Hi ha dues proclames de Pablo Iglesias en el debat d’ahir al vespre que cal anotar i subratllar, perquè tenen una gran importància. La primera és: ‘Nosaltres [Podem] som els únics que derrotem els independentistes.’ La segona, certament clarificadora, arriba quan a una pregunta directa dels moderadors sobre si el referèndum de Catalunya serà una línia vermella per a formar govern i el líder de Podem deixa ben clar que no n’hi haurà cap, de línia vermella.

El referèndum, doncs, deixa de ser ni tan sols l’aposta. Oficialment i en el debat més important de la campanya. Dic ‘l’aposta’ perquè ja era ben sabut que no era cap projecte viable tampoc abans, tenint en compte el nombre de diputats que aconseguirà la formació. Però ahir va deixar de ser l’aposta i tot. Iglesias va dir i va repetir una vegada i una altra que el seu projecte era formar govern amb el Partit Socialista. Va reclamar ser ell el candidat a la presidència si supera en escons els socialistes. I va deixar ben clar que aquest pla no l’impediria un referèndum a Catalunya que ara ja ni tan sols posarà sobre la taula de debat.

L’aclariment és molt important. És evident que a Catalunya En Comú Podem continuarà fent-lo servir, per tal de derrotar així l’independentisme –Iglesias va ser tan cru en aquesta imatge que resulta inaudit i tot, com insultant. Però la trampa ara només se la creurà qui se la vulga creure. L’ambigüitat ha desaparegut: n’hi ha prou d’ensenyar el vídeo del debat.

Segurament, Iglesias va ser tan contundent perquè ahir pensava més en el vot espanyol que no pas en el català. Ells tenen coll avall que guanyaran al Principat, que hi creixeran notablement en vots i que derrotaran amb molta claredat l’independentisme. L’inici de campanya ha estat massa rutilant per a pensar en res més. I en eixes condicions es lògic que es despreocupe del votant català i malde per tapar el flanc espanyolista. El problema és que podria ser que jugàs amb foc. Perquè també comença a ser molt visible la incomoditat de molts votants independentistes, que estaven desconcertats per tot això que passa, però que ara senten una irritació creixent amb tanta burla i prepotència com els arriba des de l’espai dels ‘comuns’. I despertar la fera, en unes eleccions, és sempre molt mal negoci.

A l’enquesta del CIS els dos partits que tenien un nombre més alt de votants que no sabien si anar o votar o no eren precisament ERC i CDC. Aquests votants, que tenien raons de sobres per a quedar-se en casa, des d’anit tenen una raó més forta que el seu desencís per a anar a votar i votar independentista. I aquesta raó no és sinó demostrar a Madrid que Catalunya no serà domesticada amb un joc de mans tan simple i vell com dir ací que faran una cosa sabent ja que allà no la faran.

 

[Aquest editorial ha estat escrit, d’urgència, de matinada, després d’acabar-se el debat entre els candidats a la presidència del govern espanyol. Els subscriptors de VilaWeb havien rebut i comentat abans aquest altre editorial sobre els fets d’Orlando. Avui, ració doble, doncs.]

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb