Houston National Cemetery
10410 Veterans Memorial Dr, Houston, Texas
Mapa a Google

Avui es tanca un cercle obert fa just deu anys, quan l’investigador Ramon Freixes va publicar al número 175 de la revista de divulgació històrica Sàpiens un reportatge de títol impactant: “Salvador Fàbrega: un heroi català contra els nazis”. Seguint la pista als arxius dels EUA del conegut i reconegut espia català Joan Pujol, Garbo, l’investigador explicava que un any abans havia topat amb un nom que l’havia encuriosit, Salvadore Fabregues [sic], del qual va estirar el fil i va descobrir, amb sorpresa, un personatge de film, condecorat amb els màxims honors pels Estats Units per la seva actuació meritòria en la Segona Guerra Mundial. Ara, una dècada després d’aquella troballa, Freixes participa avui en la descoberta d’una placa a la façana de la casa natal de Salvador Fàbrega, al xamfrà del carrer de Peralada amb el de les Germanes Massanet, al centre de Figueres.

La història d’aquest heroi oblidat durant molt de temps a casa nostra neix el primer de juny de 1910 a la capital de l’Alt Empordà. Salvador Fàbrega i Llauradó es va criar a banda i banda de l’Albera, entre el Vallespir i l’Empordà, i també va viure uns quants anys a Alemanya amb la família. Era el pòsit perfecte perquè el jove Salvador, amb un bon bagatge d’idiomes a l’adolescència, decidís de començar a fer d’intèrpret per a la Companyia Transatlàntica, fent la línia Barcelona, Nova York, Veracruz i l’Havana. 

El juliol del 1936, quan hi va haver el cop d’estat de Franco, era precisament al port de Barcelona i es va acabar apuntant al Comitè de Milícies Antifeixistes. Com a tinent d’intendència en campanya, tal com apareix a la fitxa que li va obrir la secció político-social del règim franquista, va participar en la batalla de l’Ebre, integrat en una unitat que es dedicava a destruir ponts i carreteres per mirar d’impedir l’avanç feixista. Fou ferit un parell de vegades.

Aquesta experiència adquirida sobre el terreny, juntament amb el do de llengües, li va servir enormement a la Segona Guerra Mundial, en la qual es va destacar enrolat a l’exèrcit nord-americà. Per a arribar als EUA, amb tot, va haver de passar breument pel camp d’Argelers i per la Legió Estrangera francesa, de la qual va desertar per embarcar-se en un vaixell cap a Houston, l’estiu del 1940. Gràcies a l’experiència militar i el domini de llengües, el 1942 es va allistar a files i un any després va ingressar com a agent a l’Office of Strategic Services (OSS), la precursora de la CIA.

En el seu full de serveis es destaca, sobretot, una operació militar a la península itàlica anomenada Tacoma. El 26 de desembre de 1944 a la nit, juntament amb el capità Howard W. Chappell i l’operador de ràdio Oliver Silsby, el sergent Fàbrega –especialitzat en armament– va saltar amb paracaigudes i material militar d’un bombarder britànic a la zona de Belùn, al Vènet, en plena rereguarda nazi: la línia del front era dos-cents quilòmetres al sud. L’objectiu de la missió era entrenar i fornir d’armes els partisans de la zona alpina de la Ladínia per blocar les rutes de proveïment de l’exèrcit alemany.

En aquells mesos de presència rere les línies enemigues, l’equip de l’operació Tacoma va ensinistrar els antifeixistes locals en tècniques de guerrilla i sabotatge d’infrastructures: van volar ponts, van col·locar bombes a les carreteres, van destruir camions de transport i van entaular combats directes amb alemanys i italians. Al començament del març, el capità Chappell va encarregar a Fàbrega i dos homes més que se’ls havien unit de preparar una emboscada al mariscal de camp nazi Albert Kesselring, de visita a la zona. Però no el van poder localitzar.

L’augment de la pressió militar va desembocar en la caiguda de bona part del grup: molts partisans foren executats i els militars nord-americans, torturats i empresonats. En el cas de Fàbrega, es va fer passar per un pilot britànic i va amagar que sabia alemany per a poder obtenir encara més informació confidencial de dins de les casernes de les SS i la Gestapo sense aixecar sospites. L’engany fou descobert més endavant i el van internar en un camp prop de Meran, al Tirol del Sud. Itàlia era a punt de caure a mans aliades i Fàbrega sembla que va tenir un paper important a l’hora de convèncer els vigilants de cedir el control del camp a la Creu Roja. També va assegurar l’ordre públic a la ciutat, impedint-ne el saqueig i les execucions d’alemanys.

Cinc anys després d’haver sortit dels EUA, el juny del 1945, tornava a Houston i rebia la segona condecoració més important que es pot concedir als militars nord-americans, la Distinguished Service Cross, “per l’heroisme extraordinari mostrat en relació amb operacions militars contra enemics armats”. El fill de Pere Fàbrega Valls i Carolina Llauradó Ruscalleda es va morir el 24 de desembre de 1993 a Houston i és enterrat al National Cemetery de la ciutat texana.

I una mica més: El de Salvador Fàbrega és un exemple més que la Segona Guerra Mundial no fou un conflicte aliè a casa nostra. Milers de republicans fugits de la repressió franquista, tal com hem anat explicant en articles anteriors d’aquesta secció, van acabar engrossint les files de la resistència francesa i dels exèrcits de la Gran Bretanya, els EUA i la Unió Soviètica, amb figures tan destacades com l’espia Garbo i el caricaturista Armengol.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat