vicent Partal

Pactes de la Moncloa? Seria greu que ens tornassen a enganyar


La píndola sobre l’economia de Jordi Goula: ‘Les primeres dades del mes de març són esfereïdores’

Avui a migdia el president Sánchez ha estat més d’una hora a la televisió per a dir que allargarà l’estat d’alarma fins al 26 d’abril. Com ja hi estem acostumats, ha deixat a l’aire més interrogants que no pas respostes, que potser dijous vinent quan el Congrés espanyol aprovi la seva proposta s’aclariran una mica més. De moment, això implica que moltes pimes i autònoms continuaran sense ingressos quinze dies més, la qual cosa fa més urgent encara la necessitat de liquiditat per a una part molt important de la societat. ‘Tenim davant una crisi de liquiditat mai vista en l’economia i les empreses; si no injectem liquiditat a les nostres pimes i autònoms, la destrucció d’empreses serà insuportable per al nostre país. La mesura que proposem és possiblement la de menys risc i més efectivitat de què podem disposar en un moment com l’actual; no entendríem que, tenint tots els drets legals de les empreses perquè tenen els seus recursos, estiguin captius quan el govern [espanyol] ha obert l’aixeta al finançament’, sentenciava el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), Antoni Cañete.

I a quines mesures es referia? Doncs que han detectat que el 31 de desembre de 2019 les companyies del mercat continu borsari (incloses les de l’Ibex) tenien factures pendents de pagar als proveïdors per valor de 122.000 milions d’euros. Així mateix, la PMCM ha consultat els períodes mitjans de pagament de les administracions públiques durant el desembre del 2019, que el Ministeri d’Hisenda acaba de fer públics. S’hi detalla que van restar pendents de pagament (excedint els terminis legals) factures d’un import de 8,6 milions d’euros. Contra la xifra conjunta de totes dues dades ‒el muntant supera els 130.000, Cañete diu que ‘posar en circulació aquesta enorme quantitat de diners pendent de pagament i de compliment obligatori, tant per part de les administracions com de les companyies amb més capacitat de finançament del nostre país, generaria una enorme quantitat de liquiditat entre les nostres pimes i autònoms i un aspecte fonamental, sense perill per a l’estat i d’efecte immediat’.

D’acord amb aquestes dades, la PMCM demana amb urgència màxima i mitjançant un reial decret llei que s’ordeni la liquidació de totes les factures pendents de pagament per part de les administracions públiques i l’obligatorietat per a les grans empreses o, si no, per a les cotitzades al mercat continu, de complir la llei vigent de lluita contra la morositat.

És important que això es pogués dur a terme, perquè en principi sembla la part més senzilla, però n’hi ha una altra per a fornir liquiditat a les pimes: els bancs. Precisament ahir la Cecot aconsellava per carta als seus associats que no aturessin els pagaments per evitar una frenada que pot dur conseqüències greus a l’economia. El president, Antoni Abad, ja havia demanat per carta a les entitats bancàries, dilluns passat, que ajudessin les empreses, apel·lant al seu compromís social, que aportessin la confiança i el suport que es mereix i necessita el teixit empresarial en un entorn incert com l’actual.

Al capdavall, els demana un comportament diferent que el que han tingut en moments complicats de la història recent. Les demandes són de sentit comú, però no sempre és el que domina en el sector financer. Tornaran a la societat el ‘favor’ del rescat que ens va costar 60.000 milions a tots? I què demana Abad? Doncs de no exigir avals a l’empresa que accedeix a les línies de l’ICO o ICF o que, en cas de demanar-lo, es formalitzi pel 20% del crèdit no garantit per l’ICO. Explicita que es pot entendre que, en funció de la solvència de l’empresa, l’entitat bancària tingui una exposició que vulgui cobrir. Ara, ‘assumir una doble garantia’, ‘seria inadmissible’. També demana de facilitar-hi l’accés ràpid i àgil i d’eliminar la comissió per cancel·lació anticipada, amb l’objectiu de facilitar el despalanquejament en el moment que l’economia es recuperi. I, com a última cosa, reduir tant com sigui possible les comissions per devolucions de rebuts i així evitar un sobrecost excessiu per a les empreses.

De manera addicional, la Cecot va avançar a les direccions dels bancs que, sense aquestes mesures, l’empresari serà refractari a endeutar-se al mercat financer i paralitzarà pagaments, cosa que, com ja s’ha dit anteriorment, és la pitjor de les opcions. Ja fa dies que es va dient que si tots els ajuts són per la via creditícia, molts empresaris ‒que estan escarmentats i que ara tenen una situació financera més sanejada que no pas en la crisi anterior‒ tenen por d’incrementar molt el seu endeutament, per la qual cosa optarien per sortides més fàcils, com ara l’esmentada. I aquesta és la gran por en aquests moments, el trencament de la cadena de pagament, que ens pot dur a la desaparició de moltes pimes i autònoms. Tant la idea del decret per a obligar a pagar els deutes pendents com la d’apel·lar a la responsabilitat social dels bancs a l’hora de donar finançament, em semblem positives a l’hora de conservar el nostre teixit empresarial, que necessitarem en el millor estat possible, quan hagi passat la crisi sanitària, per a refer l’activitat i tractar de tornar a una normalitat, que, no ens enganyem, pot trigar a assolir-se.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: ‘Ens diuen mentides i pretenen que ens les creguem’
-Le Monde: ‘El confinament agreuja l’escletxa digital a França’ (en francès)
– The New York Times: A Itàlia, tornar a la feina podria dependre de si tens els anticossos adequats (en anglès)
– Politico: Els punts calents del virus al Sud causaran un patiment desproporcionat (en anglès)
– France Inter: Quan el coronavirus fa augmentar el negoci dels búnquers als Estats Units (en francès)
– The Guardian: Regions tardanes, tecnologia lenta i massa burocràcia (en italià)
– Le Monde: A l’Àfrica, el coronavirus posa en perill les elits dirigents (en francès)
– The Atlantic: Quatre mesures que mostren com el coronavirus està canviant el planeta (en anglès)
– APF: El coronavirus desferma una cursa despietada entre països per a aconseguir màscares (en castellà)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Sánchez diu que el confinament tornarà a ser parcial a partir del dia nou però mantindrà l’estat alarma durant mesos
Dos ex-ministres de Salut francesos encapçalen un manifest afirmant que la hidroxicloroquina és més eficaç utilitzada al principi de la malaltia
Els experts avisen que la calor no redueix el ritme de contagis i que la Covid-19 podria ‘devastar’ l’Àfrica
Europa supera el mig milió de contagis de coronavirus i s’apropa a les 41.000 morts
Carme Forcadell: ‘La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar’
Els professionals sanitaris consideren una ‘temeritat’ el protocol de Sanitat per reincorporar-se a la feina
Sant Pau rep les primeres mascaretes de busseig adaptades per protegir professionals que tractin amb covid-19
El batlle d’Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca
Oriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual des del 13 d’abril


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.188.489 casos confirmats i 64.103 morts. Del total de casos, 246.019 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 302.919 casos i 8.243 morts.
—L’estat espanyol, amb 124.736 casos i 11.744 morts.
—Itàlia, amb 124.632 casos i 15.362 morts.
—Alemanya, amb 95.637 casos i 1.395 morts.
—L’estat francès hi ha 89.953 casos i 7.650 morts.
—La Xina, amb 81.639 casos i 3.326 morts.

Als Països Catalans hi ha 33.623 casos i 3.184 morts.

—Al Principat, 24.734 casos i 2508 morts (encara no hi ha dades).
—Al País Valencià, 6.901 casos i 571 morts (277 casos i seixanta morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.271 casos i 71 morts (14 casos i dos morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 251 casos i 17 morts (deu casos i un mort més que no ahir).
—A Andorra, 466 casos i 17 morts (27 casos i 1 mort més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?


– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Report diari sobre el coronavirus: Google ens ‘espia’ durant el confinament i confusió del govern espanyol amb les dades de les UCI

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Un estudi de Google ha demostrat que l’impacte del confinament és molt contundent. El gegant tecnològic ha fet servir les dades de milers de milions de telèfons mòbils per analitzar el compliment de les restriccions de mobilitat que s’han imposat gairebé arreu del món. Amb dades de trenta-un estats, han comparat el trànsit de dades entre el 16 de febrer i el 29 de març. Els efectes són contundents. Als Països Catalans han caigut un 90% les estades als espais d’oci, naturals i de transport, així com les visites. Els desplaçaments al lloc de feina han minvat més d’un 60%, amb dades d’abans que es decretés el confinament total. Les xifres són semblants a l’estat espanyol i a Itàlia, i una mica menors a l’estat francès. Als països que centren la contenció de la pandèmia amb les proves en massa i altres mètodes de distanciament social, els efectes són mínims. La disminució de les visites a espais d’oci, per exemple, és només del 26% al Japó, del 19% a Corea del Sud i del 24% a Suècia.

A mesura que avança el brot de la Covid-19, costa més de trobar claredat en les dades dels seus efectes. En alguns casos, l’opacitat hi contribueix. Dilluns proppassat, diversos mitjans espanyols van publicar que Catalunya ja superava Madrid en contagiats ingressats a les UCI, com si fos una mena de competició, amb 2.053 pacients i 1.506, respectivament. Les dades de la Generalitat ho desmenteixen: al Principat, n’hi ha 1.408. Per què, doncs, la contradicció? El Ministeri de Sanitat espanyol ofereix les dades de la Comunitat de Madrid actualitzades diàriament, mentre que a Catalunya s’hi posa el total de pacients que han passat per cures intensives, independentment si n’han sortit, han rebut l’alta o s’han mort. Avui, el ministeri ha fet una puntualització en publicar la taula de dades, tot acceptant que ‘no reflecteixen el total de persones que han estat ingressades a l’UCI durant el període de notificació’.

Una altra cosa que avança, en aquest cas contra rellotge, és la confecció de respiradors artificials. VilaWeb ha explicat avui com avancen els projectes de set empreses que han d’alleujar la saturació de les UCI. Algunes estan pendents de rebre l’autorització definitiva per a emprendre la fabricació de màquines que puguin fer les funcions dels ventiladors mecànics invasius. Així que tinguin el vist-i-plau, arribaran a les UCI dels hospitals en qüestió d’hores, d’acord amb els criteris de necessitat que estableixi el Servei Català de la Salut. OxyGEN, que ha de produir el seu model industrialment a Seat, ja l’ha rebut. Leitat1 espera rebre’l molt aviat, i hi ha altres models impulsats per les empreses GPA Innova Gas N2, que només han d’enllestir la documentació per avançar cap al darrer estadi del procés. Aquests quatre models de respiradors podrien arribar a les unitats de cures intensives la setmana vinent. La resta, de moment, hauran d’esperar, però els treballadors han multiplicat els torns per arribar a temps.

En la seva conferència de premsa diària, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que aquests darrers dies la xarxa sanitària catalana havia incorporat 1.200 professionals sanitaris nous. I ha informat que, fins ara, quatre professionals sanitaris del Principat havien perdut la vida per la Covid-19. A banda, ha explicat que el protocol sanitari s’havia adaptat a les recomanacions del ministeri espanyol perquè els metges amb símptomes lleus tornin a treballar al cap de set dies i ha informat que encara no havia rebut cap de les proves de diagnòstic ràpid que va comprar el govern espanyol. També ha dit que treballaven per homologar els títols dels metges cubans que s’havien ofert per treballar ací i que havien començat els tràmits amb el Ministeri d’Afers estrangers espanyol per a treballar amb especialistes xinesos. Al seu torn, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha avisat que traslladaria pacients entre comunitats autònomes i ha anunciat que Pedro Sánchez comunicaria demà a l’oposició la seva decisió sobre la pròrroga de l’estat d’alarma, després d’haver-se reunit amb el comitè científic. Per la seva banda, el metge Oriol Mitjà ha proposat als governs un pla de desconfinament a partir del 13 d’abril. I s’ha identificat un fàrmac en fase clínica que bloca els efectes del coronavirus.

Pel que fa als presos polítics, han aparegut les primeres crítiques de familiars al Departament de Justícia de la Generalitat. El president Torra ha enviat una carta a l’alta comissionada pels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, advertint-la de l’amenaça del Tribunal Suprem espanyol als funcionaris de presons. Per la seva banda, Jordi Sànchez ha proposat que se’ls concedeixi el tercer grau per a poder-se confinar a casa.


La píndola sobre l’economia de Jordi Goula: ‘Les primeres dades del mes de març són esfereïdores’

Ahir vam saber les dades de la desocupació del març i vam veure que eren dolentes, com era d’esperar, malgrat els problemes de confecció de les estadístiques. Igualment, les corresponents a l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social van ser molt preocupants, tot i ser incompletes. Per la seva banda, la contractació, comparant-la amb la de l’any passat, posava en relleu una baixada molt forta, producte de la situació d’angoixa que travessem. Avui hem tingut més informació. Per cert, és bo constatar com les estadístiques habituals, corresponents al febrer i els mesos anteriors, que fins ara seguíem amb tanta atenció, ens interessen ben poc.

Avui, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) ha publicat la seva estimació del creixement per a l’estat espanyol corresponent al segon trimestre, un cop afegit al seu model la xifra de les afiliacions a la Seguretat Social i la de l’atur del març. El resultat és demolidor. Preveu una baixada del 0,9% intertrimestral en el PIB –una caiguda del 3,6% anualitzat– i cal esperar que anirà caient a mesura que incorpori noves dades. ‘Possiblement, empitjorarem, però la utilitat d’aquesta eina és que ja anticipa cap on ens dirigim: la recessió. Jo, per descomptat, prefereixo aquesta mena d’informació basada en dades que no pas en meres suposicions tertulianes’, comenta el seu cap de comunicació, Pablo Fernández.

Però la dada més esperada era la de com veuen la situació els caps de compres de les empreses a tot el món, resumides als índexs PMI. Avui hem sabut la corresponent al sector serveis i la caiguda és espectacular. Segons la nota d’IHS Markit –el seu autor–, l’Índex d’Activitat Comercial va caure molt per sota del nivell d’absència de canvis (50,0), i es va situar al nivell 23,0, gairebé 30 punts per sota de l’índex 52,1 registrat al febrer. És una caiguda sense precedents. Segons el seu director, Paul Smith, ‘a hores d’ara, provar de quantificar la magnitud de la pandèmia i la durada en termes de caigudes en el PIB i l’ocupació és extremadament difícil, però en general hi ha una alta probabilitat que la severitat de la recessió en el segon trimestre superi tot allò que hem observat durant la forta recessió del 2008-2009’.

Un resum correcte i preocupant. En el cas de l’índex de la indústria manufacturera, la baixada és forta, però menys espectacular, encara que va caure fins al seu nivell més baix en gairebé set anys. Concretament, l’índex es va situar en 45,7, molt per sota del nivell 50,4 registrat al febrer, fet que assenyala un fort deteriorament de les condicions operatives. L’opinió del seu director també em sembla molt eloqüent: ‘Els fabricants no s’enfronten únicament a una ràpida disminució de les vendes a tot el món, sinó que també tenen problemes per a obtenir material per a treballar, perquè el termini mitjà de lliurament es va deteriorar fins al seu punt màxim en més de vint anys de recopilació de dades. Aquest resultat ressalta el caràcter singular de la situació, en què tant l’oferta com la demanda pateixen clarament.’

Aquest punt és molt important, perquè els retards en el subministrament acostumen a percebre’s com un senyal d’augment de la demanda, però en aquest moment els retards gairebé rècord són una indicació que les cadenes de subministrament mundials són delmades pel tancament de fàbriques a tot el món, com explica l’informe en referència a la situació de la zona euro. I continua amb un plantejament de futur poc encoratjador i diu que és probable que els tancaments d’empreses, els confinaments i el creixement de l’atur tinguin un impacte sense precedents en la despesa a tot el món, tot enfonsant la demanda d’una àmplia gamma de productes. Les excepcions seran els productors d’aliments i de productes farmacèutics, però en la resta de la indústria, hi ha grans sectors que podrien patir recessions mai vistes.

Vet aquí la primera impressió, basada en dades reals, corresponents als directors de compres, que són els qui tallen el bacallà en la marxa de les empreses i els qui han de filar més prim a l’hora de fer previsions, si bé, tot s’ha de dir, sempre miren de fer escenaris a la baixa per no quedar malament. No cal dir que aquesta primera impressió és negativa… Tot i que sempre va en funció de la durada de la crisi sanitària, no ho oblidem. Com més curta sigui, millor.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Així és la lluita contra rellotge pels respiradors que han de salvar les UCI
-CNN: La ciutat fortalesa que s’ha aillat del món (i també del coronavirus) (en anglès)
– Global News: Google publica dades d’ubicació de milers de milions per a mostrar si els confinaments pel coronavirus funcionen (en anglès)
– BBC: Quin serà l’últim lloc on arribarà el coronavirus? (en anglès)
– France Inter: Quan el coronavirus fa augmentar el negoci dels búnquers als Estats Units (en francès)
– The Guardian: Brasil: la por al coronavirus debilita la protecció de l’Amazones abans de la temporada d’incendis (en anglès)
– Le Monde: A l’Àfrica, el coronavirus posa en perill les elits dirigents (en francès)
– The Atlantic: Quatre mesures que mostren com el coronavirus està canviant el planeta (en anglès)
– APF: El coronavirus desferma una cursa despietada entre països per a aconseguir màscares (en castellà)
– Público: Covid-19: hi ha un indicador anomenat R0 que val molt (en portuguès)
– The Guardian: Tests de coronavirus: com alguns països van per davant de la resta (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Oriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual des del 13 d’abril
Desintoxicació: Madrid té més pacients greus ingressats a les UCI que no pas Catalunya
Google revela les dades de mobilitat que demostren com funciona el confinament per la Covid-19
Identifiquen un fàrmac en fase clínica que bloca els efectes del coronavirus 2019
El nombre d’altes al País Valencià supera per primera vegada al de les morts per la Covid-19
‘També tenim l’enemic a casa’: crítiques de familiars de presos polítics al Departament Justícia
Jordi Sànchez demana a Justícia el tercer grau temporal per a poder fer el confinament a casa
[CARTA] Torra denuncia a Bachelet les pressions del Suprem per evitar la llibertat dels presos
Marcel Mauri: ‘No podem permetre que la por limiti les nostres accions’
Els palmers, artesans que el coronavirus pot fer desaparèixer
Gerard Plaza: ‘Si desmantellen l’atenció primària haurem perdut la guerra’
Enric Badosa: ‘El nostre perjudici serà el benefici de moltes espècies’


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.087.374 casos confirmats i 58.392 morts. Del total de casos, 228.001 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 266.558 casos i 6.801 morts.
—Itàlia, amb 119.827 casos i 14.681 morts.
—L’estat espanyol, amb 117.710 casos i 10.935 morts.
—Alemanya, amb 90.964 casos i 1.234 morts.
—La Xina, amb 81.620 casos i 3.322 morts.
—L’estat francès hi ha 64.338 casos i 6.507 morts.

Als Països Catalans hi ha 33.296 casos i 3.120 morts.

—Al Principat, 24734 casos i 2508 morts (1274 casos i 173 morts més que no ahir).
—Al País Valencià, 6.624 casos i 511 morts (316 casos i 68 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.257 casos i 69 morts (53 casos i 12 morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 242 casos i 16 morts (10 casos més que no ahir).
—A Andorra, 439 casos i 16 morts (11 casos i 1 mort més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?


– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Livingston, l’illa més nostrada de l’Antàrtida

Illa Livingston
Mapa a Google

Sempre amb permís de l’implacable canvi climàtic, l’Antàrtida havia de ser notícia el 2020 per la commemoració del dos-cents aniversari de la descoberta oficial, el 27 de gener de 1820, durant una expedició russa. Però aquestes últimes setmanes, arran de la meteòrica propagació del coronavirus 2019 per tot el món, la Terra Australis ha estat notícia, sobretot, perquè és l’únic continent del planeta lliure de contagis. Confinades prèviament a causa de l’aïllament geogràfic, les quatre mil persones que hi ha ara mateix treballant a les estacions científiques del continent blanc de moment han pogut observar de lluny com la Covid-19 ha anat aturant l’activitat humana i econòmica de la resta de continents.

Una d’aquestes estacions, oficialment anomenada (encara) Base Antàrtica Juan Carlos I, ha allotjat un bon nombre de científics catalans des que es va crear, fa més de tres dècades. De fet, darrere de la seva fundació hi ha un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona encapçalats per Antoni Ballester i Nolla i Josefina Castellví i Piulachs, que el 27 de desembre de 1986 van trepitjar per primera vegada l’illa de Livingston i hi van establir un campament que, amb el temps, va esdevenir base científica. Tot i la voluntat de remarcar simbòlicament el pes català en la iniciativa, Ballester va explicar més d’una vegada que els enviats de l’exèrcit espanyol arribats a l’illa per donar-los suport logístic li havien prohibit de col·locar-hi una bandera catalana.

Malgrat això, el seu pas per aquest racó de l’Antàrtida sí que va quedar marcat en la toponímia de Livingston amb una punta Ballester, en homenatge al primer director de la base, i amb un pic Castellví, en honor a la directora del 1989 al 1993 i protagonista del documentari Els records glaçats (2013), en què narra la seva experiència antàrtica i tornava de Livingston amb el primer mòdul científic que hi va haver a l’estació, batejat amb el nom de ‘Prof. Antoni Ballester’ i exposat al CosmoCaixa de Barcelona. L’empremta toponímica no s’atura aquí: el 30 de desembre de 1991 el català Francesc Sàbat i el valencià Jorge Enrique, de la mateixa base, van ser els primers a pujar al mont Friesland de l’illa, de 1.700 metres, per una ruta que la Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics va acabar anomenant collada Catalana. I encara més a prop en el temps, el 2008, es va establir un pic Casanovas en record del guia de muntanya gracienc Àlex Simón i Casanovas, un dels primers a ascendir-hi.

Ara, la presència catalana a l’Antàrtida podria ser anterior, fins i tot, a l’expedició russa de fa ara just dos segles, segons que aventurava la mateixa Josefina Castellví a la revista El Temps el 2011: ‘Probablement els primers humans d’arribar a l’Antàrtida van ser els mariners, soldats i oficials del vaixell espanyol San Telmo, que va naufragar el 1819 [prop de Livingston, amb 644 homes a bord], quan s’adreçava al port del Callao. És probable que hi hagués catalans en aquell vaixell, però no ho sabem del cert.’

I una mica més: Sí que és del tot documentada la presència d’alguns catalans i valencians al continent glaçat abans d’haver-lo trepitjat Ballester i Castellví. Entre el gener del 1961 i el febrer del 1962, per exemple, el valencià Manuel Puigcerver i Zanón, meteoròleg i professor de la Universitat de Barcelona, va dirigir una expedició científica xilena a la península Antàrtica. Just abans, el 1959, el meteoròleg barceloní Joan Pardo i Gil va fer d’observador meteorològic i cuiner a la base xilena d’Arturo Prat. I el 1952, tan sols quaranta anys després que el noruec Roald Amundsen conquerís el pol sud, el metge barceloní Oriol Domènec i Llavallol va fer una estada de nou mesos en una base argentina a l’illeta de Half Moon com a cirurgià. Havia arribat pocs anys abans a l’Argentina, fugint de la justícia militar espanyola per haver penjat banderes catalanes en ple franquisme, i un cop exiliat al país sud-americà va veure l’oportunitat d’anar-hi i s’hi va presentar. Com no podia ésser d’una altra manera, va aprofitar el seu pas per l’Antàrtida per a plantar una bandera catalana al cim del turó de Plymouth, a la veïna illa de Livingston. Després d’uns quants anys de viure a la Patagònia, el 1970 va acabar tornant a Catalunya. Però un dels seus fills es va quedar a l’Argentina, on va muntar un bar a El Chaltén anomenat… La Senyera.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

‘Harry Potter a casa’, una plataforma per donar un toc de màgia als dies d’aïllament

La popular escriptora britànica J.K. Rowling també ha volgut posar el seu granet de sorra a les iniciatives per atenuar l’aïllament preventiu causat per la crisi del coronavirus. Per aquest motiu, el passat dimecres va sortir a la llum la plataforma ‘Harry Potter at Home‘ (‘Harry Potter a casa’), una plataforma digital amb una gran varietat d’activitats relacionades amb la saga del mag.

Documentaris en català: una oportunitat per a conèixer noves realitats durant el confinament

La plataforma, dirigida a infants, famílies i docents, obre les portes a un Hogwarts virtual i ofereix articles, jocs d’enginy, concursos, trencaclosques i vídeos ‘màgics’ sobre les peripècies de Harry Potter, Hermione Granger i Ron Weasley. Per altra banda, també ofereix un apartat anomenat ‘Arxius de J.K. Rowling‘, on es poden descobrir escrits inèdits i apunts de l’autora de la saga relacionats amb els aspectes més emblemàtics dels seus llibres, com el Barret que Tria o el Hogwarts Express.

Les biblioteques continuen obertes amb més de 10.000 documents digitals a l’abast de tothom

A més, l’escriptora britànica ha obert la llicència dels seus llibres a docents de tot el món perquè puguin publicar vídeos als seus alumnes llegint qualsevol fragment de les set novel·les.

Entre 1997 i 2007, J.K Rowling ha publicat els set llibres de la famosa saga, que ha venut més de 500 milions d’exemplars al món i s’ha traslladat a la gran pantalla amb diversos films protagonitzats per Emma Watson, Emma Watson, Daniel Radcliffe y Rupert Grint.