Hauria de dir que em sorprèn la virulència amb què alguna gent fa campanya a favor del RUI, però sincerament no em sorprèn pas. En aquest país ens agafem les coses com ens les agafem. Dita la qual cosa hauria de remarcar encara, que em sorprèn especialment que donem tanta importància al referèndum i tan poca a allò que de debò és el moment clau de la present legislatura: la qüestió de confiança.

A les eleccions del 27-S i posteriorment en la declaració parlamentària del 9-N, Junts pel Sí i la CUP, ens van assegurar que aquesta seria una legislatura curta, que duraria divuit mesos a tot estirar. Ja s’entenia que si n’eren vint no passava res i si n’eren setze encara millor. Parlàvem i parlem, doncs, de l’estiu del 2017 com a frontera política per a forçar finalment el procés d’independència de Catalunya.

Em consta que el govern treballa en aquesta línia i que hi ha molta feina avançada per fer això possible. I no he sentit encara dir a ningú, dels grups polítics que donen suport a la independència, que siguen necessaris més mesos dels previstos per arribar al punt determinant. Cosa que és evident que si algú la digués ara seria molt greu i tindria conseqüències importants per a la credibilitat de la nostra classe política.

En aquest context, a mi em sembla ben obvi que l’amenaça més gran, i l’envit més potent al qual ens enfrontem, no és fer el referèndum o no fer-lo sinó la qüestió de confiança. És possible que el president Puigdemont i el govern de Junts pel Sí la superen, però també podria passar que no. I si això passés veig molt complicada la possibilitat d’elegir un altre president amb els diputats que hi ha en el parlament actual. Cosa que em fa imaginar que hauríem d’anar eleccions. I, si bé no tinc ni idea de què passaria en aquest cas, el que està fora de tota discussió és que aquesta frontera de l’estiu del 2017 simplement s’esvairia. Context en el qual pensar en qualsevol referèndum simplement no trauria cap a res.

De manera que sóc de l’opinió que no hauríem de passar l’arada davant dels bous. El govern té la responsabilitat de guanyar la qüestió de confiança i és en aquest marc on crec que no només es pot sinó que cal discutir sobre l’oportunitat del RUI.

Personalment seguisc sense estar-ne ni a favor ni en contra. Seguisc tenint molts dubtes i seguisc assumint-los des d’una actitud oberta i expectant. Però de la mateixa manera que dic això també he de reconèixer que no m’agrada que aquest tema es convertesca en un tòtem. Que no m’agrada que reproduïm bàndols una vegada més. I que em preocupa que amb aquesta excusa, convertint en essència allò que només és una eina, torne a prendre cos un tipus  d’independentisme que tots sabem que prefereix la derrota dels altres independentistes abans que la independència.

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]