Iglesias diu adéu al referèndum: ara sí que comença la campanya

«Comença a ser molt visible la incomoditat de molts votants independentistes, que estaven desconcertats però que senten una irritació creixent amb tanta burla i prepotència com els arriba des de l’espai dels 'comuns'»

Vicent Partal
14.06.2016 - 06:00
Actualització: 14.06.2016 - 08:00
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha dues proclames de Pablo Iglesias en el debat d’ahir al vespre que cal anotar i subratllar, perquè tenen una gran importància. La primera és: ‘Nosaltres [Podem] som els únics que derrotem els independentistes.’ La segona, certament clarificadora, arriba quan a una pregunta directa dels moderadors sobre si el referèndum de Catalunya serà una línia vermella per a formar govern i el líder de Podem deixa ben clar que no n’hi haurà cap, de línia vermella.

El referèndum, doncs, deixa de ser ni tan sols l’aposta. Oficialment i en el debat més important de la campanya. Dic ‘l’aposta’ perquè ja era ben sabut que no era cap projecte viable tampoc abans, tenint en compte el nombre de diputats que aconseguirà la formació. Però ahir va deixar de ser l’aposta i tot. Iglesias va dir i va repetir una vegada i una altra que el seu projecte era formar govern amb el Partit Socialista. Va reclamar ser ell el candidat a la presidència si supera en escons els socialistes. I va deixar ben clar que aquest pla no l’impediria un referèndum a Catalunya que ara ja ni tan sols posarà sobre la taula de debat.

L’aclariment és molt important. És evident que a Catalunya En Comú Podem continuarà fent-lo servir, per tal de derrotar així l’independentisme –Iglesias va ser tan cru en aquesta imatge que resulta inaudit i tot, com insultant. Però la trampa ara només se la creurà qui se la vulga creure. L’ambigüitat ha desaparegut: n’hi ha prou d’ensenyar el vídeo del debat.

Segurament, Iglesias va ser tan contundent perquè ahir pensava més en el vot espanyol que no pas en el català. Ells tenen coll avall que guanyaran al Principat, que hi creixeran notablement en vots i que derrotaran amb molta claredat l’independentisme. L’inici de campanya ha estat massa rutilant per a pensar en res més. I en eixes condicions es lògic que es despreocupe del votant català i malde per tapar el flanc espanyolista. El problema és que podria ser que jugàs amb foc. Perquè també comença a ser molt visible la incomoditat de molts votants independentistes, que estaven desconcertats per tot això que passa, però que ara senten una irritació creixent amb tanta burla i prepotència com els arriba des de l’espai dels ‘comuns’. I despertar la fera, en unes eleccions, és sempre molt mal negoci.

A l’enquesta del CIS els dos partits que tenien un nombre més alt de votants que no sabien si anar o votar o no eren precisament ERC i CDC. Aquests votants, que tenien raons de sobres per a quedar-se en casa, des d’anit tenen una raó més forta que el seu desencís per a anar a votar i votar independentista. I aquesta raó no és sinó demostrar a Madrid que Catalunya no serà domesticada amb un joc de mans tan simple i vell com dir ací que faran una cosa sabent ja que allà no la faran.

 

[Aquest editorial ha estat escrit, d’urgència, de matinada, després d’acabar-se el debat entre els candidats a la presidència del govern espanyol. Els subscriptors de VilaWeb havien rebut i comentat abans aquest altre editorial sobre els fets d’Orlando. Avui, ració doble, doncs.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Victor
Victor
14.06.2016  ·  07:22

Vicent, si el votant independentista es queda a casa en els moments claus, com són unes eleccions, ja podem plegar. Es que no hem entès res. No tenim ni idea de què va el món. Si pensem que és més important fer manifestacions multitudinàries que guanyar eleccions vol dir que estem encara en una fase molt infantil del procés.

Josep
Josep
14.06.2016  ·  07:59

No s’ha fet mai cap estudi psicosociològic de l’independentista “fluctuant” (a nivell de vot i mental). Aqui s’ha d’incloure tant l’antic pujolista reconvertit com el tradicional cupaire militant antitot. Aquest darrer, seguirà enlluernat per la neo-revolució colau-podemita, que només existeix en el món virtual ? Al convergent, l’estimularà aquest nou tarannà de pistoler que-tira-contra-tot de’n Homs? I els “autèntics” d’ERC, superaran la depressió després de veure l’enfonsament del procés, tal com estava dissenyat, i amb esperances limitades de resurrecció ? El més lamentable és que el diagnòstic psiquiàtric del pacient fos el de “perdedor innat”, una barreja de por, d’escarment i de rauxa mal canalitzada.

Pepi
Pepi
14.06.2016  ·  08:40

‘La trampa només se la creurà qui se la vulga creure’ És això.

Només que a mi no em calia atrapar l’evidència de les paraules d’aquest debat per saber que Podem no és una opció pels independentistes. Em costa admetre que hi pugui haver independentistes dins de Podem: hauria de ser gent molt recargolada.

Més aviat m’inclino a pensar que als independentistes ens fa il·lusió pensar que allà dins n’hi ha uns quants que podem anar a convèncer per eixamplar etc, i que només és qüestió d’esperar que vegin la llum.

A la campanya del 27S ens hi vàrem abocar del tot. Del tot. Qui no va entendre les raons no les entendrà en un futur proper. L’única manera de confrontar alguns amb les seves creences és posar-los en front del dilema: República catalana o Monarquia espanyola?

Lluïsa
Lluïsa
14.06.2016  ·  10:08

Completament d’acord amb la teva anàlisi. Si algú en podia tenir dubtes, ara ja és ben evident.
Cal anar a votar amb consciència del que hi ha en joc. És penós que no s’hagi pogut fer una candidatura conjunta, però ara hem d’actuar amb el que tenim.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes