Aquesta matinada ha començat (novament) la campanya de les eleccions espanyoles. I Podem ha estat molt hàbil a l’hora d’aconseguir ja d’entrada la victòria. La victòria moral i mediàtica, de moment. Ha arrossegat Esquerra Unida a un pacte incert i feble, però d’una total efectivitat pel que fa a l’imaginari electoral, i ha aconseguit de consolidar tot això que en diuen ‘confluències’. No únicament consolidar-les sinó fins i tot ampliar-les. El resultat és que ningú ja no discuteix que Podem superarà el PSOE, en un resultat que serà del tot històric.

L’oportuna enquesta del CIS d’ahir va reblar el clau i ara es tracta de gestionar les expectatives. Que no és mai una tasca senzilla. Si Podem manté el globus allà dalt on el té ara pot obtenir un realment espectacular. Llevat que acabe mobilitzant a la contra els seus adversaris. El Partit Popular, especialment, espera que la campanya servesca per a ficar la por al cos als seus, sabent que és una massa de votants tradicionalment rocallosa que ara no travessa precisament el millor moment, però que, alhora, té un terra electoral molt sòlid.

El PP, doncs, pot aprofitar des de la solidesa d’aquest terra l’onada electoral de Podem per recuperar-se, però qui sembla que ja no ni té terra on mesurar-se és el Partit Socialista. Se n’anuncia una desfeta històrica i no es veu pas que puga agafar-se enlloc per evitar-la. No és només que quedarà tercer, per primera vegada en la història espanyola recent. És que veurà com el nou PSOE se’ls menja. Perquè, més enllà dels eslògans, Podem no juga a ocupar l’espai d’Esquerra Unida sinó el del PSOE. En tot i per tot. És possible que molts votants n’esperen una altra cosa, diguem-ne més radical, però a tot estirar es trobaran un PSOE renovat, net i polit. Decent. Que això serà Podem. És una circumstància que fa preveure decepcions comparables a les dels anys vuitanta per part de votants, que es tornaran a sentir estafats. Però, siga com siga, és una perspectiva dramàtica per al PSOE. Són un autèntic cadàver polític i no tenen cap eina a la mà per a redreçar el rumb. S’ho han guanyat a pols.

Finalment, és ben evident que el nacionalisme i l’independentisme han quedat descol·locats i perduts. Com ja va passar als anys vuitanta, la imatge d’un espanyol bo –era Felipe i ara és Pablo– és massa atractiva per a resistir-s’hi. Sorprèn molt que, després de l’experiència de les eleccions anteriors, Compromís ni tan sols considere què fa i redoble el seu entusiasme, que Més s’afegesca a la macedònia i que els dos grups independentistes catalans, ERC i CDC, decidesquen de continuar jugant a perdre. Però tenim això. En aquesta campanya ja partim amb pèrdues respecte de l’anterior perquè ni tan sols el grup propi per a catalans o valencians no es proposa ja en termes creïbles. I ja ni parle del referèndum.

Siga com siga, una perspectiva és especialment lamentable. Amb l’enquesta del CIS a la mà, podria passar que En Comú Podem superàs clarament la suma dels dos partits independentistes, que perdrien diputats i vots respecte de la tanda anterior. En política, prou que ho hem vist aquesta setmana, quan fas les coses malament ho pagues. I l’actitud d’ERC i CDC ens ho farà pagar a tots. Només a les Balears Sobirania per les Illes ha resistit, sembla que amb més voluntarisme que res més, el cant de sirena d’Iglesias, això sí, amb la notable circumstància, anecdòtica en termes electorals però important en termes polítics, que Més per Menorca s’ha desmarcat del seu germà mallorquí.

En definitiva, les coses són així i ara vindran dues setmanes que sens dubte canviaran l’aritmètica electoral de l’estat espanyol. Alguns creuen que canviarà també la política. Sobre això, personalment, sóc molt escèptic. Tant que fins i tot albire que al cap de sis mesos, i no cal ni dir que al cap d’un any, el resultat del 26 de juny serà una demostració molt aclaridora que amb Espanya no hi ha res a fer. De moment, però, ja cal que felicitem esportivament Podem i els seus amics, que són els qui han sabut fer bé la feina, els únics capaços ara mateix de generar il·lusió.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb