La història que no ha estat
Ningú no em pot negar el dret de constatar i dir que la distància entre allò que es va prometre i això que s’ha obtingut és abismal. Gairebé incomprensible
«Kossove va proclamar la independència unilateralment l'any 2008. Al cap de dos anys, la Cort Internacional de Justícia va dictaminar, en una sentència històrica, que no hi havia res en la llei internacional que servís per a aturar legalment una DUI»
«Ara la defensa de la nova llei originarà una mobilització social que ultrapassarà molt àmpliament les files estrictes de l'independentisme»
«Primera possibilitat. Les eleccions obren pas a la tercera tanda. No és cap bogeria. Podria ser que tornàssem a tenir eleccions el mes de desembre»
«Poden demostrar amb fets que l'entesa és possible i que, junts, poden marcar horitzons ambiciosos que la immensa majoria de la societat entenga i accepte»
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada diumenge cartes en els seus respectius diaris
«És increïble, però aquesta decisió s'entén si l'observem no pas com una operació comercial qualsevol sinó com una operació política de gran volada»
«Així són les coses a Madrid i així continuaran essent si els electors no forcen un canvi, és a dir, si no donen a algun partit una quasi-majoria absoluta»
«Hi ha gent que, amb entusiasme o amb por, veuen en Ada Colau una política imparable, que aconseguirà tot allò que vulga, quan ho vulga. I francament em sembla que això, per entusiasme o per por, és una mica més que exagerat»
«N'haurà de prendre nota el govern valencià, a la reacció del qual es va apel·lar unes quantes vegades per a exigir-ne més fermesa»
Crònica de l'acte que va reunir deu mil persones i més de cinquanta grups i cantants, després d'anys de censura i prohibicions
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien una carta en els seus respectius diaris
«El País Valencià és complex, plural i difícil, sempre ho ha estat. I no som majoritaris. Però nosaltres, els catalanistes, des de la dictadura som una part definitòria i fonamental d'aquesta terra»
«En 107 ocasions ciutadans de qualsevol part del món han pogut votar en referèndum si volien ser un estat independent o no»
'Aquest govern va estar exactament a dues hores de no existir. Aquest president no sabia que seria president quaranta-vuit hores abans de ser-ho. I el pacte parlamentari que el va fer possible va nàixer signant un paper que evidentment ni s'ha complert ni es complirà mai. I encara: d'ençà que hi ha aquest govern no hi ha govern a Espanya.'
«Que siga el govern català que organitze el trasllat dels refugiats cap al Principat, sense esperar el permís de l'estat»
Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR
«Només queden set dies per a formar govern a Espanya o noves eleccions. Passe què passe tindrà conseqüències al nostre país»
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada setmana una carta en els seus respectius diaris
«Ningú no es pot imaginar com han arribat a patir Carme i Guillem. No únicament els van matar el fill, sinó que es van burlar d'ells i van ultratjar la seua memòria durant anys»
«La desconnexió no és no sentir-se espanyols. Va molt més enllà. És haver assumit tan profundament que no som espanyols que ja no volem actuar com a espanyols»
«De sobte, el debat i l'escàndol resulta que no és qui viola la constitució i per quin motiu (hem de tornar a explicar les portes giratòries?), sinó que una periodista, en un gest de protesta molt ben raonat, en creme de forma pública un exemplar»
«L'espectacle del ministre Soria arriba després d'un cap de setmana farcit d'escàndols de tota mena. Ja no és la corrupció crònica del PP i la seua gent. És que anem descobrint a poc a poc que als racons més recòndits de l'estat espanyol el comportament és indigne d'un país democràtic»
«Iniciativa haurà de decantar-se cap a proposar als ciutadans de continuar en un estat que no accepta referèndums o marxar»
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien una carta setmanal en els seus respectius diaris
«Que Montoro ha fracassat és una evidència. No ha reduït el dèficit ni ha complert cap de les prioritats que hom li reclamava. I ha generat una tensió atroç amb les autonomies, que cal recordar des de la seua perspectiva que també són estat»
«En una de les seues intervencions sens dubte més lamentables, anà més lluny que ningú i s'atreví a qualificar de racistes els impulsors del manifest Koiné»
«En aquest cas crec que la CUP té molta més raó que no la que alguns li volen concedir»
«Judicialitzar el procés català és l'error més important que Espanya podia cometre, tret que fes eixir l'exèrcit al carrer»
«Crec que CDC, ERC, CUP i ANC tenen durant aquest mes de maig la seua cita amb la història»
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada diumenge una carta en els seus respectius diaris
La dimissió de la consellera Esperança Camps, només als vuit mesos de funcionament del Govern, és un mal pas per a tots
«Ahir la batllessa de Madrid Manuela Carmena va proposar de canviar el nom del Valle de los Caidos, on hi ha Franco enterrat, per 'Valle de la Paz'»
«Si com a país volem fer res i arribar enlloc no podem tenir cap dubte a l'hora de defensar tots els qui hagen d’encarar-se a la ‘violència judicial’, segons l'encertada expressió de Joan Tardà»
El corresponsal de The Independent aixeca una gran polseguera dient que volen eliminar Estat Islàmic, 'però no tant'
«Em sembla, més aviat n'estic segur, que jo no sóc pas l'única persona preocupada pel tacticisme dels partits»
El representant de la Generalitat davant la UE recorda l'atemptat de Brussel•les de fa una setmana
«De tant en tant, però, la realitat ens regala contradiccions divertides, com aquesta de Trump i el TTIP, i aleshores és possible d'aprofitar-les per a recordar al personal que les coses són molt més complicades d'allò que una conversa de carrer deixa entendre»
«Si la supèrbia no el deixava fer-ho, demanar perdó, Zapatero podria haver optat per l’autocrítica»
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un article en els seus respectius diaris
El Barça d’avui ni tremola ni s’empetiteix davant res ni ningú