Hi ha llegats familiars que són també herència dels ciutadans, del veïnat i el barri on han fet arrels. A la rambla de Catalunya número 102, fent xamfrà amb el carrer de Provença, hi trobem arrelada una tradició pastissera mantinguda per quatre generacions –la cinquena ja hi comença a aportar un cop de mà– que han guardat l’essència d’una qualitat artesanal estrenada pel rebesavi, Francesc Mauri Ciuró. Fill de Manresa, el primer Mauri pastisser havia après l’ofici a la capital del Bages, on va obrir la pastisseria la Palma. Més tard es va traslladar a Barcelona, i va inaugurar una pastisseria al barri d’Hostafrancs, on obrava postres selectes. 

L’any 1926, amb dos socis, va obrir el restaurant Núria, a la rambla de Canaletes, que encara avui és un lloc ben emblemàtic al cor de la ciutat. Fou al Núria on es va encunyar l’expressió “sopars de duro”, perquè per cinc pessetes hom podia gaudir d’un sopar amb música de piano en directe.

Però les ganes de Francesc Mauri de portar un negoci propi, per a ell i per a la família, van fer que, amb la seva dona, Ramona Cañellas, es fixessin en un establiment que es traspassava, a la rambla de Catalunya, cantonada amb el carrer de Provença. I el van adquirir el 15 d’agost de 1929.

Era una botiga de queviures i, al principi, les elaboracions pastisseres que hi va introduir convivien amb els productes que ja s’hi venien abans. Però, de mica en mica, els dolços, el pa, els croissants i les postres més esplèndides hi van anar guanyant lloc. I, cosa més important, van començar a conquerir el paladar de veïns de més a prop i de més lluny, perquè, tan ben situada com és aquesta pastisseria, les temptacions –ja del carrer estant, en veient l’aparador– inciten qualsevol passavolant local o foraster a obrir la porta i entrar-hi.

A dins, la vista té tants punts d’atracció, que s’ha d’anar per parts. La decoració ens embolcalla en un ambient d’època, amb prestatgeries de fusta de roure recaragolat i el terra de grans rajoles blanques i negres. La gran diversitat de pastes, pastissos, entrepans i plats cuinats, en una llarguíssima vitrina –segurament, de les més grans de la ciutat– és l’aperitiu de la bellesa que descobrim quan alcem la mirada al sostre. En una pintura que enguany ha estat restaurada, hi trobem la representació del cel i, al bell mig, una dona. El cistell ple de fruita que duu a les mans ens ajuda a identificar-la com la deessa Abundància. Un negoci emparat per aquesta benefactora de la mitologia clàssica no pot fer més que granar.

I ho aconsegueix gràcies a la qualitat i creativitat que han fet cèlebre aquesta pastisseria, on avui treballen la tercera i la quarta generacions dels Mauri. Marc Mauri n’és el gerent. Els seus besavis, Francesc i Ramona, varen posar la llavor i molta dedicació en tot allò que preparaven i venien, en la feina d’obrador pastisser i d’atenció al públic al taulell. Matinant cada dia, amb tenacitat i perseverança, van fer fort el negoci, que va superar la guerra civil i un incendi, l’any 1955.

Entrepans i cafès

Els fills van continuar portant el negoci que l’any 1969 va incorporar una secció d’entrepans i un saló de cafeteria i degustació. I, nou anys més tard, el 1978, l’elaboració de bombons, que ja havia anat fent la seva clientela, els va empènyer a obrir la bomboneria Mauri, al xamfrà del davant, tot just travessar el carrer de Provença. 

A la pastisseria, on l’obrador d’entrepans exquisits havia anat consolidant una magnífica reputació, van obrir un servei de càtering i preparació de plats cuinats. Actualment, a la pastisseria Mauri conviu l’activitat en tres obradors diferents: el de pastisseria i brioixeria, bombons i pastes de te; un altre on es preparen els entrepans freds per a endur-se o per a menjar assegut en algun dels salons; i la cuina on es preparen els menjars calents, per a emportar-se o per a assaborir al menjador del local, en un pis superior, o en algun dels altres salons on hom pot seure a gaudir del benfer de la casa.

En tots aquests espais, com explica Marc Mauri, “es troben totes les sinergies entre la botiga i els salons on podem menjar un entrepà, uns canapès, alguna peça de rebosteria salada o de qualsevol altra elaboració de degustació ràpida. I, al restaurant, es pot triar menú, tapes o carta”. Així mateix, tenen salons privats per a ampliar la cabuda en dies especials com les diades, o per a aplecs familiars, d’amics o professionals.

L’any 2012, la pastisseria Mauri va estrenar terrassa al passeig central de la rambla de Catalunya, on es pot seure a menjar alguna de les delicadeses que surten de l’obrador a cada instant. A la vitrina, tempten el paladar creacions com la rústica amb salmó i formatge fresc; el pa de ceba amb truita de patates i ceba; la xapata de llavors de carabassa, ruca, crema de rocafort i pera caramel·litzada; la xapata vegetal amb formatge de cabra, nous i mel; el trenat de rocafort, nous i panses; l’entrepà de gall d’indi amb pa integral; les barretes amb llonganissa… La llista d’entrepans d’un pis o de dos, petits i més grans, fan difícil la tria. I a cada estona en van sortint d’acabats de fer. I també croquetes, empedrat de caviar suís, pernil del país i formatge anglès, i safates diverses amb pollastre al forn, arròs negre, amanida de llentilles amb tomàquet, macarrons, truita de carxofa…

Les xocolatines i les bossetes de Sugus i de confits acaben de donar-hi aquell toc de botiga de sempre, pensant en el detallet, també per als més petits.

El servei al client i a la tradició d’una artesania autèntica de l’establiment han estat reconeguts amb guardons com el premi de la restauració de Barcelona, el 2008; el del gremi de pastisseria, un any abans; el de la Cambra de Comerç, l’any 2004; la placa del president Francesc Macià, el 2000, i el premi de l’Ajuntament de Barcelona a la millor botiga del món, l’any 2000.

El mobiliari, els vitralls i més elements decoratius, que daten de final del 1880, s’han mantingut intactes. Al fons de la botiga, en alguna de les taules rodones per a esmorzar, berenar o fer un mos amb una beguda, calenta o freda –tenen una selecció molt bona de vins i caves–, es gaudeix tant del que es menja com del que es beu. Allò que surt de l’obrador de la pastisseria Mauri pot servir per a qualsevol dels àpats del dia, des del primer cafè, amb un entrepà o una pasta, fins al sopar a la terrassa, passant per tapes i plats del dia cuinats amb aquell xup-xup de tradició. Tot és elaborat per ells, fins i tot el pa de motlle que després farceixen. Calent i fred, salat i dolç. El càtering, que es pot encarregar en línia, funciona molt bé per a empreses i celebracions familiars. Els bombons també són d’elaboració pròpia, igual que les pastes de te, d’una gran varietat que, segons explica el Marc, els clients d’aquí i els estrangers aprecien moltíssim.

Un mos amb història i pedigrí 

Fidels a les receptes familiars de sempre, res del que fan a la Mauri porta additius ni conservants. Mousses, pastissos, cristines, Sacher, etc., surten cada dia de l’obrador. Tots els ingredients són naturals i aquesta és una característica que volen mantenir. L’equip el conforma una setantena de persones, que són les qui mantenen aquest nivell de qualitat. En Marc ha conviscut amb la segona generació, la tercera i la quarta, i explica que la cinquena ja hi dóna un cop de mà, també.

La pastisseria Mauri és tota una institució. I el secret d’aquest establiment és, segons en Marc, “el treball”. Es refereix tant a les hores que hi posen com a la manera de treballar. “Vigilem de fer-ho tot amb molta cura. Que la gent et reconegui que ve de lluny, això ens afalaga. Cada vegada queda menys comerç així, tradicional i de tracte proper, familiar”, comenta. Això eleva el valor d’establiments com la Mauri. “Tu has de treballar quan la gent fa festa.” De vegades, la gent associa el nom d’un establiment amb el preu d’allò que serveixen. “Els nostres productes són tots fets a mà, de molta qualitat, perquè tots els ingredients són naturals i amb la qualitat que sempre hem seleccionat. Ara s’acaba de jubilar un dels encarregats, que havia treballat aquí quaranta-set anys”, explica Marc Mauri. I afegeix: “De la mateixa manera que nosaltres ja fa unes quantes generacions que som en aquest negoci, molts dels nostres clients també són quartes i cinquenes generacions. Néts i besnets que venien amb els avis i ara vénen amb els seus fills. Això és molt maco.”