El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Closcadelletra
Arxiu
02.09.2018
Closcadelletra (CXXXVIII): Tot quant cercam es troba davant nosaltres
«Faig un relat no reconciliat, irreconciliable, que l'autor no s'ha d'aturar d'aprofundir, que s'ha de prohibir acabar»
29.07.2018
Closcadelletra (CXXXVII) Caçador dels detalls: contra l’atròfia de les sensacions
«Ador l’instant que em revela el calfred darrer abans de tancar la finestra i entrar dins la ressonància dels somnis»
22.07.2018
Closcadelletra (CXXXVI): Les olors de la vida; per una societat de pler oposada a una societat de control
«Les corregudes, les cançons, les besades, els violins que vibren darrere els turons, l'innocent paradís ple de plers furtius, la voluptuositat lenta on es nega el pensament»
15.07.2018
Closcadelletra (CXXXV): Les profunditats mudes de la paraula
«Veig el mot entre la inèrcia i la convulsió i sé que una certa percepció de l'infinit es juga entre aquests dos pols»
08.07.2018
Closcadelletra (CXXXIV): La mirada és l'erecció de l'ull
«La Dickinson em dóna ritmes, pulsacions, xocs, veus, protestes, testimonis ardents, profunditats que no et deixen mai quan les has trobades»
01.07.2018
Closcadelletra (CXXXIII): Contra l'amarament de l'atenció
«Em vaig despertar cridant unes paraules que no sé d'on sortien i que em desmuntaven: això és viure?»
17.06.2018
Closcadelletra (CXXXI): El coratge de tots els instants
«Els fossers dels matisos, els paralitzadors de l’erotisme, els baratillers de la màgia verbal, els apagadors de la ironia, els marxandos de l’estupidesa...»
10.06.2018
Closcadelletra (CXXX): Fidelitat indestructible a l'essencial
«Vull sortir de la gàbia de les paraules i volar lliure i cantador com l'oronella que em frega xisclant per damunt i fa passes a l’aire»
03.06.2018
Closcadelletra (CXXIX): Carrer del pensament
«Tenc la lleugeresa de la cultura feta resurrecció que faig servir com eina d'alliberament»
27.05.2018
Closcadelletra (CXXVIII): Et vull enverinar de tendresa
«Aquest aire maternal em dóna la dolçor d’un nin adormit a la part de darrere d’un cotxe, la dolçor d’un sospir»
13.05.2018
Closcadelletra (CXXVI): Escric en veu baixa i una mica tremolosa
«Les roses s'ofereixen, em sorprenen, emanen aires invisibles que rep com l'expressió precària d'un pensament del qual el món material clausura i vetla el secret»
06.05.2018
Closcadelletra (CXXV): Sent el crit de l'enganyapastors: rodet de fil de tinta
«Escolt el mestre: Cal escollir el més complex, el més improbable, el menys reduïble a fórmules»
29.04.2018
Closcadelletra (CXXIV): El coratge de tots els instants
«Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m'envolten per dibuixar alguna cosa que s'assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar»
22.04.2018
Closcadelletra (CXXIII): Llegir fa tornar guapos
«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
15.04.2018
Closcadelletra (CXXII): On creix el perill creix el que ens salva
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
08.04.2018
Closcadelletra (CXXI): La vista no ha d’amagar la visió
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
01.04.2018
Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»
25.03.2018
Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot
«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»
18.03.2018
Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions
«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»
11.03.2018
Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l'aurora
«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»
04.03.2018
Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger
«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»
26.02.2018
Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer
«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»
18.02.2018
Closcadelletra (CXIV): Massa renou, massa xep-a-xeps, massa agitació inútil
«Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada»
11.02.2018
Closcadelletra (CXIII): Perfils, fragments, siluetes, bellumes
«I dic amb tota l’ànima, s’admeti o no, que l’ésser humà viu de poesia»
04.02.2018
Closcadelletra (CXII): No sabem com viure, no sabem com sobreviure
«Mentre siguem vius serem capaços de callar, callar estones llargues, dies, nits, albades i crepuscles, i després sentir una cantera inacabable, viva, brutal.»
28.01.2018
Closcadelletra (CXI): No hi ha dos tactes iguals, com no hi ha dues empremtes digitals idèntiques
«Llegir seria com entrar en mi mateix, aprendre a considerar-me com un món de signes, de missatges encriptats, de jeroglífics»
21.01.2018
Closcadelletra (CX): La mà que escriu una grafia bategant
«Proust ens diu a les clares que la memòria involuntària prova que nosaltres som fora de nosaltres en el més íntim de nosaltres. Esser dins el Temps, i no al costat, provoca aquesta experiència benèfica i fèrtil»
14.01.2018
Closcadelletra (CIX): Recordar: qui torna passar pel cor
«Que la música de la veu dibuixi alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què ens trobam»
07.01.2018
Closcadelletra (CVII): Zombificar els enemics
«Sabem que hi ha ànimes brutes, petrificades de rossecs pudents, insensibles i corcades, que no són ni parents, ni amics, ni coneguts, ni potser humans: els que tenen molts diners»
17.12.2017
Closcadelletra (CIV): Endurir-nos sense perdre ni gota de tendresa
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
10.12.2017
Closcadelletra (CIII): El començament és el verb
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
03.12.2017
Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent
«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»
26.11.2017
Closcadelletra (CI): Volem saber què és la nostra vida
«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»
24.09.2017
Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre
«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»
17.09.2017
Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
10.09.2017
Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»
03.09.2017
Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració
«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»
30.07.2017
Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins
«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»
16.07.2017
Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!
«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»
09.07.2017
Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant
«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»
