29.05.2026 - 19:50
La guerra de l’Iran sembla que ens ha donat una treva en els preus al consum aquest mes de maig. L’avanç que hem sabut aquest matí diu que continuen pujant al 3,2%, però han mantingut el mateix ritme de l’abril. La clau ha estat l’electricitat, gràcies a les renovables, perquè ens han fet estalviar costs respecte d’unes altres fonts de producció. De totes maneres, la gasolina i el gasoli, tot i que continuen a nivells alts, han baixat també una mica, però no tant com el maig del 2025.
I què en diu, l’Institut d’Estatística espanyol (INE), en la seva nota explicativa de l’avanç dels preus al consum? Doncs: “La inflació anual estimada de l’IPC el maig del 2026 és del 3,2%, d’acord amb l’indicador avançat. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, significaria que la taxa anual es manté estable, atès que el mes d’abril aquesta variació va ser també del 3,2%. En aquest comportament, destaca la influència a l’alça del transport i de les activitats recreatives, esport i cultura, els preus de les quals baixen menys que no pas el maig de 2025. Per una altra banda, afecten la baixa el vestit i calçat, que disminueixen els seus preus enfront de la pujada del maig de l’any passat, i els aliments i begudes no alcohòliques, els preus dels quals es mantenen estables, mentre que en el mateix mes de l’any anterior pujaven. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta una dècima, fins al 2,9%. Quant a la taxa de variació anual estimada de l’IPCA, augmenta una dècima i se situa en el 3,6%.”
Aquesta és tota l’explicació oficial que tenim sobre la marxa de la inflació del mes de maig, en la seva versió avançada. Sense dubte, el més important que ens diu és que s’ha frenat el ritme de creixement, però això no elimina el risc que significa continuar creixent per sobre del ritme del 3% per tercer mes consecutiu i que continua tenint el petroli empenyent directament i indirecta una munió de preus. Tampoc no és bo que la subjacent hagi pujat una dècima, vorejant el 3%, perquè vol dir que alguna cosa es comença a bellugar en el nucli dur dels preus, més enllà dels derivats del petroli i del menjar fresc.
Les dades confirmen una certa estabilització inflacionista de l’efecte de la guerra de l’Iran en l’economia espanyola, que, a diferència del que va passar amb la invasió d’Ucraïna, gràcies a les renovables i als ajuts fiscals, no s’ha traslladat als preus de l’electricitat. Així ho explicaven aquest matí fonts del Ministeri d’Economia espanyol. “El pla de resposta del govern compleix el seu objectiu principal: esmorteir l’impacte del xoc extern sobre la inflació i el poder adquisitiu de les llars. L’aposta decidida per les energies renovables i la sobirania energètica situa Espanya en una posició de fortalesa per a afrontar la volatilitat dels mercats energètics, perquè manté continguts els preus de l’electricitat. A l’abril, fins i tot van caure en el càlcul interanual.”
En aquest sentit, cal tenir present que dilluns que ve, primer de juny, s’acaben les rebaixes de l’impost especial sobre l’electricitat i de l’IVA aplicable a electricitat i gas natural, per la qual cosa el juny es notarà en sentit negatiu. En canvi, continuaran en vigor fins el 30 de juny les mesures sobre l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica i les mesures fiscals sobre els carburants (tipus reduïts de l’impost sobre hidrocarburs, IVA al 10% sobre gasolina, gasolis i biocarburants, i devolució parcial del gasoli professional). De la mateixa manera, es mantindran els ajuts sectorials a agricultors i transportistes, i també els descomptes reforçats del bo social elèctric.
Dins la mètrica mensual dels preus al consum, habitualment, no donem importància a un altre indicador que aporta l’INE cada mes: l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA), que és l’indicador estatístic utilitzat a la Unió Europea per a mesurar la inflació. El seu objectiu és homogeneïtzar els mètodes de càlcul en tots els països membres, la qual cosa permet de comparar el cost de la vida de manera fiable i uniforme a escala internacional. Encara que tots dos mesuren la pujada dels preus, presenten una diferència fonamental. L’IPCA utilitza una cistella de productes i serveis unificada per a tota la Unió Europea, mentre que l’IPC fa servir una cistella adaptada als hàbits de consum específics de cada país.
D’aquesta manera, l’indicador permet de comparar el cost de la vida entre els diferents països membres fent servir la mateixa metodologia i una cistella de la compra comuna. És a dir, garanteix que les dades d’inflació de qualsevol país de la UE siguin comparables. I és el que el Banc Central Europeu (BCE) el fa servir com a referència principal per a avaluar l’estabilitat de preus i fixar els tipus d’interès.
Doncs bé, al maig, a l’estat espanyol, ha pujat al 3,6%, una dècima més que no pas el mes passat. El fet més remarcable és que habitualment els dos indicadors mostren unes diferències mínimes. De fet, eren iguals (3,4%) en el mes de març. No sembla normal que la diferència al maig sigui de 4 dècimes, i per això he preguntat a l’INE què deu passar. La resposta textual que em donen és: “A més de les ponderacions, que fan que cada grup repercuteixi de manera diferent en IPC i IPCA, la diferència es deu principalment al fet que el grup 03 (vestit i calçat) té un tractament metodològic diferent en tots dos indicadors. Això fa que la repercussió que ha tingut aquest grup amb l’inici de la nova temporada primavera/estiu hagi estat també diferent en tots dos índexs.” Això em diuen i no en sé res més, però m’estranya una mica, pel fet que la ponderació dins els dos indicadors és inferior al 4%, és a dir, representa menys de la quarta part de la despesa en l’alimentació o els restaurants i hotels. Bé, aquí ho deixo.
Avui també hem sabut els IPC d’uns altres estat europeus, amb comportaments diferents. Espanya (3,2%) i Portugal (3,3%) han repetit, a Alemanya s’han moderat tres dècimes (2,6%) i a França (2,4%) i Itàlia (3,2%), han pujat dues i cinc dècimes, respectivament. Cal dir que els indicadors harmonitzats corresponents són entre una dècima superior i quatre, per tant, més lluny que no el que espera com a objectiu el BCE, que és del 2%.
Tot apunta que el BCE tindrà una decisió difícil, el pròxim dia 11, sobre què cal fer amb els tipus d’interès. Si bé sembla que el creixement dels preus és menor que no es podia témer quan va començar la guerra de l’Iran, els creixements de les tres grans economies de la zona euro en el primer trimestre mostren uns ritmes molt baixos i preocupants. Alemanya, com ja sabíem, ha crescut a un 0,5% interanual. Ara hem sabut els de França (un 0,9%) i Itàlia (un 0,8%), que no són gaire enrere. S’optarà per la inflació o pel creixement? Vet aquí el dilema que tindrà el BCE. Apujarà els tipus o els mantindrà?
Mentrestant, tenim un indicador que s’avança al BCE i que afecta directament les hipoteques variables: l’euríbor. Avui puja fins al 2,804%, toca màxims de vint mesos i deixa males notícies per als hipotecats que hagin de renovar el seu préstec aquests dies. El tancament mensual torna a pujar per tercer mes consecutiu. És l’increment més pronunciat en les quotes de les hipoteques variables d’ençà que va començar la guerra de l’Iran.
