
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Hauria de dir que em sorprèn la virulència amb què alguna gent fa campanya a favor del RUI, però sincerament no em sorprèn pas. En aquest país ens agafem les coses com ens les agafem. Dita la qual cosa hauria de remarcar encara, que em sorprèn especialment que donem tanta importància al referèndum i tan poca a allò que de debò és el moment clau de la present legislatura: la qüestió de confiança.
A les eleccions del 27-S i posteriorment en la declaració parlamentària del 9-N, Junts pel Sí i la CUP, ens van assegurar que aquesta seria una legislatura curta, que duraria divuit mesos a tot estirar. Ja s’entenia que si n’eren vint no passava res i si n’eren setze encara millor. Parlàvem i parlem, doncs, de l’estiu del 2017 com a frontera política per a forçar finalment el procés d’independència de Catalunya.
Em consta que el govern treballa en aquesta línia i que hi ha molta feina avançada per fer això possible. I no he sentit encara dir a ningú, dels grups polítics que donen suport a la independència, que siguen necessaris més mesos dels previstos per arribar al punt determinant. Cosa que és evident que si algú la digués ara seria molt greu i tindria conseqüències importants per a la credibilitat de la nostra classe política.
En aquest context, a mi em sembla ben obvi que l’amenaça més gran, i l’envit més potent al qual ens enfrontem, no és fer el referèndum o no fer-lo sinó la qüestió de confiança. És possible que el president Puigdemont i el govern de Junts pel Sí la superen, però també podria passar que no. I si això passés veig molt complicada la possibilitat d’elegir un altre president amb els diputats que hi ha en el parlament actual. Cosa que em fa imaginar que hauríem d’anar eleccions. I, si bé no tinc ni idea de què passaria en aquest cas, el que està fora de tota discussió és que aquesta frontera de l’estiu del 2017 simplement s’esvairia. Context en el qual pensar en qualsevol referèndum simplement no trauria cap a res.
De manera que sóc de l’opinió que no hauríem de passar l’arada davant dels bous. El govern té la responsabilitat de guanyar la qüestió de confiança i és en aquest marc on crec que no només es pot sinó que cal discutir sobre l’oportunitat del RUI.
Personalment seguisc sense estar-ne ni a favor ni en contra. Seguisc tenint molts dubtes i seguisc assumint-los des d’una actitud oberta i expectant. Però de la mateixa manera que dic això també he de reconèixer que no m’agrada que aquest tema es convertesca en un tòtem. Que no m’agrada que reproduïm bàndols una vegada més. I que em preocupa que amb aquesta excusa, convertint en essència allò que només és una eina, torne a prendre cos un tipus d’independentisme que tots sabem que prefereix la derrota dels altres independentistes abans que la independència.
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
6 comentaris dels subscriptors

Josep Maria
14.07.2016 | 07:31
En la lluita contra l’estat espanyol ens cal, també, maniobrar per posar-lo quant més nerviós millor i provocar respostes que li vagin en contra, en una espiral que li faci perdre l’equilibri. I aquesta és la principal virtut del R. a parer meu i no podem seguir com si estiguéssim fent un túnel per fugir de la presó.

Maria C.
14.07.2016 | 10:41
M’ha costat molt entendre perquè un referèndum sobre la Independència, abans que unes eleccions constituents. I les objeccions del Germà Gordó tb les compto, I el que em feia dubtar eren els Podemus i els de la Crida Constituent que menys Poble Lliure i algun altre grup, no volen la independència i posen traves, però que en conjunt amb la Cup, demanen un referèndum. Tenien en contra les eleccions, perquè la CC-CUP baixarà en picat.
Ara entenc, entre moltes qüestions que el R sobre la I. és dret d’autodeterminació i que DESTRIA el ratificar una constitució amb la qual podem estar-hi d’acord o no, o amb articles que no, amb el sí a la independència.
(Vegeu la conferència del dia 12 d’enguany de l’ANC)

Eduard
14.07.2016 | 13:00
A mi em preocupa que l’ANC pregunti als seus associats quina és la nostra posició sobre el RUI. Em sembla que l’ANC ha de representar la màxima: fem la independència. El com i el quan (a no ser que s’eternitzi) correspon als diputats.
A més a més, em sembla que el tema de si RUI ( sí o no ) no té cap resposta intel·ligent ara per ara. Si ha de ser un nou nou 9N, ja tenim l’anterior. Ara, si resulta que permet que Csqep se sumi, no només al referèndum, sinó a la independència, llavors podem plantejar-lo, sempre conscients que hi haurà d’haver un trencament de la legalitat franquista ABANS de fer-lo. Perquè si no no es podrà fer.
Massa interrogants que no depenen de nosaltres per donar-hi una resposta binària.

Josep M.
14.07.2016 | 14:57
Absolutament d’acord amb l’últim paràgraf resum d’en Vicent. “Convertir en essència allò que només és eina” inflama la guerra de bàndols i com diu Vicent “torne a prendre cos un tipus d’independentisme que tots sabem que prefereix la derrota dels altres ndependentistes abans que la independència.” A mi també em preocupa. Sense confiança mútua no hi haurà unitat, la RUI així, seria una falsa sortida.

Enric
15.07.2016 | 06:28
Tinc força dubtes sobre la conveniència de fer el RUI, perquè crec que s’hi hauran d’esmerçar molts esforços i por acabar convertit en un altre 9-N.
En aquest punt trobo interessant l’aportació de fa l’Albert en el sentit de fer coincidir el RUI amb les ELECCIONS. Segur que hi haurà molts impediments, però hi ha dos elements importants a favor, tenim el cens i es provoca l’interès de l’unionisme per participar-hi. La diferència en la participació de les dues consultes podrien ser considerats vots en contra la independència, però només aquells.
Allò més important és avançar cap a la independència i fer-ho assegurant els passos perquè tot surti bé. En algun moment però, caldrà fer una acció trencadora. Si és aquesta benvinguda : RUI + ELECCIONS.

Maria C.
15.07.2016 | 18:55
Perdó, volia dir Germà Bel.
S'ha afegit la noticia a Favorits